20 de febrer de 2012

Un aclariment sobre el maltracte animal


En aquest assaig m'agradaria exposar les raons per les quals considero que l'ús del concepte de maltractament sol ser errat quan l'apliquem als altres animals.



La noció de maltractament animal accepta l'esclavitud animal

    Primer; el concepte de maltractament solament existeix en oposició al de bon tracte. El terme de maltractament no es fa servir en el context específicament humà per a referir-se a violències com l'assassinat, l'esclavitud o la violació sexual; perquè són tipus de relació que no s'accepten, independentment de com es facin. Es parla de maltractament sols en certs comportaments que es donen dins d'una relació consentida lliurement per les dues parts. És a dir, la noció de maltractament qüestiona el tracte amb què s'efectua una determinada relació i no la relació en si mateixa.

    Segon; determinades violències com l'esclavitud, l'assassinat o la violació sexual no es qualifiquen com a maltractaments perquè són actes considerats injustos independentment de com es duguin a terme, és a dir, independentment del tracte que es doni a les víctimes; independentment de les condicions en què es dugui a terme.

    Tercer; la nostra societat assumeix que esclavitzar animals no humans per a benefici humà és una acció acceptable. Ara bé, si dins d'aquest context esclavista acceptat es danyen els animals de manera gratuïta, o més enllà del que es consideri que cal per a exercir aquesta esclavitud, aleshores es considera que aquest tipus de conducta és un maltractament.

    Quart; la noció de maltractament no denuncia que els animals siguin emprats per a fins humans sinó que es fixa exclusivament en el tracte, és a dir, en les condicions en què es fan servir els animals. Així, es considera que està bé criar, comerciar, i menjar animals, però que no està bé fer-ho de manera que se'ls faci patir excessivament; per exemple, tenint-los amuntegats en espais massa petits.

    Cinquè; el concepte de maltractament aplicat a éssers humans tan sols es pot produir dins del context d'una relació consentida. Però la relació actual entre els humans i els altres animals no és consentida: és una relació de dominació esclavista. D'aquesta manera, quan denunciem el maltractament estem acceptant implícitament i no denunciant aquest tipus de relació esclavista.

En el context humà, el maltractament assenyala un punt dolent dins una relació que es considera bona o acceptable; però l'esclavatge no pot ser bo ni acceptable. Per tot això seria erroni parlar de maltractament en referir-nos a una agressió sobre els animals, ja que en procedir així estem acceptant la situació d'esclavitud a què estan sotmesos actualment els animals.



El concepte de maltractament animal reforça l'esclavitud animal

Quan es condemna el maltractament animal, els explotadors troben altres maneres de continuar fent el mateix: continuen esclavitzant els individus no humans però al·legant que ara els provoquen menys patiment. Això no ho farien de manera tan eficient si no fos per l'ajuda d'organitzacions animalistes que els assessoren sobre la manera que consideren correcta d'explotar els animals.

El que està intrínsecament malament en la nostra relació actual amb els altres animals és l'explotació: usar algú exclusivament com a mitjà per a un fi; sense importar com es dugui a terme aquesta explotació.

Tot el que s'anomena maltractament és conseqüència de veure els altres animals com a éssers inferiors als éssers humans, que han d'existir sota el nostre domini i per al nostre propi benefici. Aquesta mentalitat cosificadora és la mateixa que provoca i legitima socialment el fet mateix d'emprar els animals no humans com a mitjans per a les finalitats humanes.

La majoria dels animalistes denuncien el maltractament perquè no reconeixen la immoralitat del mateix fet d'usar els animals. No han reconegut que l'ús d'animals és esclavitud. O, fins i tot si ho han comprès, no assumeixen cap objecció contra això i tan sols volen una esclavitud més humanitària.

Sabem que gairebé tothom està en contra de maltractar els altres animals, però aquesta mateixa gent no està en contra de fer-los servir. Per què? Perquè són dues categories diferents. Una cosa és l'ús d'animals i una altra és el tracte específic que els donem a l'usar-los. El primer es refereix a l'objectiu o la finalitat. El segon es refereix a la manera o la forma. És a dir, la societat no qüestiona que fem sevir els altres animals pel nostre benefici; solament qüestiona la manera com els emprem.

Quan la gent parla de maltractament fa referència al tracte que donem als animals que usem. Es refereix a les condicions en què es duu a terme aquest ús. És a dir, es qüestiona l'espai on estan confinats; el tipus d'aliment que se'ls dóna; el nombre d'hores que se'ls obliga a treballar, la manera com són degollats... Solament es qüestiona la forma concreta en què els animals són esclavitzats, és a dir, el tracte té a veure amb les seves condicions d'esclavitud, i no el fet que siguin esclavitzats.

Si algú digués que està en contra del maltractament als esclaus humans el que diu és que no està en contra de l'esclavitud sinó solament en contra d'una determinada manera de tractar-los. Tenint en compte que els animals no humans són esclaus dels humans, en denunciar el maltractament animal allò que fem és ignorar i reforçar el seu estat d'esclavitud; en comptes de qüestionar i denunciar aquesta esclavitud per ser una injustícia. Per això, el concepte de maltractament animal ajuda a mantenir l'esclavitud a què estan sotmesos els altres animals.


L'error no és solament el maltractament; és l'ús

Quan un ésser humà és assassinat —o violat o esclavitzat— ningú no diu simplement que l'han maltractat, perquè no ens centrem en la manera com hagi estat agredit o abusat, sinó que denunciem el fet mateix que hagi estat emprat per a un fi sense el seu consentiment amb el greuge de violar els interessos bàsics. La immoralitat d'aquests actes no té a veure amb el tracte específic que es doni a les víctimes sinó amb el mateix fet de fer-les servir injustament.

Una cosa és esclavitzar i una altra és el tipus d'esclavitud. Una cosa és assassinar algú i una altra és la manera com es duu a terme l'assassinat. El què és una categoria i el com és una altra categoria diferent. La noció de maltractament es refereix solament a la segona.

Per tot això és pel què entenc que és un error que denunciem el maltractament en referir-nos a la violència contra els animals, perquè en fer-ho tan sols qüestionem les condicions d'esclavitud però no denunciem l'esclavitud mateixa a què estan sotmesos els animals.

Les lleis actuals no protegeixen els animals del 99'99% de les agressions que pateixen cada dia. Al contrari: la legislació afavoreix i promou la violència sistemàtica sobre els animals, començant per la seva esclavitud. El sistema legal serà sempre una eina inútil per a protegir els interessos dels animals fins que no sigui eradicat el paradigma que considera els animals no humans com a propietat dels humans.

Com que no és possible que usem els altres animals de cap manera moralment acceptable, la nostra relació ètica amb ells ha de partir necessàriament de rebutjar-ne l'ús. Això és el que anomenem i volem dir amb el mot veganisme.