La fal·làcia làctia

De vegades he vist exposar l'argument que cap altre animal a part de l'ésser humà continua prenent llet després del període de lactància. Amb aquest argument normalment es vol demostrar que és inapropiat que l'ésser humà prengui llet quan és adult, i més si tenim en compte que és llet procedent d'altres animals.

Entenc que aquest tipus d'arguments s'exposen de manera benintencionada per tal de conscienciar la gent perquè deixi de consumir animals. Tot i això, entenc que és un tipus d'argument equivocat.

L'únic animal que fa servir computadors és l'ésser humà. El sol fet que cap altre animal ho faci significa que hi hauria alguna cosa dolenta o que no ho haguem de fer? El mateix passa amb moltes altres activitats de les que podríem posar exemples similars. Si al·legar que altres animals no fan X és una raó perquè nosaltres no fem X llavors, per lògica, això valdria no tan sols pel fet de prendre llet d'altres animals sinó també per tota la resta d'accions que solament fem els humans i que no fan altres animals.

Fa un temps vaig veure en un documentari de National Geographic l'escena d'una femella de lleó marí que alletava la seva cria. De les seves mamelles sortia tanta quantitat de llet que es vessava per terra. Al cap de poca estona va aparèixer un albatros que va intentar beure la llet que hi havia vessada.

L´ésser humà no és l´únic animal que beu llet d´altres animals. Els altres animals –especialment quan es veuen acuitats per la necessitat– solen menjar tot allò que puguin aconseguir, sense importar-los si segueixen el suposat comportament natural que nosaltres els hem atribuït.

La conducta d'altres individus no és un criteri vàlid per a establir si estem actuant bé o malament. El que és rellevant és si el que fem incompleix alguna norma ètica, per exemple, si implica usar o danyar algú sense justificació. El fet que hi hagi humans que beuen llet d'altres animals no implicaria cap problema si solament tenim en compte la conducta d'altres animals.

Ara bé, si tenim en compte l'ètica, aleshores el consum de productes d'origen animal sí que és un problema perquè aquesta pràctica suposa fer servir el cos d'algú per al nostre benefici sense el seu consentiment. Instrumentalitzar un altre animal per a servir els nostres propòsits implica tractar un subjecte —un ésser conscient— com un mer objecte per al nostre benefici.

L'explotació animal comporta violar el principi moral bàsic d'igualtat. Cap de nosaltres desitjaria que altres ens tractessin com a simples coses, valorant-nos tan sols pel benefici que en traguessin de nosaltres. Tots els éssers sentents tenim els mateixos interessos fonamentals: desitgem que se'ns respecti la integritat física i el desig de viure i que se'ns permeti desenvolupar la pròpia vida.

L'explotació animal implica danys físics i psicològics –frustracions, mutilacions, patiment, mort– que atempten contra els interessos bàsics d'aquests animals i que no podem justificar moralment. Participem en aquesta explotació solament per costum i perquè ens fa plaer consumir trossos i secrecions d'altres animals, no per necessitat.

Per cert, encara que el més habitual a països occidentals és el consum de llet de vaca, crec que és important assenyalar que no sols les vaques són explotades per la seva llet. També ho són altres animals com per exemple ovelles, cabres, burres i camelles. Crec que és important esmentar-ho perquè no és correcte explotar cap animal sentent, sigui de l'espècie que sigui.

 

No hi ha diferència

«Rere el mite del tracte humanitari»

Denunciem i ens oposem a crims com la tauromàquia -o formes específiques de tauromàquia com és el Toro de la Vega- però el fet de consumir productes d'origen animal significa pagar perquè li facin el mateix a altres animals.

No hi ha diferència.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos fem servir un individu com un simple mitjà per a aconseguir un fi. El tractem com una cosa, com un mer recurs per al nostre benefici.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos se li treu la vida a algú que desitja viure a l'igual que nosaltres.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos es viola la integritat física d'algú que no vol que el facin patir ni que li facin mal.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos l'única excusa que es pot al·legar per a dur a terme aquests actes és la tradició, el plaer o el lucre, però no són raons moralment vàlides.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos no tenim necessitat d'explotar animals per estar sans i tenir una bona qualitat de vida.

No hi ha diferència perquè en tots els casos es tracta d'esclavitud, perquè tractem els altres animals com si fossin les nostres propietats.

No hi ha diferència perquè estem violant el seu dret a la vida, el seu dret a la integritat física, el seu dret a la llibertat de moviment; entre altres drets.

No hi ha diferència perquè estem violant la seva condició de persones -persones no humanes- al tractar-los com a coses/propietats/recursos per al nostre benefici.

No hi ha diferència perquè la tauromàquia no és un fet excepcional, diferent o especial de la resta de l'explotació dels animals. La tauromàquia és solament una altra manifestació més de l'opressió que exercim sistemàticament sobre els altres animals.

No hi ha diferència perquè consumir animals és un costum mantingut per tradició social i per plaer; com la tauromàquia. Mengem animals per hàbit; no per necessitat. Una dieta vegana ben planificada ens aporta tots els nutrients que necessitem per estar sans.

No hi ha diferència perquè totes les formes d'explotació animal estan causades pel prejudici de l'especisme.

No hi ha diferència perquè mentre no assumim el veganisme com un principi moral no s'aturarà la nostra violència contra els animals.

 

La qüestió de fons no és el "com" sinó el "què"

Rere el mite del tracte humanitari

No fa gaire algú em preguntava:

«Però no és possible consumir ous i llet sense danyar o explotar l'animal? És a dir, una mena d'interacció biològica mutual. No ho veig antiètic, crec. El meu avi tenia un camp amb galls i gallines, les cuidava bé, no eren tancades ni maltractades, i menjava els seus ous... És clar, és difícil quan un no disposa d'espai, i viu a la ciutat.»

Per a respondre aquesta qüestió m'agradaria citar  unes paraules del professor Bob Torres:

«Fins i tot si fos possible d'alguna manera produir llet i ous que no provoquessin la mort de milers de milions d'animals cada any, l'explotador hauria de continuar encara confinant i controlant els animals per a obtenir els productes esmentats per als seus consumidors.»

El que explica el professor Torres és que encara que poguéssim suposadament fer servir els animals sense causar-los mort ni patiment —cosa que és virtualment impossible— continuaria essent una acció errònia, perquè estaríem tractant-los com a recursos per al nostre benefici, i no com a persones que són, i que mereixen el mateix respecte bàsic que desitgem per a nosaltres.

En l'exemple exposat, el motiu pel qual el seu avi tenia cura d'aquells animals era que desitjava obtenir un producte que el beneficiava. I goso suposar que quan per algun motiu deixaven de produir llet o ous segurament els matava per a poder menjar-los. Això és el que habitualment passa en un context d'explotació com a conseqüència de veure els altres animals com a objectes per a satisfer els nostres desitjos i no com a subjectes que tenen un valor inherent.

És pràcticament impossible consumir ous o lactis, o qualsevol altre producte d'origen animal, sense danyar altres animals. Explotar algú significa usar-lo com un mer recurs —com un simple mitjà per a aconseguir una fi. Per això l'explotació d'éssers sentents és immoral independentment de la manera com es dugui a terme. L'assassinat, la tortura, la violació i l'esclavitud són accions moralment errònies en si mateixes a banda de la forma concreta en què es realitzin

Considerem que el problema de l'assassinat és el mètode amb què es realitza? Considerem que el problema de la violació és el mètode amb què sigui realitzada? Considerem que el problema de l'esclavitud és el mètode amb què es realitza? I si no és així, si comprenem que assassinar, violar i esclavitzar són accions intrínsecament injustes sense importar la manera com es faci, aleshores per què apliquem un criteri diferent quan les víctimes de les mateixes accions són els animals? L'espècie no és un criteri més rellevant que la raça o el sexe pel que fa a la consideració moral dels individus.

La qüestió moral fonamental rau en el què —en allò que fem als animals— i no en el com —en com els ho fem. Encara que fos cert que en determinades situacions els animals explotats patissin "poc", o fossin més ben tractats que en altres casos, el fet mateix d'usar-los ja és explotació. Qualsevol ús d'animals és un abús, perquè el duem a terme sempre sense el consentiment i a expenses de vulnerar la seva llibertat i la seva vida per al nostre benefici.

Des d'una perspectiva humanitària, si algú sincerament desitgés no causar danys i sofriments innecessaris a altres animals, aleshores l'única forma real i efectiva d'aconseguir-ho és deixar d'emprar-los —deixar de consumir-los. No ens cal fer servir els animals per a alimentar-nos ni per a satisfer les necessitats vitals en general.

Hi ha una raó per la qual no mengem cadàvers i secrecions d'éssers humans fins i tot encara que en fer-ho suposadament no malmetéssim ningú. La raó és que aquesta conducta en aparença innòcua afavoreix la idea a la nostra ment que els humans són menjar. Aquesta conducta afavoreix la cosificació dels éssers humans. Aquesta és una de les raons per les quals aquesta conducta es va començar a proscriure fa segles. I és també una altra de les raons per les quals hem de rebutjar rotundament el consum d'animals, si de veritat volem acabar amb la seva explotació.

Si ens basem en la justícia, respectar els altres animals solament pot tenir una opció raonable: veganisme.

 

La importància del veganisme

El següent vídeo mostra imatges de violència que poden resultar-nos desagradables i indignants. Però això és el que milions d'animals no humans han de patir diàriament. I són pràctiques que nosaltres, els humans, els infligim contínuament pel nostre benefici.

 

Veure el vídeo (Youtube). Té restricció d'edat i es poden activar els subtítols en espanyol. 

 

Si això és violència, és la nostra violència. Si això és indecent, és la nostra indecència. Aquesta és la conseqüència de considerar els altres animals com el nostre menjar, la nostra vestimenta, la nostra ciència i el nostre entreteniment. I si això és opressió, nosaltres som els opressors.

Som nosaltres els qui ho causem. I solament nosaltres podem aturar-ho.

EXPLOTACIÓ ESPECISTA

Tot comença amb la creença que els altres animals existeixen per al nostre ús i gaudi. Assumim que existeixen per a servir-nos. Els considerem com a objectes amb els quals podem fer el que vulguem.

Els convertim en mitjans per a aconseguir les nostres finalitats, en simples eines, en màquines i recursos per al nostre consum.

Com que considerem que els altres animals existeixen per al nostre benefici i demanem productes que provenen dels seus cossos que impliquen esclavitzar-los i matar-los, els condemnem a ser confinats de per vida, a ser separats de la seva família i a patir danys a la seva integritat física.

CONFINAMENT

Animals que naturalment correrien lliures són tancats en gàbies i corrals de zoològics.

Altres animals usats per a la diversió en circs i zoològics són confinats en gàbies i retinguts amb cadenes.

Per tal d'emprar-los en proves científiques, els animals són tancats en gàbies i confinats en recintes aïllats.

Com que tenen mobilitat restringida, els científics poden disseccionar parts específiques dels seus cossos sense necessitat de matar-los.

Els animals usats com a mascotes són tancats en gàbies i subjectats amb corretges i arnesos.

Tanquem peixos i altres animals marins en tancs i aquaris.

El confinament és el resultat de la nostra elecció d'explotar altres animals.

Els limitem el moviment per a poder-los usar. Els limitem el moviment per a poder aconseguir el que volem dels seus cossos.

 

TREBALL FORÇÓS

Als animals forçats a fer feina se'ls treu la llibertat i la capacitat d'elecció pròpia d'un individu.

Bous, cavalls, mules i camells es veuen obligats a estirar carros i portar éssers humans i equipatge a l'esquena.

Altres animals als circs es veuen obligats a fer trucs davant d'un públic.

Animals femelles usades per la seva llet són forçades a un cicle d'embaràs, part i munyida. Se'ls embarassa a la força per a tenir un fill i produir llet. Li treuen el fill per a emportar-se la llet, i quan el cicle acaba el mateix procés d'embaràs forçat es torna a repetir.

El treball forçós és el resultat de la nostra elecció d'explotar altres animals. Creiem que existeixen per a servir-nos, per la qual cosa els forcem a treballar pel nostre benefici.

PROPIETAT

Els altres animals són comprats i venuts com a propietat dels éssers humans. Això priva els individus de la seva pròpia elecció i els separa de les seves famílies.

Altres animals emprats per a aliment són venuts en les subhastes. El nou propietari d'un animal té el poder sobre la seva vida i mort. L'animal no té cap altra opció.

Gossos, gats, aus i altres animals són venuts a botigues. La vida de l'individu es lliura a qui paga el preu de venda.

La propietat de vides és una conseqüència de l'ús d'altres animals per als nostres fins. Per tal de convertir individus en productes els sotmetem a la nostra propietat.
 

AGRESSIÓ FÍSICA

Una de les conseqüències més greus de l'explotació és l'agressió física.

Altres animals emprats per a alimentació són sovint intimidats i colpejats amb pals per obligar-los a moure's.

Altres animals que es veuen obligats a realitzar certes activitats sovint són colpejats per tal d'aconseguir la seva obediència.

Mitjançant l'agressió física es demostra el poder dels humans sobre els altres animals. S'obliga als altres animals a sotmetre's mitjançant la violència.

Altres animals són físicament dominats en espectacles per a entreteniment humà. Altres animals, que són fets servir en proves científiques, pateixen estrès, cremades i són deliberadament infectats amb malalties.

L'agressió física és el resultat de la nostra elecció d'explotar altres animals pels seus cossos i mà d'obra. Per a explotar-los hem de controlar-los; per a controlar-los fem servir la violència física.

MATANÇA

Matem milers de milions d'altres animals cada any per a menjar els seus cossos.

Quan les vaques deixen de produir prou llet per ser rendibles són assassinades.

Quan les gallines deixen de produir ous suficients per a ser rendibles se'ls sega la vida. El mateix passa a les granges orgàniques i ecològiques.

Per a produir el cuir les vaques són assassinades. Per a produir pells, altres animals emprats a la indústria de la pelleteria són assassinats.

Matem altres animals en proves de productes sobre els seus ulls i pell. Matem gossos i gats no desitjats als refugis. Fem gala del nostre poder sobre els altres animals caçant-los i matant-los.

Les seves morts són el resultat de la nostra elecció d'explotar altres animals.

Els criem per a treure'ls les parts del  cos que volem consumir i eliminem les parts que no desitgem. Literalment recol·lectem i exterminem les vides d'innombrables persones —persones no humanes. Creiem que els éssers humans són més importants que altres animals i reflectim aquesta creença a través del llenguatge i la cultura. Ens referim a altres animals com “això”. Fem servir la paraula "animal" com un insult malgrat que nosaltres també som animals.

Es tracta d'especisme. L'especisme diu que aquesta opressió que exercim sobre la resta d'animals està bé. Ens diem a nosaltres mateixos: “tan sols són animals”. L'especisme facilita evitar el conflicte que podem sentir en veure algú no humà en una gàbia tancada de per vida, i en veure com l'usem sense el seu consentiment.

Especisme és el prejudici que motiva la nostra elecció d'explotar altres animals. Volem fer-los servir, però en fer-ho podem arribar a sentir i pensar que això està malament. Així que ens convencem que en realitat s'ho mereixen perquè són inferiors i que és així perquè ha de ser així.

Però res d'això no ha de ser així.

VEGANISME

El veganisme, segons va ser definit a l'inici del moviment, és el principi moral que els éssers humans hem de viure sense explotar els animals no humans.

Un nombre creixent de persones ha decidit deixar de donar suport a l'explotació animal i viure d'acord amb el veganisme. Aquest compromís significa:

•     Una transició gradual i completa cap a una alimentació lliure de substàncies d'origen animal: carn, lactis, ous, mel...

•     No participar en activitats que impliquin l'ús d'animals no humans -en circs, zoos i altres espectacles- ni comprar roba feta amb substàncies d'origen animal [pell, llana...] ni productes que provinguin d'empreses que experimenten amb animals no humans.

•     Si denunciem i ens oposem a les injustícies que es cometen contra els éssers humans no hem d'oblidar que els altres animals mereixen el mateix respecte per part nostra.

 

Ser vegà implica viure sense explotar els animals no humans i educar altres persones envers el respecte que tots mereixen.

Si de debò ens importen els altres animals i ens prenem seriosament els seus interessos, aleshores l'única resposta moralment coherent davant la seva opressió solament pot ser el veganisme.

Si realment estem en contra de l'explotació animal, hem d'escollir el veganisme, eliminar els propis prejudicis especistes i difondre l'ideal de no-explotació entre tots els que ens envolten i amb els qui convivim.

 

Pàgines d'informació sobre veganisme: 

 * Ajuda vegana

(En espanyol)

* Vegano Libre

* Kit d'Iniciació Vegana

* Nutrició Vegana

* Como Ser Vegano

* Què és el Veganisme

* Una Vegana pel Món

* Llibres

 

Fes-te vegà

 

Hi ha la idea que és ofensiu o injustament discriminatori si solament es nomena el gènere gramatical masculí per a referir-se a persones d'ambdós sexes; principalment perquè consideren que emprar sols el gènere gramatical masculí per a referir-se a homes i dones és sexista. 

 

Considero que aquesta opinió és equivocada. Tot i que el sexisme és un mal que hem de denunciar i corregir, es tracta d'un mal que no rau ni es troba en aquest cas en el llenguatge, sinó en la nostra mentalitat. 

 

Crec que hi ha una confusió important en aquest punt. El gènere gramatical masculí no equival al gènere sexual masculí, ni el gènere gramatical femení equival al gènere sexual femení. Una cosa és el gènere gramatical i una altra cosa diferent és el sexe biològic. 

 

Per exemple, a un home [gènere sexual masculí] se li poden referir amb el terme "persona", que és un terme de gènere gramatical femení. De la mateixa manera, a una dona [gènere sexual femení] se li poden referir amb el terme "individu", que és de gènere gramatical masculí. I no hi ha cap problema en això. Si dir "tots" -que és de gènere gramatical masculí- per a referir-nos a tots dos sexes per igual seria suposadament "sexista" llavors dir "persones" -que és de gènere gramatical femení- per referir-nos a tots dos sexes per igual també hauria de ser sexista. Hauríem crear el terme masculí "persono". Però això seria un disbarat innecessari. 

 

En català -i en castellà-, el gènere gramatical denominat masculí compleix la funció de referir-se als dos sexes per igual, llevat que s'especifiqui el contrari. 

Així, quan diem "fes-te vegà" no ens estem referint només als homes, sinó a tots aquells individus que puguin ser-ho -que puguin ser vegans- independentment del seu gènere sexual.

Per tant, l'ús de "@", de "x" i de "o/a" per evitar el gènere gramatical masculí no combat el sexisme, només combat la correcta ortografia, gramàtica, i comunicació.

En tot cas, el més important abans que res, en aquesta i altres qüestions, és ser receptiu als arguments. És bo poder dialogar cordialment, en base a raons, sense haver d'estar necessàriament d'acord en un primer moment. Al cap i a la fi, és cadascú qui realment es convenç a si mateix.

Per acabar, m'agradaria apartar per un moment la qüestió pròpiament lingüística-formal i acabar amb una reflexió sobre el contingut de l'expressió que ens ocupa.

L'expressió "fes-te vegà" pot fer la impressió que adherir-se al veganisme implica fer-se d'alguna espècie de comunitat doctrinària. Però no és així. Fer-se vegà no vol dir entrar a formar part de cap grup. Significa simplement fer-se decent amb els altres animals, ja que no hi ha res de decent en menjar altres animals i explotar-lo per al nostre benefici. Solament has de recórrer al teu propi sentit moral per comprendre-ho per tu mateix.
 

Textos relacionats (en castellà): 

- Sexisme en el llenguatge 

- Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona 

- Gènere i arroves 

- ¿Colombians i colombianes, ridículs i ridícules?

 

Textos relacionats proposats pels traductors:

- Carme Junyent: "Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení" (Vilaweb)

- Festa de moros i mores i cristians i cristianes (Eugeni S. Reig, a Núvol)

- Llengua, gènere i sexe. (Gabriel Bibiloni)

- Mònica Terribas i els desdoblaments de gènere (Gabriel Bibiloni) 

- Visibilitzar les dones? (Gabriel Bibiloni)

Dofins i altres animals

En el següent vídeo apareix un fet terrible. Es veu com uns pescadors maten una dofí mare juntament amb el seu fill. Les imatges són esgarrifadores. Aquest tipus d'explotació concret provoca indignació arreu.

 

 

Per desgràcia, fets tan terribles com aquests passen cada dia arreu del món. Però els responsables que passin no són alguns malvats éssers humans sense compassió, sinó que som tots aquells que participem en un sistema basat en l'explotació dels altres animals.

El que passa al Japó amb els dofins no és diferent del que fem amb altres animals al nostre país. No hi ha cap diferència entre que assassinem un dofí al mar o que assassinem un porc a l'escorxador (o qualsevol altre animal en qualsevol altre lloc). I tampoc no hi ha cap diferència moral entre que nosaltres els assassinem directament o que paguem als altres perquè els assassinin per nosaltres.

Si de veritat estem en contra d'aquesta violència, aleshores hem de ser coherents i deixar de recolzar-la. Això no és cap utopia ni és una cosa difícil de fer. És una cosa que podem fer ja ara si triem el veganisme.

Als humans no ens cal emprar altres animals per a satisfer les nostres necessitats, ja sigui per menjar, vestimenta, entreteniment o qualsevol altra. Aleshores, per què continuem explotant els altres animals?

De vegades s'al·lega que ho fem perquè és la tradició, però considero que la tradició és una simple excusa. Les tradicions es canvien i es renoven constantment. Aquests crims no succeeixen en nom de la tradició, sinó en nom de l'especisme. La veritable causa del problema és que considerem que els altres animals són éssers inferiors que existeixen per ser usats per nosaltres.

La injustícia en tots els casos és la mateixa. Per tant, focalitzar-nos exclusivament en els dofins (o els toros) seria una discriminació injusta, ja que tots els animals nohumans per igual són esclavitzats i explotats per l'home.

Una campanya monotemàtica no solament és injusta sinó que a més té com a efecte distreure l'atenció de la gent cap a activitats molt llunyanes i fer que semblin una cosa terrible i excepcional, quan en realitat és una cosa habitual que passa cada dia, cada hora, cada minut molt a prop nostre, aconseguint així que no reflexionem sobre els animals que són assassinats a uns pocs quilòmetres de casa nostra i sobre la nostra participació directa en això a través de la mentalitat especista i els hàbits de consum.

Si en comptes d'aquest tipus de campanyes es fes educació vegana potser la situació dels animals explotats per l'home tindria alguna oportunitat de canviar. Però, precisament, aquest tipus d'actes semblen organitzats per a aconseguir exactament el contrari.

Les campanyes monotemàtiques demonitzen un cas puntual de l'explotació animal que en realitat no és pitjor, no és més injust ni innecessari, que tots els altres que passen molt a prop nostre i en què participen els nostres coneguts, veïns, amics, companys i familiars o fins i tot nosaltres mateixos. El que aconsegueixen com a resultat és que la gent no reflexioni sobre la seva pròpia mentalitat en referència als animals nohumans i en la seva conducta en aquest tema, sinó que pensin que la violència contra els animals és un fet puntual, llunyà i excepcional quan en realitat és, per desgràcia, l'habitual que passa a cada instant.

Tots els casos de violència contra els altres animals són incomptables i impossibles de fer front ara mateix. Precisament per aquest motiu hem d'afrontar el problema en la seva arrel i educar la societat en el respecte bàsic cap als altres animals: el veganisme. Construir un moviment social de base que s'oposi al fet d'emprar animals per aconseguir aconseguir canvis reals en el futur.

Les víctimes del Japó són tan importants com les de qualsevol altre lloc. Però per una simple qüestió de context i proximitat considero molt més raonable i efectiu centrar tot l'activisme en els animals que pateixen i moren per activitats injustes i evitables que es realitzen molt a prop nostre i en què estan implicades persones amb qui ens relacionem directament cada dia.

Sovint passa que es parla del patiment com si fos l'únic fet rellevant per als animals no-humans quan no és així. Els altres animals, igual que nosaltres, tenen altres interessos a més de l'interès de no patir. Tenen interès en conservar la seva pròpia vida i encara que se'ls matés suposadament sense causar-los patiment, això no faria el seu assassinat menys injust ni rebutjable.

El que és just és demanar l'abolició de tot ús d'animals nohumans, sense importar-ne l'espècie. Enfocar-se solament en els braus o en els dofins és injust, és especista. I, de fet, aquest tipus de campanya ni tan sols demana que es deixi de fer-los servir sinó solament que no se'ls empri en determinat espectacle o matança.

Donar suport a una campanya especista és com defensar, per exemple, una campanya a favor dels nens blancs, però que ignora i discrimina altres nens simplement per no ser de la raça blanca. És una campanya racista que no hauríem de defensar. També és similar a una campanya que tan sols ajudés els nens homes però que discriminés les nenes, pel seu sexe.

Em sembla correcte exposar puntualment aquesta matança com a exemple de les conseqüències de l'especisme; però no ho és exposar-la com un cas aïllat, diferent o especial. Es pot conscienciar la gent sense necessitat de recórrer o donar suport a campanyes especistes.

Hi ha moltes maneres de fer activisme vegà. I si ens unim, tindrem més força per a fer-ne. Però si malgastem temps en campanyes especistes, el que fem és marginar la difusió del veganisme, i que l'abolició de l'esclavitud dels nohumans encara sigui més lluny.

Hem de comprendre que moralment no hi ha diferències rellevants entre l'assassinat d'uns dofins al Japó, d'uns bous a Espanya o d'unes vaques als Estats Units. Tots aquests animals senten, tots ells volen viure i que no els facin mal. I tots els animals som iguals en això. Per això, tots mereixem el mateix respecte, sense importar la nostra raça, sexe o espècie.

Els actes d'explotació animal que tenen lloc contínuament a tots els països del món són igualment crims, sense importar l'espècie de la víctima ni el lloc ni la manera com es facin. I per evitar que això continuï passant el primer i més fonamental és que nosaltres mateixos deixem de participar-hi, fent-nos vegans i educant altres en el veganisme.

 

Un planeta per a tots els animals

 

 

El filòsof Peter Singer ha aprofitat que s'acaba d'estrenar una pel·lícula reeixida per a publicar un article intitulat «Un planeta per a tots els simis» en el qual elogia i promou una iniciativa anomenada Projecte Gran Simi (PGS).

Aquesta iniciativa [PGS], que defensa que es reconeguin i s'atorguin drets a altres primats a banda dels humans, fonamenta el seu argument en la semblança d'aquests a l'ésser humà, especialment pel que fa a les seves capacitats cognitives. Entenc que aquesta iniciativa és errònia principalment per dues raons.

    La primera és que reivindicar els drets d'uns animals concrets d'una sola espècie, i no els de totes, és una discriminació injusta. Seria com defensar solament els drets de les dones blanques, pel fet que s'assemblen més els homes blancs, i ignorar la resta de dones per no ser blanques.

    La segona raó és que defensar que a altres animals se'ls reconeguin els seus drets basant-nos en la seva proximitat a nosaltres, els éssers humans, és un enfocament clarament antropocèntric. Això és erroni. La raó per la qual els altres animals mereixen drets no és perquè s'assemblin a nosaltres, els humans, sinó perquè tenen la capacitat de sentir. I aquesta capacitat no és exclusiva solament dels humans ni tampoc dels altres primats.

Comptem amb clares evidències que els animals amb sistema nerviós centralitzat poden igualment sentir, són éssers conscients, i això significa que tenen interessos: viure, no ser danyats, gaudir de la seva vida... Interessos que hem de respectar de la mateixa manera que desitgem que aquests mateixos interessos es respectin en nosaltres.

D'acord amb aquestes raons, entenc que aquesta iniciativa no suposa realment obrir una escletxa en el prejudici de l'especisme sinó que en realitat el que aconsegueix més aviat és reforçar-lo. Totes les víctimes de l'especisme haurien de ser tingudes en compte en la mateixa consideració atès que totes són víctimes d'una mateixa opressió.

Hi hauria una tercera raó, de caràcter secundari, i és que aquesta iniciativa també es recolza en la idea que hem de donar drets als primats perquè es troben en perill d'extinció a causa de la intervenció humana.

Però, el fet que una espècie s'extingeixi és absolutament irrellevant per a l'ètica. L'ètica es preocupa pels individus, no per conceptes ideats per nosaltres com és el de “espècie”. L'espècie ni sent ni pateix; és una mera noció intel·lectual. Són els individus els que senten i tenen interessos.

Aquesta qüestió de les espècies d'animals en perill d'extinció apareix molt sovint als mitjans de comunicació. Els qui en parlen amb preocupació no semblen adonar-se que els que es troben en veritable perill d'extinció, per culpa nostra, són els animals que seran matats en granges, escorxadors, laboratoris i altres centres d'explotació. Tots ells es troben en seriós i imminentment perill d'extinció, provocada per nosaltres, de les seves vides.

I l'únic remei per evitar que això continuï passant és el veganisme.

Habitem aquest planeta juntament amb milers de milions d'altres animals. Hem d'aprendre a conviure amb ells, com els nostres iguals, en lloc d'oprimir-los com a esclaus. Ells tenen el mateix dret que nosaltres a ser aquí i gaudir de la vida en llibertat.

 

L'anti-patia de l'anti-especisme

  

El títol d'aquesta nota s'inspira en un text del blog El Filósofo Vegano —que va deixar de publicar fa uns quants anys— i que tracta sobre aquesta mateixa qüestió.

Considero que el terme "antiespecisme" és una expressió inadequada. Tinc tres raons principals per a fonamentar la meva postura.

    Primer; entenc que és una expressió que denota clarament hostilitat.

Encara que és correcte rebutjar l'especisme i qualsevol altra discriminació injusta, això no hauria de ser excusa per a fomentar sentiments, actituds o actes hostils. Ja hi ha massa hostilitat —encara que sempre és massa— en aquest món com per a sobre augmentar-la encara més. Crec que l'hostilitat no és la manera correcta d'enfocar els problemes morals. Fomentar l'odi no pot ser el camí cap al respecte.

La manera més efectiva i ètica d'evitar la injustícia no és el foment de l'odi als prejudicis, sinó la comprensió educativa dels valors morals basats en principis d'igualtat i de justícia. Quan algú comprèn conscientment això, podrà entendre per què l'especisme és injust. Passa el mateix amb els altres prejudicis. Es tracta de fomentar la reflexió i l'entesa; no l'odi.

Sovint passa que la gent assumeix que el racisme està malament i després fomenta sentiments hostils i d'odi contra qualsevol que sospiti que defensi el racisme, però amb prou feines sap explicar argumentadament què és el racisme ni sap raonar per què l'hem de rebutjar. Un exemple clar de com l'hostilitat substitueix la raó.

    Segon; rebutjar la injustícia específica que és l'especisme no condueix necessàriament a assumir una posició justa des del punt de vista moral.

Qualsevol discriminació injusta és igualment errònia. El rebuig moral a l'especisme està motivat per la mateixa raó que el rebuig per igual al racisme, al sexisme i l'homofòbia. Hi ha diverses formes específiques de discriminació injusta. Si haguéssim de manifestar-nos com a "anti" cadascuna d'elles no acabaríem de llistar-les. Atendre el problema de l'especisme no ha de servir per a ignorar la resta d'injustícies. No estic més en contra de l'especisme que de la resta de prejudicis igualment injustos.

El sol rebuig a l'especisme no comporta el rebuig de la injustícia o de la violència ni condueix necessàriament a una ètica de drets. El rebuig al racisme seria compatible amb defensar el feixisme i el totalitarisme sempre que no es facin discriminacions basades en la raça. De la mateixa manera, els qui rebutgen l'especisme no accepten unànimement una mateixa postura moral.

Ens equivoquem si pensem que el rebuig de l'especisme condueix necessàriament a una posició justa. Es pot rebutjar l'especisme i defensar que tots els animals —incloent-hi els humans— puguin ser tractats com a mers recursos, sense discriminació d'espècie.

    Tercer; el terme antiespecisme serveix per a ocultar les profundes diferències ideològiques que ja existeixen entre els que diuen rebutjar l'especisme.

En el context humà, el rebuig al racisme pot ser compartit per ideologies molt diferents, però que no es poden solapar sota l'etiqueta d'"antirracisme". Liberals, socialistes, anarquistes, conservadors... poden estar igualment en contra del racisme, però les  diferències ideològiques entre ells són notòries i sovint incompatibles. Les diferències dins de l'àmbit animalista no són pas menys acusades.

Entre els que ens oposem a la discriminació especista hi ha diferències importants. Per exemple, alguns defensem una ètica de drets, mentre que altres assumeixen l'utilitarisme. Tot i que en principi compartim un rebuig moral a l'especisme, estem en desacord sobre molts altres punts que no són menys importants. Això no es pot obviar ni intentar confondre propagant la creença errònia que "tots hi som pel mateix". No ho estem.

Hi ha "antiespecistes" que estableixen una jerarquia moral i postulen que uns animals valen més que altres apel·lant a suposades diferències d'intel·ligència o de complexitat sensitiva. Per exemple, Peter Singer afirma explícitament que els animals més intel·ligents tenen més valor moral que els menys intel·ligents, i que es justificaria que els menys intel·ligents fossin usats com a mers recursos per a benefici dels més intel·ligents.

Per les raons exposades, concloc que la posició antiespecista suposa més aviat un problema i no una solució correcta per al problema en la nostra relació amb els animals. Aquesta posició [1] assumeix i fomenta l'hostilitat en lloc de l'enteniment, [2] no compleix satisfactòriament els requisits morals bàsics i [3] amaga les profundes diferències ideològiques existents en l'àmbit animalista.

Com a solució, proposo que la qüestió no rau en identificar el nostre activisme solament pel que rebutgem sinó també per allò que defensem. Hi ha una manera de definir, de manera positiva, una postura moral que cerca assolir la igualtat i el respecte radical cap a tots els éssers sentents: el veganisme dins el context de la filosofia dels Drets Animals.