20 de setembre de 2011

No hi ha diferència

«Rere el mite del tracte humanitari»

Denunciem i ens oposem a crims com la tauromàquia -o formes específiques de tauromàquia com és el Toro de la Vega- però el fet de consumir productes d'origen animal significa pagar perquè li facin el mateix a altres animals.

No hi ha diferència.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos fem servir un individu com un simple mitjà per a aconseguir un fi. El tractem com una cosa, com un mer recurs per al nostre benefici.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos se li treu la vida a algú que desitja viure a l'igual que nosaltres.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos es viola la integritat física d'algú que no vol que el facin patir ni que li facin mal.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos l'única excusa que es pot al·legar per a dur a terme aquests actes és la tradició, el plaer o el lucre, però no són raons moralment vàlides.

No hi ha diferència perquè en tots dos casos no tenim necessitat d'explotar animals per estar sans i tenir una bona qualitat de vida.

No hi ha diferència perquè en tots els casos es tracta d'esclavitud, perquè tractem els altres animals com si fossin les nostres propietats.

No hi ha diferència perquè estem violant el seu dret a la vida, el seu dret a la integritat física, el seu dret a la llibertat de moviment; entre altres drets.

No hi ha diferència perquè estem violant la seva condició de persones -persones no humanes- al tractar-los com a coses/propietats/recursos per al nostre benefici.

No hi ha diferència perquè la tauromàquia no és un fet excepcional, diferent o especial de la resta de l'explotació dels animals. La tauromàquia és solament una altra manifestació més de l'opressió que exercim sistemàticament sobre els altres animals.

No hi ha diferència perquè consumir animals és un costum mantingut per tradició social i per plaer; com la tauromàquia. Mengem animals per hàbit; no per necessitat. Una dieta vegana ben planificada ens aporta tots els nutrients que necessitem per estar sans.

No hi ha diferència perquè totes les formes d'explotació animal estan causades pel prejudici de l'especisme.

No hi ha diferència perquè mentre no assumim el veganisme com un principi moral no s'aturarà la nostra violència contra els animals.

 

12 de setembre de 2011

Fes-te vegà

 


Hi ha la idea que és ofensiu o injustament discriminatori si solament es nomena el gènere gramatical masculí per a referir-se a persones d'ambdós sexes; principalment perquè consideren que emprar sols el gènere gramatical masculí per a referir-se a homes i dones és sexista. 
 
Considero que aquesta opinió és equivocada. Tot i que el sexisme és un mal que hem de denunciar i corregir, es tracta d'un mal que no rau ni es troba en aquest cas en el llenguatge, sinó en la nostra mentalitat. 
 
Crec que hi ha una confusió important en aquest punt. El gènere gramatical masculí no equival al gènere sexual masculí, ni el gènere gramatical femení equival al gènere sexual femení. Una cosa és el gènere gramatical i una altra cosa diferent és el sexe biològic. 
 
Per exemple, a un home [gènere sexual masculí] se li poden referir amb el terme "persona", que és un terme de gènere gramatical femení. De la mateixa manera, a una dona [gènere sexual femení] se li poden referir amb el terme "individu", que és de gènere gramatical masculí. I no hi ha cap problema en això. Si dir "tots" -que és de gènere gramatical masculí- per a referir-nos a tots dos sexes per igual seria suposadament "sexista" llavors dir "persones" -que és de gènere gramatical femení- per referir-nos a tots dos sexes per igual també hauria de ser sexista. Hauríem crear el terme masculí "persono". Però això seria un disbarat innecessari. 
 
En català -i en castellà-, el gènere gramatical denominat masculí compleix la funció de referir-se als dos sexes per igual, llevat que s'especifiqui el contrari. 

Així, quan diem "fes-te vegà" no ens estem referint només als homes, sinó a tots aquells individus que puguin ser-ho -que puguin ser vegans- independentment del seu gènere sexual.

Per tant, l'ús de "@", de "x" i de "o/a" per evitar el gènere gramatical masculí no combat el sexisme, només combat la correcta ortografia, gramàtica, i comunicació.

En tot cas, el més important abans que res, en aquesta i altres qüestions, és ser receptiu als arguments. És bo poder dialogar cordialment, en base a raons, sense haver d'estar necessàriament d'acord en un primer moment. Al cap i a la fi, és cadascú qui realment es convenç a si mateix.

Per acabar, m'agradaria apartar per un moment la qüestió pròpiament lingüística-formal i acabar amb una reflexió sobre el contingut de l'expressió que ens ocupa.

L'expressió "fes-te vegà" pot fer la impressió que adherir-se al veganisme implica fer-se d'alguna espècie de comunitat doctrinària. Però no és així. Fer-se vegà no vol dir entrar a formar part de cap grup. Significa simplement fer-se decent amb els altres animals, ja que no hi ha res de decent en menjar altres animals i explotar-lo per al nostre benefici. Solament has de recórrer al teu propi sentit moral per comprendre-ho per tu mateix.
 

Textos relacionats (en castellà): 

- Sexisme en el llenguatge 

- Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona 

- Gènere i arroves 

- ¿Colombians i colombianes, ridículs i ridícules?

 

Textos relacionats proposats pels traductors:

- Carme Junyent: "Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení" (Vilaweb)

- Festa de moros i mores i cristians i cristianes (Eugeni S. Reig, a Núvol)

- Llengua, gènere i sexe. (Gabriel Bibiloni)

- Mònica Terribas i els desdoblaments de gènere (Gabriel Bibiloni) 

- Visibilitzar les dones? (Gabriel Bibiloni)


4 de setembre de 2011

L'anti-patia de l'anti-especisme

  

El títol d'aquesta nota s'inspira en un text del blog El Filósofo Vegano —que va deixar de publicar fa uns quants anys— i que tracta sobre aquesta mateixa qüestió.

Considero que el terme "antiespecisme" és una expressió inadequada. Tinc tres raons principals per a fonamentar la meva postura.

    Primer; entenc que és una expressió que denota clarament hostilitat.

Encara que és correcte rebutjar l'especisme i qualsevol altra discriminació injusta, això no hauria de ser excusa per a fomentar sentiments, actituds o actes hostils. Ja hi ha massa hostilitat —encara que sempre és massa— en aquest món com per a sobre augmentar-la encara més. Crec que l'hostilitat no és la manera correcta d'enfocar els problemes morals. Fomentar l'odi no pot ser el camí cap al respecte.

La manera més efectiva i ètica d'evitar la injustícia no és el foment de l'odi als prejudicis, sinó la comprensió educativa dels valors morals basats en principis d'igualtat i de justícia. Quan algú comprèn conscientment això, podrà entendre per què l'especisme és injust. Passa el mateix amb els altres prejudicis. Es tracta de fomentar la reflexió i l'entesa; no l'odi.

Sovint passa que la gent assumeix que el racisme està malament i després fomenta sentiments hostils i d'odi contra qualsevol que sospiti que defensi el racisme, però amb prou feines sap explicar argumentadament què és el racisme ni sap raonar per què l'hem de rebutjar. Un exemple clar de com l'hostilitat substitueix la raó.

    Segon; rebutjar la injustícia específica que és l'especisme no condueix necessàriament a assumir una posició justa des del punt de vista moral.

Qualsevol discriminació injusta és igualment errònia. El rebuig moral a l'especisme està motivat per la mateixa raó que el rebuig per igual al racisme, al sexisme i l'homofòbia. Hi ha diverses formes específiques de discriminació injusta. Si haguéssim de manifestar-nos com a "anti" cadascuna d'elles no acabaríem de llistar-les. Atendre el problema de l'especisme no ha de servir per a ignorar la resta d'injustícies. No estic més en contra de l'especisme que de la resta de prejudicis igualment injustos.

El sol rebuig a l'especisme no comporta el rebuig de la injustícia o de la violència ni condueix necessàriament a una ètica de drets. El rebuig al racisme seria compatible amb defensar el feixisme i el totalitarisme sempre que no es facin discriminacions basades en la raça. De la mateixa manera, els qui rebutgen l'especisme no accepten unànimement una mateixa postura moral.

Ens equivoquem si pensem que el rebuig de l'especisme condueix necessàriament a una posició justa. Es pot rebutjar l'especisme i defensar que tots els animals —incloent-hi els humans— puguin ser tractats com a mers recursos, sense discriminació d'espècie.

    Tercer; el terme antiespecisme serveix per a ocultar les profundes diferències ideològiques que ja existeixen entre els que diuen rebutjar l'especisme.

En el context humà, el rebuig al racisme pot ser compartit per ideologies molt diferents, però que no es poden solapar sota l'etiqueta d'"antirracisme". Liberals, socialistes, anarquistes, conservadors... poden estar igualment en contra del racisme, però les  diferències ideològiques entre ells són notòries i sovint incompatibles. Les diferències dins de l'àmbit animalista no són pas menys acusades.

Entre els que ens oposem a la discriminació especista hi ha diferències importants. Per exemple, alguns defensem una ètica de drets, mentre que altres assumeixen l'utilitarisme. Tot i que en principi compartim un rebuig moral a l'especisme, estem en desacord sobre molts altres punts que no són menys importants. Això no es pot obviar ni intentar confondre propagant la creença errònia que "tots hi som pel mateix". No ho estem.

Hi ha "antiespecistes" que estableixen una jerarquia moral i postulen que uns animals valen més que altres apel·lant a suposades diferències d'intel·ligència o de complexitat sensitiva. Per exemple, Peter Singer afirma explícitament que els animals més intel·ligents tenen més valor moral que els menys intel·ligents, i que es justificaria que els menys intel·ligents fossin usats com a mers recursos per a benefici dels més intel·ligents.

Per les raons exposades, concloc que la posició antiespecista suposa més aviat un problema i no una solució correcta per al problema en la nostra relació amb els animals. Aquesta posició [1] assumeix i fomenta l'hostilitat en lloc de l'enteniment, [2] no compleix satisfactòriament els requisits morals bàsics i [3] amaga les profundes diferències ideològiques existents en l'àmbit animalista.

Com a solució, proposo que la qüestió no rau en identificar el nostre activisme solament pel que rebutgem sinó també per allò que defensem. Hi ha una manera de definir, de manera positiva, una postura moral que cerca assolir la igualtat i el respecte radical cap a tots els éssers sentents: el veganisme dins el context de la filosofia dels Drets Animals