Dofins i altres animals

En el següent vídeo apareix un fet terrible. Es veu com uns pescadors maten una dofí mare juntament amb el seu fill. Les imatges són esgarrifadores. Aquest tipus d'explotació concret provoca indignació arreu.

 

 

Per desgràcia, fets tan terribles com aquests passen cada dia arreu del món. Però els responsables que passin no són alguns malvats éssers humans sense compassió, sinó que som tots aquells que participem en un sistema basat en l'explotació dels altres animals.

El que passa al Japó amb els dofins no és diferent del que fem amb altres animals al nostre país. No hi ha cap diferència entre que assassinem un dofí al mar o que assassinem un porc a l'escorxador (o qualsevol altre animal en qualsevol altre lloc). I tampoc no hi ha cap diferència moral entre que nosaltres els assassinem directament o que paguem als altres perquè els assassinin per nosaltres.

Si de veritat estem en contra d'aquesta violència, aleshores hem de ser coherents i deixar de recolzar-la. Això no és cap utopia ni és una cosa difícil de fer. És una cosa que podem fer ja ara si triem el veganisme.

Als humans no ens cal emprar altres animals per a satisfer les nostres necessitats, ja sigui per menjar, vestimenta, entreteniment o qualsevol altra. Aleshores, per què continuem explotant els altres animals?

De vegades s'al·lega que ho fem perquè és la tradició, però considero que la tradició és una simple excusa. Les tradicions es canvien i es renoven constantment. Aquests crims no succeeixen en nom de la tradició, sinó en nom de l'especisme. La veritable causa del problema és que considerem que els altres animals són éssers inferiors que existeixen per ser usats per nosaltres.

La injustícia en tots els casos és la mateixa. Per tant, focalitzar-nos exclusivament en els dofins (o els toros) seria una discriminació injusta, ja que tots els animals nohumans per igual són esclavitzats i explotats per l'home.

Una campanya monotemàtica no solament és injusta sinó que a més té com a efecte distreure l'atenció de la gent cap a activitats molt llunyanes i fer que semblin una cosa terrible i excepcional, quan en realitat és una cosa habitual que passa cada dia, cada hora, cada minut molt a prop nostre, aconseguint així que no reflexionem sobre els animals que són assassinats a uns pocs quilòmetres de casa nostra i sobre la nostra participació directa en això a través de la mentalitat especista i els hàbits de consum.

Si en comptes d'aquest tipus de campanyes es fes educació vegana potser la situació dels animals explotats per l'home tindria alguna oportunitat de canviar. Però, precisament, aquest tipus d'actes semblen organitzats per a aconseguir exactament el contrari.

Les campanyes monotemàtiques demonitzen un cas puntual de l'explotació animal que en realitat no és pitjor, no és més injust ni innecessari, que tots els altres que passen molt a prop nostre i en què participen els nostres coneguts, veïns, amics, companys i familiars o fins i tot nosaltres mateixos. El que aconsegueixen com a resultat és que la gent no reflexioni sobre la seva pròpia mentalitat en referència als animals nohumans i en la seva conducta en aquest tema, sinó que pensin que la violència contra els animals és un fet puntual, llunyà i excepcional quan en realitat és, per desgràcia, l'habitual que passa a cada instant.

Tots els casos de violència contra els altres animals són incomptables i impossibles de fer front ara mateix. Precisament per aquest motiu hem d'afrontar el problema en la seva arrel i educar la societat en el respecte bàsic cap als altres animals: el veganisme. Construir un moviment social de base que s'oposi al fet d'emprar animals per aconseguir aconseguir canvis reals en el futur.

Les víctimes del Japó són tan importants com les de qualsevol altre lloc. Però per una simple qüestió de context i proximitat considero molt més raonable i efectiu centrar tot l'activisme en els animals que pateixen i moren per activitats injustes i evitables que es realitzen molt a prop nostre i en què estan implicades persones amb qui ens relacionem directament cada dia.

Sovint passa que es parla del patiment com si fos l'únic fet rellevant per als animals no-humans quan no és així. Els altres animals, igual que nosaltres, tenen altres interessos a més de l'interès de no patir. Tenen interès en conservar la seva pròpia vida i encara que se'ls matés suposadament sense causar-los patiment, això no faria el seu assassinat menys injust ni rebutjable.

El que és just és demanar l'abolició de tot ús d'animals nohumans, sense importar-ne l'espècie. Enfocar-se solament en els braus o en els dofins és injust, és especista. I, de fet, aquest tipus de campanya ni tan sols demana que es deixi de fer-los servir sinó solament que no se'ls empri en determinat espectacle o matança.

Donar suport a una campanya especista és com defensar, per exemple, una campanya a favor dels nens blancs, però que ignora i discrimina altres nens simplement per no ser de la raça blanca. És una campanya racista que no hauríem de defensar. També és similar a una campanya que tan sols ajudés els nens homes però que discriminés les nenes, pel seu sexe.

Em sembla correcte exposar puntualment aquesta matança com a exemple de les conseqüències de l'especisme; però no ho és exposar-la com un cas aïllat, diferent o especial. Es pot conscienciar la gent sense necessitat de recórrer o donar suport a campanyes especistes.

Hi ha moltes maneres de fer activisme vegà. I si ens unim, tindrem més força per a fer-ne. Però si malgastem temps en campanyes especistes, el que fem és marginar la difusió del veganisme, i que l'abolició de l'esclavitud dels nohumans encara sigui més lluny.

Hem de comprendre que moralment no hi ha diferències rellevants entre l'assassinat d'uns dofins al Japó, d'uns bous a Espanya o d'unes vaques als Estats Units. Tots aquests animals senten, tots ells volen viure i que no els facin mal. I tots els animals som iguals en això. Per això, tots mereixem el mateix respecte, sense importar la nostra raça, sexe o espècie.

Els actes d'explotació animal que tenen lloc contínuament a tots els països del món són igualment crims, sense importar l'espècie de la víctima ni el lloc ni la manera com es facin. I per evitar que això continuï passant el primer i més fonamental és que nosaltres mateixos deixem de participar-hi, fent-nos vegans i educant altres en el veganisme.