Fes-te vegà

 

Hi ha la idea que és ofensiu o injustament discriminatori si solament es nomena el gènere gramatical masculí per a referir-se a persones d'ambdós sexes; principalment perquè consideren que emprar sols el gènere gramatical masculí per a referir-se a homes i dones és sexista. 

 

Considero que aquesta opinió és equivocada. Tot i que el sexisme és un mal que hem de denunciar i corregir, es tracta d'un mal que no rau ni es troba en aquest cas en el llenguatge, sinó en la nostra mentalitat. 

 

Crec que hi ha una confusió important en aquest punt. El gènere gramatical masculí no equival al gènere sexual masculí, ni el gènere gramatical femení equival al gènere sexual femení. Una cosa és el gènere gramatical i una altra cosa diferent és el sexe biològic. 

 

Per exemple, a un home [gènere sexual masculí] se li poden referir amb el terme "persona", que és un terme de gènere gramatical femení. De la mateixa manera, a una dona [gènere sexual femení] se li poden referir amb el terme "individu", que és de gènere gramatical masculí. I no hi ha cap problema en això. Si dir "tots" -que és de gènere gramatical masculí- per a referir-nos a tots dos sexes per igual seria suposadament "sexista" llavors dir "persones" -que és de gènere gramatical femení- per referir-nos a tots dos sexes per igual també hauria de ser sexista. Hauríem crear el terme masculí "persono". Però això seria un disbarat innecessari. 

 

En català -i en castellà-, el gènere gramatical denominat masculí compleix la funció de referir-se als dos sexes per igual, llevat que s'especifiqui el contrari. 

Així, quan diem "fes-te vegà" no ens estem referint només als homes, sinó a tots aquells individus que puguin ser-ho -que puguin ser vegans- independentment del seu gènere sexual.

Per tant, l'ús de "@", de "x" i de "o/a" per evitar el gènere gramatical masculí no combat el sexisme, només combat la correcta ortografia, gramàtica, i comunicació.

En tot cas, el més important abans que res, en aquesta i altres qüestions, és ser receptiu als arguments. És bo poder dialogar cordialment, en base a raons, sense haver d'estar necessàriament d'acord en un primer moment. Al cap i a la fi, és cadascú qui realment es convenç a si mateix.

Per acabar, m'agradaria apartar per un moment la qüestió pròpiament lingüística-formal i acabar amb una reflexió sobre el contingut de l'expressió que ens ocupa.

L'expressió "fes-te vegà" pot fer la impressió que adherir-se al veganisme implica fer-se d'alguna espècie de comunitat doctrinària. Però no és així. Fer-se vegà no vol dir entrar a formar part de cap grup. Significa simplement fer-se decent amb els altres animals, ja que no hi ha res de decent en menjar altres animals i explotar-lo per al nostre benefici. Solament has de recórrer al teu propi sentit moral per comprendre-ho per tu mateix.
 

Textos relacionats (en castellà): 

- Sexisme en el llenguatge 

- Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona 

- Gènere i arroves 

- ¿Colombians i colombianes, ridículs i ridícules?

 

Textos relacionats proposats pels traductors:

- Carme Junyent: "Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení" (Vilaweb)

- Festa de moros i mores i cristians i cristianes (Eugeni S. Reig, a Núvol)

- Llengua, gènere i sexe. (Gabriel Bibiloni)

- Mònica Terribas i els desdoblaments de gènere (Gabriel Bibiloni) 

- Visibilitzar les dones? (Gabriel Bibiloni)