Veganisme l'any 1947

VEGANISME

11è Congrés de la Unió Vegetariana Internacional (Any 1947) 

 (Text provinent d'un pamflet de la Vegan Society) 

El senyor Donald Watson ha manifestat que els vegans defensen la idea que si volem ser veritables alliberadors dels animals llavors hem de renunciar absolutament a la nostra tradicional i egoista actitud de creure que tenim dret a utilitzar-los per les nostres necessitats. Hem de satisfer les nostres necessitats mitjançant formes que no impliquin fer servir altres animals. 

Al llarg de la història, qualsevol home que s'hagi aixecat contra la crueltat i l'explotació s'ha beneficiat a si mateix tant com a aquells als quals ha alliberat. Així ha estat l'esdevenir del progrés. Per tant, el mateix tipus d'avenços ocorreran si ens enfrontem seriosament a totes les injustícies sobre les que ha estat construïda aquesta civilització. 

Si l'ideal vegà de no-explotació fora adoptat massivament llavors es produiria la major revolució pacífica mai coneguda en la història, abolint les activitats injustes i substituint-les per unes noves i millors tant per als interessos dels éssers humans com per als dels animals. 

Segons el senyor Watson, resulta raonable proclamar el següent: 

1.- Veganisme és establir per primera vegada en la història una relació correcta entre l'ésser humà i els animals. 

2.- Es produiria una gran millora en la nostra salut si adoptem una alimentació basada en els fruits de la terra, evitant tots aquells riscos que provenen de les substàncies d'origen animal. 

3.- El veganisme podria fer desaparèixer la malnutrició i la fam al món. 

4.- El veganisme podria restablir la fertilitat del sòl cultivable. 

Si aquestes afirmacions són correctes llavors podem veure clarament que els nostres majors problemes tenen la seva arrel en l'explotació dels animals. 

L'actual relació entre l'ésser humà i els animals és reprovable. Els homes s'han atribuït a si mateixos el paper d'amos i senyors de tot el que respira, i han portat al món milions d'animals amb el propòsit d'explotar-per al seu benefici i matar-los quan ja no els resulti útil mantenir-los amb vida. 

En relació a l'aspecte psicològic del veganisme, el senyor Watson va declarar que no resulta fàcil comprendre per què els nutricionistes tradicionals han trigat tant a rebutjar la superstició sobre la inexistent necessitat de menjar animals i el que prové d'ells. 

Els vegans disposen fàcilment de sucres, vitamines, greixos, minerals i fibra provinents dels vegetals rics en aquests nutrients. El major error es troba focalitzat en la qüestió de les proteïnes. És significatiu que la llet humana (que serveix per a nodrir l'ésser humà en la seva època de major creixement) amb prou feines conté més d'un dos per cent de proteïnes. Això suggereix que la nostra alimentació no ha d'excedir en percentatge proteic, el qual pot ser perfectament cobert pel consum de vegetals. Per tant, es pot veure clarament que els vegans tenen el mateix risc que els que mengen animals d'obtenir massa proteïnes. 

Solament alguns pocs nutricionistes que no són vegans han intentat viure sense menjar animals, o han tractat d'afrontar el problema científicament, com s'ha de fer. Sense el coneixement que ens aporta la investigació científica això és com intentar flotar en un mar d'errors. 

És altament improbable que el planeta en què vivim pugui produir el que cal per a alimentar a mil milions d'habitants humans d'acord amb els preceptes defensats pels nutricionistes tradicionals. D'altra banda, sent cert que la Gran Bretanya està més densament poblada que l'Índia -i que és un dels països més densament poblats del món- tot i així, en pocs anys podria esdevenir un país exportador de menjar, seguint els mètodes vegans d’agricultura. 

Qualsevol tipus d'alimentació o agricultura que comporti el deteriorament del sòl està condemnat al fracàs, però el veganisme està exempt d'aquest defecte. I sota l'actual sistema, les coses no estan anant bé. 

La nostra actual situació es troba en el risc que sense un canvi cap a una agricultura vegana el terreny cultivable aviat quedarà estèril. 

Tots aquests problemes ocorren a causa que no hem seguit la norma de la reciprocitat. No hi ha raó aparent per la qual els residus d'una comunitat vegana saludable no puguin ser usats de nou, i si tots els sobrants de les plantes fossin retornats a la terra es podria establir una agricultura equilibrada i sana sense explotació animal, sense fer servir animals. 

Text original: «Veganism»

 **************************** 

APUNT: 

Quan Donald Watson assenyalava que era improbable que en la pràctica es pogués alimentar milers de milions d'éssers humans amb les pautes tradicionals establertes no s'equivocava en els càlculs. El que passa és que al realitzar aquesta declaració, el 1947, encara no s'havia estès la industrialització de les granges. Va ser la industrialització el que va permetre estendre el consum de productes animals a preus assequibles en un mercat de demanda format per molts milions de consumidors. Sense la industrialització això no hauria estat possible. Watson no hi comptava en aquells dies, ja que va ser a partir de la dècada dels 50 que es va produir la industrialització de la ramaderia en general. Per tant, la seva anàlisi era molt lúcida dins el context en què se situava. 

 

El patiment de l'explotació

Una forma en què els animals són explotats per a ser convertits en vestimenta es realitza mitjançant un procediment que consisteix a arrencar-los les plomes per tal d'aconseguir material per omplir coixins, edredons, abrics, cobrellits... i moltes altres peces de roba que es comercialitzen i es fan servir quotidianament.

El missatge de les campanyes benestaristes sobre aquesta forma d'explotació animal està totalment exclusivitzat en el patiment que pateixen els animals. Això suggereix que el que seria correcte fora matar els animals abans d'arrencar-los les plomes per tal d'evitar així que pateixin. Recordem que Ingrid Newkirk afirmava explícitament que la seva prioritat era acabar amb el patiment dels animals i no pas amb la seva explotació. Això és anàleg a plantejar que per a violar una dona el correcte seria matar-la abans de ser violada perquè així no pateixi durant la violació.

Però aquest tipus de pràctiques és inacceptable no solament perquè causi patiment sinó perquè els animals tenen altres interessos a més de l'interès per a evitar el patiment. Els animals també tenen un interès a viure i a gaudir de la vida lliures de sotmetiment aliè.

El criteri basat a creure que tan sols importa el patiment és molt problemàtic per diverses raons.

D'una banda, emprar animals no sempre implica necessàriament causar-los patiment de forma deliberada, tot i que sí que és habitual. D'altra banda, si creiem que el patiment és l'únic que importa llavors en el millor dels casos es cercaran maneres de continuar fent servir animals però sense suposadament causar-los patiment o amb menys patiment.

La majoria d'activistes i organitzacions animalistes simplement advoquen per cercar mètodes per a “reduir el patiment”. La postura que mantenen parteix del prejudici de creure que als altres animals solament els importa el dolor i el patiment. I si sols tenim el patiment aleshores és coherent que cerquem maneres de causar menys patiment. I en certa manera és factible considerar, per exemple, que la ramaderia tradicional causés menys patiment que la industrial, encara que totes dues impliquin patiment i dany sobre els animals.

El patiment no és la qüestió. Centrar la crítica en el patiment a l'hora de tractar el problema moral de la nostra relació amb els altres animals tan sols serveix per a motivar lleis que cerquin reduir o evitar aquest patiment però que continuïn legitimant l'ús d'animals no humans. Parlar solament de patiment serveix perquè la gent ignori que els altres animals tenen altres interessos a banda d'evitar el dolor innecessari. Parlar solament de patiment tan sols aconsegueix al final perpetuar i causar més patiment injustificable.

Aquest és l'error de focalitzar la qüestió en el tema del patiment. La qüestió de fons és que els animals no sols tenen un interès per evitar el patiment innecessari sinó també altres interessos igualment importants —com l'interès per continuar existint i per evitar el mal— que són incompatibles amb qualsevol forma d'explotació.

Per tant, el patiment no és pas la qüestió.

La qüestió és la sentença —la capacitat de sentir. El dolor tan sols és una sensació, entre moltes altres, i una part de la totalitat de la sentença. Sentir vol dir que experimentem sensacions i tenim interessos: desitgem viure, evitar el mal i gaudir de la nostra vida. Com nosaltres, els altres animals són éssers conscients.

La qüestió és que usem éssers sentents com a recursos per al nostre benefici sotmesos a la condició de propietat. La qüestió és que hem esclavitzat altres animals aprofitant-nos que podem exercir aquest poder sobre ells i al·legant l'excusa que no són humans.

La qüestió és l'especisme.

La qüestió és que emprem com a recursos altres animals que, igual que nosaltres, senten i volen viure les seves pròpies vides lliures de la submissió. Fem servir persones com si fossin coses —com a simples mitjans per a aconseguir els nostres fins. No els respectem de la mateixa manera que desitgem que ens respectin a nosaltres. Els discriminem solament pel fet de no ser humans.

És clar que fer patir algú de manera injustificada està malament, però si focalitzem l'assumpte solament en aquest aspecte el que promovem indirectament és que l'explotació continuï igual però amb reformes que suposadament aconsegueixin que l'activitat explotadora causi menys patiment.

El consum d'ous és consum d'esclavitud

La veritat sobre els ous de corral

A continuació, voldria exposar alguns dels arguments principals que expliquen per què el consum d'ous —i en general l'ús i el consum d'animals no humans— seria moralment inacceptable.

 

Consumir ous implica infligir dany, patiment i mort als animals sense necessitat ni justificació

Hi ha la creença que si deixem de consumir carn animal llavors ja evitem de participar en qualsevol classe de dany que es faci als animals per les nostres necessitats alimentàries i que no hi ha cap problema moral en el fet de consumir altres productes que provenen dels animals no humans: lactis, ous, mel, llana... Però aquesta idea és errònia.

En el cas concret dels ous, el fet de produir-ne implica de manera habitual causar la mort dels animals que es fan servir, tal com descriptivament relaten els activistes Jenna Torres i Bob Torres:

«Tenint en compte que els animals solen néixer tant mascles com femelles en proporció del 50 per cent, què passa llavors amb el cinquanta per cent de mascles?

En el cas de les gallines, els pollastres mascles són totalment inaprofitables per a l'explotador. Si no poden pondre ous i no poden ser convertits en carn, criar-los suposa una pèrdua de diners, i cap explotador, ja sigui intensiu o extensiu, orgànic o no, està en aquest negoci per a perdre diners fent de la seva granja un refugi per a animals no productius.

Per tant, els pollastres mascle són sovint descartats en néixer i se'ls massacra vius per ser emprats com a proteïna natural, o se'ls llença a les escombraries per tal de deixar-los morir lentament de gana i asfíxia, un acte de crueltat extrema.»

D'altra banda, les lleis que regulen l'explotació animal —el que es coneix com a "Benestar Animal"—, més enllà del seu suposat compliment, tan sols serveixen perquè la gent se senti amb la consciència més tranquil·la a l'hora de consumir productes d'origen animal.

Es publicita que els animals estan "ben cuidats" i que el seu benestar és compatible amb la seva esclavitud i explotació. Però la realitat és que les gallines viuen tota la vida tancades, sense poder desenvolupar una vida normal d'acord amb les seves necessitats i preferències; han estat seleccionades genèticament per afavorir que ponguin ous constantment en perjudici de la seva salut; i quan ja no són rendibles essent vives, són matades per a aprofitar econòmicament els seus cadàvers.

L'existència d'un benestar real dintre l'esclavitud dels animals és un frau empíric: els animals són subjectes a una dominació en què els seus interessos fonamentals [continuar vivint, no patir contra els seus interessos, satisfer les necessitats bàsiques i desenvolupar les seves capacitats] són supeditats i destruïts davant dels interessos dels qui es consideren els seus amos.

Podrem apreciar que el vegetarianisme no suposa en realitat cap diferència per als altres animals. Si volem respectar els animals, l'opció coherent és el veganisme.

A més, una dieta vegana ens aporta tots els nutrients que requereix el nostre organisme per estar sa. No tenim necessitat nutricional d'alimentar-nos a expenses de fer servir altres animals. Per tant, la necessitat no pot servir com a excusa per intentar justificar l'explotació dels animals per a servir d'aliment.

Consumir ous suposa ignorar el respecte bàsic que tots els éssers sentents mereixen

Penso que la qüestió que ens hauríem de plantejar en primer lloc és: per què una gallina és sotmesa a un ésser humà? Això no és natural o espontani. Ha hagut de produir-se alguna mena de dominació prèvia perquè aquesta situació es produeixi. Les gallines no van decidir viure així per pròpia voluntat ni tampoc van donar el seu consentiment.

Potser hi ha casos d'éssers humans que intenten cuidar bé els animals que tenen sota el seu domini. Tot i això, el fet de consumir productes animals, fins i tot encara que suposadament no hagués suposat cap dany físic o psicològic als animals —la qual cosa a la pràctica sol ser més aviat difícil o impossible— resultaria objectable des d'un punt de vista moral, per diverses raons que exposo a continuació.

Per entendre millor per què no hauríem de consumir productes animals, encara que suposadament no impliqués mal, voldria exposar com a analogia el següent exemple:

Imaginem que ens trobem sols en una habitació amb un home, o una dona, profundament adormit. Imaginem que ens atrau físicament, sexualment. Ni tan sols coneixem aquesta persona. Què passaria si decidíssim grapejar-li el cos per obtenir plaer? Estem parlant d'una ingerència sobre el cos que no ha estat consentida i que cometem per a satisfer el nostre plaer. Aquest contacte físic no és un accident o un toc d'atenció —per exemple, per avisar-la d'un perill.

Si finalment ens deixéssim portar per aquest impuls, ens trobaríem davant d'un cas de violació sexual. Aquesta acció és una agressió contra el seu valor com a persona i la seva integritat física. És tractar algú com si fos una cosa i no una persona.

L'ètica no abasta solament la qüestió del que causa mal físicament. Tampoc no fa cap mal físic gaudir mirant fotos de nens nus obtingudes per pederastes; no obstant això, crec que tots desaprovem aquesta conducta, perquè gaudir al preu de vulnerar el respecte bàsic que mereixen les persones no pot ser moralment correcte.

Per què pensem que aquesta qüestió ha de ser diferent quan es tracta d'altres animals; dels seus cossos i dels seus interessos?

Si decidim sostreure els ous d'altres animals per al nostre propi benefici sense el seu consentiment, encara que suposadament no els causéssim un dany físic o psicològic, no incorreríem en un comportament anàleg al de l'exemple exposat anteriorment? Potser no estaríem fent servir el cos d'altres animals com un simple mitjà per als nostres propis fins?

Si entenem que els animals mereixen que els respectem com a individus que tenen els seus propis interessos llavors això implica també respectar allò que procedeixi dels seus cossos [llet, ous] o que hagi estat obtingut amb el seu esforç [nius, formiguers].

L'ètica dels Drets Animals abraça més aspectes morals que no pas solament l'agressió o l'explotació; de la mateixa manera que els Drets Humans tracten sobre el respecte integral cap a cada ésser humà i no sols del problema de l'agressió física o l'esclavatge.

El consum d'ous promou i reforça la idea que els animals existeixen com a recursos per al nostre profit

Si comprenem que els animals no-humans no han d'estar sotmesos a nosaltres, i que els hem de respectar els interessos bàsics, aleshores no hauríem d'establir cap relació de dependència amb ells.

Si ens en fem dependents, els seus interessos sempre seran supeditats als nostres, o els nostres als seus. Això és incompatible amb el principi de la mateixa consideració. Ells haurien de poder viure la pròpia vida en llibertat igual que nosaltres.

Si consumim productes animals —encara que aquests presumptament no haguessin implicat usar o danyar ningú— reforcem la idea que els animals no humans existeixen en aquest món per a servir les nostres necessitats, i així dificultem el progrés cap a un estil de vida i una societat que no depengui de fer servir altres animals.

Si volem evitar fer mal als animals sense necessitat, aleshores l'única opció coherent que podem prendre és evitar el consum d'ous i en general qualsevol producte d'origen animal.

He d'assenyalar que no seria correcte afirmar que les gallines que són emprades per treure'ls els seus ous puguin ser "lliures" d'alguna manera. Tots els animals que són usats a la indústria d'explotació animal són vistos com a recursos econòmics i únicament se'ls té en compte mentre siguin productius. Totes les gallines quan deixen de produir ous acaben a l'escorxador per tal d'aprofitar-ne econòmicament els cadàvers.

Als éssers humans no ens cal menjar animals ni res procedent d'animals per estar sans, forts i ben alimentats. Per tant, no hi ha excusa que justifiqui consumir res que provingui d'altres animals, especialment allò que n'impliqui l'explotació.

En el cas concret que suposadament no hi hagués explotació sinó que ens limitéssim a cuidar uns animals concrets, considero que tampoc no hauríem de consumir res que provingui d'ells. Entenc que aquests ous pertanyen a les gallines i que elles no ens han donat el seu consentiment perquè els hi traiem. A més, a voltes elles mateixes mengen aquests ous per a recuperar el calci que perden a cada posta. Així que les perjudicaríem si els hi traiéssim.

En qualsevol cas, si continuem consumint allò que prové d'animals no humans ajudem a perpetuar la idea, en nosaltres mateixos i en els altres, que ens calen per a viure i que són al món per a satisfer les nostres necessitats o capricis. Com bé assenyala Bob Torres:

«Tenir unes quantes gallines al teu jardí perquè produeixin ous pot ser que no sigui una horrible tortura per als animals, però al tenir-les, cosifiques les gallines, converteixes un ésser sentent en un subjecte la funció principal del qual és satisfer les teves necessitats; és un exemple de dominació humana, d'explotació dels altres per a satisfer els propis interessos.»

Respectar els animals implica necessàriament abandonar-ne l'explotació, i això comença en cadascun de nosaltres adoptant el veganisme.

A Anglaterra s'han comercialitzat ous de gallines rescatades que viuen a santuaris, amb l'excusa que aquestes gallines no són explotades sinó que solament es recullen els ous que deixen. Però per molt bones que siguin les intencions, si el que es defensa és que els animals siguin lliures de la dominació humana, amb aquestes iniciatives el que realment s'aconsegueix és fomentar justament el contrari.

Els altres animals no són coses ni recursos per al nostre consum, sinó que són individus únics amb característiques i interessos propis, és a dir, són persones —persones no humanes.

Amb aquesta explicació no pretenc de cap manera atacar ni jutjar ningú, sinó tan sols fer reflexionar sobre la nostra ancestral relació dominant i esclavista envers els altres animals, així com de la necessitat moral d'abandonar completament aquest tipus de relació.