Penso que és important aclarir una distinció rellevant: la postura del Benestar Animal és diferent de la doctrina ideològica del benestarisme. Són dues postures per context molt relacionades i solen ser confoses com si es tractés del mateix. No obstant això, en aquest assaig pretenc explicar per què entenc que no són el mateix.
Anomeno benestarisme —o benestarisme animal— a una branca o extensió o derivació de la doctrina filosòfica de l'utilitarisme que s'aplica específicament a la nostra relació amb els animals.
El benestarisme és una doctrina que reconeix que els altres animals tenen un interès genuí en evitar el sofriment i que aquest interès ha de ser considerat a un nivell similar que l'interès en no sofrir dels humans. El benestarisme seria una adaptació de l'utilitarisme. Tots dos neixen del pensament de Jeremy Bentham, en la segona meitat de segle XVIII, que fou el primer pensador que va defensar l'existència d'un valor moral en els interessos dels altres animals que no depenia de la seva relació amb els interessos humans.
D'altra banda, el concepte que anomenem «Benestar Animal» existia des de molt abans que aparegués el benestarisme entès com a doctrina moral. Trobem lleis registrades ja al segle segle XVII que prohibien el "tracte cruel" als esclaus no humans.
Així doncs, el Benestar Animal consisteix en una postura concreta en favor de regular l'ús d'animals per a benefici dels humans i que deriva directament de l'antropocentrisme. El Benestar Animal es preocupa sobre la crueltat o el patiment excessiu que infligim als altres animals. Però aquesta preocupació no es fonamenta en la consideració dels interessos d'aquests animals sinó en la preocupació que aquest tracte sobre els animals afecti negativament els humans.
Podem comprovar que, sense importar el nom que els atribuïm al final, ens trobem amb dues posicions teòriques diferents. A més, el benestarisme és de naturalesa pròpiament moral mentre que el Benestar Animal és de naturalesa política. És per això que el professor Gary Francione ha denominat a el Benestar Animal com «benestarisme legal», perquè és una posició legalista. Així en el context legal podem parlar de normes benestaristes. En canvi, el benestarisme ideològic o filosòfic és una posició moral. Quan parli de benestarisme m'estaré referint, per defecte, al benestarisme moral.
És habitual que sovint hi hagi confusió o equiparació entre les dues postures, a causa de l'evident semblança dels termes i al fet que el benestarisme moral ha estat, i continua essent, un dels principals impulsors de la política del Benestar Animal des de principis de segle XIX. Tanmateix, és possible ser partidari del Benestar Animal sense haver de compartir la línia ideològica del benestarisme. I, també, un benestarista no ha de donar suport obligadament al Benestar Animal. Insistiré sempre que es tracta de dues categories diferents.
En realitat, el Benestar Animal pertanyeria a un moviment ampli dins de l'àmbit animalista que anomeno proteccionisme. El proteccionisme és una postura ideològica antropocentrista que considera que hem de protegir els animals —acceptant per descomptat el seu estatus com a propietat humana— en tant que aquesta protecció tingui com a motivació i objectiu afavorir els interessos dels humans.
Tant el benestarisme com el Benestar Animal tenen en comú l'ésser postures conseqüencialistes. Això vol dir essencialment que el seu criteri no es basa en principis sinó en aconseguir objectius.
El consecuencialismo és la postura ideològica que es resumeix en el lema: "la fi justifica els mitjans". És a dir, al conseqüencialista solament li importa aconseguir un determinat objectiu sense limitar-se per cap altre condicionament. Dins d'aquesta tendència estaria tant el benestarisme com el proteccionisme que sosté el Benestar Animal. En canvi, la postura ètica deontològica considera que hi ha principis bàsics que no hem de vulnerar a l'hora d'aconseguir un fi determinat, per molt lloable que sigui aquest fi. En aquesta categoria, s'inclourien el veganisme i la filosofia moral dels Drets Animals.
Els partidaris del benestarisme poden donar suport literalment a qualsevol cosa que ells creguin que ajudaria a "reduir el patiment" o a "augmentar la felicitat" dels no-humans. Entre aquestes coses, hi hauria les lleis que promou el Benestar Animal.
Aquestes paraules de l'activista Ingrid Newkirk resumeixen el punt central de la filosofia benestarista:
«Si solament pogués tenir una cosa, seria acabar amb el patiment». [...] «Si pogués prendre coses dels animals i matar-los tot el dia sense causar-los patiment, llavors les prendria... Tothom hauria d'estar d'acord en què els animals no haurien de patir al robar-los o matar-los, prenent la pell de l'esquena o prenent els seus ous, o el que sigui. Però tu no els hauries d'obligar a passar per una tortura per a fer això.»
Un benestarista no reconeix que els éssers que senten posseeixin un interès genuí en viure, un interès en continuar existint a banda de l'interès en gaudir d'un benestar, ni que tinguin un interès en ser lliures i mantenir una autonomia personal. No reconeixen cap altre interès inherent que no sigui el d'aconseguir plaer i evitar el dolor. D'aquesta manera, els bienestaristes no tenen inconvenient en donar suport a l'assassinat —com és el conegut cas de l'organització PeTA— ni en promoure l'esclavitud animal; sempre en tant que ells creguin que això serveix per a "eliminar el sofriment" o "augmentar la felicitat".
D'altra banda, els partidaris del Benestar Animal, des de la postura proteccionista, estarien a favor de qualsevol mesura que serveixi per a garantir que no es provoqui un "patiment excessiu" pel que fa a l'ús d'animals. Per exemple, en les regulacions de Benestar Animal s'inclouen mesures sobre la manera en què els animals són conduïts a l'escorxador per ser degollats i escorxats.
No obstant això, la preocupació fonamental del Benestar Animal no és el benestar dels animals no humans sinó que és primerament el benestar dels humans, com així s'especifica molt clarament en les normatives de Benestar Animal:
«La protecció dels animals en el moment del sacrifici o la matança específicament, és una qüestió d'interès públic que influeix en l'actitud dels consumidors enfront dels productes agrícoles. D'altra banda, la millora de la protecció dels animals en el moment del sacrifici contribueix a millorar la qualitat de la carn i té un efecte positiu indirecte en la seguretat laboral en els escorxadors.»
Posicions com la del Benestar Animal aparentment semblen preocupar-se pels interessos dels animals, però en realitat solament es preocupen d'afavorir els interessos dels seus explotadors.
Els partidaris del Benestar Animal serien conseqüencialistes solament respecte dels no-humans, mentre que als humans sí que els reconeixen un valor intrínsec que els impedeix tractar-los com si fossin mers recursos. Aquesta discriminació basada en l'espècie és el que assenyalem com a especisme.
D'aquesta manera, mentre que el benestarisme sí donaria un valor intrínsec al sofriment d'altres animals, el Benestar Animal tan sols té en compte el sofriment en relació amb els interessos humans. El Benestar Animal és una postura derivada de l'antropocentrisme mentre que el benestarisme és una derivació de l'utilitarisme entès sota la perspectiva del filòsof Peter Singer.
Em temo que la confusió terminològica entre benestarisme i Benestar Animal continuarà, igual que altres confusions, però espero que aquesta breu nota potser serveixi per ajudar almenys a aclarir que hi ha dos conceptes diferents darrere d'aquests termes.
Després de l'especisme, el pitjor prejudici al qual ens enfrontem és la creença que als animals solament els importa "patir i gaudir". Aquesta noció —que tant benestarisme com Benestar Animal comparteixen— no respecta els altres animals com a persones, no reconeix que els individus tinguin drets morals, i els considera simples recipients de dolor i plaer, i com a instruments per a fomentar el benestar general o per a reduir el sofriment. Aquesta manera de pensar perpetua la nostra opressió sobre els altres animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada