La caça

Un programa de televisió denuncia l'intent per part d'associacions de caçadors d'adoctrinar els nens perquè vegin la caça com una cosa atractiva i necessària. Però potser no estem fent exactament el mateix quan els adoctrinem perquè creguin que és atractiu i necessari emprar altres animals per a menjar, vestir i per altres fins que impliquen esclavitzar-los i assassinar-los?

Considero que és absurd negar que activitats com la caça o la pesca constitueixen un tipus d'esport. Aquesta activitat entra dins la definició general acceptada d'esport. El mateix passa amb l'hípica. Una altra cosa és que el fet d'usar i matar animals per esport sigui immoral, que sigui injust i deliberadament nociu per als animals. Però entrar a qüestionar la seva condició d'esport és innecessàriament problemàtic i distreu l'atenció del veritable assumpte, que és l'ètica.

Ara bé, la caça no és un mer divertiment, una activitat pròpia de psicòpates o un simple negoci, com solen apuntar les anàlisis més superficials sobre aquest tema. La caça moderna és sobretot un ritual cultural de dominació, mitjançant el qual es practica i celebra l'opressió de l'ésser humà sobre altres animals. No es basa realment en la necessitat o el benefici, sinó en l'afirmació de la supremacia humana sobre les altres espècies que l'home considera de la seva propietat. La caça és doncs un símptoma: una altra conseqüència de l'especisme.

La causa originària d'aquesta violència és considerar els altres animals com a mers recursos per al nostre benefici, ja sigui per a caçar, menjar o vestir. En això, els caçadors no es diferencien de la resta de la gent que participa en l'explotació animal. L'únic motiu real que tenim per intentar justificar el fet d'emprar altres animals per a menjar —o vestir-nos amb trossos dels seus cossos— és la inèrcia del costum o el simple plaer que n'obtenim.

Rebutgem la caça perquè no hem estat educats per a veure la caça com una cosa normal. No rebutgem menjar animals perquè hem estat educats per a veure el consum d'animals com una cosa normal. Però la injustícia és exactament la mateixa.

No és coherent estar en contra de la violència o en contra de l'explotació d'individus [això vol dir: fer servir algú com un mer recurs, com un simple mitjà per aconseguir una fi] i alhora considerar que és moralment acceptable fer servir altres animals com a menjar. No podem justificar l'explotació animal més del que podríem justificar l'explotació humana.

La caça va deixar de ser una necessitat real a partir del Neolític. La seva pràctica continua, principalment i quasi exclusivament, per pura diversió. Com que els animals estan exclosos de la comunitat moral, i són considerats com a objectes i mers recursos, llavors la caça ha continuat fins als nostres dies tot i que no hi ha cap raó que justifiqui infligir aquest dany als animals. És una altra activitat que es manté per tradició, igual que moltes altres que impliquen violència sobre els animals. Passa el mateix també amb la pràctica de menjar animals, que es manté principalment motivada pel costum i el plaer, malgrat que no hi ha una necessitat que la pugui justificar.

Si tenim en compte que no tenim una necessitat nutricional de consumir animals llavors no hi ha excusa per a emprar altres animals com a menjar. Si ho fem no és per cap necessitat, sinó per continuar una tradició amb la que hem crescut; o per obtenir-ne un plaer; o per a creure que els altres animals no mereixen el mateix respecte que nosaltres pel simple fet de no ser humans.

Encara que haguéssim tingut una vida suposadament digna, no voldríem que ningú ens matés per a fer-nos servir de menjar. Els altres animals, igual que nosaltres, són éssers conscients que tenen un interès propi en viure, en continuar existint, a més a més del seu interès en evitar el patiment i gaudir d'un benestar. Aquests interessos són intrínsecs a la seva capacitat de sentir. (Veure: Sintiencia y personalidad).

El problema no és tan sols el consum de carn, sinó tot allò que procedeix d'altres animals: ous, lactis, mel, cuir, llana... No hi ha diferència. Tots procedeixen d'animals que han estat explotats i finalment destruïts. Tampoc no hi ha cap diferència en el fet que podem viure sense haver de recórrer a cap producte de l'explotació animal.

Qualsevol tipus d'explotació animal tracta els no-humans com a objectes per a la producció. Tan en una granja industrial com en una granja tradicional —o en un criador o en un vedat de caça— els animals no humans són allà perquè nosaltres n'obtinguem algun producte a costa de la seva vida i la seva llibertat. Tots ells són confinats en recintes i finalment se'ls pren la vida quan els seus propietaris ho decideixen. Això és esclavitud.

Els altres animals són considerats els nostres esclaus; i si l'esclavitud està malament quan es tracta d'éssers humans aleshores, en virtut del principi moral d'igualtat, també està malament quan es tracta d'éssers humans i altres animals.

Qualsevol argument que pretengui justificar la caça d'animals, si fos vàlid, serviria igualment per a justificar la caça d'éssers humans. I si caçar està moralment malament, aleshores, per la mateixa raó, també està malament consumir productes de l'explotació animal.