Especisme de les conseqüències

La fal·làcia ad consequientam [dirigida a les conseqüències] consisteix bàsicament a intentar demostrar o refutar un argument apel·lant a les seves suposades conseqüències, en comptes de rebatre la validesa de l'argument en si mateix. En aquesta mateixa fal·làcia és en la que es basa la ideologia del conseqüencialisme: la idea que el bé i el mal es determinen per les conseqüències dels nostres actes.

Exposaré tres exemples molt habituals que se solen al·legar per intentar refutar la validesa del veganisme apel·lant a la fal·làcia conseqüencialista:

 

1. Està bé menjar animals perquè en cas contrari moriríem.

Davant d'aquest argument hi ha dues respostes. Una enfocada en la validesa empírica i una altra en la seva validesa formal.

En allò empíric: és un fet que els humans no tenim cap necessitat nutricional d'emprar altres animals per a alimentar-nos. Una alimentació vegana [el contingut de la qual és 100% vegetal], que estigui ben planificada, ens aporta tots els nutrients que requereix el nostre organisme. Per tant, les circumstàncies no ens aboquen a la necessitat de fer servir altres animals. El cultiu agrícola ens subministra tots els aliments que ens calen per a viure sans. Sí, també la vitamina B12.

En allò moral: la necessitat no és una justificació ètica.

El fet que tinguem necessitats alimentàries no ens legitima a fer servir altres animals –o altres humans– per tal de satisfer-les, de la mateixa manera que el fet de tenir necessitats sexuals no justifica usar altres humans –o altres animals– per a satisfer-les sense el seu consentiment o a expenses de vulnerar la seva vida o la seva llibertat.

Una justificació moral és un raonament que es dedueix a partir d'aplicar els principis ètics bàsics. Aquests principis són la igualtat –el principi de la mateixa o igual consideració– i el valor intrínsec.

El fet d'usar algú per al nostre benefici sense el seu consentiment o vulnerant els seus interessos bàsics no s'ajusta a aquests principis sinó que, al contrari, els viola de manera flagrant.

Per tant, si l'única manera d'evitar la mort fos emprar altres animals com a menjar, continuaria estant igual de malament el fer-ho, de la mateixa manera que si l'única manera de tenir relacions sexuals fos violar algú continuaria estant igual de malament. La necessitat mai no justifica èticament cap acció.

Hi ha un altre argument que diu així:

 

2. Si ens fem vegans llavors la civilització humana es col·lapsarà i desapareixerà.

No hi ha cap prova que el veganisme suposi una amenaça per a la civilització humana. Ningú no ha demostrat aquesta afirmació. Aquest argument també es va fer servir en el passat per intentar atacar l'emancipació dels esclaus humans o el reconeixement d'igualtat de drets a la dona. Tant els esclavistes com els partidaris del partriarcalisme afirmaven que abolir l'esclavitud i el sotmetiment sobre les dones suposaria, com a conseqüència, el caos i la desaparició de la societat civilitzada.

En relació a aquest argument se solen al·legar sovint tota mena de disbarats, com el de, per exemple, dir que si deixem de menjar altres animals llavors “la seva sobrepoblació envairia el planeta” i no ens deixaria espai a nosaltres. La sorprenent estultícia d'aquest raonament s'evidencia simplement en adonar-nos que la gran majoria d'animals que fem servir per a menjar són portats al món pels mateixos humans. L'ús d'animals per a aliment –o per a vestimenta– es produeix mitjançant un sistema de cria que de forma sistemàtica embarassa forçosament les femelles perquè neixin més animals per tal d'esclavitzar-los i consumir-los. Nosaltres els criem per després menjar-nos-els.

Hi ha un altre argument que afirma que si deixem de fer servir animals no-humans –i tots mengem solament vegetals– llavors no hi haurà prou terreny cultivable per a alimentar tota la població. No obstant això, els càlculs evidencien justament el contrari. Si apliquem el principi del veganisme a l'àmbit de l'alimentació, resulta que ens caldria menys terreny de cultiu per alimentar la humanitat. Entre altres coses, per la senzilla raó que en un món vegà ja no hi hauria milers de milions de no-humans esclavitzats que hem d'alimentar.

Hi ha un tercer argument molt recurrent que s'expressa així:

 

3. Està bé que fem servir els animals per fer experiments amb ells perquè això ens beneficia als humans.

Com ja hem vist al primer exemple, resulta que els beneficis no poden justificar moralment una acció. A més, si el benefici fos un argument moral llavors qualsevol cosa que ens beneficiés seria èticament correcta. Però això és l'egoisme; no l'ètica. L'ètica no té a veure amb el benefici, ni amb el plaer o la felicitat, sinó amb el deure de fer allò que és objectivament correcte. O com diria Kant: «La moral és en si una pràctica en sentit objectiu —és la totalitat de les lleis obligatòries sense condició segons les quals hem d'actuar».

Si actuem d'acord simplement al que ens resulta profitós llavors no té sentit que parlem de moral com si fos un àmbit singular. Hi ha moltes coses que sabem que ens beneficien i alhora sabem que no seria correcte fer-les. No són correctes perquè fer-les suposa danyar altres individus, ignorar els seus interessos o tractar-los com a objectes.

 

Finalment, abans d'acabar voldria assenyalar tres punts importants sobre aquesta fal·làcia:

    Primer; encara que els arguments centrats en les conseqüències fossin empíricament certs, no invalidarien el veganisme. Si els arguments ètics que fonamenten intrínsecament el veganisme són correctes llavors no és moralment rellevant quines suposades conseqüències comporti adoptar-los a la pràctica. El contrari seria incórrer en una fal·làcia lògica. De tota manera, les objeccions contra el veganisme basades en les suposades conseqüències negatives són empíricament falses.

 

    Segon; és important no confondre les conseqüències amb les implicacions. Per exemple, assassinar algú no està malament perquè tingui com a conseqüència posterior la mort sinó perquè implica la intenció de destruir la vida d'algú per al nostre benefici o objectiu. Aquesta intenció destructiva no és una conseqüència derivada, sinó un fet implícit al mateix acte d'assassinar. De vegades es produeix una certa confusió entre les implicacions i les conseqüències.

 

    Tercer; de ben segur que més d'un en llegir aquest text pensarà: "Ah, aleshores cal fer les coses sense tenir en compte les conseqüències". Però aquest pensament és erroni ja que no és pas gens inapropiat el preocupar-se de les conseqüències.

Per exemple, si entenem que el veganisme és el correcte, aleshores l'hem de dur a terme perquè és un imperatiu moral. Les conseqüències que pogués portar no són rellevants per a determinar la nostra obligació i obligació moral. Això no obstant, és perfectament legítim que ens informem adequadament de com aplicar el veganisme de manera que no ens comporti innecessàries conseqüències negatives.

Si el veganisme és correcte aleshores necessàriament l'explotació dels animals és un error moral i ha de deixar d'existir, més enllà de les conseqüències que pogués comportar-ne la desaparició.

Ni les veritats de fet –veritats empíriques– ni les veritats de raó –veritats lògiques– depenen de les conseqüències que tinguin per a nosaltres reconèixer-les en la seva veracitat.

És una veritat de fet que tots som mortals, independentment de les conseqüències negatives que això impliqui. Això és una veritat empírica.

De la mateixa manera, és una veritat moral que no hem de tractar els subjectes com si fossin objectes. Aquesta és una veritat ètica, ja que l'ètica racional es fonamenta en la lògica.

La correcció ètica funciona independentment que les seves conseqüències ens agradin, ens beneficiïn o ens perjudiquin. Tot i que això no implica, com ja he assenyalat anteriorment, que no puguem o no ens haguem de preocupar per evitar conseqüències perjudicials innecessàries, dins dels límits de l'ètica.

Per tant, no suggereixo que les conseqüències no s'hagin de tenir en compte. No obstant això, mai no poden ser avaluades al mateix nivell que les intencions o les implicacions dels actes. No són a la mateixa categoria.

Les conseqüències d'una acció no poden servir per a jutjar-la. Un acte pot tenir innombrables conseqüències diferents, moltes involuntàries.

No podem controlar les conseqüències d'un acte; però sí que podem controlar el que fem i les intencions amb què actuem. Allò que determina la moralitat d'un acte és allò que implica l'acte en si mateix i la intenció amb què es duu a terme. Perquè això és el que pertany al nostre àmbit de decisió; no les conseqüències.