Menjar animals - menjar nens

Una notícia de la pàgina satírica El Mundo Today titulada: "McDonald's presenta una nova hamburguesa de carn de nen criat en llibertat" ens pot servir per a reflexionar sobre la moralitat de la nostra relació amb els altres animals.

Si fos correcte menjar altres animals perquè són menys intel·ligents o menys conscients que nosaltres, llavors per què no estaria bé menjar també nens que en efecte són menys intel·ligents o menys conscients que nosaltres els adults?

Quina raó ens impedeix èticament emprar éssers humans per a menjar i altres propòsits en què usem els altres animals com a simples mitjans per als nostres fins? Si hi ha alguna raó que justifiqui el respecte a éssers humans sense importar la seva intel·ligència, aleshores aquesta raó hauria de valer igualment per als altres animals.

D'altra banda, si fos cert que als animals no humans solament els importa el plaer i evitar el patiment —tal com defensa el benestarisme— aleshores per què no aplicar la mateixa perspectiva hedonista respecte dels nens, o dels humans en general? A simple vista, sembla que els nens, o fins i tot tots els humans en general, es limiten simplement a rebutjar allò desagradable i a cercar allò que consideren agradable.
 
Imaginem que algú es cregués la notícia i digués el següent:

«No entenc per què alguns critiquen això. Si els nens són feliços i els maten sense dolor, quin problema hi ha? Per què alguns s'hi oposen? Quina ximpleria és aquesta que “no està bé menjar nens”? No cal ser radicals. Als nens solament els importa gaudir i no patir. Estan ben cuidats. I a més, la seva carn és molt bona. Que potser pretenen els extremistes que mengem pedres? Les plantes també tenen sentiments i bé que se les mengen aquests hipòcrites amants dels nens.»

Els porcs tenen un desenvolupament mental equivalent a un nen humà de tres anys. L'única diferència és el cos, i l'espècie en què estan catalogats, però en la capacitat sensitiva i intel·lectiva són iguals als nens humans que ronden els tres anys.

Si els altres animals són éssers conscients que tenen voluntat i interessos propis referits a la seva supervivència i benestar, per què no els respectem de la mateixa manera que respectem els éssers humans? L'única diferència és l'espècie. Aquesta discriminació injustificada basada en l'espècie és el que anomenem especisme.

Aquest article òbviament no pretén fomentar l'ús de nens per a menjar ni el canibalisme. Tan sols és un exercici de pensament paradoxal, que consisteix a deduir una conclusió coherent a partir d'una creença que es considera veritable que condueix a la paradoxa d'haver d'assumir que aquesta creença atenta directament contra les altres creences que també s'han assumit com a veritables.

És a dir, si algú creu que està bé menjar animals, i explotar-los en general, perquè són "menys intel·ligents" que els humans, això condueix lògicament a acceptar que els humans "menys intel·ligents" puguin ser emprats com a menjar per part dels humans més intel·ligents, la qual cosa contradiu la noció moral que els éssers humans no han de ser usats com a aliment. Si l'argument de la intel·ligència no és vàlid per als humans aleshores per lògica tampoc no pot ser-ho per als no-humans.

Aquest és un exercici mental molt usat per activistes vegans per a evidenciar que acceptar els arguments que es fan servir per intentar justificar l'especisme condueixen necessàriament, per lògica, a acceptar el mateix tracte envers els humans. De fet, aquests mateixos arguments van ser emprats per a intentar justificar l'esclavatge sobre éssers humans. Així, es pretén que la gent reflexioni que aquests mateixos arguments erronis són els que pretenen justificar l'especisme.