Aquest text va ser publicat l'any 1949 per Leslie Cross, que era aleshores vicepresident de l'Associació Vegana [The Vegan Society], amb la intenció d'aclarir el que havia de significar el veganisme, el qual encara no comptava amb una definició establerta.
Sembla ser que tots els vegans d'aquella època estaven d'acord que ser vegà significava, almenys, no menjar res que procedeixi d'altres animals, així com evitar productes en general que provinguin de l'ús d'animals —cosa similar al que passa avui en dia. No obstant això, no existia una definició establerta i existia la controvèrsia sobre quin havia de ser el sentit específic del veganisme.
Els vegans d'aleshores coincidien en haver freqüentat prèviament l'Associació Vegetariana i entenc que alguns es van adonar de com resultava d'útil que el vegetarianisme tingués una definició fixa i establerta, evitant així que cadascú l'interpretés a la seva manera, per la qual cosa alguns d'ells, encapçalats per Leslie Cross, van tractar d'aplicar el mateix mètode al veganisme.
Leslie Cross ens aporta el relat sobre aquesta qüestió i és una bona font d'informació sobre la història del veganisme. Feia anys que volia traduir aquest text i m'alegra que per fi hagi tingut el moment de fer-ho. Desitjo que aquesta lectura us sembli tan interessant com a mi.
Sembla ser que tots els vegans d'aquella època estaven d'acord que ser vegà significava, almenys, no menjar res que procedeixi d'altres animals, així com evitar productes en general que provinguin de l'ús d'animals —cosa similar al que passa avui en dia. No obstant això, no existia una definició establerta i existia la controvèrsia sobre quin havia de ser el sentit específic del veganisme.
Els vegans d'aleshores coincidien en haver freqüentat prèviament l'Associació Vegetariana i entenc que alguns es van adonar de com resultava d'útil que el vegetarianisme tingués una definició fixa i establerta, evitant així que cadascú l'interpretés a la seva manera, per la qual cosa alguns d'ells, encapçalats per Leslie Cross, van tractar d'aplicar el mateix mètode al veganisme.
Leslie Cross ens aporta el relat sobre aquesta qüestió i és una bona font d'informació sobre la història del veganisme. Feia anys que volia traduir aquest text i m'alegra que per fi hagi tingut el moment de fer-ho. Desitjo que aquesta lectura us sembli tan interessant com a mi.
*****************
EN CERCA DEL VEGANISME [1]
Leslie J. Cross
Estiu 1949Aclarint el terreny
Aquesta etapa en el desenvolupament de l'Associació Vegana es caracteritza per centrar l'atenció sobre les implicacions de la qüestió: "Què és el veganisme?"
Hi ha més —molt més— darrere d'aquesta simple qüestió del que sembla al principi. Per començar, hem d'aclarir les nostres ments per poder comprendre, per exemple, que quan diem: "El veganisme és això o allò altre", el que en realitat diem és: "La meva idea del veganisme és això o allò altre"; ja que no hi ha res a la constitució de l'Associació Vegana que estableixi el que és el veganisme.
El fet que l'Associació Vegana hagi arribat al moment actual sense haver definit amb precisió l'objectiu que pretén aconseguir és una cosa que ens ha d'incomodar. Hi ha hagut bones i, potser, raons inadvertides sobre per què no s'ha d'intentar establir una definició mentre l'Associació no arribi a un cert punt en el seu recorregut. No obstant això, ens ha de motivar a la reflexió que hi hagi una sensació creixent que aquest punt ja no és lluny i que el limitat període en què prescindir d'una definició podria ser útil i desitjable ja arriba al final.
El mètode pel qual el nostre moviment pot ser proveït amb una definició acordada és, òbviament, a través del consens majoritari en assemblea anual o especial, i amb la inclusió del consens —en forma d'una definició concisa— com una norma de l'Associació Vegana, o com un preàmbul a les normes, o mitjançant alguna altra disposició constituent. Tot i que aquest procediment sembla ser senzill, la tasca de trobar i reconèixer una definició correcta és més complicada del que podria semblar. Com que l'Associació ha fet un llarg camí en poc temps, si volem fer-nos una idea adequada del que està implicat, hem de fer almenys una breu ullada al terreny que ja hem recorregut.
Al juliol de 1943 es va publicar una carta al The Vegetarian Messenger sobre l'ús de lactis per part dels vegetarians. La correspondència sobre el tema es va mantenir al voltant de dotze mesos, després dels quals va aparèixer un missatge signat per Donald Watson, de Leicester, demanant que li escrivissin tots els vegetarians interessats a viure sense productes lactis, que va rebre unes 50 respostes. Després de diversos debats, l'Associació Vegetariana va declinar acceptar la formació d'una secció "sense lactis" a la seva organització, i va suggerir que aquest grup s'hauria de formar fora de l'Associació Vegetariana. Aquest petit grup de persones connectades a través del senyor Watson esdevingué l'embrió del que més tard seria l'Associació Vegana.
Al novembre de 1944, va aparèixer el primer número de "The Vegan News". L'organització comptava amb unes unes dotzenes de membres, i la paraula "vegà" havia estat adoptada pel senyor Watson com a suggeriment per al nom del nou grup. Com a curiositat, altres noms proposats van ser: nolacto, alvegano, vitano, benevoriano, belleriano, i altres termes més complicats com el de Grup Vegetarià Total. Hauríem de sentir-nos afortunats per l'elecció final!
L'editorial del primer número de "The Vegan News" declarava que: "Podem veure clarament com la nostra civilització actual es basa en l'explotació d'animals de la mateixa manera que les civilitzacions del passat van estar fundades en l'explotació d'esclaus..." Això ja era una pista que el vegetarianisme sense lactis estava destinat a ser solament una part de la filosofia general del nou moviment. El tercer número [maig de 1945] estableix que el veganisme és la pràctica de viure consumint fruits, verdures, llavors i altres aliments que íntegrament no continguin substàncies d'origen animal. Caldria aclarir potser que això no és el veganisme, sinó que en realitat el veganisme implica viure amb aquest tipus d'aliments. El quart número [agost del 1945] establia que: "L'objectiu de l'Associació Vegana és oposar-se a l'explotació de la vida sentent, sense importar que sigui beneficiosa o no." Això ja suposa una expansió considerable de l'originària motivació no-làctia.
L'Associació Vegana va ser fundada de manera formal el 15 de març del 1947, quan una assemblea general va aprovar per primera vegada una sèrie de normes. Tot i això, no hi va haver encara un intent de trobar una definició consensuada de veganisme. La regla 2, que contemplava almenys tres d'alguns dels "punts" de l'Associació, romania —i continua romanent— en total silenci sobre els altres propòsits que igualment haurien de ser part del fet de ser vegà. Els punts establerts tan sols es referien a la dieta, el consum de productes i la difusió de l'educació vegana. No s'esmenten altres punts que igualment haurien de ser part del fet de ser vegà —com l'oposició a la caça, a la vivisecció, a l'ús d'animals en espectacles, a la castració i a l'esclavització d'animals per ser usats com a transport i d'altres fins. En tot cas, aquests punts no eren ni pretenien ser la definició de veganisme.
Per tant, l'Associació Vegana és avui dia un grup de persones que s'han unit en resposta a un estímul intuïtiu que encara no s'ha cristal·litzat en mots. Tot i que la causa immediata del sorgiment del veganisme va ser el desig de diverses persones d'aconseguir un vegetarianisme lògic, el vegetarianisme sense lactis solament va ser el desencadenant que va dur el veganisme al món quotidià. L'omissió d'una definició lícita de veganisme fins al dia d'avui va ser una necessitat històrica, ja que va caldre temps per emergir amb força i fermesa.
No obstant això, és ara quan ens apartem del passat —però sense oblidar-lo— que estem obligats a considerar si ja és o no és aquell moment crític en què la noció de "veganisme" ha de ser definida per acabar d'emergir completament. Si ho és, aleshores la conclusió és que la definició és ara una necessitat i inevitable. La nostra associació s'acosta a una cruïlla que tota organització revolucionària ha d'enfrontar sobre si mateixa cada cert temps. Un dels camins ens deriva en un "veganisme" indefinit, en què el seu significat depèn de cada interpretació individual incontrolada i incontrolable per a qualsevol definició estàndard acordada; i l'altre camí desemboca en un "veganisme" definit, clar i precís, que ha de comptar amb el consentiment i el suport de cada persona que s'apunti a l'Associació.
La dispersió organitzativa que ha caracteritzat el moviment vegà ha estat sens dubte la forma correcta d'organitzar-se en les èpoques inicials d'un moviment que cerca expressar una idea tan nova i tan vital que indubtablement jeu darrere del terme "vegà". Però si tinc raó, la situació actual és que la dispersió organitzativa i l'absència de definició s'acosten a un moment en què ja no resulten útils ni essencials, sinó que representen un perill de convertir-se en agents reactius. Si és cert que això va caldre en les etapes inicials perquè els diferents aspectes del veganisme fossin desenvolupats, seria igualment cert que si el procés continua el seu curs natural, la cristal·lització s'ha de produir en un període raonable. Per damunt de tot això significa el sorgiment d'una definició acceptada que ens ha de dotar d'identitat com a associació —una definició que serà constituent i per tant vinculant per a tothom que s'ajunti al moviment.
La naturalesa del desenvolupament de l'Associació Vegana suggereix que la forma en què s'ha d'assolir la definició és en la forma d'un principi, del qual es deriven lògicament una sèrie de pràctiques, i no en la forma d'un conjunt de pràctiques o objectius. En la seva màxima expressió, el veganisme no pot ser alhora una pràctica i un principi, i convertir-lo en una sèrie de pràctiques suposaria haver de llistar indefinidament quines pràctiques han de ser incloses i quines omeses, i fallaria en proporcionar un estàndard de referència que serveixi per comprovar-ne la idoneïtat.
La recerca d'aquest principi no és una tasca d'invenció, sinó un viatge de descoberta. El principi existeix —és la nostra feina trobar-lo, i és potser la feina més important que tenim entre mans. Si el meu parer està justificat, es tracta d'un principi que algun dia tindrà un impacte al món similar al que va tenir el moviment per abolir l'esclavatge humà. Espero, en un segon article que continuï aquest, poder suggerir com podem descobrir-lo i —el que potser és més important— suggerir com pot ser considerat com la representació de la destí del moviment vegà. Però siguin quines siguin les nostres opinions individuals, hem de reflexionar sobre aquesta qüestió, per estar segurs que el que finalment decidim és el que millor del que som, en conjunt, capaços.
Text original en anglès: «In Search of Veganism» [1]
*******************
La segona part de l'article es pot llegir clicant aquí.
