«Salvem els dofins! Matem les tonyines!»

 Envasos de cadàvers de tonyines amb el segell "Dolphin Safe" que assegura que els dofins no han estat intencionalment danyats. Els pescadors tan sols han volgut matar les tonyines. D'aquesta manera, els consumidors estan satisfets, la indústria d'explotació animal resulta beneficiada en la seva imatge i el prejudici de l'especisme en surt encara més reforçat.

I encara ens qüestionem sobre quin és el problema de fer campanyes que discriminen entre espècies i que, per tant, no defensen els interessos de tots els animals?

En assaigs anteriors he tractat sobre l'especisme en l'àmbit animalista, i he exposat algunes de les raons per les quals les campanyes animalistes que discriminen entre espècies són moralment inacceptables i contraproduents a la pràctica. No cal estar dotat d'una perspicàcia especial per adonar-se que, en un context social especista com és el nostre, el fet de promoure discriminacions entre espècies significa ignorar injustament una part considerable de les víctimes de l'opressió especista. Fer una campanya a favor dels dofins tindria sentit si solament els dofins fossin discriminats i explotats. Però no és així.

Organitzacions que sense cap inconvenient es diuen "defensors de tots els animals", com és el cas notori d'AnimaNaturalis, promouen activament aquest tipus de campanyes. Un exemple representatiu és la campanya SOS Delfines, els resultats de la qual ja veiem. Quin motiu justifica preocupar-se solament pels dofins quan la resta de no humans són igualment víctimes de l'esclavatge que exercim sobre tots els animals? Ja es tracti d'una preferència merament personal, o d'un prejudici antropocentrista ["els dofins són propers als humans en intel·ligència"] no hi ha cap raó moral que pugui justificar aquestes campanyes.

L'especisme no és menys injust encara que sigui defensat per animalistes. Cada vegada hi ha més persones conscienciades sobre l'especisme, i també n'hi ha que comencen a comprendre que l'especisme tampoc no hauria de ser tolerable quan es tracta de defensar els drets dels individus no humans. Quin sentit té denunciar la injustícia que és discriminar els no humans de la nostra consideració moral alhora que participem i donem suport a campanyes que discriminen injustament entre les pròpies víctimes de la discriminació especista?

Penso que hi hauríem de reflexionar profundament. Reflexionar sobre la moralitat i les conseqüències de les campanyes especistes promogudes per activistes que diuen que explotar uns animals no està bé però que no hi ha cap problema en explotar-ne d'altres. Això és el mateix que promoure que violar dones blanques no està bé però que no hi ha problema en violar dones negres.

Si estem d'acord que tots els animals que senten tenen igual valor moral llavors aquestes campanyes no mereixen la nostra ignorància ni la nostra tolerància sinó solament el nostre rebuig. Ja sigui una campanya exclusiva a favor dels dofins, o a favor dels gossos, o a favor dels primats. L'espècie és irrellevant a nivell moral. Tots els éssers éssers sentents, pel fet mateix de ser sentents, tenen un igual valor intrínsec, i, per tant, mereixen la mateixa consideració i respecte bàsic.

Les campanyes especistes, siguin del tipus que siguin, contradiuen l'ètica bàsica i serveixen per a reforçar encara més el prejudici de l'especisme i perjudicar les víctimes de l'explotació animal.

Hem d'adoptar un enfoc ambientalista?

Aquest assaig pretén argumentar que un enfocament ambientalista sobre el problema de l'explotació animal no és compatible amb una perspectiva vegana. Disposo de diverses raons que donen suport a aquesta postura.

Primer; l'enfocament ambientalista se centra en les activitats més contaminants i perjudicials per al medi ambient. Una d'aquestes activitats és la ramaderia. Ara bé, l'explotació animal no es redueix a la ramaderia i hi ha molts usos d'animals als quals no es pot objectar un impacte ambiental significatiu. Quins perjudicis ambientals tenen, per exemple, la tauromàquia, la pastura tradicional o la tracció a sang o l'apicultura? L'enfocament ambientalista no pot ni tan sols abastar l'ús d'animals en general, que és el focus del veganisme.

Segon; a banda de no abastar tot ús d'animals, l'enfocament ambientalista ni tan sols dirigeix les crítiques a la ramaderia en general sinó específicament a la ramaderia intensiva. La ramaderia extensiva que es practicava al segle XIX no perjudicava el medi ambient. Així, hi ha grups ambientalistes que proposen reformar la ramaderia per disminuir-ne l'impacte ecològic. Els ecologistes, i persones preocupades pel medi ambient en general, continuaran consumint animals mentre continuïn considerant els animals com a recursos per als humans. Mentre mantinguin aquest prejudici, la seva conducta solament es pot dirigir cap a promoure la reforma de l'explotació animal per a reduir-ne l'impacte ambiental.

Tercer; un enfocament ambientalista no qüestiona el prejudici de l'especisme i la dominació humana sobre els animals. Així doncs, en no tocar ni tan sols l'arrel del problema moral en la nostra relació amb els altres animals, ni qüestionar la causa que provoca l'explotació dels animals, l'enfocament ambientalista tan sols serveix per a promoure l'eficiència ecològica de l'explotació animal i substituir un tipus d'ús d'animals per un altre tipus d'ús. Això és a l'extrem oposat del que pretén el veganisme.

Quart; una cosa és informar la gent sobre els efectes mediambientals d'aplicar el veganisme a nivell global —aportant dades que aclareixin els dubtes i responguin a les objeccions que es presentin quan difonem el veganisme. Però una altra cosa molt diferent és pretendre promoure el veganisme posant el focus en el medi ambient. Són dues perspectives diferents. La primera és lícita, en tant que formi part d'un context en què expliquem que és èticament injust fer servir els animals. Però la segona no ho és perquè no fomenta que la gent es qüestioni l'especisme ni comprengui que l'explotació animal és una injustícia en si mateixa, i a més té efectes contraproduents, com ara promoure la reforma ecològica de l'explotació animal.

Cinquè; veganisme és oposar-se a l'ús d'animals per considerar-ho una injustícia. Veganisme no és deixar de consumir productes animals perquè contaminen molt. L'argument de l'impacte ambiental se centra en la ramaderia industrial i no serveix per a rebutjar la majoria d'usos d'animals i a més ignora el valor moral dels animals. És com proposar que rebutgem els camps d'extermini perquè contaminaven molt, com si els humans estiguessin a la mateixa categoria moral que la fusta o el carbó, en comptes d'explicar que no hauríem d'assassinar éssers humans, independentment de la contaminació.

Per aquestes raons podem jutjar que l'enfocament ambientalista és moralment erroni ja que no respecta ni beneficia els interessos dels animals. Per tant, no li hauríem de donar suport. Si reconeixem els animals com a éssers que tenen un valor moral inherent i com a subjectes de drets llavors el problema mediambiental ha de ser afrontat des d'una perspectiva ètica basada en el principi del veganisme i la filosofia dels Drets Animals, en la línia del que ja va proposar el professor Tom Regan fa dècades.

 

Especisme: el fullet original

En aquesta entrada publico la traducció d'un article del doctor Richard D. Ryder en què rememora el manifest original que ell mateix publicà l'any 1970, en el qual, per primera vegada en la història, apareixia el terme especisme.

El text té potser més importància històrica que pròpiament filosòfica, però no hi ha dubte que podem parlar d'un abans i un després, en el camp de l'ètica, a partir de l'aportació de Ryder.

Com es podrà apreciar, Ryder no defineix explícitament el que entén per especisme, sinó que més aviat ho dóna per descomptat o assumeix que els lectors ho entendran de manera intuïtiva.

Quan s'afegirà el terme especisme al diccionari? Suposo que quan la majoria de la gent conegui la paraula, i el seu significat, i se n'estengui l'ús de manera habitual. De moment no és així. Per això és tan important conscienciar sobre l'especisme, perquè a la societat no hi ha consciència sobre aquesta injustícia en la nostra relació amb els altres animals.

 

[Postdata: El 20 de desembre de 2017 fou inclòs el terme oficialment al diccionari de la RAE]

[N. dels T.: Podem trobar, en català, el mot especisme al diccionari de bioètica -en línia-, però no en els diccionaris de referència i d'ús habitual]

Educar sobre l'especisme ajuda, en gran mesura, a prendre consciència sobre la injusta relació que hem establert sobre els altres animals, i aquest és el primer pas fonamental i necessari per poder eradicar-la.

--------------------------------------------------

Especisme: el fullet original

Richard D. Ryder

2010

Les revolucions dels anys 60 contra el racisme, el sexisme i el classisme es van oblidar dels animals nohumanos. Això em preocupava. Tant l'ètica com la política simplement ignoraven per complet els no-humans. Tothom semblava preocupat solament per a reduir els prejudicis contra altres éssers humans. És que no havien sentit parlar de Darwin? Jo també detestava el racisme, el sexisme i el classisme, però per què limitar-se a això?

Com a científic, jo entenia que milers d'altres espècies també patien dolor, por i estrès, igual que nosaltres. Per això ens calia establir un paral·lelisme entre la situació de les altres espècies i la nostra pròpia. Un dia, el 1970, mentre reposava a la banyera, s'em va acudir la idea: ESPECISME.

Ràpidament vaig escriure un fullet i ho vaig fer circular per Oxford. Al no rebre cap rèplica, el vaig reimprimir amb la imatge d'un pobre ximpanzé que havia estat infectat experimentalment amb sífilis. Li vaig demanar permís al meu amic David Wood per afegir el seu nom al fullet i així poder difondre'l per tota la universitat. Llavors sí que vaig rebre algunes respostes. Una d'elles provenia d'un jove estudiant de filosofia anomenat Peter Singer, amb el qual vaig estar contacte durant diversos mesos.

Des de llavors han passat moltes coses.

El pamflet que vaig escriure el 1970 deia el següent:

ESPECISME

 

Des de Darwin, els científics han estat d'acord que no hi ha una diferència essencial entre els humans i els altres animals, des d'un punt de vista biològic. Per què aleshores fem una completa distinció moral entre els dos? Si tots els organismes pertanyem a un continu físic, llavors també hem de formar part d'un continu moral.

El terme "espècie", igual que el terme "raça", no és definible amb precisió. Lleons i tigres poden tenir descendència comuna.

Sota certes condicions de laboratori, aviat serà possible creuar a un goril·la amb un professor de biologia. El seu plançó serà tancat en una gàbia o recolzat en un bressol?

És habitual descriure a l'home de Neandertal com una espècie separada de la nostra, preparada especialment per a sobreviure durant l'era glacial. No obstant això, molts antropòlegs consideren que aquells no-humans practicaven ritus funeraris i posseïen un cervell més gran que el nostre. Suposant que el famós abominable home de les neus [Yeti] resultés ser un darrer supervivent d'aquella espècie, li reconeixeríem drets humans o li implantaríem elèctrodes en el cervell?

Faig servir aquests exemples hipotètics per cridar l'atenció sobre com d'il·lògica és la nostra actual postura moral respecte dels experiments amb altres animals.

Al voltant de cinc milions d'animals no humans, molts d'ells primats com nosaltres, són assassinats cada any, solament al Regne Unit, i el seu nombre continua creixent.

A part del dret a la vida, un altre criteri moral és el sofriment, el patiment que causa el confinament, la por i el tedi, així com el dolor físic.

Si assumim que el sofriment és una funció del sistema nerviós llavors és il·lògic al·legar que els altres animals no pateixen de manera similar a nosaltres. Precisament pel fet que els altres animals tenen un sistema nerviós molt similar al nostre és un dels motius pels quals són estudiats.

Els únics arguments en favor dels experiments sobre animals no humans són: [1] que l'avanç del coneixement justifica cometre qualsevol mal; però realment això és així? i [2] que els beneficis que puguem obtenir per a la nostra espècie justifica maltractar les altres espècies -això seria un argument de pes en el cas que els experiments causessin el mínim sofriment i la probabilitat d'èxit fos molt gran, però fins i tot en aquest cas hi hauria especisme, i a més es tracta d'un argument emocional i no racional.

Si creiem que està malament infligir patiment a animals humans innocents, llavors l'única cosa que té lògica -filogenèticament parlant- és estendre també la nostra consideració als drets elementals dels animals no humans.

No tinguis por d'expressar els teus punts de vista. Posa't en contacte amb polítics, professors, periodistes, sobre aquesta important qüestió moral.

Text original: Speciesism Again: the original leaflet

**************

A continuació exposo una llista bibliogràfica de textos escrits o traduïts al castellà sobre la qüestió de l'especisme. Alguns són articles acadèmics i altres són assajos personals. Tan sols exposo aquells textos que em semblen més instructius i rellevants.

Bibliografia bàsica sobre especisme:

 

- Juan Carlos Martínez Coll; Antropocentrismo [1984]

- Evelyn Pluhar; Especismo: ¿una forma de fanatismo o una postura justificada? [1988]

- David Olivier; ¿Qué es el especismo? [1991]

- Gary Francione; La superioridad humana [1996]

- Peter Singer; Ética más allá de los límites de la especie [1999]

- Luis Pérez García; Especismo: actitudes discriminatorias en función de la especie [2007]

- Fabiola Leyton Donoso; Ética Medio Ambiental: una revisión de la Ética Antropocéntrica [2008]

- Fabiola Leyton Donoso; Literatura básica en torno al especismo y los derechos animales [2010]

- Federico Chaverri Suárez; Antropocentrismo y otras reflexiones [2011]

- Olga Campos Serena; Más allá de una concepción instrumental del valor de los animales: la irracionalidad del paradigma humanista [2011]

- Carmen Velayos Castelo; La frontera animal-humano [2013]

- Maria Jesús Saravia San Martín; Hacia la superación ética del especismo: unidad y esencialidad de todos los seres en la voluntad de vivir schopenhaueriana [2013]

- Igor Sanz; Las especies no existen [2014]

- Micaela Anzoátegui; El problema de la condición de persona aplicada a los animales no humanos; Antropocentrismo especista, subjetividad y derecho [2015]

- Fabiola Leyton Donoso; Bioética frente a los derechos animales: tensión en las fronteras de la filosofía moral [2015]

- Diana Londoño Grisales; La cuestión del reconocimiento de la personalidad jurídica a los animales no humanos [2016]

- Hugo Guillermo Valdivia Barrera;  «Ética animal: bienestar de los animales no humanos contra el especismo contemporáneo» [2016]

- Rafael Vázquez, Ángel Valencia; La creciente importancia de los debates antiespecistas en la teoría política contemporánea: del bienestarismo al abolicionismo [2016]

- Mario Orozco & Rebeca Solano; Malabarismos especistas [2017]

- Rafael Sánchez, María Sánchez; «Antropo (andro) centrismo y especie. Ideología y naturalización del especismo en tiempos liberales» [2017]

Fabiola Leyton Donoso; «Los animales en la bioética. Tensión en las fronteras del antropocentrismo» [2019]