29 d’octubre del 2013

«Salvem els dofins! Matem les tonyines!»

 Envasos de cadàvers de tonyines amb el segell "Dolphin Safe" que assegura que els dofins no han estat intencionalment danyats. Els pescadors tan sols han volgut matar les tonyines. D'aquesta manera, els consumidors estan satisfets, la indústria d'explotació animal resulta beneficiada en la seva imatge i el prejudici de l'especisme en surt encara més reforçat.


I encara ens qüestionem sobre quin és el problema de fer campanyes que discriminen entre espècies i que, per tant, no defensen els interessos de tots els animals?

En assaigs anteriors he tractat sobre l'especisme en l'àmbit animalista, i he exposat algunes de les raons per les quals les campanyes animalistes que discriminen entre espècies són moralment inacceptables i contraproduents a la pràctica. No cal estar dotat d'una perspicàcia especial per adonar-se que, en un context social especista com és el nostre, el fet de promoure discriminacions entre espècies significa ignorar injustament una part considerable de les víctimes de l'opressió especista. Fer una campanya a favor dels dofins tindria sentit si solament els dofins fossin discriminats i explotats. Però no és així.

Organitzacions que sense cap inconvenient es diuen "defensors de tots els animals", com és el cas notori d'AnimaNaturalis, promouen activament aquest tipus de campanyes. Un exemple representatiu és la campanya SOS Delfines, els resultats de la qual ja veiem. Quin motiu justifica preocupar-se solament pels dofins quan la resta de no humans són igualment víctimes de l'esclavatge que exercim sobre tots els animals? Ja es tracti d'una preferència merament personal, o d'un prejudici antropocentrista ["els dofins són propers als humans en intel·ligència"] no hi ha cap raó moral que pugui justificar aquestes campanyes.

L'especisme no és menys injust encara que sigui defensat per animalistes. Cada vegada hi ha més persones conscienciades sobre l'especisme, i també n'hi ha que comencen a comprendre que l'especisme tampoc no hauria de ser tolerable quan es tracta de defensar els drets dels individus no humans. Quin sentit té denunciar la injustícia que és discriminar els no humans de la nostra consideració moral alhora que participem i donem suport a campanyes que discriminen injustament entre les pròpies víctimes de la discriminació especista?

Penso que hi hauríem de reflexionar profundament. Reflexionar sobre la moralitat i les conseqüències de les campanyes especistes promogudes per activistes que diuen que explotar uns animals no està bé però que no hi ha cap problema en explotar-ne d'altres. Això és el mateix que promoure que violar dones blanques no està bé però que no hi ha problema en violar dones negres.

Si estem d'acord que tots els animals que senten tenen igual valor moral llavors aquestes campanyes no mereixen la nostra ignorància ni la nostra tolerància sinó solament el nostre rebuig. Ja sigui una campanya exclusiva a favor dels dofins, o a favor dels gossos, o a favor dels primats. L'espècie és irrellevant a nivell moral. Tots els éssers éssers sentents, pel fet mateix de ser sentents, tenen un igual valor intrínsec, i, per tant, mereixen la mateixa consideració i respecte bàsic.

Les campanyes especistes, siguin del tipus que siguin, contradiuen l'ètica bàsica i serveixen per a reforçar encara més el prejudici de l'especisme i perjudicar les víctimes de l'explotació animal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada