9 de març del 2023

Allò oposat al veganisme


En aquest blog hem discutit durant diversos anys sobre què significa el veganisme com a doctrina ètica, però no hi ha cap entrada dedicada específicament a definir la doctrina oposada al veganisme. Se m'acudeixen almenys tres conceptes per a denominar el contrari al veganisme, encara que trobo que no n'hi ha cap que resulti completament satisfactori.

    -El primer concepte seria l'especisme. Durant molt de temps hem parlat d'especisme per anomenar el contrari al veganisme, però això no seria estrictament correcte perquè algú pot ser vegà i ser especista alhora. Com és possible? Doncs imaginem algú que assumeix el veganisme —que s'oposa totalment a l'ús i la dominació sobre els animals— però que està a favor de matar determinats animals en cas de conflicte. Un exemple més concret: et trobes amb una panerola a casa teva i la mates. Si no actuaries així en trobar-te un humà, un gat o un ocell, llavors es tracta d'un cas d'especisme —de discriminació moral basada en l'espècie. Recordem que el veganisme no s'oposa al fet en si mateix de matar animals, sinó que s'oposa a usar animals de qualsevol manera o propòsit.

    -El segon concepte seria l'antropocentrisme. Sovint quan parlem d'especisme ens referim per defecte a l'especisme antropocèntric, per la senzilla raó que al món quotidià no coneixem cap especisme que no sigui antropocèntric, encara que teòricament n'hi pogués haver. L'antropocentrisme és la creença que la humanitat és el centre de l'univers, incloent-hi l'univers moral, i tots els éssers han d'estar supeditats als interessos humans. L'antropocentrisme sembla, doncs, més apropiat per a referir-nos a allò oposat al veganisme. No obstant això, hi pot haver una versió bondadosa de l'antropocentrisme que, tot i que assumeix que els humans són especials, també considera que els animals han de ser tractats humanitàriament i no se'ls ha de fer mal sense necessitat.

    -El tercer concepte seria el supremacisme humà. El supremacisme humà estableix que els humans estan legitimats a dominar, controlar i usar els altres animals. Aquest supremacisme pressuposa l'antropocentrisme, però no solament defensa que els humans som el centre de l'univers sinó també que som superiors als altres animals i ens n'hem d'aprofitar fins i tot a canvi de les seves vides i llibertat. Aquí no solament es fomenta la jerarquia sinó l'opressió contra els animals. També podem trobar-nos amb alguna versió compassiva del supremacisme humà que postula que hem de dominar i controlar tots els animals del món pel seu propi bé, per evitar que pateixin i morin.

Per descomptat, en aquest assaig no podia deixar d'anomenar el benestarisme. El benestarisme és una doctrina que sí que té dedicades diverses entrades en aquest blog, així que ara no ens hi estendrem. El benestarisme és clarament oposat al veganisme, ja que el benestarisme postula que és correcte que els humans usem els animals si ho fem preocupant-nos pel seu benestar. El benestarisme com a doctrina autònoma defensa que el més important és el benestar i que tota la resta és secundari i fins i tot irrellevant. No obstant això, penso que el benestarisme no es pot deslligar dels conceptes anteriorment esmentats i que es constitueix com una ideologia al seu servei.

Alguns activistes han proposat el terme «no-veganisme» per anomenar allò oposat al veganisme, però opino que no seria apropiat.

El terme 'no-vegà' és merament contextual i solament indica que no hi ha veganisme. La química és vegana o no vegana? Vegana no ho és perquè el seu fonament no reconeix el veganisme; per tant és no-vegana. Però tot i ser no-vegana no s'oposa ni contradiu el veganisme. Els teixons són vegans o no-vegans? No són vegans; són no-vegans. Els teixons no reconeixen el valor moral intrínsec dels animals, perquè no poden fer l'operació mental que els permet conceptualitzar aquest valor. Així doncs, serien no-vegans. Per això penso que aquesta expressió no serveix per anomenar correctament allò que s'oposa al veganisme.

No diem que allò oposat al feminisme sigui 'no-feminista' sinó que diem que és sexista o masclista. De manera anàloga, el que és correcte per anomenar la posició que s'oposa al veganisme seria especisme o, més específicament, antropocentrisme o, encara més específicament, supremacisme humà; en tant que els qui ho defensen estan a favor que la humanitat domini i usi els animals. El veganisme s'oposa precisament a això.

Fins i tot si rebutgem tots els conceptes anteriorment assenyalats, la manera correcta per a denominar la posició que considera que els animals són mitjans per a fins humans no seria 'no-veganisme' sinó que seria en tot cas 'antiveganisme'. Si dones suport a l'explotació dels animals, aleshores vas en contra del veganisme; per tant això seria ser antivegà. Veganisme significa la doctrina que la humanitat ha de viure sense fer servir animals. Si empro animals, si participo directament en l'explotació animal, o li dono suport voluntàriament d'alguna manera —com seria estar a favor de la regulació de l'explotació animal— llavors actuo en contra del veganisme.