La indulgència animalista

He perdut el compte de les vegades que altres persones han al·legat "fer molt pels animals" per intentar excusar el suport que donen a l'explotació dels animals. Això que diuen fer es refereix principalment a donar diners; ja siguin diners donats a associacions animalistes o pagats per a productes d'origen animal que portin un segell de "benestar animal". Pel que sembla, així arriben a la conclusió que no hi ha cap problema en explotar animals perquè els exploten d'una manera que consideren "humanitària".

El sistema de les donacions funciona de la mateixa manera que les butlles i indulgències de l'església catòlica. La gent paga uns diners a una associació animalista per així alleujar la consciència respecte del mal que comet; d'aquesta manera poden continuar participant en l'explotació animal amb menys remordiments —es tracta d'un estratagema mental descrit pel psicòleg Albert Bandura.

A través dels diners, hom es convenç que "ajuda" els animals, i que ja no s'ha de responsabilitzar de les pròpies accions ni canviar d'idees i costums. Aquesta actitud està fomentada des del propi animalisme, tal com adverteix el professor Gary Francione quan assenyala que “tot el moviment de l'explotació feliç és sobre comprar indulgència per a la participació en un comportament moralment injustificable”. Les corporacions animalistes animen la gent a consumir productes de l'explotació animal avalats amb el seu propi segell de “benestar animal”.

Segons explica Francione, els grups corporatius animalistes es financen en gran part amb la venda d'indulgències; atorgant perdons a canvi de diners. Així se sosté el negoci de les etiquetes de productes animals obtinguts "sense crueltat". Així assumim la creença que no hem de corregir res en la nostra forma de vida; tan sols hem de fer donacions als grups animalistes, i comprar productes amb l'etiqueta de “benestar animal”, i màgicament es resol el problema moral en la nostra relació amb els altres animals; podem continuar explotant aquests animals perquè suposadament s'ha reduït la nostra crueltat i el patiment que els infligim:

«Desafortunadament, les organitzacions animalistes s'han convertit en modernes venedores d'indulgències, similars a l'Església Catòlica medieval. Algunes persones, potser la majoria de la gent, tenen un cert grau de preocupació per l'assumpte de l'explotació animal. Moltes tenen una culpa insistent sobre continuar consumint productes animals. Moltes adoren els seus companys no humans i els tracten com a membres de la seva família, però claven la forquilla en altres animals i, en algun nivell, reconeixen la incoherència moral. Però no cal preocupar-se. Feu una donació i aquests grups faran el millor que es pugui fer. Ells “minimitzaran” el patiment animal; ells “aboliran” els pitjors abusos.»

Jo em demano si la mateixa forma de pensament es pot aplicar als humans. Ens sembla correcte explotar altres humans si periòdicament donem diners a organitzacions humanitàries i comprem productes que portin un segell de «comerç just»? Aquesta conducta assumeix que és lícit explotar éssers humans si en paguem un preu monetari, que és exactament el que passa amb l'explotació dels animals avalada per segells de "benestar animal" i els grups animalistes que promouen l'explotació animal "feliç". Hi ha alguna quantitat monetària que pugui fer que conductes com l'esclavitud, el canibalisme o la violació siguin moralment acceptables? Si no és així, per què creiem que sí que n'hi hauria quan es tracta d'infligir el mateix mal en els animals?

Lluny de lliurar els animals de la violència, aquesta dinàmica de la indulgència té l'efecte de reforçar la creença que els animals són mitjans per a fins humans i que les vides dels animals solament tenen un valor instrumental en funció dels interessos humans. Aquí hi ha el centre de la qüestió: si creiem que els animals no tenen un valor moral inherent —i tan sols tenen un valor extrínsec o econòmic— llavors deduirem que no hi ha mal que imposem als animals que no pugui ser justificat segons el benefici que obtinguem d'això o segons el cost monetari que estiguem disposats a assumir.

És compatible la consideració moral dels éssers humans amb el fet d'usar-los com a menjar i mers recursos? Aleshores, com serà compatible la consideració moral dels animals amb el fet d'usar-los com a menjar i mers recursos? Si entenem l'ètica com la consideració dels interessos dels individus, aleshores menjar animals és una pràctica moralment equivalent al canibalisme, perquè tant humans com animals són individus que tenen un interès genuí a conservar la seva vida i evitar el mal.

La pràctica d'explotar animals no és simplement un error moral. Si cometem alguna cosa dolenta sabent que està malament, és a dir, cometem aquest mal deliberadament, no coincideix potser aquest comportament amb la definició de maldat? L'única opció moralment acceptable és deixar de cometre el mal. Tota la resta és ser indulgents amb la maldat; que és el que promouen les organitzacions benestaristes. En paraules del professor Francione:

«Entenc que, així com comprar una indulgència de l´Església no els mantindrà fora de l´infern en cas que l´infern existeixi, comprar unes quotes de compassió a una organització, representades en ous de gallines “lliures de gàbia», no mantindrà els animals fora de l'infern que certament existeix per a la majoria d'ells i on pateixen i moren cada dia. Ens cal canviar la manera com els humans pensem en els no-humans; ens cal canviar la manera com els humans pensem sobre la violència. Ja es tracti de violència per assolir la pau, o de sexisme per assolir la igualtat de gènere, o de tortures d'animals més “humanitàries” per assolir una major conscienciació sobre ells, ens cal desafiar la pròpia noció que la violència pot ser usada com un mitjà per a un fi lloable.»

Els grups benestaristes promouen la idea que no hem d'assumir el veganisme; solament hem de comprar productes amb un segell de "benestar animal" i donar diners a les organitzacions corporatives perquè elles "ajudin" els animals. Els benestaristes no demanaran que la gent deixi d'explotar animals perquè deixar d'explotar els animals significaria el final del seu negoci que consisteix a demanar diners contínuament amb l'excusa d'acabar amb les crueltats i els maltractaments que són intrínsecs al propi sistema d'explotació animal.

El propòsit del moviment benestarista no és altre que intentar sufocar el nostre sentit moral que ens alerta que està mal fet esclavitzar els animals, així com ens indica que està malament esclavitzar éssers humans. Regular l'explotació animal amb segells de “benestar animal” tan sols és una estratègia per a normalitzar i perpetuar la violència institucionalitzada que representa la indústria d'explotació animal. Si ens importen els altres animals, i no ens limitem a dir que ens importen, aleshores no hauríem de participar a la seva explotació.

La violència sobre els altres animals es manifesta en diverses formes i maneres, però totes tenen una mateixa causa: la creença que els animals són éssers inferiors que existeixen per a servir els desitjos humans. Aquesta creença és motivada pel prejudici de l'especisme. Però la diferència d'espècie no és moralment més rellevant que la diferència de raça o de sexe. Si els éssers conscients tenen un valor moral inherent llavors estem obligats a considerar-los com a fins en si mateixos i mai com a simples mitjans per a satisfer els nostres fins.

 

Henry Salt i la lògica del vegetarianisme

Recentment l'editorial Amaniel ha publicat la traducció a l'espanyol d'un clàssic de la literatura animalista en anglès escrit per Henry Stephens Salt l'any 1899 i titulat «La lògica del vegetarianisme». Salt és un autor molt conegut per a qualsevol interessat en la filosofia de l'animalisme, les idees del qual ja vaig comentar en una entrada anterior del bloc.

Aquesta obra de Salt té una indubtable importància històrica i filosòfica, i solament per això ja mereix ser llegida. Penso que el mèrit de Salt rau principalment en el fet de provar que el rebuig al consum d'animals pot ser una posició defensada racionalment amb arguments elaborats; prescindint d'haver d'apel·lar a la compassió o preferència subjectiva.

Aquest llibre que aquí ressenyo pretén precisament replicar totes les objeccions contra el vegetarianisme que intenten defensar el consum d'animals. Alguns dels arguments esgrimits per Salt per a respondre a determinades objeccions continuen tenint validesa lògica i ens poden ajudar a millorar el nostre raonament. Per exemple, Salt replica encertadament contra la idea que menjar animals és una pràctica acceptable perquè és natural: si allò natural fos un criteri moral llavors hauríem d'acceptar pràctiques com el canibalisme. Així mateix, la idea que matar animals per fer-los servir de menjar és acceptable perquè ja matem animals per a defensar-nos, o per accident, no resulta més vàlida que la idea que és acceptable matar humans per fer-los servir de menjar perquè de vegades matem humans per defensar-nos d'ells o per accident. Altres fal·làcies similars són intel·ligentment rebatudes per Salt al llarg del llibre.

Així doncs, el més valuós de l'aportació de Salt és, segons el meu parer, que ens estimula a pensar, reflexionar i raonar. No hem d'estar d'acord amb totes les tesis o conclusions que l'autor exposa. Jo, per descomptat, no hi estic, ja que penso que el vegetarianisme és un error i que Salt erra en alguns punts, com defensar una reforma 'humanitària' de l'explotació animal. Les reformes i regulacions sobre l'esclavatge dels animals no ajuden a eliminar la violència contra ells sinó que el seu efecte real és millorar l'eficiència de l'explotació animal aconseguint així que aquesta activitat sigui econòmicament més rendible per als explotadors; a més d'alleujar la consciència dels consumidors, que pensen que la crueltat ha estat eliminada o reduïda. Pot ser comprensible fins a cert punt que Salt cregués, en el seu moment històric i amb la limitada informació de què disposava, que aquestes reformes poguessin tenir algun efecte positiu per als interessos dels animals; però que avui en dia —amb tota la informació disponible que tenim sobre el frau que és el 'benestar animal'— continuï havent-hi activistes que hi donin suport no em sembla que tingui excusa ni disculpa. L'obra de Salt mereix sens dubte ser coneguda i estudiada; cosa que no comporta concordar en general amb totes les seves idees o propostes.

D'altra banda, la tesi implícita a l'obra de Salt que necessàriament la gent ha de passar pel vegetarianisme abans d'arribar al veganisme —que necessàriament la gent ha de començar per deixar de consumir carn animal abans que rebutjar la resta d'usos de animals— resulta anàloga a creure que necessàriament hem de passar pel sufragi censatari per arribar al sufragi universal. Al començament del parlamentarisme tan sols podien votar els que pagaven impostos, els que tenien propietats, i el vot era negat a les dones. Si al nostre país no hi hagués democràcia no caldria que passéssim obligatòriament per aquestes fases esbiaixades per arribar al sufragi universal. Podríem anar directament al sufragi universal. De la mateixa manera, podem anar directament al veganisme i no hem de passar per alguna suposada fase prèvia de manera obligatòria. Podem admirar la democràcia de l'Antiga Grècia, pel seu valor històric i polític, però no l'hem d'imitar per aplicar la democràcia al nostre temps. No hem d'imitar els seus defectes, com el fet que solament hi poguessin participar els homes. Per la mateixa raó, no hem d'assumir ni defensar el vegetarianisme per assolir la consideració moral envers els animals.

Considero que la lògica moral exigeix que rebutgem el vegetarianisme i que comprenguem que, per a comportar-nos èticament, la consideració dels interessos dels animals implica que assumim el veganisme com a principi moral.