30 de gener de 2009

Veganisme és abolicionisme

L'activista James Laveck parla sobre els diferents processos de resistència que van haver d'afrontar els abolicionistes de l'esclavitud humana i com aquesta informació ens pot ajudar a defensar l'abolició de l'explotació animal.


Tots els animals hem de tenir assegurat, com a mínim, un dret bàsic: el dret a no ser propietat. Aquest dret bàsic ens dóna la clau per a obrir-nos a la consolidació de tots els altres drets.

Com a éssers que sentim -la sentença és la capacitat d'experimentar sensacions- som individus amb certs interessos, com l'interès en continuar vius o l'interès en ser lliures per a disposar de la nostra vida. I nosaltres, com a agents morals, no hem de violar aquests interessos amb l'objecte de beneficiar-nos excepte en el cas que sigui absolutament necessari. Quan emprem altres animals com a aliment, vestimenta, experimentació o entreteniment, violem aquests interessos. No hi ha cap legitimitat moral en usar altres animals per a satisfer aquestes necessitats, ja que al fer-ho violem el principi ètic d'igualtat.

Per tant, la qüestió que es discuteix aquí no és la crueltat o el sofriment. Heus ací la diferència entre abolicionisme i benestarisme. No advoquem per a un "millor tracte" per als esclaus: n’exigim la llibertat i el reconeixement com a individus amb drets. Tractar d'evitar la crueltat o el causar patiment injustificat en la nostra relació amb els altres animals és també una exigència moral; però és prioritària, primer de tot, la qüestió de la llibertat.

A més, no podem pretendre minimitzar o reduir el sofriment que causem sense abans haver anul·lat la causa veritable de gairebé tot el patiment i la crueltat que els éssers humans infligim als altres animals: la seva condició actual de coses, de coses amb propietari, és a dir, d'esclaus -ser un esclau et deixa a mercè del caprici del teu amo. Els animals no humans són considerats legalment com a objectes, no com a persones, i els objectes no tenen interessos reconeguts ni poden tenir drets.

Veganisme significa l'abolició, en la vida personal i social, de l'esclavitud dels altres animals mitjançant el rebuig als productes que són fruit de la seva explotació, optant per alternatives lliures d’esclavisme. L'estil de vida vegà no té cap altre fonament real a part d’aquest. A nivell econòmic, repudiar qualsevol producte o activitat que impliqui explotació animal; a nivell social, demostrar públicament el rebuig a aquestes pràctiques; a nivell polític, postular l'abolició de l'estatus de propietat a què estan sotmesos els animals no humans.

On comença realment l'abolició de l'esclavitud dels altres animals és en cadascú de nosaltres. Veganisme és abolicionisme.

 



 

13 de gener de 2009

Definicions


VEGÀ: agent amb capacitat moral que considera els altres animals com a iguals mereixedors de respecte, sense discriminació per motius d'espècie, i que col·loca la sentença (capacitat de sentir) com a fonament del propi criteri moral, procurant dur una ètica de vida lliure de qualsevol tipus d'utilització d'altres animals com a recursos, de manera que prescindeix i boicota tots els productes [menjar, vestimenta...] que provinguin de la seva explotació, en aquesta actual societat assentada ancestralment en la submissió i esclavisme d'altres animals.

 

11 de gener de 2009

Holocaust sense fi

«Tots sabeu què és la mentida d'Auschwitz. És afirmar que els camps d'extermini mai no van existir. Però el que potser no sabeu és que els camps d'extermini continuen existint. Sense saber-ho, n’estem envoltats: camps d'extermini d'animals. Afirmar que els camps d'extermini es van tancar a la fi de la Segona Guerra Mundial és la segona mentida d'Auschwitz.» ~ Helmut Kaplan

"Primer vàrem convertir en esclaus altres animals i després vam fer el mateix amb altres éssers humans. Però no és més injust això últim que allò primer." D'aquesta manera es podria sintetitzar el missatge del llibre «Eterna Treblinka» [erròniament traduït al castellà com "Per què maltractem tant els animals?"] de Charles Patterson. Una lectura imprescindible per a conèixer les arrels culturals de l'especisme i l'explotació dels animals no humans.

El genocidi d'humans durant l'Holocaust nazi no va ser un esdeveniment excepcional, sinó la culminació d'una mentalitat que els humans hem recreat durant milers d'anys: la cultura de la dominació.

En aquest llibre s’explica que el supremacisme humà es va imposar com a ideologia dominant fa milers d'anys. Primer va començar amb la submissió d'animals d'altres espècies per acabar esclavitzant també altres humans. Es fa un breu però intens repàs sobre alguns moments decisius que han conformat la civilització humana al llarg dels darrers mil·lennis fins a arribar al que ara coneixem: la domesticació d'animals, el patriarcat i la violència institucionalitzada.

Segons explica Charles Patterson, l'Holocaust nazi va consistir essencialment en aplicar a altres humans els mètodes de matança industrial que s'empraven per assassinar massivament animals no humans. Tan sols una diferència d'espècie.

Les diverses formes ideològiques que han tractat de justificar l'especisme, ja siguin religioses, filosòfiques o culturals, passen sempre per la inculcació sistemàtica del menyspreu cap els animals d'altres espècies -fomentar l'odi i la por- tot cosificant els individus i potenciant l'hostilitat en contra seva.

Els altres animals són víctimes innocents del concepte que les vides d'uns individus són més valuoses que les d'altres, que els poderosos tenen el dret d'explotar els febles, i que els que són diferents a nosaltres poden ser sacrificats per al nostre benefici.

L'Holocaust no ha acabat.