L'activista James Laveck parla sobre els diferents processos de resistència que van haver d'afrontar els abolicionistes de l'esclavitud humana i com aquesta informació ens pot ajudar a defensar l'abolició de l'explotació animal.
Tots els animals hem de tenir assegurat, com a mínim, un dret bàsic: el dret a no ser propietat. Aquest dret bàsic ens dóna la clau per a obrir-nos a la consolidació de tots els altres drets.
Com a éssers que sentim -la sentença és la capacitat d'experimentar sensacions- som individus amb certs interessos, com l'interès en continuar vius o l'interès en ser lliures per a disposar de la nostra vida. I nosaltres, com a agents morals, no hem de violar aquests interessos amb l'objecte de beneficiar-nos excepte en el cas que sigui absolutament necessari. Quan emprem altres animals com a aliment, vestimenta, experimentació o entreteniment, violem aquests interessos. No hi ha cap legitimitat moral en usar altres animals per a satisfer aquestes necessitats, ja que al fer-ho violem el principi ètic d'igualtat.
Per tant, la qüestió que es discuteix aquí no és la crueltat o el sofriment. Heus ací la diferència entre abolicionisme i benestarisme. No advoquem per a un "millor tracte" per als esclaus: n’exigim la llibertat i el reconeixement com a individus amb drets. Tractar d'evitar la crueltat o el causar patiment injustificat en la nostra relació amb els altres animals és també una exigència moral; però és prioritària, primer de tot, la qüestió de la llibertat.
A més, no podem pretendre minimitzar o reduir el sofriment que causem sense abans haver anul·lat la causa veritable de gairebé tot el patiment i la crueltat que els éssers humans infligim als altres animals: la seva condició actual de coses, de coses amb propietari, és a dir, d'esclaus -ser un esclau et deixa a mercè del caprici del teu amo. Els animals no humans són considerats legalment com a objectes, no com a persones, i els objectes no tenen interessos reconeguts ni poden tenir drets.
Veganisme significa l'abolició, en la vida personal i social, de l'esclavitud dels altres animals mitjançant el rebuig als productes que són fruit de la seva explotació, optant per alternatives lliures d’esclavisme. L'estil de vida vegà no té cap altre fonament real a part d’aquest. A nivell econòmic, repudiar qualsevol producte o activitat que impliqui explotació animal; a nivell social, demostrar públicament el rebuig a aquestes pràctiques; a nivell polític, postular l'abolició de l'estatus de propietat a què estan sotmesos els animals no humans.
On comença realment l'abolició de l'esclavitud dels altres animals és en cadascú de nosaltres. Veganisme és abolicionisme.
