12 de setembre de 2012

Som omnívors

 

 

Si els humans som omnívors, carnívors o herbívors és una qüestió molt debatuda i sobre la qual s'ha discutit molt. De vegades s'apel·la a la nostra condició d’omnívors -o de suposats carnívors- per intentar justificar el fet que mengem animals. De la mateixa manera, altres vegades s'apel·la a la nostra suposada condició d'herbívors per al·legar que no hauríem de menjar animals.

Aquí intentarem analitzar breument si aquest argument justifica realment que mengem animals.



Som omnívors

Crec que és important tenir clar que la condició d’herbívor, omnívor o carnívor és, primer de tot, una condició fisiològica. Els humans no som fisiològicament carnívors ni tampoc herbívors. Està científicament provat que els éssers humans som omnívors. Ho som perquè posseïm la capacitat de digerir i assimilar nutricionalment substàncies d'origen animal. Si no fóssim omnívors simplement no podríem viure menjant animals, però com bé sabem, els humans ho hem fet des de fa molts milers d'anys. 


Apel·lar la naturalesa no és un criteri moral

Hi ha un argument que sosté que menjar animals és "natural" per als éssers humans. És a dir, se sosté que hem evolucionat per a menjar animals i que menjar animals és el que la naturalesa "vol" per a nosaltres. Diuen que no menjar animals és actuar en contra del propòsit pel qual vam ser dissenyats i, per tant, la idea que no hauríem d'usar animals com a menjar no pot ser correcta. Si hem evolucionat per a ser humans que posseeixen ulls, llavors dir que tenim l'obligació moral de cobrir-los permanentment, i no fer servir el nostre sentit de la vista, seria degudament considerat com un error.

Ara bé, intentar justificar algun tipus d'acció o conducta -per la nostra part o per la d'altres persones responsables dels seus actes- simplement al·legant que és "natural", és un argument que si fos correcte en realitat valdria per a justificar moralment qualsevol cosa. Assenyalar que si tenim ullals, o que si som omnívors, justifica menjar animals, ja que és una cosa "natural", seria equivalent a suposar que si els homes tenim penis llavors no hi hauria problema moral en violar dones, ja que el tenir relacions sexuals -igual que menjar animals- també és una cosa "natural".

El fet que puguem menjar animals no sustenta la conclusió que fer-ho estigui moralment justificat, de la mateixa manera que la nostra capacitat de poder fer servir la violència no sustenta la conclusió que la violació -o qualsevol altra forma de violència- estigui moralment justificada. El sol fet que puguem fer alguna cosa no és rellevant per decidir si és moralment acceptable o si hauríem de fer-ho.

Des d'una perspectiva ètica, el fet rellevant no és que siguem omnívors sinó que som agents morals. Aquesta és la característica èticament rellevant. Això vol dir que som capaços de raonar moralment. Els agents morals tenim la capacitat de discernir entre el bé i el mal; i podem actuar d'acord a normes morals.

Altres animals no poden ser agents morals ja que no tenen cap capacitat de comprendre la dimensió moral de la seva conducta. Nosaltres sí que disposem d'aquesta capacitat. Per tant, tenim el deure de viure d'acord amb normes ètiques, basades en la lògica, que regulin la nostra conducta.



Menjar humans no és biològicament diferent de menjar animals

Si el fet que siguem omnívors justifiqués que usem animals de menjar llavors igualment justificaria usar de menjar altres humans -que biològicament també són animals. Dels humans també podem obtenir carn i llet i altres productes que obtenim a partir de l'ús i matança d'animals.

Per tant, a l'intentar justificar el consum d'animals estaríem justificant alhora que no hi hauria problema moral en què altres humans ens usessin de menjar. L'argument que diu "som omnívors" avala el canibalisme.

El prejudici de l'especisme que regeix la nostra mentalitat no permet adonar-nos de l'absurd i com d’autodestructiva és la perspectiva de pretendre justificar el consum d'animals al·legant que som omnívors.



No estem obligats ni condicionats a menjar animals

Els humans hem evolucionat com a éssers omnívors. Podem menjar animals i vegetals. Però això solament vol dir que hem evolucionat com a éssers que poden triar què menjar i que comptem amb l'opció de viure alimentant-nos exclusivament de productes vegetals.

Allò raonable és concloure que no té cap rellevància moral el fet de si som omnívors, o qualsevol altra cosa. Allò important és que és un fet comprovat que podem alimentar-nos, i viure en general, sense explotar altres animals. Cap tret fisiològic ens impedeix tenir una alimentació vegana i saludable.

Així, el fet que siguem omnívors no implica en cap cas que estiguem fisiològicament obligats a menjar animals ni res que d’ells procedeixi. Tan sols implica que podem fer-ho -podem digerir substàncies d'origen animal- però no vol dir que ho haguem de fer o que estiguem biològicament obligats a fer-ho.

Fins i tot encara fóssim carnívors, si poguéssim viure a base d'algun tipus d'aliment preparat sense substàncies d'origen animal, això és el que moralment hauríem de fer.

Per tant, el fet que siguem omnívors no implica de cap manera que la nostra conducta hagi de ser omnívora. Podem i hem d’alimentar-nos mitjançant una dieta que no impliqui fer servir a ningú com a menjar. Precisament perquè som omnívors podem viure sense menjar altres animals.

 

6 de maig de 2012

Sam Harris i la relació entre ciència i moral


En aquesta nota m’agradaria compartir una interessant conferència de Sam Harris en què ens ofereix una exposició sobre com entén que hauríem de fonamentar la nostra moral. Fins i tot sense estar realment d’acord amb el què proposa, considero que la perspectiva que ens ofereix permet plantejar-nos l’ètica des de la racionalitat. La qual cosa ja és molt si tenim en compte d’on partim.

 

«Sovint es diu que la ciència no pot brindar-nos una base per a la moralitat i els valors humans perquè la ciència tracta amb fets i els fets i els valors semblen pertànyer a altres esferes. Sovint  es pensa que no hi ha descripció de com és el món que pugui dir-nos com hauria de ser. Però penso, clarament, que això no és cert. Els valors són un tipus de fets. Són fets sobre el benestar dels éssers conscients.»

El plantejament que exposa Sam Harris, exposat més a bastament en el seu llibre «The moral Landscape» (El paisatge moral) em sembla encertat en alguns punts com el d’establir com a base moral el fet que tots els éssers conscients, tan humans com no humans, cerquen la pròpia conservació i benestar.

Tanmateix, no estic d’acord en creure que la ciència per sí mateixa pugui respondre a qüestions morals. Aquest plantejament no deixa de ser una variant de la fal·làcia naturalista. De fet, m’he trobat sovint amb molts denominats ateus, racionalistes i escèptics que tracten de justificar l’especisme i l’explotació animal basant-se en el fet natural de l’evolució biològica o apel·lant al que altres animals fan a la natura.

En el que sí estic d’acord amb Harris és en que l’ètica ha de tenir en compte els resultats de la ciència, i en que les qüestions morals han de ser afrontades i respostes seguint el mateix mètode racional bàsic que fer servir la ciència: aplicar la lògica en els fets empírics comprovats.

Crec que potser l'error principal que comet Harris és no tenir en compte la lògica com un component bàsic i fundacional de l'ètica. El mateix error en què incorre per exemple l'utilitarisme. L'ètica racional no tracta solament sobre el benestar sinó també sobre la igualtat i el respecte per l'individu. L'única manera de respectar la igualtat de tots els individus és mitjançant els drets. 

La ciència pot dir-nos moltes coses sobre la moralitat -sobre del seu origen, sobre la seva validesa empírica. Però la ciència no pot establir el que està moralment bé o malament. La ciència és una descripció del món natural i no pot establir normes morals. Els arguments que fa servir Harris en realitat estan basats en la lògica. La lògica és el fonament de l'ètica.

La lògica, juntament amb la sensació, és la veritat axiomàtica sobre la qual es fonamenta tot el nostre coneixement racional. La lògica no és una ciència sinó que és la base de la ciència; tal i com ho és de l'ètica racional. Per exemple, el principi moral d'igualtat, o de la mateixa consideració, és bàsicament el principi lògic d'identitat [A = A] aplicat a la sentença: si tots tenim un interès igual, o molt semblant, llavors aquest interès ha de ser tractat de manera igual, ja que és el mateix interès, encara que es doni en individus diferents.

 

5 de març de 2012

Difondre el veganisme: una qüestió primordial


Cada vegada que pensem en com de difícil és promoure el veganisme i els Drets Animals en un món especista, fóra bo recordar com de difícil resulta per als animals que són explotats que no siguem vegans. 
 
Recordem també que l'augment de vegans disminueix el nombre de víctimes de l'explotació animal, i que no hi ha cap altra manera d'acabar amb aquesta explotació que no sigui creant una massa social de gent que s'hi oposi activament, començant per rebutjar la participació en l'ús d'animals no humans. 
 
Recordem primer de tot que estem fent el que és correcte i just. 
 
Els animals que explotem són éssers amb capacitat de sentir; conscients del que els hi passa. 
 
Si ens importen els animals, i ens prenem seriosament els seus interessos, llavors no els farem res que no voldríem que ningú ens fes a nosaltres mateixos. No els utilitzarem com a menjar o vestimenta, ni com a subjectes forçats d'entreteniment o d'experimentació. 
 
Si de veritat ens importen els altres animals llavors farem una cosa tan justa com senzilla: ens farem vegans i difondrem el veganisme amb totes les nostres energies.