Una de les excuses més habituals que se solen al·legar contra el veganisme és el fet de qüestionar o negar que sigui viable dur-lo a la pràctica. Fins i tot s'arriba a afirmar que es tracta d'una pràctica cara o costosa. Hi ha gent que afirma que és gairebé un luxe i que la majoria no es pot permetre el fet de ser vegà. Tot això, a banda de si el veganisme està racionalment justificat com a principi moral. Per tant, en aquest article analitzarem breument si aquesta crítica té algun sentit.
En primer lloc ens demanem per què encara hi ha tants pocs vegans en proporció amb la resta de la població humana? De vegades s'al·lega que això passa precisament perquè el veganisme és car i solament un petit percentatge de la gent pot permetre's de ser-ho. Però la realitat resulta ser ben bé el contrari. Practicar el veganisme no és més car. De fet, alguns estudis indiquen que eliminar els productes d'origen animal és econòmicament més barat, sempre que els substituïm per vegetals de cultiu eficient. Malgrat això, com intentaré argumentar una mica més endavant, les motivacions econòmiques no són les que motiven l'existència de l'explotació animal.
Qualsevol persona una mica versada en economia sap que els productes d'origen animal no reflecteixen en el preu que tenen el seu cost real. Tots aquests productes, en major o menor mesura, estan fortament subvencionats per l'Estat perquè siguin assequibles al poder adquisitiu dels consumidors mitjans, atès que n'hi ha una gran demanda social.
Aquesta demanda s'explica per diversos motius. En particular, s'explica perquè la majoria de gent creu erròniament que cal consumir aquest tipus de productes per a poder viure. També en part és una conseqüència de la mentalitat especista. Si pensem que els altres animals existeixen per estar al nostre servei, llavors així serà com ens hi relacionem.
Centrant-nos específicament en l'àmbit de l'alimentació, és més car un quilo de cigrons que un quilo d'ous? És més car un quilo de pasta que un de carn animal? És més car un litre de llet que un litre de suc? Doncs no. Pràcticament a tot arreu els vegetals solen ser en general més barats que els productes d'origen animal.
A les poblacions humanes menys desenvolupades tecnològicament, on és present la mateixa mentalitat especista que en qualsevol altre indret, esclavitzar animals per obtenir-ne un benefici econòmic és realment un luxe. Tan sols un petit percentatge d'humans poden fer-ho i en general resulta molt més barat cultivar la terra i consumir vegetals directament que alimentar els animals per després fer-los servir de menjar.
Els animals que són esclavitzats han de ser alimentats amb productes de l'agricultura o bé cal tenir a la seva disposició un extens sòl fèrtil del qual poder menjar —un sòl que podria ser emprat per cultivar vegetals. Per una simple regla de tres, és menys costós consumir directament els productes de la terra.
És veritat que si fem un cop d'ull als productes específics de botigues veganes, molts tenen un relatiu preu alt, però això passa perquè, en part, són productes d'importació, que majoritàriament provenen d'agricultura ecològica, i que existeix molt poca oferta encara en comparació amb la resta del mercat. No obstant això, un vegà pot fer la seva compra alimentària a qualsevol mercat normal on hi hagi diversos cereals, llegums, fruites i verdures. En tot cas, com més vegans demanin productes aptes per a vegans, més oferta d'aquests productes es crearà al mercat.
Si deixem de banda l'ètica, i únicament ens preocupem pels nostres interessos particulars, segurament ens resultaria més barat matar un ésser humà i trossejar-lo per consumir el seu cos que comprar cadàvers i secrecions d'altres animals al mercat. Però... que potser pel fet que una cosa ens resulti més barata econòmicament que una altra significa que és correcta èticament? Sembla evident que no. No està bé fer als altres allò que no voldríem mai que se'ns fes a nosaltres mateixos. No hi ha cap preu que pugui pagar el fet d'esclavitzar o assassinar algú, sense importar la forma o les condicions en què es dugui a terme.
Molta gent es demana aleshores per què continuem usant els animals si no en tenim cap necessitat i ens resulta més barat consumir vegetals? Als humans no ens cal emprar els animals per poder viure. Si els fem servir no és per una necessitat vital, sinó per prejudici.
Si som especistes sentirem la tendència de posar en pràctica els nostres prejudicis i voldrem continuar fent servir els altres animals encara que no ens calgui; per prejudici. La nostra manera de pensar precedeix la nostra manera d'actuar. Si pensem que els animals no humans són al món per a satisfer les nostres necessitats aleshores posarem en pràctica aquesta creença.
La raó per la qual el percentatge de vegans és encara tan petit es deu principalment al fet que vivim en una societat especista que ja en la nostra infància ens adoctrina en la idea que els humans som 'superiors' als altres animals i que estem legitimats a usar-los per als nostres fins.
Un cop ens han inculcat aquests prejudicis és molt més difícil qüestionar l'especisme i l'explotació que exercim sobre els no-humans. Tot i que també és cert que influeix, per una banda, la inèrcia de continuar fent el mateix hàbit que s'ha fet sempre. La inèrcia és una tendència comuna en tots nosaltres.
A vegades també passa que en alguns casos certs productes d'origen animal poden resultar més barats que els d'origen vegetal, per exemple: el sèu pot resultar més barat que l'oli de coco a l'hora de produir sabons. En això hi influeixen factors locals, econòmics i polítics, que no necessàriament tenen a veure amb el cost real de cada producte. En general, el cultiu de vegetals és econòmicament més eficient que l'explotació d'animals. A més a més, els estudis assenyalen que una aplicació global del veganisme comportaria un impacte ambiental menor que l'explotació animal.
Aquests són bàsicament els motius pels quals es continuen fent servir els altres animals encara que els humans no en tinguem cap necessitat: inèrcia, prejudici i comoditat. Per tant, si primer no canvia la nostra mentalitat, i ajudem els altres a canviar la seva, llavors res no canviarà realment.
En definitiva, portar el veganisme a la pràctica no és car. A ningú no se li aplica un impost o una recàrrega econòmica pel fet de ser vegà. Amb una mica de planificació pot resultar fins i tot més barat per a la butxaca, sense perdre qualitat. Tot i que és important recordar que el principi del veganisme no s'aplica solament a l'alimentació sinó a tots els àmbits de la vida: feina, vestimenta, transport, higiene, lleure...
Si encara no ets vegà, tria el veganisme. Pren la decisió. És senzill si tens la motivació de respectar els animals i, el que és més important: el veganisme és la decisió correcta que hem de prendre en tant que els animals tenen un valor moral. Si no som vegans, aleshores participem en l'explotació dels animals i els animals ho paguen amb l'únic que tenen: la seva pròpia vida.
En primer lloc ens demanem per què encara hi ha tants pocs vegans en proporció amb la resta de la població humana? De vegades s'al·lega que això passa precisament perquè el veganisme és car i solament un petit percentatge de la gent pot permetre's de ser-ho. Però la realitat resulta ser ben bé el contrari. Practicar el veganisme no és més car. De fet, alguns estudis indiquen que eliminar els productes d'origen animal és econòmicament més barat, sempre que els substituïm per vegetals de cultiu eficient. Malgrat això, com intentaré argumentar una mica més endavant, les motivacions econòmiques no són les que motiven l'existència de l'explotació animal.
Qualsevol persona una mica versada en economia sap que els productes d'origen animal no reflecteixen en el preu que tenen el seu cost real. Tots aquests productes, en major o menor mesura, estan fortament subvencionats per l'Estat perquè siguin assequibles al poder adquisitiu dels consumidors mitjans, atès que n'hi ha una gran demanda social.
Aquesta demanda s'explica per diversos motius. En particular, s'explica perquè la majoria de gent creu erròniament que cal consumir aquest tipus de productes per a poder viure. També en part és una conseqüència de la mentalitat especista. Si pensem que els altres animals existeixen per estar al nostre servei, llavors així serà com ens hi relacionem.
Centrant-nos específicament en l'àmbit de l'alimentació, és més car un quilo de cigrons que un quilo d'ous? És més car un quilo de pasta que un de carn animal? És més car un litre de llet que un litre de suc? Doncs no. Pràcticament a tot arreu els vegetals solen ser en general més barats que els productes d'origen animal.
A les poblacions humanes menys desenvolupades tecnològicament, on és present la mateixa mentalitat especista que en qualsevol altre indret, esclavitzar animals per obtenir-ne un benefici econòmic és realment un luxe. Tan sols un petit percentatge d'humans poden fer-ho i en general resulta molt més barat cultivar la terra i consumir vegetals directament que alimentar els animals per després fer-los servir de menjar.
Els animals que són esclavitzats han de ser alimentats amb productes de l'agricultura o bé cal tenir a la seva disposició un extens sòl fèrtil del qual poder menjar —un sòl que podria ser emprat per cultivar vegetals. Per una simple regla de tres, és menys costós consumir directament els productes de la terra.
És veritat que si fem un cop d'ull als productes específics de botigues veganes, molts tenen un relatiu preu alt, però això passa perquè, en part, són productes d'importació, que majoritàriament provenen d'agricultura ecològica, i que existeix molt poca oferta encara en comparació amb la resta del mercat. No obstant això, un vegà pot fer la seva compra alimentària a qualsevol mercat normal on hi hagi diversos cereals, llegums, fruites i verdures. En tot cas, com més vegans demanin productes aptes per a vegans, més oferta d'aquests productes es crearà al mercat.
Si deixem de banda l'ètica, i únicament ens preocupem pels nostres interessos particulars, segurament ens resultaria més barat matar un ésser humà i trossejar-lo per consumir el seu cos que comprar cadàvers i secrecions d'altres animals al mercat. Però... que potser pel fet que una cosa ens resulti més barata econòmicament que una altra significa que és correcta èticament? Sembla evident que no. No està bé fer als altres allò que no voldríem mai que se'ns fes a nosaltres mateixos. No hi ha cap preu que pugui pagar el fet d'esclavitzar o assassinar algú, sense importar la forma o les condicions en què es dugui a terme.
Molta gent es demana aleshores per què continuem usant els animals si no en tenim cap necessitat i ens resulta més barat consumir vegetals? Als humans no ens cal emprar els animals per poder viure. Si els fem servir no és per una necessitat vital, sinó per prejudici.
Si som especistes sentirem la tendència de posar en pràctica els nostres prejudicis i voldrem continuar fent servir els altres animals encara que no ens calgui; per prejudici. La nostra manera de pensar precedeix la nostra manera d'actuar. Si pensem que els animals no humans són al món per a satisfer les nostres necessitats aleshores posarem en pràctica aquesta creença.
La raó per la qual el percentatge de vegans és encara tan petit es deu principalment al fet que vivim en una societat especista que ja en la nostra infància ens adoctrina en la idea que els humans som 'superiors' als altres animals i que estem legitimats a usar-los per als nostres fins.
Un cop ens han inculcat aquests prejudicis és molt més difícil qüestionar l'especisme i l'explotació que exercim sobre els no-humans. Tot i que també és cert que influeix, per una banda, la inèrcia de continuar fent el mateix hàbit que s'ha fet sempre. La inèrcia és una tendència comuna en tots nosaltres.
A vegades també passa que en alguns casos certs productes d'origen animal poden resultar més barats que els d'origen vegetal, per exemple: el sèu pot resultar més barat que l'oli de coco a l'hora de produir sabons. En això hi influeixen factors locals, econòmics i polítics, que no necessàriament tenen a veure amb el cost real de cada producte. En general, el cultiu de vegetals és econòmicament més eficient que l'explotació d'animals. A més a més, els estudis assenyalen que una aplicació global del veganisme comportaria un impacte ambiental menor que l'explotació animal.
Aquests són bàsicament els motius pels quals es continuen fent servir els altres animals encara que els humans no en tinguem cap necessitat: inèrcia, prejudici i comoditat. Per tant, si primer no canvia la nostra mentalitat, i ajudem els altres a canviar la seva, llavors res no canviarà realment.
En definitiva, portar el veganisme a la pràctica no és car. A ningú no se li aplica un impost o una recàrrega econòmica pel fet de ser vegà. Amb una mica de planificació pot resultar fins i tot més barat per a la butxaca, sense perdre qualitat. Tot i que és important recordar que el principi del veganisme no s'aplica solament a l'alimentació sinó a tots els àmbits de la vida: feina, vestimenta, transport, higiene, lleure...
Si encara no ets vegà, tria el veganisme. Pren la decisió. És senzill si tens la motivació de respectar els animals i, el que és més important: el veganisme és la decisió correcta que hem de prendre en tant que els animals tenen un valor moral. Si no som vegans, aleshores participem en l'explotació dels animals i els animals ho paguen amb l'únic que tenen: la seva pròpia vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada