La revolució reaccionària

«Al principi, els millors reformadors —els que es van oposar abans que ningú al comerç d'esclaus, les guerres nacionalistes i l'explotació dels nens que treballaven catorze hores al dia a les fàbriques de la Revolució Industrial— van ser titllats de bojos per aquells els interessos dels quals eren inseparables dels abusos a què s'oposaven.» ~ Peter Singer

Segurament qualsevol vegetarià o vegà que llegeixi aquestes línies haurà patit almenys en alguna ocasió que l'hagin titllat de boig pel simple fet de ser vegetarià o vegà. Segurament si no els ho han dit de cara, ho hauran fet a l'esquena. Ja sabem que tradicionalment a qualsevol que contradigui o s'oposi a la norma social predominant se'l titllarà de malalt o trastornat, en un intent de desacreditar la seva postura.

En aquesta línia de difamació ens trobem una nota al bloc d'Eduardo Robredo Zugasti titulat "La revolució naturalista". Un nom força poc afortunat, ja que les idees que s'hi defensen tenen poc o res a veure amb el naturalisme, científic o filosòfic, sinó que més aviat és habitual veure-hi una encesa defensa del sexisme, de l'obediència cega a l'autoritat, de la repressió, de la brutalitat policial, i una altra sèrie de temes més en línia amb el moviment reaccionari, com són el rebuig dels drets humans. És clar que amb una postura com aquesta, el tracte que se li pot donar a la idea del veganisme no serà gaire favorable. Potser algú podria no haver previst això, tenint en compte que el mateix Zugasti ha entrevistat l'activista antiespecista Óscar Horta, i fins i tot ha manifestat una actitud crítica respecte l'especisme. No obstant això, el simple fet d'estar en contra de l'especisme, o no reconèixer-lo com a legítim, de cap manera significa estar a favor del respecte per les persones i els seus drets, com és el cas del mateix Horta, que tindria en comú amb Zugasti el rebuig a l'ètica de drets morals.

He d'aclarir que amb el terme reaccionari em refereixo a tot aquell corrent ideològic que pretén oposar-se al canvi radical de la societat en favor de la igualtat i els drets individuals. Un corrent que sorgeix en paral·lel a la Il·lustració i la Revolució Francesa i que denomina totes aquelles tendències que s'oposaven als ideals de llibertat i democràcia i que pretenien un retorn forçós a l'Antic Règim. Hi ha diversos tipus de reaccionarisme, però tots tenen la mateixa base comuna en la defensa de l'elitisme i de la violència com a forma de govern i en el rebuig a la raó. Per això, entenc que el blog es podria dir, molt més apropiadament “La revolució reaccionària”.

La tesi que pretén defensar Zugasti al seu blog és bàsicament que hi ha una relació entre rebutjar el consum d'animals i certs trastorns mentals. També afirma que no és possible viure sense menjar res que procedeixi dels animals. En definitiva, la idea que es suggereix és que si no vols menjar altres animals llavors ets alguna mena de malalt mental. O que si deixes de menjar animals emmalaltiràs. Les dues creences són demostrablement falses.

Sobre els errors metodològics de l'estudi de què se serveix Zugasti, i de la interpretació que en fa a partir, se'n pot llegir una crítica al blog Círculo Escéptico Argentino en què s'explica que l'estudi ni tan sols tracta sobre vegans, sinó solament sobre algunes poques persones vegetarianes o que duen a terme una alimentació predominantment vegetal. Per cert, és força significatiu que Zugasti eliminés ja fa temps la possibilitat de comentar al seu propi bloc, cansat que altra gent, sistemàticament, li repliqués i rebatés algunes afirmacions insensates que expressava.

Ara bé, una cosa que els defectes i fallades d'aquest estudi ens pot ensenyar és que la psicologia no és una ciència i que està molt lluny de ser-ho. La psicologia és un estudi filosòfic especialitzat sobre la ment humana. Això, al seu torn, em recorda per altra banda aquella notícia sobre estudis que indicaven que els ateus eren més propensos a certs desordres mentals a causa de la manca de fe religiosa a les seves vides.

Sens dubte, és erroni dir que els vegetarians són més propensos a patir desordres mentals d'alguna classe. Fins i tot pres seriosament aquest estudi, malgrat els seus defectes, no s'aporta cap prova o evidència que apunti que hi hagi alguna relació de causalitat entre practicar el vegetarianisme i conseqüentment patir un trastorn mental.

En general, tot l'article és una fal·làcia enorme des del primer fins al darrer mot. I no és la primera vegada que s'intenta qualificar de bojos els vegans. En Luis Alfonso Gámez ja ho va fer en un article en el qual, sense cap mena de raonament, pretenia englobar en la mateixa categoria el veganisme amb les teràpies màgiques.

Recordem que fins fa unes poques dècades, com a conseqüencia de l'homofòbia que encara existeix, l'homosexualitat estava majoritàriament considerada com una malaltia mental i catalogada com a tal per les associacions de psiquiatres. I no és gens difícil trobar-te alguns metges que encara defensen aquest prejudici. És a dir, que qualsevol idea o pràctica que qüestioni o s'oposi al paradigma predominant serà de seguida titllada com a bogeria o com a perillosa pels que defensen l'statu quo. I els fets que demostrin la racionalitat o la manca de perjudici, seran degudament ignorats. Aquí en veiem un clamorós exemple.

A l'Estat espanyol, concretament, recordem també el psiquiatre Antonio Vallejo Nágera i les seves teories sobre una suposada relació entre els que defensaven ideologies d'esquerra i les malalties mentals.

Per cert, que al pamflet de Zugasti es confon constantment el vegetarianisme i el veganisme, quan són dues coses molt diferents, fins i tot oposades. Es una cosa que per desgràcia passa molt sovint.

El vegetarianisme és un tipus específic d'alimentació que consisteix en no menjar cadàvers d'animals [“carn, peix”] i que pot ser adoptada per diversos motius. En canvi, el veganisme és una postura ètica contrària a la dominació de l'ésser humà sobre els altres animals.

El veganisme en essència és similar al feminisme en el sentit que considera que les persones no han de ser tractades com a objectes o mers recursos. El feminisme s'aplica específicament als éssers humans que no són homes —les dones—, i el veganisme s'aplica específicament als qui no són humans: els altres animals que senten. Però tots dos es defineixen per la seva oposició a l'explotació per part d'un grup dominant sobre els qui no pertanyen a ell en base a alguna característica irrellevant que no afecta el fet mateix de ser persona, és a dir, de posseir la capacitat de sentir —experimentar sensacions, tenir voluntat i interessos propis.

Reprenent novament l'article de Zugasti, afirma el seu autor que no ha existit cap cultura en l'evolució humana que hagi estat vegana, encara que ell mateix cita l'Índia, un país on el vegetarianisme és la norma social predominant. El problema de fons és que no hi ha hagut cap cultura humana en què no hagi existit la violència en alguna de les seves formes. Això vol dir que està bé que basem la nostra pròpia cultura en la violència? Tot i que el canibalisme humà no és una cosa inexistent, si els humans no es mengen entre ells pot ser simplement pel fet que es necessiten per a altres funcions socials per a les quals no poden associar-se o emprar altres animals.

En tot cas, l'argument d'apel·lar al passat no és res més que una variant de la fal·làcia ad antiquitatem, la qual suposa que el simple fet que alguna cosa s'hagi fet regularment fins ara no vol dir per si mateixa que estigui bé perpetuar aquesta inèrcia i que hem de rebutjar qualsevol canvi al respecte.

D'altra banda, sobre si el fet de no consumir cap substància d'origen animal resulta perjudicial per a la salut, ja hi ha estudis realitzats i avalats per associacions de nutricionistes professionals que demostren que aplicar el principi del veganisme en l'alimentació no implica cap mena de dany a la salut —més aviat el contrari; pot ser una cosa molt saludable, sempre que es faci amb un mínim de responsabilitat—però convenientment són ignorats.

A la llum de les proves, negar que hom pot ser vegà i estar bé de salut és un tipus de biaix cognitiu i un negacionisme: negar determinades evidències solament perquè refuten els prejudicis propis. No cal usar altres animals per poder viure. Solament cal fer-ho si volem continuar mantenint l'opressió de l'ésser humà sobre els altres animals. D'això és el que realment tracta l'assumpte.

Si algú adopta el veganisme llavors és normal que, com a mínim, se senti malament en veure com els altres continuen participant en l'esclavatge i la matança de milions d'animals innocents. Això no vol dir que ser vegà et condueixi a la depressió o al trastorn mental —ni viceversa. Però estar envoltat constantment de pressions i conseqüències de l'especisme i l'explotació animal poden afectar psicològicament persones amb una acusada sensibilitat i empatia. Imaginem que algú no-racista hagués de viure en una fanàtica societat racista en la qual s'empressin certs éssers humans com menjar i altres fins, solament per no pertànyer a la raça dominant; de la mateixa manera que fem a la nostra cultura amb altres animals per no pertànyer a l'espècie predominant.

Estar ben adaptat a la societat indica una manca de crítica i de sensibilitat envers les injustícies que s'hi cometen. Com bé explicava el filòsof Bertrand Russell:

«No estar en harmonia amb el mateix entorn és una desgràcia, d'acord, però no sempre és una desgràcia que cal evitar tant sí com no. Quan l'entorn és estúpid, ple de prejudicis o cruel, no estar en harmonia amb ell és un mèrit. I aquestes característiques es donen, en certa mesura, a gairebé tots els entorns.» [La Conquesta de la Felicitat; capítol 9]

Sobre aquesta classe de manipulació, usant la psicologia com a excusa per desqualificar els activistes que desafien el paradigma moral vigent, també va advertir al seu moment el doctor Martin Luther King amb aquestes paraules:

«La psicologia moderna té una mot que potser és el més emprat en psicologia. És la paraula "inadaptat". És el crit d'alerta de la psicologia infantil moderna: Inadaptat. És clar que tots volem viure una vida ben adaptada per evitar personalitats neuròtiques i esquizofrèniques. (...) però m'agradaria dir-vos avui, i d'una manera molt honesta, que hi ha certes coses a la nostra societat, i certes coses al nostre món, sobre les quals estic orgullós de ser-ne un inadaptat. I jo demano a tots els homes de bona voluntat que siguin inadaptats respecte d'aquestes coses fins que la bona societat en prengui consciència. He de dir-los honestament que mai he intentat d'adaptar-me a la segregació racial i la discriminació. No he intentat mai d'adaptar-me al fanatisme religiós. No he intentat mai estar adaptat a les condicions econòmiques que prenen les necessitats bàsiques de molts per donar luxe a uns quants i deixar milions de fills de Déu patint en una hermètica gàbia de pobresa enmig d'una societat opulenta.» Discurs a la Universitat Western Michigan [18 de desembre de 1963]

D'altra banda, hom podria demanar-se, legítimament, si potser hi ha persones que mantenen l'especisme per algun tipus de desordre mental. És a dir, qui continua participant en l'explotació animal tot i ser conscient que significa participar directament en l'esclavatge, el patiment i la mort de milions d'animals innocents, demostra una manca d'empatia força acusada. De la mateixa manera que quan algú participa en el canibalisme se'l sol acusar poc menys de psicòpata, per no tenir aquesta empatia bàsica que gairebé tots tenim per naturalesa. Deu ser per això que hi ha tantes persones que s'intenten autoconvèncer que no és possible viure sense fer servir altres animals com a menjar per no sentir-se malament pel fet de continuar fent una cosa que en el fons saben que està malament —o estalviar-se l'esforç de canviar d'hàbits— i que no voldrien que ningú els ho fes a ells mateixos.

Sigui el que sigui, en definitiva, podrem veure que segons vagi creixent el nombre de vegans i la difusió del veganisme, alhora creixeran també els atacs contra un moviment que pretén qüestionar el paradigma especista que els altres animals existeixen per estar al nostre servei, i no hi ha res dolent a discriminar-los de la consideració moral, perquè els humans som 'superiors'.

NOTA

Encara que en aquesta entrada responc a la difamació que els vegetarians són trastornats mentals —o que els que practiquen el vegetarianisme tenen alguna relació amb malalties mentals— no pretenc fer una defensa del vegetarianisme. El vegetarianisme és un error. L'opció que respecta justament els altres animals és el veganisme.

 

POSDATA - 12 de juliol de 2020

Va aparèixer un metaestudi revisant tots els estudis publicats sobre la comparació d'índexs de salut mental entre vegetarians, vegans i consumidors de carn, que indicava que hi ha una prevalença més gran de trastorns mentals entre vegans i vegetarians en comparació amb els consumidors de carn, encara que es destaca que no s'ha trobat cap relació de causalitat entre la dieta i la salut mental. Això ve a dir que hi ha un índex d'ansietat i depressió més gran en vegans i vegetarians, però que no s'ha trobat cap dada que indiqui que fer una dieta sense productes d'origen animal perjudiqui la salut mental.

Hi ha persones amb problemes de salut que s'apunten a una dieta basada en plantes perquè creuen que els ajudarà a resoldre'ls. Aquests problemes també poden ser de tipus psicològic. Malauradament, un simple canvi de dieta no comporta necessàriament una millora de la salut. D'altra banda, les persones que deixen de menjar animals per motius ètics són conscients de viure en una societat que discrimina i massacra els animals gratuïtament. Això pot tenir un efecte perjudicial en l'equilibri mental.

Tot i el risc evident d'una interpretació esbiaixada que poden tenir aquestes dades, com he denunciat en aquest assaig, no hauríem de limitar-nos tampoc a ignorar-les sinó que hem de tenir en compte la importància en les nostres vides de la psicologia i la cura de la salut mental.