Filosofia Vegana en català: Situant una qüestió en els seus termes justos

25 d’agost del 2011

Situant una qüestió en els seus termes justos

Piràmide de l'alimentació vegana. (Font: Generalitat de Catalunya)


Suggeriment de les proporcions per a obtenir un plat equilibrat

(Font: Generalitat de Catalunya)

Fa uns mesos es va publicar en molts mitjans de comunicació el cas d'uns pares que sembla ser que eren vegans, i que després es va tenir coneixement que practicaven teràpies fraudulentes, als quals se'ls va morir un fill per culpa de la seva negligència. En aquell moment la notícia va ser feta servir per a atacar el veganisme com a pràctica i titllar-lo de fanatisme perillós en diversos diaris, taules de debat, telenotícies...

El succés no va tenir relació amb el veganisme. El fet que els pares fossin vegans era purament tangencial al fet que practiquessin teràpies pseudocientífiques i no tinguessin coneixements cabals de nutrició. No hi ha relació entre el veganisme i la pràctica de teories pseudocientífiques ni la mala nutrició per manca de coneixement.

Aquí es confon un cas excepcional amb allò habitual. El més normal és que els nens alimentats de forma vegana creixin sans i forts. Milers de nens vegans creixen sans i forts. El problema no és el veganisme. El problema és no informar-se'n correctament.

Mai veurem un cas de nen vegà malnodrit a països anglosaxons, com els Estats Units i el Regne Unit, perquè el veganisme s'hi practica des de fa 70 anys i la informació i el grau de consciència en general és molt més elevat que a la resta del món.

Els casos excepcionals ocorren sempre a països com Espanya, França i Itàlia on el veganisme amb prou feines es va començar a difondre fa poc més d'una dècada i, a més, es confon amb altres coses, com la macrobiòtica o el naturisme i altres doctrines que no hi tenen relació.

El veganisme és una filosofia ètica que rebutja l'explotació animal i afirma que els altres animals han de ser respectats com a persones. Aquesta filosofia s'aplica a la pràctica evitant participar en l'explotació dels animals i escollint alternatives que no impliquin emprar altres animals. Tot això és compatible amb la raó i la ciència.

El veganisme com a pràctica és perfectament realitzable i no causa problemes de salut sempre que es dugui a terme de manera informada i responsable.

Està demostrat que una alimentació vegana, sempre que estigui ben planificada, és apta per a totes les edats i circumstàncies de la vida. [N. del T.] Fins i tot això ho ha dit i publicitat la Generalitat de Catalunya a través del seu web oficial. Veureu que en aquest mateix enllaç del Gencat podeu clicar a múltiples articles d'arreu referents al veganisme i al vegetarianisme i consultar la piràmide de l'alimentació vegana i a un suggeriment de plat ideal.

És per això que el veganisme, tant com a ideal o com a pràctica, no va tenir res a veure amb el fet que uns pares causessin la mort del seu fill per negligència. Aquest fet tan trist solament va tenir a veure amb la manca de coneixement sobre nutrició per part dels progenitors i la seva confusió sobre com tenir una vida saludable.

El veganisme és viable, no implica cap dany per a la nostra vida i la nostra salut, i, a més, és l'única opció moralment justa, per respecte als altres animals.

M'agradaria finalitzar amb un breu documentari sobre pares vegans: