«La veritat és que tots som més feliços pensant que un animal no sent res i això ens serveix d'excusa.» ~Elisabeth Rigo
La qüestió fonamental que tractarem en aquest assaig és si els altres animals, a part dels humans, poden sentir i com ho podem saber.
Com sabem que qualsevol animal —humà o no humà— sent? Bé, si més no sabem que nosaltres mateixos podem sentir. Ho sabem per experiències directes que tenim quan, per exemple, algú ens crida a l'orella, o toquem una superfície calenta o veiem un color. Però, com sabem que els altres individus també senten?
És evident que no tenim la capacitat de poder experimentar directament la sensació de ningú més a part de la que experimentem nosaltres mateixos. La sensació és un estat de consciència, un fenomen subjectiu, i com a tal mai no pot ser observat. La sensació és un fenomen que experimentem subjectivament, i tan sols podem deduir que altres ho estan sentint per diverses indicacions objectives.
Com sabem que qualsevol animal —humà o no humà— sent? Bé, si més no sabem que nosaltres mateixos podem sentir. Ho sabem per experiències directes que tenim quan, per exemple, algú ens crida a l'orella, o toquem una superfície calenta o veiem un color. Però, com sabem que els altres individus també senten?
És evident que no tenim la capacitat de poder experimentar directament la sensació de ningú més a part de la que experimentem nosaltres mateixos. La sensació és un estat de consciència, un fenomen subjectiu, i com a tal mai no pot ser observat. La sensació és un fenomen que experimentem subjectivament, i tan sols podem deduir que altres ho estan sentint per diverses indicacions objectives.
Estaria justificat assumir que solament altres éssers humans senten com nosaltres? I si és així, hi ha cap raó per la qual aquesta deducció no sigui justificable en el cas d'altres animals?
Gairebé tots els senyals externs que ens porten a deduir sensació en altres humans poden ser vistos en individus d'altres espècies. Per exemple, en el cas de la sensació de dolor, els senyals de comportament solen ser: recargolament, contorsions facials, queixes, xiscles o altres formes de crit, intents d'evitar la font de dolor, signes de por i angoixa davant la perspectiva de repetició, i altres.
No obstant això, comportaments externs, com ara moure's o emetre sons, no serien demostratius per si mateixos. Ni tampoc ho serien els senyals que un aparell pugui recollir de l'activitat cerebral.
Ara bé, sabem que altres animals tenen sistemes nerviosos similars als nostres, que responen fisiològicament com els nostres quan l'altre animal està en circumstàncies en què nosaltres experimentaríem cert tipus de sensacions, com és el cas de la sensació de dolor.
Encara que els humans tenen un còrtex cerebral més desenvolupat que els altres animals, aquesta part del cervell està relacionada amb les funcions de raonament abstracte i no amb les sensacions, emocions i sentiments. Les sensacions, emocions i sentiments estarien més aviat generades en zones primàries de la xarxa neuronal, com el diencèfal i el tàlem.
Així mateix, sabem que el sistema nerviós dels altres animals es va desenvolupar conjuntament al nostre amb un sentit biològic de supervivència de l'organisme —evitar allò perjudicial i trobar allò beneficiós. I és conegut que la història evolutiva dels éssers humans i altres animals no va divergir fins que les característiques centrals del nostre sistema nerviós ja havien estat establertes de la mateixa manera per a tothom. Per això deduïm que tots els animals vertebrats, i almenys una gran part dels invertebrats, són éssers conscients.
La capacitat de sentir és indispensable per a la supervivència d'un animal, ja que fa que evitin les fonts que els causen mal i s'inclinin cap a aquelles que els afavoreixen. Per això seria clarament irracional suposar que els sistemes nerviosos que són molt similars, que tenen un origen i una funció evolutiva en comú, i que resulten en formes de comportament similars en circumstàncies similars, haurien de funcionar d'una forma radicalment diferent a nivell subjectiu.
D'aquesta manera, cada evidència amb què comptem actualment dóna suport a la teoria que els altres animals senten, és a dir: experimenten sensacions, desitjos, emocions, intencions.
És absurd suposar que altres animals senten "menys" perquè són animals "inferiors". De fet, hi ha evidències que demostren que molts dels seus sentits són força més desenvolupats que els nostres: la capacitat visual de l'àliga; l'orella increïblement aguda de la ratapinyada; el tacte extremadament sensible dels peixos; el sorprenent olfacte de les formigues... Aquests animals depenen més que nosaltres ara d'una experiència detallada del seu ambient circumdant.
A banda de la complexitat de l'escorça cerebral —que no percep la sensació de forma directa— els sistemes nerviosos dels altres animals són gairebé idèntics al nostre, o molt semblants, i les seves reaccions clarament similars. La seva experiència sensitiva és molt evident, principalment en expressions bàsiques com la por.
Podríem pensar que això ja seria suficient per a resoldre la qüestió; però encara queden algunes objeccions que cal respondre.
Gairebé tots els senyals externs que ens porten a deduir sensació en altres humans poden ser vistos en individus d'altres espècies. Per exemple, en el cas de la sensació de dolor, els senyals de comportament solen ser: recargolament, contorsions facials, queixes, xiscles o altres formes de crit, intents d'evitar la font de dolor, signes de por i angoixa davant la perspectiva de repetició, i altres.
No obstant això, comportaments externs, com ara moure's o emetre sons, no serien demostratius per si mateixos. Ni tampoc ho serien els senyals que un aparell pugui recollir de l'activitat cerebral.
Ara bé, sabem que altres animals tenen sistemes nerviosos similars als nostres, que responen fisiològicament com els nostres quan l'altre animal està en circumstàncies en què nosaltres experimentaríem cert tipus de sensacions, com és el cas de la sensació de dolor.
Encara que els humans tenen un còrtex cerebral més desenvolupat que els altres animals, aquesta part del cervell està relacionada amb les funcions de raonament abstracte i no amb les sensacions, emocions i sentiments. Les sensacions, emocions i sentiments estarien més aviat generades en zones primàries de la xarxa neuronal, com el diencèfal i el tàlem.
Així mateix, sabem que el sistema nerviós dels altres animals es va desenvolupar conjuntament al nostre amb un sentit biològic de supervivència de l'organisme —evitar allò perjudicial i trobar allò beneficiós. I és conegut que la història evolutiva dels éssers humans i altres animals no va divergir fins que les característiques centrals del nostre sistema nerviós ja havien estat establertes de la mateixa manera per a tothom. Per això deduïm que tots els animals vertebrats, i almenys una gran part dels invertebrats, són éssers conscients.
La capacitat de sentir és indispensable per a la supervivència d'un animal, ja que fa que evitin les fonts que els causen mal i s'inclinin cap a aquelles que els afavoreixen. Per això seria clarament irracional suposar que els sistemes nerviosos que són molt similars, que tenen un origen i una funció evolutiva en comú, i que resulten en formes de comportament similars en circumstàncies similars, haurien de funcionar d'una forma radicalment diferent a nivell subjectiu.
D'aquesta manera, cada evidència amb què comptem actualment dóna suport a la teoria que els altres animals senten, és a dir: experimenten sensacions, desitjos, emocions, intencions.
És absurd suposar que altres animals senten "menys" perquè són animals "inferiors". De fet, hi ha evidències que demostren que molts dels seus sentits són força més desenvolupats que els nostres: la capacitat visual de l'àliga; l'orella increïblement aguda de la ratapinyada; el tacte extremadament sensible dels peixos; el sorprenent olfacte de les formigues... Aquests animals depenen més que nosaltres ara d'una experiència detallada del seu ambient circumdant.
A banda de la complexitat de l'escorça cerebral —que no percep la sensació de forma directa— els sistemes nerviosos dels altres animals són gairebé idèntics al nostre, o molt semblants, i les seves reaccions clarament similars. La seva experiència sensitiva és molt evident, principalment en expressions bàsiques com la por.
Podríem pensar que això ja seria suficient per a resoldre la qüestió; però encara queden algunes objeccions que cal respondre.
Per exemple, hi ha una línia de pensament que sosté que no podem significativament atribuir estats de consciència a éssers sense llenguatge. Però aquesta posició no sembla plausible. El llenguatge pot caldre per al pensament abstracte a cert nivell, però els estats de sensació són més bàsics, i no tenen res a veure amb el llenguatge. Els nadons humans són incapaços de fer servir el llenguatge. N'hem de deduir que un nadó no pot sentir? De cap manera, ja que comptem amb evidències que els nadons són éssers conscients, així com les tenim de la possessió de consciència sensitiva als altres animals. Per tant, el llenguatge no pot ser un criteri rellevant per determinar la possessió de sentença. A més, cal dir que en realitat sabem que altres animals posseeixen llenguatge.
Des d'una perspectiva racional, no podem acceptar la creença que solament altres humans poden sentir i alhora negar això mateix en altres animals. Observant les evidències amb què comptem ja no podem posar en dubte que les activitats dels altres animals estan directament relacionades amb la sentença —la facultat de sentir.
Per tot això, podem afirmar de manera raonable que els animals senten. Nosaltres sentim perquè, igual que la resta d'animals, tenim un sistema nerviós que processa les percepcions en forma d'experiències subjectives. D'aquesta manera podem concloure que davant els arguments mostrats no hi hauria bones raons, científiques o filosòfiques, per negar que, com nosaltres, els altres animals senten —són éssers conscients. Si no dubtem que altres humans senten aleshores tampoc hauríem de dubtar que altres animals també ho fan.
Bibliografia acadèmica:
- Scientific Approaches to Animal Consciousness
- Science, sentience, and animal welfare
- Searching for Animal Sentience: A Systematic Review of the Scientific Literature
- Animal Sentience: An Interdisciplinary Journal on Animal Feeling
- Amygdala and Emotional Learning in Vertebrates – A Comparative Perspective
Des d'una perspectiva racional, no podem acceptar la creença que solament altres humans poden sentir i alhora negar això mateix en altres animals. Observant les evidències amb què comptem ja no podem posar en dubte que les activitats dels altres animals estan directament relacionades amb la sentença —la facultat de sentir.
Per tot això, podem afirmar de manera raonable que els animals senten. Nosaltres sentim perquè, igual que la resta d'animals, tenim un sistema nerviós que processa les percepcions en forma d'experiències subjectives. D'aquesta manera podem concloure que davant els arguments mostrats no hi hauria bones raons, científiques o filosòfiques, per negar que, com nosaltres, els altres animals senten —són éssers conscients. Si no dubtem que altres humans senten aleshores tampoc hauríem de dubtar que altres animals també ho fan.
Bibliografia acadèmica:
- Scientific Approaches to Animal Consciousness
- Science, sentience, and animal welfare
- Searching for Animal Sentience: A Systematic Review of the Scientific Literature
- Animal Sentience: An Interdisciplinary Journal on Animal Feeling
- Amygdala and Emotional Learning in Vertebrates – A Comparative Perspective
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada