Els humans no són el problema; el problema és la cultura
Fenòmens com la contaminació, l'alteració de la biodiversitat o el canvi climàtic són fets que perjudiquen molts animals però que també en poden beneficiar d'altres. Si ens atenem solament a criteris biològics cap d'aquests fenòmens seria intrínsecament dolent. El benefici o el perjudici depèn del punt de vista que adoptem per a valorar-lo. En els processos naturals [terratrèmols, erupcions, tempestes] també es produeixen morts, contaminació, alteracions de la biodiversitat i canvi climàtic; i no per això els condemnem com un fet immoral.
Per jutjar el problema del dany mediambiental cal enfocar-lo des d'un punt de vista moral.
La contaminació produïda per l'ésser humà ha aparegut tan sols en els darrers segles de manera paral·lela a la revolució industrial. La contaminació mediambiental no és inherent a la humanitat sinó que és producte d'una determinada evolució tecnològica.
Crec que fins i tot els antropocentristes més radicals podrien estar d'acord que els humans som profundament nocius per al medi ambient, però els resultaria irrellevant en tant que solament els importa el futur de la humanitat.
Cal tenir en compte que ni biològicament ni culturalment els humans estaven preparats per a fer front al problema de la contaminació mediambiental. La contaminació no és l'efecte d'alguna mena de maldat.
La gran majoria dels humans estarien d'acord que hem de respectar el medi ambient, encara que fos per una simple qüestió d'interès propi però el que passa és que la nostra naturalesa i els patrons culturals que tenim no estan preparats per a aquesta situació greu tan peculiar que ha causat la industrialització com a conseqüència indirecta.
Després de l'explotació animal, el dany més gran que causem als altres animals amb les nostres accions es produeix mitjançant la contaminació.
Gran part d'aquesta contaminació es podria evitar incrementant l'ús d'energies renovables, el reciclatge i altres mesures que minorarien l'impacte sobre el medi ambient.
Tanmateix, l'arrel del problema rau en la falta de consideració moral pels animals no humans. No hi pot haver solució, ni ser eficaç, si no és atenent la causa del problema.
Assumir o promoure algun tipus de misantropia no és res més que el revers de la mateixa moneda. Ni l'antropocentrisme ni la misantropia solucionaran aquest problema.
L'ecologisme no és cap error; l'error és l'especisme
Sovint, el moviment ecologista actual, lluny de respectar els drets dels animals, el que fa és promoure l'esclavitud i l'extermini d'animals innocents. Ara bé, aquests successos no considero que estiguin motivats pel mateix ecologisme en si.
Aquestes pràctiques entren dins del tipus d'ecologisme que predomina actualment, de la mateixa manera que cuinar cadàvers d'animals entra socialment dins la gastronomia. No passa perquè la gastronomia en si impliqui necessàriament cuinar cadàvers d'animals sinó perquè vivim en una societat especista que entén aquesta pràctica com un fet acceptable.
Si per ecologisme entenem tractar de respectar el medi ambient perquè és el suport necessari de la vida dels animals, aleshores la violència que promou no té a veure en sí amb l'ecologisme. La causa és en l'especisme; més concretament en la idea que la humanitat és el centre de l'univers i els altres animals existeixen per a servir les necessitats humanes.
En si mateix el concepte d'ecologisme no ha de ser especista, encara que el moviment ecologista actual predominant ho sigui; no considero que aquest tret hagi de ser intrínsec a l'ecologisme en si com a concepte sinó que està motivat pel paradigma moral que domina a la nostra societat, és a dir, l'antropocentrisme.
La postura ecologista no implica necessàriament discriminar ni matar altres animals. De la mateixa manera que no implica discriminar ni matar éssers humans. El problema de l'ecologisme és el prejudici especista que ha assumit. L'error és en l'antropocentrisme; no en l'ecologisme.
Els atacs d'alguns benestaristes contra l'ecologisme estan motivats per l'odi dels benestaristes cap a la pròpia existència del patiment. Si el principi de l'ecologisme implica acceptar que els animals no humans visquin lliures en hàbitats naturals, això suposa acceptar que aquests animals puguin patir per circumstàncies de la seva vida.
Veganisme i ecologisme són dues qüestions diferents
Molts estarem d'acord que ens hem de preocupar per la contaminació i el dany contra el medi ambient en general perquè perjudica indirectament altres animals —humans i no humans. És un problema i l'hem de tenir en compte a l'hora de viure. Això no obstant, es tracta d'una qüestió a part del veganisme.
No hauríem de confondre el veganisme amb altres qüestions, per molt importants que siguin. És a dir, algú que faci servir vehicles de motor o consumeixi productes industrials no viola el principi del feminisme encara que aquesta contaminació perjudiqués indirectament les dones i altres éssers humans. El mateix passa amb el veganisme.
Potser pot ser més ecològic el fet de pescar —assassinar animals aquàtics— que comprar en un supermercat, però la primera cosa és una violència que no es pot justificar èticament.
De la mateixa manera, pot ser més ecològic esclavitzar éssers humans que emprar màquines que contaminen; però que sigui més ecològic, simplement no ho fa permissible.
Hauríem d'intentar protegir el medi ambient perquè és el mitjà directe del qual depenen els animals, incloent-hi els humans, però sense oblidar els principis ètics més bàsics.
D'altra banda, alguns animalistes pretenen denunciar l'ús d'animals no humans enfocant-ho des d'una perspectiva diferent de la moral. Creuen que si se centra el problema des d'un aspecte econòmic o mediambiental, ressaltant les conseqüències negatives o insostenibles de certes pràctiques industrials, s'aconseguiran resultats més eficaços per acabar amb l'ús d'animals per part de l'home. Aquest enfocament em sembla profundament controvertit perquè margina la qüestió ètica.
Si els éssers humans exploten els animals es deu no solament al fet mateix de voler satisfer certes necessitats sinó especialment pel fet que consideren, en el seu pensament, que usar altres animals és legítim.
La mentalitat especista no té consciència de fer mal a altres animals o considera que aquest dany està justificat perquè els seus interessos estan per sobre dels de les seves víctimes. La mentalitat especista considera els altres animals com a coses i no com a individus. La nostra mentalitat especista col·loca sempre els interessos dels humans davant dels dels altres animals.
Aquesta manera de pensar és el que ha constituït en normals i habituals conductes com el consum d'animals i és el que provoca que la majoria de la gent, per exemple, compri cadàvers d'animals assassinats per després menjar-se'ls i ho vegi com una cosa perfectament normal.
Una de les raons per les quals els arguments econòmics o mediambientals fallen a l'hora d'abordar el problema dels animals no humans és perquè hi ha situacions en què els arguments d'aquest tipus no tenen validesa.
En el cas dels animals que són lliures —els que viuen en estat natural salvatge— i són progressivament tancats i eliminats per l'acció expansiva de l'ésser humà a tot el planeta, —o que són segrestats o criats per a fer experiments científics —és obvi que els arguments que pretenen atacar l'explotació animal —que és una de les diverses conseqüències de l'especisme— no valen per a la situació.
El mateix es podria dir del moviment animalista, que també és majoritàriament especista i còmplice de l'explotació animal, però no per això hauríem de rebutjar en ple l'animalisme, si per aquest terme entenem la defensa que els altres animals mereixen consideració moral o, millor encara, que és el fet de ser animal —entès com ésser sentent— la característica rellevant per a ser inclòs a la comunitat moral.
Aquesta anàlisi valdria igualment per a altres moviments de certa afinitat com són el feminisme i els Drets Humans. No hauríem de rebutjar el concepte de Drets Humans ni el feminisme, però sí el seu enfocament especista, precisament perquè almenys una part del contingut de la seva ètica és vàlid tret del fet que exclouen la consideració moral cap a altres animals.
Un enfrontament amb l'ecologisme no sembla l'enfocament més correcte, sinó que considero que seria més apropiat i efectiu intentar conscienciar i educar la gent de postura o de simpatia ecologista sobre la qüestió moral dels animals.
És possible un ecologisme respectuós amb els altres animals
Els benestaristes difonen la idea que l'ecologisme no té res a veure amb el moviment animalista. Però el cert és que l'ecologisme sí que té a veure, i molt, amb respectar els altres animals, ja que el medi ambient és el lloc on ells tenen casa seva i d'on obtenen els seus recursos.
Hem de respectar el medi ambient no perquè l'aigua, l'aire o la terra tinguin un valor intrínsec, o mereixin respecte per ells mateixos, sinó solament perquè són essencials per als interessos dels éssers sentents d'aquest planeta, incloent-hi òbviament els éssers humans. És evident que l'ecologisme i la defensa dels Drets Animals no són el mateix; de la mateixa manera que l'ecologisme no és el mateix que el moviment de Drets Humans. Però l'ecologisme sí que és compatible amb els Drets Animals. El problema de l'ecologisme és el biaix especista que adopta.
Si ens preocupem pels altres animals també ens hauríem de preocupar per no enverinar l'aire, l'aigua i la terra que són necessàries i imprescindibles per a les seves vides.
És important plantejar una visió diferent del que l'ecologisme podria ser: un ecologisme basat en l'ètica de Drets Animals, i no en l'antropocentrisme.
Un ecologisme no especista no s'oposa intrínsecament a alterar el medi ambient sinó que més aviat s'oposa a fer-lo malbé de manera que no permeti la vida dels que l'habiten. El que jo entenc per un ecologisme compatible amb la posició dels Drets Animals es basa en dos punts:
[1] No interferir en la naturalesa si això impliqués violar els drets dels animals.
[2] Respectar els ecosistemes del planeta en tant que és bàsic per a respectar els interessos de tots els animals.
L'única manera que tenim per a respectar les vides dels altres animals és que aprenguem a tenir en compte els seus interessos.
Parlar d'eficiències econòmiques o de gasos contaminants no solament margina completament la qüestió moral sinó que, des del punt de vista purament pràctic, resulta, en molts casos, ineficaç.
Mentre els éssers humans continuïn essent especistes, i adoctrinats en l'especisme, l'ús d'altres animals per a satisfer les necessitats i desitjos dels humans mai no acabarà.
Mentre la humanitat continuï essent especista sempre se cercarà la manera de continuar les pràctiques especistes en què s'ha viscut sempre, per inèrcia, i s'adaptaran les pràctiques especistes a les contingències del moment.
Hem esclavitzat tots els animals no humans del planeta, ja que tots ells són legalment considerats propietats dels humans. A més, n'explotem diàriament milers de milions. I, per si això no fos prou, destruïm les seves llars, les seves vides i les seves famílies amb pràctiques irresponsables i desconsiderades cap als seus interessos.
Si defensem l'alliberament animal això solament pot voler dir, en coherència, que ens alliberem del prejudici especista i alliberem els altres animals de la nostra dominació. En altres paraules: emancipar els animals nohumans de l'estatus de propietat, per tal de ser reconeguts com a persones amb drets.
Atacar les branques però no les arrels, tan sols provocarà que el problema es perpetuï. Quan determinades branques siguin podades —determinades maneres d'explotació animal— d'altres en sortiran al seu lloc perquè l'arrel, l'antropocentrisme, romandrà intacta. Però si soscavem l'arrel del problema llavors totes les seves ramificacions s'ensorraran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada