1. Què és el veganisme?
El veganisme és essencialment un principi moral específic que es resumeix en la idea de no usar els altres animals -els animals no humans, per a cap propòsit ni de cap manera.
A la pràctica, el veganisme significa deixar de participar en l'explotació animal. Per exemple: no consumir productes d'origen animal, ja sigui amb fins alimentaris, de vestimenta, higiene, oci o entreteniment; així com no participar en cap activitat que impliqui l’ús animals.
El veganisme s’enfoca específicament en la relació moral entre els humans i els animals no humans, de la mateixa manera que el moviment del feminisme es refereix concretament a la relació moral entre els homes i les dones. Però tots dos principis morals parteixen de la base moral que totes les persones per igual han de ser respectades com a fins en si mateixes i no com a instruments per a satisfer forçosament necessitats i desitjos d’altres.
2. Per què hem de ser vegans?
Per ètica.
Concretament, per tres raons molt bàsiques, basades en la lògica i els fets:
Perquè som individus capaços de raonar, de responsabilitzar-nos de la pròpia conducta i d’adonar-nos que els actes que fem tenen conseqüències i afecten altres individus. Som éssers racionals, el coneixement i conducta dels quals es fonamenta en la lògica.
- Perquè, d'acord amb la lògica -amb el principi d'identitat- no hem de fer als altres individus allò que no volem que ens facin a nosaltres. Si no volem que ningú ens faci servir com a menjar, no hem de desitjar menjar-nos altres individus que tampoc volen que ningú els sotmeti, els mati o els faci mal. Totsels éssers dotats de sensació som conscients i tenim uns interessos bàsics relatius a la pròpia supervivència i benestar.
- Perquè tots els éssers que senten posseeixen un valor inherent. A diferència dels éssers que no senten -animals sense sistema nerviós, vegetals, minerals- tots els éssers que senten poden experimentar sensacions i els importa la seva pròpia conservació i benestar. I tots els éssers que senten són éssers conscients, com a mínim en un grau bàsic.
3. Però consumir animals no seria una elecció "personal" o privada? No hauria cadascú de menjar i fer el volgués?
Quan es tracta de respectar els drets bàsics dels éssers humans no justifiquem el fet de violar-los dient que fer-ho és una "elecció personal [privada]".
L'ètica no es basa en simples capricis o desitjos personals sinó en normes objectives basades en la raó. Per què això hauria de ser diferent en el cas d'altres animals? Si raonem, veurem que els mateixos arguments vàlids que justifiquen el respecte cap als éssers humans valen exactament igual per als animals no humans.
Hem de respectar els éssers humans perquè són éssers sensibles que tenen interessos: desitgen conservar la vida, gaudir de benestar, evitar el dany i el sofriment i no estar sotmesos a la voluntat capritxosa d'altres. Els altres animals també posseeixen els mateixos interessos bàsics. Per tant, tan uns com els altres tenen un valor intrínsec -valoren per si mateixos la pròpia vida, benestar i llibertat encara que ningú més ho fes-. Per tant, el principi d'igualtat ens exigeix considerar i respectar els interessos dels altres animals al mateix nivell que els nostres.
Una elecció privada és, per exemple, triar lliurement el color de les parets de casa. Això, en principi, no vulnera els drets de ningú. Però si els nostres actes afecten directament els interessos bàsics d'altres individus, llavors es tracta d’una qüestió moral i no és privada.
4. Realment es pot dur el veganisme a la pràctica?
El veganisme es pot dur a la pràctica, certament. Milions d'éssers humans, arreu del món, som vegans.
En primer lloc, no tenim cap necessitat nutricional de menjar altres animals ni res que d’ells provingui. Una alimentació vegana ben equilibrada ens aporta tot el que ens cal per a viure. De la mateixa manera, podem satisfer totes les demés necessitats bàsiques sense usar els altres animals. Que el veganisme és un principi viable en la pràctica és un fet.
A nivell col·lectiu i ambiental, també és viable que una societat humana sencera adopti el veganisme. A dia d'avui, almenys un terç de totes les terres cultivables del planeta s'empren per a produccions agrícoles destinades a alimentar animals esclavitzats. A més, l'explotació ramadera consumeix entre cinc i deu vegades més d’aigua que el cultiu de plantes.
En canvi, una societat vegana no hauria d’alimentar milers de milions d'animals esclaus. Per tant, una societat vegana hauria de menester moltíssim menys terreny cultivable que l'actual societat esclavista per a poder alimentar el mateix nombre de gent.
El veganisme aplicat a la producció d'aliments necessita menys terra, menys aigua i menys recursos en general, per a produir una major quantitat de menjar que els que calen per a l'explotació animal.
5. Però no seria una bona solució el fet de tractar millor els animals no humans que usem?
No, no ho seria. La qüestió no és com els usem sinó que el problema moral rau en el fet mateix que els fem servir per al nostre propi benefici.
El problema de fons és que tractem els altres animals com si fossin la nostra propietat. Hem sotmès els animals no humans a la categoria d’esclaus.
Si l'esclavitud humana és immoral perquè cosifica els individus i els equipara a simples objectes, per la mateixa raó, l’esclavitud aplicada a altres animals esdevé una pràctica injusta.
Els altres animals no poden donar el seu consentiment perquè els fem servir. Per tant, quan ho fem, els deixem de respectar com a individus amb voluntat i interessos propis per a tractar-los com a objectes, com a simples recursos. És en això que consisteix bàsicament l'explotació animal.
No tenim cap raó que justifiqui moralment el fet d’usar altres animals. Per tant, sigui quina sigui la manera en què ho fem, això no anul·laria la injustícia que suposa emprar-los per als nostres fins.
Quan ens referim a la qüestió de respectar moralment els éssers humans, podem reconèixer que l'opció acceptable no és mai assassinar o violar-los amb menys crueltat. No és acceptable que els violadors tractin "millor" les persones que violen. L'única opció que podem acceptar és que deixin de violar-les.
Així doncs, la solució no és "tractar millor" els animals que esclavitzem. L'única solució ètica consisteix en no esclavitzar a ningú.
6. Altres animals mengen animals. Per què està malament que nosaltres fem el mateix si també som animals?
El fet que siguem animals, o que altres animals mengin animals, no justifica que nosaltres imitem la conducta que veiem en altres animals.
És un fet que alguns humans assassinen i violen altres humans. Vol dir això que seria correcte que nosaltres féssim el mateix perquè també som humans? Òbviament no. Això no és un argument èticament vàlid.
Intentar justificar algun tipus d'acció o conducta per part nostra, o per part d'altres persones responsables dels seus actes, simplement al·legant que és "natural", és un argument que si fos racionalment vàlid en realitat valdria per justificar moralment qualsevol cosa.
Al·legar que si tenim ullals, o que si som omnívors, llavors no hi ha problema ètic en menjar animals seria equivalent a dir que si tenim penis llavors no hi ha problema moral en violar dones, ja que el sexe també és una cosa "natural".
Si per ètica entenem guiar racionalment la nostra conducta d'acord amb una sèrie de normes morals, llavors no és raonable apel·lar a fets que ocorren a la naturalesa com a forma de justificar el nostre comportament.
7. I què passa amb les plantes, els bacteris o els virus?
Ni els virus, ni els bacteris ni les plantes poden sentir: no tenen sistema nerviós, que és l'òrgan que permet la sentença. Les plantes són éssers vius que poden percebre informació de l'entorn -igual que fan les màquines equipades amb mecanismes sensorials- però no la poden processar en forma de sensació tret que tinguin un sistema nerviós. Solament els animals posseeixen sistema nerviós, mentre que la resta d'éssers naturals no en tenen, ni qualsevol altre sistema o òrgan equivalent.
8. I què succeeix amb qüestions com la contaminació, el medi ambient, la pobresa, les guerres i altres problemes?
No hi ha dubte que hi ha altres problemes d’important rellevància moral a més de l'explotació que infligim als altres animals.
Però el fet que hi hagi aquests problemes no justifica en cap cas que ignorem o participem en l'explotació animal, de la mateixa manera que el fet que hi hagi altres problemes morals al món no justificaria que participéssim en l'esclavitud humana.
9. Què hi ha de dolent en consumir ous, llet o mel si suposadament els animals no han patit ni s’han hagut de matar per a poder obtenir aquests productes?
En realitat, la idea que darrere del consum d'ous, lactis, llana o mel no hi ha sofriment i mort, és una creença equivocada, que prové de la publicitat enganyosa que propaga la indústria d'explotació animal.
La veritat és que als animals esclavitzats per la seva llet o els ous se'ls fa patir de moltes maneres: confinant-los en espais limitats, espantant-los o colpejant-los per tal que obeeixin, i robant-los el que produeixen els seus cossos en contra de la seva voluntat.
A més, quan per a l’explotador aquests animals ja no resulten rendibles, quan ja no produeixen prou ous, lactis, llana, seda o mel, llavors se'ls mata. És a dir: són assassinats.
A part del sofriment i mort que causem a altres animals que explotem, el simple fet de veure'ls com si fossin màquines de producció que existeixen per a satisfer les nostres necessitats ja és una forma de cosificar-los i de negar-los la condició d'individus amb voluntat i interessos propis. Això és el que passa quan els hi traiem els ous, la llet o la mel, encara que suposadament es donés la possibilitat que no els causéssim mal al fer-ho.
Els altres animals no ens han donat consentiment perquè els usem per a cap propòsit, així que el simple fet que de fer-ho ja suposa una violació del respecte bàsic que tots els animals mereixen pel simple fet de ser sensibles.
10. Que potser el consum de productes sintètics o vegetals no causa dany indirectament o contamina el medi ambient?
En primer lloc, cal tenir clar que és injust emprar els altres animals per als nostres fins, perquè al fer-ho violem el seu valor inherent com a individus i el principi ètic d'igualtat, i, per tant, no és moralment acceptable que els fem servir com a aliment, vestimenta o qualsevol altre propòsit que ens beneficiï.
Hem de procurar de respectar el medi ambient per respecte als interessos dels animals que hi viuen, però el que no té sentit és preocupar-nos de si causem dany mediambiental indirectament al consumir productes vegetals o sintètics si al mateix temps financem que esclavitzin i assassinin altres animals perquè nosaltres en puguem menjar els cadàvers i/o secrecions o ens vestim amb trossos dels seus cossos.
Pensem en això: el fet d'usar éssers humans sense el seu consentiment, i al preu de llevar-los-hi la vida i la seva llibertat, per fer menjar o vestimenta amb parts seus cossos, podria ser menys contaminant que fer servir material sintètic, però, igualment, això no justifica moralment que els emprem com a recursos.
De la mateixa manera, tampoc es justifica en el cas d'animals no humans. El criteri de consideració moral és el mateix per a tothom ja que tots, per igual, són éssers que sentim -tenim voluntat i interessos propis. Tots els animals que senten posseeixen un valor inherent. Això vol dir que ni la seva voluntat ni els seus interessos han de ser sacrificats per al nostre benefici.
Fer servir éssers humans com a esclaus potser seria més respectuós amb el medi ambient que emprar, en el seu lloc, energia elèctrica o química. Però això no justifica l'esclavitud ni sobre els éssers humans ni sobre altres animals.
Imaginem que algú digués: "Com que no podem evitar fer mal, ni que sigui indirectament o accidentalment, llavors no hi ha problema moral en practicar el canibalisme ja que no podem viure sense causar alguna mena de mal als altres."
Cada any milers d'éssers humans moren a causa de la contaminació. Tots, d’alguna manera o altra, som partícips d’aquesta contaminació. Vol dir això que no hem de rebutjar l'assassinat, l'esclavitud i la violació d'éssers humans? És clar que no. Llavors, per què hauria de ser diferent en el cas dels no-humans? Encara que continuem fent mal indirectament a altres animals mitjançant la contaminació, això no ens excusa per a continuar esclavitzant-los, de la mateixa manera que això no justifica l’explotació d’éssers humans.
D'altra banda, tenint en compte que almenys un terç de les terres que fem servir per a cultiu són destinades a alimentar animals que convertirem en menjar, [ramaderia], resulta que solament per aplicar el veganisme ja reduiríem molt considerablement el nombre de víctimes que causem de forma indirecta amb l'agricultura, ja que envairíem molt menys terreny de cultiu.
Tot això sense tenir en compte que seria molt raonable suposar que, en una societat on veiéssim els altres animals com a persones -una societat vegana-, ens esforçaríem de veritat per aplicar mètodes de cultiu més respectuosos amb els interessos d'altres animals.
Si volem evitar tot el mal i sofriment innecessari que causem als altres animals, la primera i més important decisió que hem de prendre és la de fer-nos vegans i difondre el veganisme.
11. Què faries si estiguessis en una illa deserta i la teva única manera de sobreviure fos matant un altre animal?
Abans de respondre voldria plantejar una pregunta prèvia: què faríem si visquéssim en un món on tenim accés a tota classe d'aliments vegetals que cobrissin totes les necessitats nutricionals i, a més, sabéssim que els altres animals són individus que senten, pateixen i tenen interès en viure i que no els facin mal? Continuaríem participant en la seva explotació amb tot el mal i sofriment que això comporta?
La diferència entre els dos casos és que la hipòtesi de l'illa deserta és gairebé impossible que passi mentre que l’altra ja és una realitat dels nostres dies. Podem viure sense emprar altres animals per a menjar o vestir-nos. Podem viure sense esclavitzar-los ni fer-los mal. Així que, quina de les dues qüestions creus que és millor plantejar-se?
En tot cas, encara que tinguéssim la necessitat d’usar altres animals per a menjar, tampoc seria just fer-ho. De la mateixa manera que tampoc és just matar un altre individu innocent per treure-li els òrgans encara que nosaltres els necessitéssim per viure i no tinguéssim cap altra opció disponible. Si els altres animals no tenen culpa de les nostres vicissituds i problemes, no és just que paguin per elles.
12. I què passa amb els medicaments?
El tema dels medicaments és més complex que el de l'alimentació, la vestimenta o l'entreteniment, perquè involucra elements que no depenen directament de nosaltres com a consumidors.
En primer lloc, hi ha medicaments que no contenen ingredients d'origen animal i el seu consum no implicaria explotació animal en la producció -per exemple: l'aspirina. El simple fet de prendre medicaments no significa automàticament participar en l'explotació d'animals, encara que siguin de companyies farmacèutiques que facin servir animals no humans per a certs experiments.
Per ètica ens hauríem d’esforçar sempre en intentar buscar opcions que no impliquin prendre medicaments si aquests provenen d'empreses que usen animals per provar-los o elaborar-los o que inclouen ingredients derivats d'animals.
La veritat és que alguns determinats problemes de salut poden solucionar-se mitjançant remeis fets amb plantes. Molts medicaments de laboratori contenen substàncies obtingudes originàriament de plantes que serveixen com a principis actius per a la curació. Les plantes han estat tradicionalment una font no solament d'aliment sinó també de remei per a diverses malalties i trastorns.
No li diré a ningú que deixi de prendre una medicació si és necessària per a la seva salut. Solament dic que tenim l'obligació moral de buscar productes que no impliquin fer servir altres animals; tal i com ho procurem fer en l'alimentació i en altres àmbits de la vida.
No es tracta que deixem d'emprar, de cop i volta, determinats productes que ens calen per a mantenir la salut, sinó d'intentar aplicar substituts o opcions similars que no provinguin de l'explotació animal. El més important és que comencem a deixar de participar en l’explotació sempre sigui possible.
És lògic que ens preocupem per aquest motiu, però això no és dolent, sinó que demostra que tenim empatia i consciència moral. Però no val la pena preocupar-nos per això si no fem res per a intentar posar-hi remei.
Sempre hi pot haver alguna excepció, però prop del 99% de tots els usos que fem d'altres animals són, ara mateix, prescindibles i substituïbles. Això és especialment cert en el cas de l'alimentació, la vestimenta i l'entreteniment.
13. Els productes que puguin contenir traces d'origen animal tampoc s'han de consumir encara que siguin vegetals?
Les traces són restes mínimes de substàncies que podrien introduir-se de manera accidental en l'elaboració d'un producte, però que no han estat incloses deliberadament en el procés de producció. No hi ha cap problema moral, sota un criteri vegà, en consumir productes que puguin contenir traces d'origen animal, en tant que aquest consum no implica una demanda d'explotació sobre altres animals.
El consum de productes amb traces no comporta donar suport ni finançar l'explotació animal. L'advertència sobre les traces és tan sols un avís de la possibilitat que, accidentalment, s'introdueixin determinades substàncies, i s’indica específicament per a persones amb determinades al·lèrgies.
Encara que un cuiner vegà ens preparés un producte 100% vegetal, sempre existiria la possibilitat que caigués, per exemple, un cabell dins del plat. Al menjar aquest cabell, oi que no practicaríem pas el canibalisme solament perquè hi hagués la possibilitat d'ingerir alguna cosa d'origen humà de forma totalment involuntària i accidental? Aquest cas és exactament el mateix que el de les traces.
Al consumir productes que tenen la possibilitat de contenir traces no donem pas suport a l'explotació especista, sempre que els aliments en qüestió no continguin de forma intencionada substàncies d'origen animal.
14. Com podria fer-me vegà ara mateix?
Si hem comprès les raons que fonamenten el veganisme i estem motivats en respectar els altres animals, llavors el primer pas i el més important és informar-se correctament sobre qüestions bàsiques com la nutrició. Afortunadament aquesta cerca no ens farà perdre gaire estona: a la xarxa es pot trobar molt de material sobre com adoptar una alimentació vegetal saludable.
Aquest seria el primer pas fonamental, tot i que, com ja hem comentat, el veganisme és un principi que s'aplica en tots els àmbits de la vida, i per tant, s'estén al consum de vestimenta, higiene, oci o qualsevol altre.
Es pot començar per consultar les següents pàgines amb abundant contingut d'introducció a la pràctica del veganisme: (webs en castellà)
* Llibres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada