29 de març del 2010

Cultura i moral

 

«Els humans som ben capaços de convertir allò paradisíac en dantesc, com passa a la cala de Taiji, a les illes Fèroe o a altres llocs. I ho fem pel mateix motiu que encara existeixen les curses de braus: per tradició. Per l'espectacle. Per la diversió. Per cultura.» ~ Plácido Navarro
 

S'ha convertit en objecte de discussió el fet de si la tauromàquia és, o no és, un fenomen cultural i artístic. 

Considero que el problema de si la tauromàquia —o qualsevol altra activitat que impliqui fer servir animals— es tracta d'art o cultura és una qüestió del tot irrellevant per a la seva consideració moral. El fet que en efecte la tauromàquia fora art o cultura no ho faria una pràctica moralment acceptable. 

Intentar debatre si un determinat ús d'animals pot ser considerat com a art o cultura em sembla un enfocament equivocat. D'una banda, valorar aquesta qüestió depèn de criteris històrics que són objectius —depenen dels fets i no de les opinions o valoracions. D'altra banda, depèn dels gustos estètics, els quals no poden fonamentar els valors morals. Ètica i estètica no són el mateix. 

Per aclarir l'assumpte, posem un exemple comparatiu: les lluites de gladiadors a l'antiga Roma formaven part de l'antiga cultura romana, oi? Crec que aquest fet no el qüestiona ningú. Ens trobem davant d'un fenomen cultural però que al mateix temps considerem cruel i sanguinari i clarament immoral. 

Si podem acceptar que les lluites de gladiadors eren part de la cultura romana, llavors no veig per què no podem acceptar igualment que la tauromàquia és part de la nostra cultura. De fet, no cal fixar-s'hi gaire per a veure que els antics coliseus romans —en els quals per diversió s'obligava als esclaus a lluitar fins a la mort— tenen la mateixa estructura que les places de tauromàquia. 

Ara bé, el simple fet que certa activitat sigui part d'una cultura, o sigui considerada art, no l'exclou d'atenir-se a uns principis morals que determinen si és èticament correcta. 

En aquest cas, si acceptem que els animals posseeixen un valor moral inherent i que no hem de causar-los patiment sense necessitat ni raó que ho justifiqui, llavors la tauromàquia —igual que els escorxadors i altres formes d'explotació especista— no pot ser moralment acceptable. 

En síntesi, considero que el problema de la tauromàquia, com qualsevol activitat que impliqui usar animals, és una qüestió que s'ha de debatre en el context ètic i no en el pròpiament cultural o artístic. Entrar a discutir sobre si la tauromàquia és o no és realment art o cultura solament serveix per a desviar el tema del seu veritable centre: l'ètica. 

No hauríem d'acceptar la tauromàquia com a part de la nostra cultura, però no perquè no sigui art sinó perquè és una activitat immoral. Si ja no podem acceptar la tauromàquia com a part de la nostra cultura perquè entenem que és incompatible amb el respecte que mereixen els altres animals llavors, per la mateixa raó, tampoc hauríem d'acceptar la resta de l'explotació animal. 

Gaudir a costa del sofriment i la mort d'un toro en una plaça no és moralment distingible de gaudir a costa del sofriment i la mort d'altres animals solament pel plaer d'assaborir els seus cadàvers i secrecions: carn, lactis, ous... igual d'innecessari i d'injust és torejar animals que menjar-los.

 

19 de març del 2010

Cal?

PIRÀMIDE DE L'ALIMENTACIÓ VEGANA

Sempre em resulta xocant trobar-me que hi hagi gent que afirmi rotundament que menjar animals és "necessari". Resulta evident que la gran majoria dels que afirmen això ignoren fins i tot els coneixements més bàsics sobre nutrició humana. Això pot ser degut a una gran manca d'informació i a la creença irracional que hem de menjar animals si no volem emmalaltir i morir.

Aplicar el principi del veganisme a la nostra alimentació és saludable, per la qual cosa no se sacrifica la salut de ningú. Per exemple, la prestigiosa Acadèmia de Nutrició i Dietètica americana avala oficialment la viabilitat i salubritat de seguir una alimentació vegetal i declara que:


«És la postura de l'Associació Americana de Dietètica que les dietes vegetarianes adequadament planificades, incloses les dietes totalment vegetarianes o veganes, són saludables, nutricionalment adequades i poden proporcionar beneficis per a la salut en la prevenció i en el tractament de certes malalties. Les dietes vegetarianes ben planificades són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi l'embaràs, la lactància, la primera infància, la infància i l'adolescència, així com per a esportistes.»

 

En general, les institucions públiques de salut com la Generalitat de Catalunya i les associacions professionals de nutrició assenyalen que una alimentació vegetal planificada correctament és saludable.

Per a realitzar la transició a una dieta vegana podem trobar molta informació disponible a la Xarxa. Aquí hi poso alguns enllaços força útils: 

 

(En català)

 

(En espanyol)



Davant de tantes evidències científiques, podem comprovar que no hi ha cap justificació nutricional per a continuar menjant animals. Els éssers humans podem obtenir perfectament tots els nutrients que ens calen amb una dieta exclusivament vegetal. Tothom n'hauria d'estar informat.

De la mateixa manera que no cal menjar animals per a viure i tenir una bona qualitat de vida, tampoc cal emprar-los com a vestimenta, com a transport, com a entreteniment o qualsevol altra finalitat.

Per tant, caldria comprendre què significa realment quan es parla de “caldre” en aquest cas. Perquè explotar altres animals no cal per a viure (alimentar-nos, vestir-nos, entretenir-nos i satisfer totes les necessitats de la vida quotidiana). Però, en canvi, que cal per a aplicar una mentalitat especista i mantenir un sistema d'opressió sobre els altres animals.

Per exemple, alguns intenten justificar l'ablació sobre les dones al·legant que a la seva família o a la seva cultura això s'ha fet des de sempre, i que cal fer-ho perquè la dona sigui fidel al seu marit. És a dir, cal l'ablació —com moltes altres pràctiques violentes— perquè la dona continuï sotmesa a l'home. De la mateixa manera, cal esclavitzar i menjar animals per a continuar mantenint l'opressió de l'ésser humà sobre la resta dels animals.

Sempre es pot trobar algun tipus de justificació irracional per a continuar aquests hàbits motivats solament per la inèrcia de la tradició. La força d'aquesta inèrcia és la que impulsa l'intent de trobar justificacions per a accions que sabem, en el fons, que són moralment injustificables.

Fer als altres animals allò que no voldríem que ningú ens fes a nosaltres és una cosa moralment injustificable. Això tan sols cal si volem perpetuar la dominació opressora d'uns individus sobre altres basada en característiques com la raça, el sexe o l'espècie.

En canvi, el que sí que hauríem de veure com una necessitat d'una manera absoluta és que tots aquells a qui els importen els altres animals comprenguin que allò fonamental perquè deixin de patir i morir per les nostres accions implica que deixem d'emprar-los com a esclaus i comencem a veure'ls com els nostres iguals.