29 de març de 2010

Cultura i moral

 

«Els humans som ben capaços de convertir allò paradisíac en dantesc, com passa a la cala de Taiji, a les illes Fèroe o a altres llocs. I ho fem pel mateix motiu que encara existeixen les curses de braus: per tradició. Per l'espectacle. Per la diversió. Per cultura.» ~ Plácido Navarro
 

S'ha convertit en objecte de discussió el fet de si la tauromàquia és, o no és, un fenomen cultural i artístic. 

Considero que el problema de si la tauromàquia —o qualsevol altra activitat que impliqui fer servir animals— es tracta d'art o cultura és una qüestió del tot irrellevant per a la seva consideració moral. El fet que en efecte la tauromàquia fora art o cultura no ho faria una pràctica moralment acceptable. 

Intentar debatre si un determinat ús d'animals pot ser considerat com a art o cultura em sembla un enfocament equivocat. D'una banda, valorar aquesta qüestió depèn de criteris històrics que són objectius —depenen dels fets i no de les opinions o valoracions. D'altra banda, depèn dels gustos estètics, els quals no poden fonamentar els valors morals. Ètica i estètica no són el mateix. 

Per aclarir l'assumpte, posem un exemple comparatiu: les lluites de gladiadors a l'antiga Roma formaven part de l'antiga cultura romana, oi? Crec que aquest fet no el qüestiona ningú. Ens trobem davant d'un fenomen cultural però que al mateix temps considerem cruel i sanguinari i clarament immoral. 

Si podem acceptar que les lluites de gladiadors eren part de la cultura romana, llavors no veig per què no podem acceptar igualment que la tauromàquia és part de la nostra cultura. De fet, no cal fixar-s'hi gaire per a veure que els antics coliseus romans —en els quals per diversió s'obligava als esclaus a lluitar fins a la mort— tenen la mateixa estructura que les places de tauromàquia. 

Ara bé, el simple fet que certa activitat sigui part d'una cultura, o sigui considerada art, no l'exclou d'atenir-se a uns principis morals que determinen si és èticament correcta. 

En aquest cas, si acceptem que els animals posseeixen un valor moral inherent i que no hem de causar-los patiment sense necessitat ni raó que ho justifiqui, llavors la tauromàquia —igual que els escorxadors i altres formes d'explotació especista— no pot ser moralment acceptable. 

En síntesi, considero que el problema de la tauromàquia, com qualsevol activitat que impliqui usar animals, és una qüestió que s'ha de debatre en el context ètic i no en el pròpiament cultural o artístic. Entrar a discutir sobre si la tauromàquia és o no és realment art o cultura solament serveix per a desviar el tema del seu veritable centre: l'ètica. 

No hauríem d'acceptar la tauromàquia com a part de la nostra cultura, però no perquè no sigui art sinó perquè és una activitat immoral. Si ja no podem acceptar la tauromàquia com a part de la nostra cultura perquè entenem que és incompatible amb el respecte que mereixen els altres animals llavors, per la mateixa raó, tampoc hauríem d'acceptar la resta de l'explotació animal. 

Gaudir a costa del sofriment i la mort d'un toro en una plaça no és moralment distingible de gaudir a costa del sofriment i la mort d'altres animals solament pel plaer d'assaborir els seus cadàvers i secrecions: carn, lactis, ous... igual d'innecessari i d'injust és torejar animals que menjar-los.