30 de desembre de 2013

No són lliures


Per si quedessin alguns dubtes que veganisme i vegetarianisme són coses ben diferents i oposades, articles com «Formatges sense quall animal per a lactovegetarians» serveixen per aclarir-los.

Vegetarianisme és explotació animal. És important ser-ne conscient si ens importen els animals.

Els vegetarians també promouen el consum d'ous. Tot allò que no sigui carn és acceptable segons el vegetarianisme.

Quan Donald Watson i altres pioners van fundar el veganisme en els anys 40 de segle XX, els vegetarians ja sabien en aquell temps —i saben actualment— que no hi ha diferència moral entre carn i lactis, però no van voler acceptar que el vegetarianisme ampliés el seu rebuig als lactis perquè deien que primer caldria aconseguir abolir la carn i després ja es veuria la resta. Per això, Watson i altres antics vegetarians, van crear la seva pròpia organització i així va començar el veganisme.

Afirmar que primer cal abolir la carn és una preferència arbitrària i injustificada. És com dir, per exemple, que primer cal centrar-se solament en abolir el canibalisme i després ja ens preocuparem d'abolir l'assassinat, la violació sexual, la tortura... Però aquest ordre és una fal·làcia, perquè se centra en característiques irrellevants. Qualsevol pràctica que cosifiqui i impliqui violència contra altres persones és igualment rebutjable sense importar els detalls secundaris.

Cada vegada que algú fa servir el terme vegetarianisme com a sinònim de veganisme —per exemple, uan algú diu coses errònies com que "una dieta vegana és 100% vegetariana"— entenc que o no té un coneixement informat sobre el que parla o intenta enganyar a algú. No hi veig cap altra opció. Per a qui tingui accés a Internet, i estigui llegint això, la primera opció ja no pot ser excusable. I la segona és immoral. Si us plau, no enganyeu a la gent. Per què alguns continuen equiparant veganisme i vegetarianisme com a sinònims quan és evident que, per poc que investiguis, no ho són?

No hi ha cap diferència moral entre consumir carn o lactis o ous. Tots els animals són igualment esclavitzats i enviats a l'escorxador. Si un cas, hi ha encara més sofriment darrere d'un tros de formatge que darrere d'un tros de carn, perquè les vaques són explotades durant diversos anys per a treure'ls-hi la llet, mentre que els no-humans destinats a carn tot just viuen unes poques setmanes o mesos. Així mateix, les gallines emprades per a "produir" ous pateixen les mateixes condicions que la resta de no-humans esclavitzats.

De totes maneres, la qüestió fonamental no rau en com explotem els altres animals, sinó que el que està malament és el fet mateix de fer-ho, sense importar el com. La qüestió de fons és que no hem d'emprar els altres animals per al nostre benefici.

Els animals són éssers conscients que tenen voluntat i interessos propis referits a la seva pròpia supervivència i benestar. No són màquines o eines per a servir-nos de menjar o altres fins. Els animals no humans són éssers sensibles que valoren la seva existència tant com nosaltres valorem la nostra. No tenim cap justificació moral que avali el fet que els fem servir com a mitjans per als nostres fins, a costa de violar la seva individualitat i els seus interessos.

Sovint sento expressions del tipus: "Però si els animals estan en llibertat i només s'agafen els ous però no els maten ni els fan res dolent...". Sobre això tinc tres aclariments:

Primer; prendre els seus ous és robar-los. Els ous no són nostres, sinó d'ells. I no ens han donat el permís per a agafar-los.

Segon; cap animal que viu sotmès a la voluntat d'altres pot ser lliure, per definició. No són lliures, encara que estiguin confinats en un espai a l'aire lliure. Sempre estaran privats de llibertat.

Tercer; els animals que viuen tutelats en domicilis privats o que estan acollits en refugis o protectores o santuaris tampoc són lliures, encara que no siguin usats per a menjar o per a companyia. Ells no poden decidir sobre la seva pròpia vida, a diferència dels animals silvestres que viuen a la natura. No són lliures. Ni tan sols aquells animals que viuen a la natura serien lliures, legalment parlant, ja que els humans els consideren de la seva propietat.

Tots els individus no humans del planeta són sotmesos legalment a la condició de propietat humana; ja sigui per part dels Estats, les empreses, o individus particulars. L'antropocentrisme ha estès l'esclavitud a tots els habitants de la Terra que no són humans.

Els animals no humans han de ser lliures. Però no ho són. Aquest és el problema. I el veganisme és la solució.

 

12 de desembre de 2013

El problema de fons que continua sense comprendre's

«Una teoria sensata i coherent sobre els drets dels animals s'hauria de centrar solament en un dret per a tots els animals: el dret a no ser tractat com a propietat dels éssers humans.» ~ Gary L. Francione

Malgrat el que habitualment sembla creure gairebé tothom —o el que alguns animalistes s'entesten a divulgar sovint—, el problema moral en la nostra relació amb els altres animals no és solament si els causem dany físic o si els fem patir. Aquest és un error central que encara no ha estat advertit ni per la societat ni pel moviment animalista en general.

La qüestió de fons és que nosaltres no tenim dret a emprar altres animals per al nostre benefici. No estem legitimats a usar-los per als nostres propòsits, siguin els que siguin. Independentment de si al fer-ho els causem dany o sofriment. De la mateixa manera que no tenim dret a fer servir altres humans per als nostres fins sense el seu consentiment explícit, a banda de si se'ls causa dany o sofriment. No hi ha raó que justifiqui moralment aquests actes. I si no hi ha una raó llavors vol dir que al fer-ho ens basem simplement en el nostre benefici o caprici.

De fet, el motiu habitual pel qual evitem fer-los mal, o ens preocupem pel seu benestar, no té a veure amb ells mateixos, amb els seus interessos, sinó amb el profit que podem treure d'ells. La nostra relació amb els altres animals està basada en la utilització que en fem. Heus aquí el problema fonamental. Com encertadament assenyala el professor Tom Regan:

«El nostre error fonamental no està en el fet que tanquem els animals, causant-los solitud i angoixa, en què els provoquem sofriment, o en què ignorem els seus desitjos. És clar que tot això està malament, però no és l'error fonamental. Són conseqüències del nostre fonamental error moral, que consisteix a veure els animals com a éssers que no tenen valor intrínsec, com a recursos per al nostre benefici.»

Usar altres persones, humanes o no humanes, sense tenir en compte la seva lliure voluntat, el seu consentiment, vol dir tractar-les com a objectes. En això consisteix l'explotació.

Explotació és usar altres éssers com a simples mitjans per als nostres fins. Fer això amb éssers que no senten, que no tenen consciència [minerals, plantes, màquines] pot ser acceptable. Però no ho és fer-ho amb éssers que poden sentir i que tenen la seva pròpia voluntat i interessos.

Tenim sotmesos els altres animals a la condició de propietat, és a dir, a l'esclavitud. Esclavitud significa apropiar-se d'altres persones, és a dir, considerar-les propietats: mers recursos per al nostre benefici. Aquest és l'estatus que tenen actualment els animals no humans en la nostra societat. Tots ells, sense excepció, són propietat legal dels humans.

Quan uns humans són propietat d'altres humans, això es considera esclavitud. El mateix val per als altres animals. L'espècie dels individus és irrellevant.

Si l'únic problema moral en la nostra relació amb altres persones fora el fet d'infligir-los patiment, llavors es podria justificar l'esclavitud amb l'excusa que l'esclavitud no sempre ha d'infligir necessàriament sofriment a les seves víctimes.

De la mateixa manera, també es podria justificar molts altres crims, com la violació sexual, la pederàstia i l'abús de menors. Amb la mateixa excusa que no necessàriament a l'emprar-los per a fins sexuals se'ls hagi de causar dany o sofriment.

Però la qüestió és que fer servir algú per al nostre benefici sense que pugui donar el seu consentiment explícit i informat —com és el cas de nens, ancians o discapacitats mentals— vol dir deixar de respectar-lo com a persona per passar a tractar-lo com si fos un objecte de la nostra propietat. Fer això amb éssers humans no és acceptable. Però tampoc ho és quan es tracta d'altres animals.

Les vides dels altres animals estan determinades per nosaltres a complir alguna funció d'utilitat per als humans. La continuïtat de la seva vida, la seva llibertat de moviment o el seu benestar estan supeditats al que nosaltres decidim per al nostre benefici. En això consisteix l'opressió especista sobre els no-humans. Considerem els altres animals com a mitjans per a fins humans i no com a fins en si mateixos. Els cosifiquem. No els reconeixem que tinguin dret a viure o a estar lliures de la nostra dominació perquè ells puguin tenir una existència independent, autònoma, en què realitzin els seus propis projectes de vida.

Quan diem que els altres animals són considerats com a mers recursos, el que volem dir amb això és que són considerats moral i legalment com a propietats. El seu estatus és el de propietat dels humans. No tenen, de cap manera, ni drets ni protecció legal dels seus propis interessos. Són considerats mers recursos per a satisfer necessitats i desitjos humans.

Els éssers humans també són en certa manera considerats ocasionalment com a recursos, però no com a mers recursos. És a dir, no se'ls pot usar exclusivament com si solament fossin recursos. Els éssers humans són respectats com a persones i subjectes de drets. Això vol dir que no se'ls pot usar, per a benefici d'uns altres, sense el seu consentiment o a costa de violar els seus drets bàsics. Poden ser usats com a recursos solament en el cas que donin el seu consentiment explícit i informat i no sigui a costa de vulnerar els seus drets; en això consisteixen en general les relacions econòmiques i laborals en la societat.

Per tant, fer servir algú com a recurs solament seria moralment acceptable si es fa amb el seu consentiment explícit i informat i es respecten els seus drets. Aquesta situació tan sols pot donar-se amb éssers humans adults i en plenes facultats mentals. En canvi, els altres animals no poden donar-nos el seu consentiment explícit i informat, de manera que usar-los com a recursos és sempre immoral: és contrari a l'ètica bàsica.

Els éssers humans no són considerats com a mers recursos, com a propietats, en la nostra societat. Al contrari del que fem amb els altres animals, als humans no els sotmetem per usar-los com a menjar o com a vestimenta, o com a subjectes forçats d'entreteniment i experimentació.

Si en la nostra societat no mengem éssers humans, ni en general està acceptat que els explotem com a mers recursos, llavors és el prejudici de l'especisme la veritable causa que impedeix que respectem de la mateixa manera els altres éssers conscients. Excloem altres animals de la nostra consideració moral pel simple fet de no ser humans.

No poso en dubte la preocupació sincera de molta gent pel benestar dels animals no humans que explotem. Però pensem per un moment si ens semblaria just que altres persones ens tinguessin sotmesos de per vida sense tenir en compte el nostre consentiment i ens empressin per als seus propis fins, encara que fos sense fer-nos mal. Ens semblaria just? I si no és així, per què apliquem un criteri sobre altres animals que no acceptem per a nosaltres mateixos? Per especisme.

L'ètica no es limita solament a la consideració pel benestar. L'ètica té a veure primerament amb el reconeixement del valor intrínsec que posseeixen tots els éssers que senten, és a dir, amb el fet de reconèixer que ells posseeixen un valor en si mateixos i per si mateixos, que és diferent del valor instrumental que nosaltres puguem donar-los. D'aquesta manera ho expressa el professor Tom Regan:

«Tots els animals són algú. Algú amb una vida pròpia. Darrere d'aquests ulls hi ha una història, la història de la seva vida en el seu món com ells ho experimenten. En la nostra cultura, ens han fet pensar en els animals com a coses, com a mercaderia. El gran desafiament el trobem en un canvi de percepció. La comprensió que ells tenen una vida pròpia, independent de la seva utilitat per a mi o per a qualsevol altra persona: això és el que estic intentant establir quan em refereixo a ells com "subjectes d'una vida." En aquest sentit, són exactament com nosaltres, iguals a nosaltres.»

Respectar aquest valor moral intrínsec en els altres animals implica no fer-los servir; no tenir-los sotmesos a la condició de la nostra propietat.

Sempre que no interferim en els seus hàbitats naturals, els altres animals es constitueixen com a éssers independents i autònoms que viuen les seves pròpies vides en llibertat, en els seus propis termes.

Tots els animals no humans que són ara propietat dels humans van ser originàriament segrestats del seu hàbitat natural, on vivien en llibertat, o són descendents d'aquells que van ser sotmesos mitjançant la coacció.

Posar remei a aquesta dinàmica explotadora implica que hem de deixar de participar i recolzar l'ús d'animals no humans. Sense importar de quin ús es tracti. Per això el primer pas fonamental és el veganisme. El veganisme és una cosa que podem entendre fàcilment i que podem portar a la pràctica ara mateix, sense esperar que hi hagi lleis que ho aprovin.

La qüestió de fons és si ens prendrem seriosament els altres animals i basarem la nostra conducta en l'ètica o, si en cas contrari, continuarem veient-los com a éssers inferiors que solament importen pel seu valor d'utilitat per a nosaltres. Si triem fer això últim no estarem actuant de forma diferent a tots aquells que exploten altres humans. És la mateixa mentalitat cosificadora que sols valora altres individus en tant que puguem usar-los per al nostre profit.

No hem de mirar a un altre costat si volem reconèixer abusos per part dels que es creuen legitimats a actuar així pel fet que són més intel·ligents o més poderosos. Mirem-nos a nosaltres mateixos i el que estem fent als altres animals.

Mentre no eradiquem de la nostra mentalitat i de la nostra pràctica aquesta idea que els altres animals són mitjans per als nostres fins no hi haurà cap avenç substancial en la nostra relació moral amb ells i continuarem sotmetent-los a la nostra dominació.

Si de veritat ens volem prendre seriosament els interessos dels altres animals, llavors hem de deixar de considerar-los com a instruments que existeixen per al nostre benefici i comprendre que ells són persones: individus amb els seus propis interessos, i que tenen un valor intrínsec que hem de respectar.