«Hi ha centenars d'individus atacant les branques per cada un que colpeja l'arrel.» ~ H. D. Thoreau
En altres entrades del blog he intentat exposar els problemes que comporten determinades perspectives que pretenen enfrontar-se al problema de l'explotació animal, com és el cas de l'anomenada “acció directa” o el cas del regulacionisme [regular l'esclavatge dels animals]. Ara voldria exposar quin és, segons el meu parer, el camí que ens pot conduir a aconseguir un canvi real i una solució efectiva per a la injustícia que representa l'explotació animal.
Entenc que la forma més correcta i efectiva d'aconseguir el respecte per als altres animals és a través de l'educació vegana. Tant a nivell individual com a nivell social. En aquesta entrada pretenc exposar una argumentació a favor d'aquesta postura.
El motiu pel qual explotem els animals no té a veure amb una suposada maldat intrínseca a la nostra naturalesa. Potser alguns individus, pocs, actuen per malícia, però la gran majoria simplement hem estat adoctrinats per a veure els animals com a éssers inferiors que existeixen per al nostre benefici, i així assumir com a normal el fet d'usar-los pel nostre profit, a expenses de llevar-los la llibertat i la vida.
Per tant, la causa de la nostra violència envers els altres animals rau en el prejudici que se'ns inculca des de la infància; i l'única possibilitat de posar-hi remei és revertir aquest adoctrinament especista mitjançant la conscienciació educativa. Estic convençut que la gran majoria de la gent és capaç d'empatitzar amb els animals i de comprendre que està malament explotar-los –així ho indiquen nombroses evidències. Tan sols els cal que algú informi i ajudi a aquesta gent a prendre'n consciència.
Òbviament no tot allò que som i fem té a veure amb l'educació que hem rebut. Hi ha elements de la nostra personalitat que són purament biològics i que l'educació no pot canviar. En tot cas potser els podem canalitzar, però no anul·lar-los.
Segons l'etòleg Konrad Lonrez, tenim un instint d'agressió que és inherent a la nostra naturalesa i que és la causa biològica que hi hagi el comportament violent. Però aquest instint —i això també ho diu Lorenz— no té perquè desembocar necessàriament en violència i destrucció, sinó que pot ser canalitzat en activitats constructives i no violentes, com són l'esport, l'art o la cultura en general. Aquesta és la funció que compleix l'educació.
La nostra conducta és conseqüència de la nostra manera de sentir i pensar, de les nostres idees i creences assumides. Per tant, si no es produeix primer un canvi profund a la mentalitat de la nostra societat, si no eradiquem el prejudici de l'especisme, els animals no humans continuaran patint la mateixa sort que fins ara sense solució.
El progrés moral passa primer a les ments, i solament després, com a conseqüència, es reflecteix en els costums i les lleis. Per canviar de manera efectiva i real la situació dels animals mitjançant les lleis, abans hi ha d'haver necessàriament una base social de gent que doni suport a l'abolició de la seva esclavitud, i que apliqui aquest principi moral a les seves pròpies vides: veganisme. Així ho recalca, per exemple, el professor Gary Francione:
«El veganisme no és una mera qüestió de dieta; és un compromís moral i polític cap a l'abolició en l'àmbit individual i al·ludeix no solament a allò referent al menjar, sinó també a la roba, a altres productes i a altres accions i eleccions personals. Transformar-se en un vegà és l'únic que podem fer avui –ara mateix– per a ajudar els animals. Representa un repudi a la condició d'objecte dels no-humans i el reconeixement del seu valor intrínsec.»
«El sistema legal mai no respondrà de manera diferent a qüestions relacionades amb animals llevat que i fins que hi hagi un canvi social significatiu de manera que hi hagi més gent que accepti la legitimitat de l'abolició -el veganisme- en la seva vida quotidiana. Tan sols aleshores el sistema legal començarà a ser una eina útil per a la lluita.»
L'activisme és un deure moral implícit en el principi mateix del veganisme. L'ètica no és simplement un assumpte privat de cadascú, sinó una cosa que ens afecta directament a tots els que som responsables de nosaltres mateixos. Així que és el nostre deure esforçar-nos a aconseguir que tots els agents morals es comportin d'acord amb les normes ètiques, ja que tots són perfectament capaços de comprendre-les i de dur-les a la pràctica.
Ara bé, la manera com cada persona faci activisme educatiu dependrà de les seves pròpies possibilitats i capacitats. No tots tenim la mateixa disposició per a fer les mateixes coses. Cadascú aportarà de la manera que millor pugui o sàpiga. Però haurà de ser sempre d'una manera explícitament no violenta. El veganisme és una extensió o corol·lari del moviment per a la no-violència.
La nostra actitud davant d'aquesta qüestió també dependrà de la perspectiva que tinguem: per exemple, qui sigui pessimista, probablement pensi que no val la pena gastar temps i esforç per a aconseguir un món vegà, ja que ja creu d'antuvi que això no és possible. Tot i això, la història ens mostra que el progrés moral és possible. El pessimisme no és una posició justificada.
Aquestes són les raons per les quals cal el debat i el diàleg intern. Primer, comprendre que el veganisme no és un tema merament personal, sinó un principi ètic que tots hem de respectar. Segon, entendre que és també un deure fer activisme per a difondre el veganisme. Tercer, assumir que l'educació és el camí correcte i efectiu per a avançar cap a un canvi de paradigma moral basat en el reconeixement de tots els éssers sentents com a individus amb drets.
L'activista Harvey Milk va dir una vegada: "El primer pas és sempre l'hostilitat, i després pots seure i parlar-ne." La seva experiència li va demostrar que la gent pot canviar d'actitud amb el temps. No hem de creure que les opinions o creences de la gent són inamovibles solament perquè al principi no ens vulguin escoltar o es resisteixin a plantejar-se el tema. És una etapa inevitable dins del procés de qualsevol canvi i progrés moral a la societat.
El prejudici especista, i també la mentalitat utilitarista, són la causa ideològica de l'explotació animal, que la motiva i perpetua. Mentre aquestes idees siguin les predominants a la nostra cultura, els animals continuaran essent explotats i massacrats sense remei. Per això, hem d'incidir a l'arrel del problema per a poder-ho solucionar. I aquesta és una tasca de tots nosaltres sense excepció.
Per tal que un sistema canviï, primer ha de canviar la mentalitat que l'ha produït. La causa originària de les injustícies és dins nostre. Si no comencem per canviar la nostra manera de pensar i actuar llavors res de res no canviarà.
L'educació vegana funciona. Solament hem d'enfocar el nostre temps i esforços i en veurem els resultats. De fet, ja els veiem. Alguns estudis apunten que gràcies en part a internet i a la feina dels grups abolicionistes, el nombre de vegans i de gent que abandona progressivament la participació a l'explotació animal ha crescut exponencialment des de fa uns quants anys. Probablement més gent s'ha fet vegana durant els darrers 15 anys que en els 50 anys anteriors. I la tendència continua creixent.
No és una simple convicció. Els fets mostren que el canvi real és possible; i aquest es produirà més ràpid com més persones ens centrem en l'activisme educatiu.
L'educació vegana no aconseguirà abolir immediatament l'explotació animal, però sí que aconseguirà en un breu termini més vegans i menys víctimes.
M'agradaria citar, per acabar, una encertada reflexió de l'autora i activista Joan Dunayer:
«L'especisme és l'arrel de tots els abusos que els defensors dels no humans cerquen d'acabar. Ens cal escriure i parlar contra l'especisme. Un cop la gent reconegui la crueltat i la injustícia inherent de l'especisme, no hi haurà més necessitat d'argumentar punt per punt cada cosa. Fins que no reduïm l'especisme a la societat, continuarem tractant els símptomes en comptes de guarir la malaltia. Al final, solament un descens substancial de l'especisme pot emancipar els no-humans.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada