La comunicació és una qüestió moral

Una de les qüestions més considerades i debatudes en l'activisme és com aconseguir que el missatge i les idees arribin a ser assimilades a les consciències de les persones a qui està dirigit aquest missatge. Aquesta preocupació no és exclusiva a nivell animalista, sinó que també apareix en altres moviments socials. Com aconseguir que la gent comprengui allò que diem, i tingui una actitud receptiva? En la resposta a aquesta pregunta rau l'essència de l'educació i la comunicació efectiva.

En aquesta entrada voldria compartir tres enfocaments relacionats amb aquesta qüestió, amb els seus vídeos i comentaris respectius. Espero que us resultin d'interès i utilitat.

En el primer enfocament, tenim l'astrònom i divulgador científic Phillip Plait, que, alarmat per la creixent agressivitat en la manera com els activistes en favor de l'escepticisme es dirigien a altres persones que no compartien les mateixes idees, exposa una crítica molt precisa al respecte en què explica per què l'hostilitat senzillament no funciona com a manera de convèncer. Aquí es pot veure el vídeo:

Tot i això, el discurs de Plait no està tampoc exempt d'errors, segons el meu punt de vista. Per exemple, no em sembla adequat que el títol inclogui un evident insult [“dick” significa una cosa així com imbècil en anglès] quan el que reclama precisament és que hem de ser respectuosos abans de res. Em resulta força incoherent amb el missatge que exposa. Comportar-nos de manera indeguda no implica que siguem imbècils sinó que pot tenir diverses causes que hauríem d'entendre abans si realment volem canviar d'actitud. Per això, em sembla un lema evidentment inapropiat.

D'altra banda, coincideixo substancialment amb el missatge. Encara que la raó per ser respectuós els uns amb els altres no és solament que ens convingui a nosaltres per fer un missatge més accessible, sinó que tots mereixem respecte per nosaltres mateixos sense importar quina seria la nostra utilitat per als altres.

És a dir, l'altre problema de fons en la perspectiva que exposa Phillip Plait és que ens trobem amb un enfocament purament instrumental. És a dir, aconsella mostrar-se amable amb les persones que ens calguin per assolir l'objectiu que nosaltres pretenem aconseguir.

Però si ens hem de comunicar respectuosament amb els altres és, en primer lloc perquè totes les persones mereixen respecte per si mateixes. Totes. Independentment de com ens resultin útils o no per a aconseguir els nostres fins. Aquest és l'enfocament moral, que se situa a part de la qüestió de la utilitat. De fet, l'ètica consisteix essencialment a reconèixer que els individus tenen un valor intrínsec que no ha de ser ignorat ni sacrificat per motius d'utilitat.

La comunicació, en tots els aspectes, ha d'estar relacionada i supeditada a l'ètica. Pensar el contrari és deixar pas a l'arbitrarietat, el caprici o la violència. I llavors ja no es tracta de comunicació sinó d'una altra cosa.

Tret que entenguem i assumim aquest principi moral de respecte, els qui solament tinguin un punt de vista instrumental no dubtaran a emprar la violència, a través de l'odi, l'insult i l'agressió física en el moment que sentin menyspreu per nosaltres o ja no els servim per als seus fins. Això explicaria els problemes habituals que solem trobar a l'hora de comunicar-nos amb els altres. Problemes motivats per la idea errònia que la finalitat justifica els mitjans. La immoral creença que intentar assolir algun objectiu ens legitima a fer servir els mitjans que calgui per a aconseguir-lo.

Probablement ningú no explica aquest punt millor que un activista com Gandhi, que va aconseguir esfondrar el prejudici que l'ètica i l'efectivitat són dues categories excloents:

«Són els mitjans l'únic que tenim al nostre abast. Solament per ells, a través d'ells, podem pretendre arribar al fi. Després, són els mitjans els que determinen el fi i el fan realitat. No al revés. El fi no justifica els mitjans, no els santifica, no els legitima. La vostra major equivocació és creure que no hi ha cap relació entre el fi i els mitjans. Aquesta equivocació ha fet cometre crims innombrables a persones que eren considerades com a religioses [virtuoses]. És com si pretenguéssiu que d'una mala herba en pot brotar una rosa. Els mitjans són com la llavor i el fi com l'arbre. Entre el fi i els mitjans hi ha una relació tan ineludible com entre l'arbre i la llavor. Es recull exactament el que se sembra.»

La comunicació tan sols pot ser realment eficaç i legítima quan tenim clars els nostres valors morals. I el més important és que cada persona té un valor absolut i mereix un respecte inviolable. Això ens inclou a tots i cadascun de nosaltres sense excepció.

A parer meu, mentre no rebutgem radicalment la violència —ja sigui física, mental o verbal— el món no canviarà essencialment en res, perquè tots els problemes morals a què ens enfrontem tenen la seva arrel, d'una manera o altra, en la violència.

Advocar per una forma cordial de relacionar-nos amb els altres no deixaria de ser en el fons hipocresia i falsedat si no interioritzem en nosaltres els valors de respecte i no-violència.

La raó per la qual cal ser respectuosos i comunicatius amb els altres no és merament instrumental, sinó moral. Totes les persones mereixen, per elles mateixes, respecte i no ser objecte de violència. Tots mereixem respecte com a éssers sentents que som, per nosaltres mateixos. Sense importar la utilitat que tinguem per als altres.

El fet de dirigir-nos a una persona o un públic determinat suposa que és acceptable modificar raonablement la forma del nostre discurs per fer-lo més comprensible. Però no així el contingut; el qual no s'hauria de tergiversar o manipular per fer-lo més pròxim a la manera de pensar de cadascú. Especialment quan el que es pretén no sols és informar sinó també provocar un canvi de consciència. I això no s'aconseguirà mai si diem a la gent el que vol sentir, o ens limitem a repetir allò que ja pensen.

D'altra banda, a vegades es pensa que no té sentit fer servir segons quin terme al parlar amb el altres o difondre informació perquè creiem que no canviaran la manera de pensar. Però és un error creure que les persones no canvien, perquè és un fet que sí que ho fan. No sols individualment, sinó també a nivell generacional. És per això que molta gent ja no creu que la Terra sigui plana, ni creuen que estigui bé esclavitzar éssers humans.

Debatre i dialogar mai no és una pèrdua de temps si hi ha un mínim de cordialitat i interès. Debatre ajuda a molts a canviar i millorar, i pot ser també una manera de millorar la nostra pràctica d'educar els altres.

Cal, per tal d'aconseguir l'alliberament animal que la gent comprengui el problema i que es posi de part de la justícia. En cal que rebutgin l'especisme i que es facin vegans per decisió pròpia.

El que no ens cal és provocar més hostilitat i incomprensió de la que ja existeix en contra de la idea dels Drets Animals. És important, a parer meu, triar els mots i el moment adequat. Encara que per a qui li sigui igual la reacció de la gent a la manera de difondre un missatge llavors òbviament aquesta reflexió no té interès.

És per això que la confrontació amb les persones mai no pot ser positiva. Perquè el que és habitual quan ens enfrontem a altres persones és que elles reaccionin de la mateixa manera, o, en el millor dels casos, simplement ens ignorin. I en aquesta categoria també incloc les empreses, que no deixen de ser un col·lectiu d'individus. Les empreses que exploten els animals no-humans no són la causa del problema. Les empreses simplement demanen el que la gent demana, i són un reflex de la societat on vivim. Per coherència, un moviment de Drets Animals s'ha de basar en la no-violència i s'ha de focalitzar, tant per ètica com per efectivitat, en la conscienciació de la societat.

Una altra cosa diferent és confrontar les idees, les actituds o les accions. Estic d'acord que hem de ser molt clars i ferms en la crítica a l'especisme i l'explotació dels animals. Però això no és incompatible amb respectar les persones i amb evitar accions que poden ser interpretades com a atacs o assetjaments. Estic d'acord en la confrontació directa de les idees, dels prejudicis. Una confrontació basada sempre en arguments i raons. Però la nostra relació amb les persones ha de ser tan cordial com sigui possible.

Hem de respectar les persones perquè totes mereixen sempre un respecte bàsic, i perquè l'única manera efectiva que tenim de canviar les coses és conscienciar i convèncer la gent perquè per si mateixa actuï amb responsabilitat i canviï les seves actituds. No veig que la confrontació ho pugui aconseguir. La confrontació tan sols obté hostilitat o submissió. I no considero que cap d'aquests valors siguin èticament acceptables.

Com a conclusió, considero una bona iniciativa plantejar aquestes qüestions al debat. Independentment que estiguem d'acord o no en certs temes, és bo que puguem dialogar i intercanviar idees. Tan sols així podrem revisar i millorar allò que pensem i fem. El que és clar és que no podrem debatre sobre cap tema si abans no acceptem els principis bàsics que haurien de fonamentar qualsevol diàleg civilitzat.

Parafrasejant Phil Plait, m'agradaria finalitzar amb aquesta reflexió:

No som en una guerra. No volem aniquilar cap enemic. Volem persuadir altres éssers humans. No ens calen guerrers. El que ens cal són activistes que conscienciïn i eduquin altres persones.

Per acabar, resumeixo el més essencial:

* No hem d'odiar ni insultar ningú. Els problemes es poden valorar i criticar sense menysprear ningú. L'odi i l'agressió atempten amb el valor inherent que té tota persona.

* El problema de fons està causat per determinades idees i actituds que les persones adopten; ja sigui per educació, per inèrcia o per hàbit. I aquest problema no es resol mitjançant l'odi o el menyspreu envers aquestes persones, sinó ajudant que comprenguin l'error per elles mateixes i motivant-los positivament perquè canviïn.

* A més, si l'error que alguns cometen resideix precisament en el seu menyspreu per altres animals llavors nosaltres cometem el mateix error en menysprear-los com a persones a través de l'odi; en comptes de centrar la nostra crítica en les idees i les conductes a través de la raó.

A continuació podeu veure un llistat d'articles sobre pedagogia de la comunicació.

Bibliografia (en espanyol):

- Per què no podem deixar d'estar equivocats

- Deixar-se convèncer

- És possible dialogar?

- Com intercanviar opinions amb respecte

- Evitant les reaccions defensives davant del canvi

- Algunes reflexions sobre l'educació vegana

- Pedagogia Vegana

- Com actuar quan s'està en minoria

- 7 tècniques útils per convèncer el teu interlocutor

- Com convèncer algú quan els fets fallen