«Un dret és absolut quan no pot ser desplaçat en cap circumstància, de manera que mai no pot ser infringit justificadament i ha de ser satisfet sense cap excepció.» ~ Alan Gewirth
A l'article titulat «Un dret per a tots» el professor Gary Francione explica les raons per les quals el moviment de Drets Animals ha d'enfocar-se a defensar un sol dret: el dret dels animals de no ser propietat dels humans. Això implica que els humans mai no hem de tractar els animals com a recursos. No els hem de criar, ni comerciar amb les seves vides ni en general emprar-los per a aconseguir les nostres finalitats.
La filosofia dels Drets Animals defensa que tots els éssers sentents —ja siguin humans o no humans— tenen, almenys, un dret absolut: el dret a no ser propietat. Això no vol dir que no puguin tenir reconeguts altres drets. El que vol dir és que no poden gaudir de cap dret mentre no deixin de ser considerats objectes i se'ls reconegui en primer lloc com a subjectes de drets i deixin, per tant, d'estar sotmesos a l'esclavitud, és a dir, a la condició de propietat.
Els drets de què parlem aquí no són drets de tipus contractual; és a dir, drets convencionals nascuts de l'acord lliure i consentit entre individus responsables. Els drets a què ens referim aquí són drets morals. I aquesta classe de drets no sorgeixen de l'acord voluntari sinó que pertanyen a l'àmbit de l'ètica i es dedueixen a partir del raonament moral.
Els drets morals són principis objectius i, per tant, no depenen dels gustos o opinions. A més, els drets morals són inherents a l'individu pel fet de ser persona, ja que la persona posseeix un valor intrínsec que no pot ser vulnerat per finalitats instrumentals.
L'expressió de “tenir un dret” és una forma abreujada per a referir-nos a la nostra obligació com a agents morals de respectar determinats interessos dels individus que no hem de vulnerar per a satisfer algun objectiu o desig nostre.
Reconèixer els éssers sentents com a persones implica necessàriament que no els hem d'usar com un mer recurs per a satisfer els nostres fins, supeditant així els seus interessos bàsics als nostres. Això és l'essència de l'estatus de propietat quan s'aplica als individus. Quan tractem individus com si fossin la nostra propietat estem exercint l'esclavitud.
És clar que l'ètica de Drets Animals pot reconèixer diversos drets diferents dels individus, i no sols un únic dret. No obstant això, no tots aquests drets són absoluts.
El dret a no ser propietat sí que seria un dret absolut, ja que ha de ser respectat de manera absoluta, és a dir, ha de ser respectat sempre, per a tots els individus sense distinció i en totes les situacions. És un dret que ha de ser respectat i protegit independentment de les conseqüències.
Hi ha drets que són bàsics o fonamentals, però no absoluts. El dret a la vida n'és un exemple; així com el dret a la integritat física o a la llibertat de moviment.
El dret a la vida pot ser vulnerat en casos molt específics i concrets en què l'eutanàsia o l'autodefensa estigui moralment justificada.
El dret a la integritat física pot ser obviat en part quan es tracta de fer una operació mèdica per tal de salvaguardar la salut del propi individu.
El dret a la llibertat de moviment pot ser limitat en el cas d'individus tutelats o d'agents morals que han comès un delicte greu i suposen una amenaça evident per als altres.
En canvi, el dret a no ser propietat mai no pot ser violat de manera justificada, sota cap propòsit ni circumstància. És un dret absolut que deriva directament de l'estatus de persona. Així, assenyala Gary Francione que:
Quan reconeixem que els éssers sentents són persones, i per tant no han de ser tractats mai com a propietat o mers recursos, llavors podem reconèixer altres drets que encara que no siguin absoluts sí que són drets bàsics o fonamentals. Aquests drets són bàsics perquè fonamenten la possibilitat de posseir i exercir qualsevol altre dret.
Per exemple, el dret a la vida és reconegut universalment com a dret bàsic o fonamental perquè és condició necessària gaudir del dret a la vida per a gaudir de qualsevol altre dret. Aquest dret no es reconeix quan es considera que podem violar aquest dret per obtenir-ne un benefici.
No és coherent dir que un moviment està orientat a la defensa dels drets animals –com autoproclamen molts grups animalistes– i alhora ignorar el dret fonamental a la vida. Si neguem als animals el seu dret a viure, convertim en impossible complir qualsevol altre dret.
Tant en un sentit filosòfic com empíric, tot allò que els animals realment tenen és la seva vida. Si els la treus, no els queda res. Un cop destruïts, els animals ja no poden pensar ni sentir ni córrer ni jugar ni menjar ni dormir ni roncar ni bordar ni voler ni ser estimats. Tot s'ha acabat. Per això tots els animals han de tenir reconeguts uns drets bàsics o fonamentals, començant pel dret a la vida.
Ara bé, mentre els animals no humans continuïn essent considerats com a propietat dels éssers humans no podran gaudir de cap tipus de dret a nivell legal.
No és una qüestió d'amabilitat o compassió. Es tracta de justícia bàsica.
Solament els éssers considerats persones poden ser subjectes de drets. I en la nostra societat especista aquesta condició de persona tan sols es reconeix als humans.
Per això és tan important conscienciar sobre el prejudici de l'especisme —que discrimina els altres animals i impedeix que puguin tenir drets reconeguts— i per això considero que Francione encerta en suggerir que hem d'enfocar el nostre activisme a abolir l'estatus de propietat dels animals, que és conseqüència directa de la cosificació que la nostra cultura especista exerceix sobre els altres animals.
Aquest principi abolicionista és el fonament del veganisme i per això és prioritària la importància de difondre el veganisme mitjançant l'activisme educatiu.
En paraules del propi Francione:
La filosofia dels Drets Animals defensa que tots els éssers sentents —ja siguin humans o no humans— tenen, almenys, un dret absolut: el dret a no ser propietat. Això no vol dir que no puguin tenir reconeguts altres drets. El que vol dir és que no poden gaudir de cap dret mentre no deixin de ser considerats objectes i se'ls reconegui en primer lloc com a subjectes de drets i deixin, per tant, d'estar sotmesos a l'esclavitud, és a dir, a la condició de propietat.
Els drets de què parlem aquí no són drets de tipus contractual; és a dir, drets convencionals nascuts de l'acord lliure i consentit entre individus responsables. Els drets a què ens referim aquí són drets morals. I aquesta classe de drets no sorgeixen de l'acord voluntari sinó que pertanyen a l'àmbit de l'ètica i es dedueixen a partir del raonament moral.
Els drets morals són principis objectius i, per tant, no depenen dels gustos o opinions. A més, els drets morals són inherents a l'individu pel fet de ser persona, ja que la persona posseeix un valor intrínsec que no pot ser vulnerat per finalitats instrumentals.
L'expressió de “tenir un dret” és una forma abreujada per a referir-nos a la nostra obligació com a agents morals de respectar determinats interessos dels individus que no hem de vulnerar per a satisfer algun objectiu o desig nostre.
Reconèixer els éssers sentents com a persones implica necessàriament que no els hem d'usar com un mer recurs per a satisfer els nostres fins, supeditant així els seus interessos bàsics als nostres. Això és l'essència de l'estatus de propietat quan s'aplica als individus. Quan tractem individus com si fossin la nostra propietat estem exercint l'esclavitud.
És clar que l'ètica de Drets Animals pot reconèixer diversos drets diferents dels individus, i no sols un únic dret. No obstant això, no tots aquests drets són absoluts.
El dret a no ser propietat sí que seria un dret absolut, ja que ha de ser respectat de manera absoluta, és a dir, ha de ser respectat sempre, per a tots els individus sense distinció i en totes les situacions. És un dret que ha de ser respectat i protegit independentment de les conseqüències.
Hi ha drets que són bàsics o fonamentals, però no absoluts. El dret a la vida n'és un exemple; així com el dret a la integritat física o a la llibertat de moviment.
El dret a la vida pot ser vulnerat en casos molt específics i concrets en què l'eutanàsia o l'autodefensa estigui moralment justificada.
El dret a la integritat física pot ser obviat en part quan es tracta de fer una operació mèdica per tal de salvaguardar la salut del propi individu.
El dret a la llibertat de moviment pot ser limitat en el cas d'individus tutelats o d'agents morals que han comès un delicte greu i suposen una amenaça evident per als altres.
En canvi, el dret a no ser propietat mai no pot ser violat de manera justificada, sota cap propòsit ni circumstància. És un dret absolut que deriva directament de l'estatus de persona. Així, assenyala Gary Francione que:
«En el cas que l'interès dels animals a no patir sigui moralment rellevant, hem d'aplicar el principi de la mateixa consideració i estendre-hi el dret bàsic de no ser tractat com una cosa, com la nostra propietat.»
Quan reconeixem que els éssers sentents són persones, i per tant no han de ser tractats mai com a propietat o mers recursos, llavors podem reconèixer altres drets que encara que no siguin absoluts sí que són drets bàsics o fonamentals. Aquests drets són bàsics perquè fonamenten la possibilitat de posseir i exercir qualsevol altre dret.
Per exemple, el dret a la vida és reconegut universalment com a dret bàsic o fonamental perquè és condició necessària gaudir del dret a la vida per a gaudir de qualsevol altre dret. Aquest dret no es reconeix quan es considera que podem violar aquest dret per obtenir-ne un benefici.
No és coherent dir que un moviment està orientat a la defensa dels drets animals –com autoproclamen molts grups animalistes– i alhora ignorar el dret fonamental a la vida. Si neguem als animals el seu dret a viure, convertim en impossible complir qualsevol altre dret.
Tant en un sentit filosòfic com empíric, tot allò que els animals realment tenen és la seva vida. Si els la treus, no els queda res. Un cop destruïts, els animals ja no poden pensar ni sentir ni córrer ni jugar ni menjar ni dormir ni roncar ni bordar ni voler ni ser estimats. Tot s'ha acabat. Per això tots els animals han de tenir reconeguts uns drets bàsics o fonamentals, començant pel dret a la vida.
Ara bé, mentre els animals no humans continuïn essent considerats com a propietat dels éssers humans no podran gaudir de cap tipus de dret a nivell legal.
No és una qüestió d'amabilitat o compassió. Es tracta de justícia bàsica.
Solament els éssers considerats persones poden ser subjectes de drets. I en la nostra societat especista aquesta condició de persona tan sols es reconeix als humans.
Per això és tan important conscienciar sobre el prejudici de l'especisme —que discrimina els altres animals i impedeix que puguin tenir drets reconeguts— i per això considero que Francione encerta en suggerir que hem d'enfocar el nostre activisme a abolir l'estatus de propietat dels animals, que és conseqüència directa de la cosificació que la nostra cultura especista exerceix sobre els altres animals.
Aquest principi abolicionista és el fonament del veganisme i per això és prioritària la importància de difondre el veganisme mitjançant l'activisme educatiu.
En paraules del propi Francione:
«El sistema legal mai no respondrà de manera diferent a qüestions relacionades amb animals tret que i fins que hi hagi un canvi social significatiu de manera que hi hagi més gent que accepti la legitimitat de l'abolició —el veganisme— en la seva vida quotidiana. Solament aleshores el sistema legal començarà a ser una eina útil per a la lluita.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada