Drets Legals i Drets Morals

Aquest escrit del filòsof i activista Tom Regan és un article valuós per la seva concisió i claredat argumental. S'hi explica, bàsicament, en què consisteix la noció essencial del que és un dret i la diferència entre les categories de dret moral i dret legal.

*********
Drets Legals i Drets Morals

Tom Regan

Juny 2011

Els filòsofs distingeixen entre drets legals i drets morals. Els drets legals són llibertats o proteccions que tenen els individus pel fet que les lleis els atorguen. Per exemple, els ciutadans nord-americans que tenen divuit anys, o més, tenen dret a vot. És evident que els drets legals no apareixen per si sols sinó que són creats per la llei; de dues maneres diferents: a causa dels capricis d'un dèspota, o a causa de la voluntat d'una assemblea triada democràticament. Per tant, una de les característiques definitòries dels drets legals és que són fets pels éssers humans; i de la mateixa manera, els humans poden també desfer-los.

Això ens condueix a una altra característica definitòria: els drets legals varien segons el país, i també varien amb el temps dins d'un mateix país. Per exemple, el dret que tenen els ciutadans nord-americans a la llibertat de religió i el dret a ser jutjats per un jurat no són drets universals a totes les nacions. I el dret a vot que tenen negres i dones actualment als Estats Units és el mateix dret que els va ser denegat sistemàticament durant gran part de la història del país.

Dues de les característiques definides dels drets morals, les altres seran exposades més endavant, contradiuen el que hem dit sobre els drets legals. Primer, els éssers humans no creem els drets morals, ni tampoc els podem desfer. Segon, els drets morals no estan limitats als ciutadans d'una nació particular o d'un moment particular. Els drets morals [per exemple: el nostre dret a la vida, a la llibertat, a la integritat física] són universals i intemporals.

La creença en els drets morals ha estat molt present en les democràcies parlamentàries. Els autors de la Declaració d'Independència dels Estats Units certament hi creien. Ells defensaven que l'única raó per tenir un govern, en primer lloc, era la de protegir els drets dels ciutadans. Drets que en ser independents, i previs, als drets legals, tenen l'estatus de drets morals.

Com a defensor dels drets morals, comparteixo la postura dels Pares Fundadors. Aquells joves que van ser enviats a lluitar al Vietnam tenien drets morals, incloent-hi el dret a la vida, a la llibertat i a la integritat física. Així com també els tenien els nens vietnamites que van ser assassinats i ferits durant el conflicte. I cada individu tenia aquests drets, tant si el govern nord-americà, com qualsevol altre govern, els reconeix com si no.

Però què vol dir dir que «ells tenien drets»? Suposem que diem com a resposta: «Bé, els drets que ells tenien eren drets morals, els quals són universals i intemporals.» Això és veritat, sens dubte, però no ens porta gaire lluny. Què més podríem dir sobre els drets morals que ens ajudi a entendre què són i per què són importants?

Hi ha sis característiques definitòries addicionals que ens ajuden a elaborar una resposta:

1. Drets i Deures: Dues Cares D'Una Mateixa Moneda

El primer element a destacar és la relació entre obligacions morals, d'una banda, i drets morals, de l'altra. Alguns dels nostres deures morals són de tal importància que porten aparellats amb ells uns drets. Els deures assumits són una cara de la moneda; els drets que se'n tenen són l'altra cara de la moneda. Permeteu-me explicar-ho:

Quan diem que alguna cosa és un deure moral, volem dir que és una cosa que hem de fer; una cosa que no seria correcta que no féssim. Per descomptat, podem no fer-ho. En tant que som éssers limitats, hi ha algunes coses que hem de fer però que no aconseguim fer. Tot i això, tothom entén la idea del que és tenir un deure —per exemple: el deure de dir la veritat; o el deure de mantenir la paraula dita. Quan volem saber quins són els nostres deures més importants, la resposta en part és simple. Alguns dels nostres deures són importants perquè permeten que hi hagi els drets.

2. Estatus Moral: *No Traspassar*

Una altra característica definitòria dels drets morals fa referència a l'estatus moral. La possessió de drets morals confereix un estatus moral distintiu a tots aquells que en tenen. Posseir aquests drets implica tenir una mena d'escut moral; una cosa que podem descriure com un senyal invisible que posés: "No Traspassar"

Què és el que aquest senyal invisible prohibeix? Dues coses, en general. Primer, que altres individus no estan moralment legitimats per fer-nos mal. Això vol dir que els altres individus no poden treure'ns la vida o danyar el nostre cos perquè ells vulguin fer-ho. Segon, els altres individus no estan legitimats a interferir en la nostra lliure voluntat. Això vol dir que els altres no estan legitimats per limitar la nostra voluntat pel sol fet que ells ho vulguin així. En tots dos casos, el senyal de *No Traspassar* protegeix els nostres béns més preuats [la nostra vida, el nostre cos, la nostra llibertat] limitant moralment la conducta d'altres individus.

Vol dir tot això que sempre està malament treure la vida a algú, danyar-lo o restringir-ne la llibertat? No. Quan algú s'excedeix dels seus drets violant els nostres, estem legitimats dins dels nostres drets a respondre de maneres que poden causar danys o limitar la llibertat dels qui vulneren els nostres drets. Per exemple: suposem que un lladre t'ataca. En aquest cas, actues dins dels teus drets si fas sevir la força per defensar-te a tu mateix, fins i tot si calgués causar un mal al teu agressor.

Afortunadament, al món en què vivim aquests casos són excepcions, no el que és habitual. La majoria de la gent, durant la major part del temps, actua respectant els drets dels altres éssers humans. Però fins i tot si el món fos diferent, el punt central continuaria essent el mateix: allò que estem moralment legitimats a fer quan algú viola els nostres drets no es tradueix en una excusa permanent per violar els seus drets.

3. Pes Moral: *Prevalència*

Qualsevol defensor seriós dels drets humans no sols creu que els drets individuals són importants; sinó que, encara més, creu que els nostres drets són la consideració moral més important que puguem imaginar. Emprant una analogia del joc de cartes anomenat brigde: els drets individuals són el que s'anomena un trumfo. Això significa el següent:

El joc de brigdge consta de quatre jugadors, i cinquanta-dues cartes; i es juga cada ronda amb tretze cartes de cada tipus: piques, cors, diamants, trèvols. Hi ha tretze rondes a cada mà, i sempre guanya la carta de més valor a cada ronda. Normalment, la carta guanyadora és la de més alt valor de cada tipus. L'as de trèvols preval sobre qualsevol altre tipus de trèvol, l'as de diamants preval sobre cada qualsevol altre tipus de diamant, i així successivament. Tot i això, els jugadors poden decidir que un tipus concret és el que preval, és el 'trumfo', dins d'una ronda particular. Quan ho decideixen, les cartes que pertanyen a aquest tipus concret adquireixen un valor afegit.

Per exemple, suposem que els cors són el “trumfo”, i que les tres primeres cartes jugades són la reina de piques, el rei de piques i l'as de piques. Ara tu ets el següent a jugar. No tens piques a la teva baralla. Tot i això, tens el dos de cors. Com que els cors són el 'trumfo' en aquesta ronda, el teu dos de cors preval davant de la reina de piques, el rei de piques, i fins i tot l'as de piques. És així com funciona la prevalença en el joc del brigde.

L'analogia entre el joc de bridge i els drets individuals en el context moral hauria de ser raonablement aclaridora. Hi ha diverses consideracions que són rellevants a l'hora de prendre una decisió moral. Com ens afectarà personalment depenent de la decisió que prenguem? Què podrà passar amb la nostra família, amics, companys i conciutadans? No és difícil escriure una llarga llista sobre això. Quan diem que els drets han de prevaldre, això vol dir que el nostre deure de respectar els drets individuals és la consideració més important en el context moral. Això significa que les conseqüències desitjables que puguem obtenir, per a nosaltres o els nostres familiars, mai no justifiquen violar els drets dels altres. Això significa que el benefici que altres puguin obtenir violant els drets d'algú mai no pot justificar el fet de violar-los.

4. Drets Morals i Igualtat Moral

La característica següent dels drets morals concerneix la igualtat. Els drets morals són iguals per a tots els que en tenen. Per això, ningú no pot denegar drets per motius arbitraris, prejudicis o moralment irrellevants. La raça seria una d'aquestes raons. Determinar quins individus tenen drets sobre la base de la seva raça representa especialment una virulenta forma de prejudici. La raça a què pertanyem no ens diu res sobre els drets que tinguem.

El mateix val per a altres diferències entre nosaltres. Podem traçar la nostra línia ancestral cap a diferents indrets: alguns provenen d'Irlanda, d'altres de Lituània, d'altres d'Àfrica. Alguns són cristians, altres jueus, altres musulmans. Altres són agnòstics o són ateus. Alguns, pocs, són molt rics, i molts són pobres. I així en general. Les nostres diferències són moltes i reals. No té sentit negar-ho.

No obstant això, no hi ha ningú que cregui en els drets que pensi que aquestes diferències estableixen diferències moralment rellevants. Si de veritat la idea dels drets morals vol dir alguna cosa, vol dir que els individus que tenen drets morals els tenen per igual. I els posseïm en igualtat de condicions sense importar les nostres moltes diferències, ja es tracti de diferències, per exemple, sobre la raça, el gènere, la intel·ligència, les creences religioses, el nivell de vida, el lloc de naixement.

5. Reclamar Drets: Exigències, No Favors.

La cinquena característica sobre els drets fa referència al que signifiquen quan els reclamem. Aquest punt s'entén més bé contrastant la reivindicació de drets amb la caritat o la generositat. És a dir, a vegades demanem coses que no mereixem. Si jo vull un cotxe esportiu i tu tens prou diners per comprar-me'l, et puc demanar: «Escolta, no t'importaria comprar-me un Ferrari?». Una cosa és clara sobre això i és que jo no tinc legitimitat per exigir que em compris un Ferrari. El fet que em compris un cotxe, qualsevol cotxe, no és una cosa que jo mereixi, no és una cosa que em deguis. El fet que em regalessis un cotxe seria precisament això: un regal. El teu regal podria servir per qualificar-te com a algú extraordinàriament generós, no com a algú extraordinàriament just.

Quan reclamem els nostres drets, no apel·lem a la generositat de ningú. No diem: «Si us plau, t'importaria donar-me alguna cosa que no mereixo?». No estem demanant favors. Al contrari, quan reclamem els nostres drets estem exigint un tracte just, demanant allò que ens pertany. Per descomptat, no hi ha garantia que ho rebem. Els ciutadans tenen dret a exigir seguretat quan passegen per un parc, però, malauradament, és un dret que els assaltants vulneren. En tot cas, entenem que no demanem res que no mereixem quan volem fer una passejada sense que ningú ens assalti.

6. Violació de drets i el deure d'ajudar

A vegades passa que les víctimes els drets de les quals són violats no comprenen la injustícia que es comet contra elles. El que els succeeix als nens, així com als que pateixen alguna greu discapacitat mental, sense importar-ne l'edat, són exemples evidents de com això pot passar. A causa de la seva vulnerabilitat, aquests individus són víctimes fàcils per als que cerquen algun benefici, ja sigui personal o col·lectiu. Quan són emprats com a mitjans per a aquests fins, no solament els drets d'aquestes víctimes són violats; sinó que també tots aquells que poden comprendre la injustícia que s'ha comès, tenen el deure d'intervenir a favor de la víctima, i actuar i al·legar en la seva defensa. De fet, aquest deure és en ell mateix una demanda de justícia, no una apel·lació a la generositat. Aquestes víctimes mereixen que les auxiliem. Ajudar-les és una cosa que mereixen, no simplement una cosa que seria 'bonica de fer' per part nostra. Conseqüentment, com menys capaços siguin les víctimes de defensar per si mateixes els seus drets, més gran és el nostre deure de fer-ho per elles.

Tots entenem que hi ha un límit al que podem fer per ajudar les víctimes de la injustícia. No ho podem fer tot per cada víctima. Tot i això, el nostre límit no és zero. Que no ho puguem fer-ho tot no vol dir que haguem d'acontentar-nos en no fer res.

-------------------------------------------------
Traduït del text original: "Legal Rights And Moral Rights"
-----------------------------------------------------