Aquesta entrada té com a propòsit exposar una rèplica raonada a l'argument que afirma que consumir béns de consum involucrats en l'abús laboral sobre humans és causalment anàleg a consumir productes que provenen de l'explotació dels animals. Aquesta analogia és inapropiada per una senzilla raó que veurem tot seguit de manera concisa.
En consumir productes d'origen animal estem demanant que els animals siguin explotats, esclavitzats i assassinats, sense cap altre motiu més que el nostre caprici personal. Si no existís el consum de productes d'origen animal, llavors no hi hauria demanda social per a l'explotació animal i, per tant, deixaria necessàriament d'existir; almenys com a activitat institucionalitzada.
Tot i això, en el cas dels abusos laborals a humans en un sector determinat, com és el famós cas de l'explotació de nens africans a la mineria per a l'extracció de materials destinats a l'elaboració de tecnologia, no és el nostre consum el que demana aquesta explotació sinó que és l'estructura social i econòmica i política en què estan inserits aquests éssers humans.
Si no existís la mineria, llavors aquests nens serien igualment explotats en la prostitució, l'agricultura o en una altra classe de treball forçat. La situació de pobresa, de maltractament i d'injustícia social en què viuen aquests nens i les seves famílies —situacions creades per humans— són els causants de l'explotació infantil i no pas el consum de productes tecnològics.
Encara que tots deixéssim de consumir tecnologia electrònica, l'explotació infantil continuaria intacta. Tot i així, si tots deixem de consumir productes d'origen animal llavors l'explotació dels animals necessàriament deixarà d'existir. Si ningú no demanés carn, lactis, ous, mel, llana i altres substàncies d'origen animal, desapareixia l'explotació dels animals per servir-nos d'aliment i altres fins. Però creure que deixant de consumir dispositius electrònics acabaríem amb l'explotació infantil és tan equivocat com creure que acabarem amb l'explotació animal si ataquem els explotadors institucionals. No incideixen en la causa que provoca la injustícia.
D'aquesta manera podem inferir que els que esgrimeixen aquesta objecció contra el veganisme resulta que desconeixen la realitat en el greu problema de l'explotació infantil, que és molt dubtós que l'abús infantil els preocupi de debò, i que més aviat sembla que fan servir la desgràcia d'aquests nens per tal d'intentar excusar la seva violència innecessària i injustificada sobre els animals.
Aquesta objecció antivegana acull dos propòsits. D'una banda, pretén assenyalar una suposada incoherència en la conducta dels vegans. D'altra banda, pretén al·legar que no importa consumir productes d'origen animal ja que al cap i a la fi ja estem involucrats mitjançant el nostre consum, en l'explotació humana. Si no evitem aquesta per què hauríem d'evitar l'altra?
Si traslladéssim l'excusa antivegana al context intrahumà, estaríem assumint que és correcte menjar humans perquè igualment ja tenim alguna relació amb l'abús sobre humans a través del consum de productes manufacturats. Si consumim cotó d'una plantació que ha emprat nens com a treballadors llavors no importaria consumir sabates fetes amb pell arrencada a éssers humans que van ser criats i assassinats per a servir de vestimenta.
Llevat que estiguem d'acord que el canibalisme és moralment acceptable, i creguem que és acceptable usar humans com a peces de vestimenta, llavors aquesta objecció antivegana incorre en un prejudici especista. Si l'antivegà rebutja moralment el canibalisme, i rebutja fer servir els humans com a peces de vestimenta, però alhora es dedica a menjar animals, i consumir trossos dels seus cossos, aleshores està discriminant moralment segons l'espècie. Més de mig segle després que Richard Ryder encunyés el terme especisme, i milers d'anys després que sorgís aquest prejudici, encara continuem esperant una raó que justifiqui excloure els animals no humans de la comunitat moral.
Per acabar, suposem per un moment que consumir dispositius tecnològics o samarretes de cotó fos materialment equivalent a consumir productes d'origen animal. En aquest cas, els vegans estarien fent una cosa dolenta d'aquelles dues que estarien igualment malament i n'evitarien, almenys, una. Els antivegans en canvi estarien fent les dues coses dolentes, podent almenys evitar-ne una fàcilment; que és evitar el consum de productes d'origen animal. Un cop més, l'antiveganisme ho fa tot malament.
En aquest assaig no es vol defensar que l'abús sobre humans no sigui tan igualment reprovable com ho és l'abús sobre els animals. L'explotació humana és tan injusta com l´explotació animal; i viceversa. El que s'ha argumentat aquí és que materialment no existeix aquesta causalitat, ni la mateixa classe de responsabilitat moral entre l'explotació sobre els animals motivada pel consum i l'abús laboral sobre humans en l'àmbit de béns de consum. Res més.
