29 d’agost del 2023

Sobre una analogia inapropiada


Aquesta entrada té com a propòsit exposar una rèplica raonada a l'argument que afirma que consumir béns de consum involucrats en l'abús laboral sobre humans és causalment anàleg a consumir productes que provenen de l'explotació dels animals. Aquesta analogia és inapropiada per una senzilla raó que veurem tot seguit de manera concisa.

En consumir productes d'origen animal estem demanant que els animals siguin explotats, esclavitzats i assassinats, sense cap altre motiu més que el nostre caprici personal. Si no existís el consum de productes d'origen animal, llavors no hi hauria demanda social per a l'explotació animal i, per tant, deixaria necessàriament d'existir; almenys com a activitat institucionalitzada.

Tot i això, en el cas dels abusos laborals a humans en un sector determinat, com és el famós cas de l'explotació de nens africans a la mineria per a l'extracció de materials destinats a l'elaboració de tecnologia, no és el nostre consum el que demana aquesta explotació sinó que és l'estructura social i econòmica i política en què estan inserits aquests éssers humans.

Si no existís la mineria, llavors aquests nens serien igualment explotats en la prostitució, l'agricultura o en una altra classe de treball forçat. La situació de pobresa, de maltractament i d'injustícia social en què viuen aquests nens i les seves famílies —situacions creades per humans— són els causants de l'explotació infantil i no pas el consum de productes tecnològics.


Encara que tots deixéssim de consumir tecnologia electrònica, l'explotació infantil continuaria intacta. Tot i així, si tots deixem de consumir productes d'origen animal llavors l'explotació dels animals necessàriament deixarà d'existir. Si ningú no demanés carn, lactis, ous, mel, llana i altres substàncies d'origen animal, desapareixia l'explotació dels animals per servir-nos d'aliment i altres fins. Però creure que deixant de consumir dispositius electrònics acabaríem amb l'explotació infantil és tan equivocat com creure que acabarem amb l'explotació animal si ataquem els explotadors institucionals. No incideixen en la causa que provoca la injustícia.

D'aquesta manera podem inferir que els que esgrimeixen aquesta objecció contra el veganisme resulta que desconeixen la realitat en el greu problema de l'explotació infantil, que és molt dubtós que l'abús infantil els preocupi de debò, i que més aviat sembla que fan servir la desgràcia d'aquests nens per tal d'intentar excusar la seva violència innecessària i injustificada sobre els animals.

Aquesta objecció antivegana acull dos propòsits. D'una banda, pretén assenyalar una suposada incoherència en la conducta dels vegans. D'altra banda, pretén al·legar que no importa consumir productes d'origen animal ja que al cap i a la fi ja estem involucrats mitjançant el nostre consum, en l'explotació humana. Si no evitem aquesta per què hauríem d'evitar l'altra?

Si traslladéssim l'excusa antivegana al context intrahumà, estaríem assumint que és correcte menjar humans perquè igualment ja tenim alguna relació amb l'abús sobre humans a través del consum de productes manufacturats. Si consumim cotó d'una plantació que ha emprat nens com a treballadors llavors no importaria consumir sabates fetes amb pell arrencada a éssers humans que van ser criats i assassinats per a servir de vestimenta.

Llevat que estiguem d'acord que el canibalisme és moralment acceptable, i creguem que és acceptable usar humans com a peces de vestimenta, llavors aquesta objecció antivegana incorre en un prejudici especista. Si l'antivegà rebutja moralment el canibalisme, i rebutja fer servir els humans com a peces de vestimenta, però alhora es dedica a menjar animals, i consumir trossos dels seus cossos, aleshores està discriminant moralment segons l'espècie. Més de mig segle després que Richard Ryder encunyés el terme especisme, i milers d'anys després que sorgís aquest prejudici, encara continuem esperant una raó que justifiqui excloure els animals no humans de la comunitat moral.

Per acabar, suposem per un moment que consumir dispositius tecnològics o samarretes de cotó fos materialment equivalent a consumir productes d'origen animal. En aquest cas, els vegans estarien fent una cosa dolenta d'aquelles dues que estarien igualment malament i n'evitarien, almenys, una. Els antivegans en canvi estarien fent les dues coses dolentes, podent almenys evitar-ne una fàcilment; que és evitar el consum de productes d'origen animal. Un cop més, l'antiveganisme ho fa tot malament.

En aquest assaig no es vol defensar que l'abús sobre humans no sigui tan igualment reprovable com ho és l'abús sobre els animals. L'explotació humana és tan injusta com l´explotació animal; i viceversa. El que s'ha argumentat aquí és que materialment no existeix aquesta causalitat, ni la mateixa classe de responsabilitat moral entre l'explotació sobre els animals motivada pel consum i l'abús laboral sobre humans en l'àmbit de béns de consum. Res més.

 

9 de març del 2023

Allò oposat al veganisme


En aquest blog hem discutit durant diversos anys sobre què significa el veganisme com a doctrina ètica, però no hi ha cap entrada dedicada específicament a definir la doctrina oposada al veganisme. Se m'acudeixen almenys tres conceptes per a denominar el contrari al veganisme, encara que trobo que no n'hi ha cap que resulti completament satisfactori.

    -El primer concepte seria l'especisme. Durant molt de temps hem parlat d'especisme per anomenar el contrari al veganisme, però això no seria estrictament correcte perquè algú pot ser vegà i ser especista alhora. Com és possible? Doncs imaginem algú que assumeix el veganisme —que s'oposa totalment a l'ús i la dominació sobre els animals— però que està a favor de matar determinats animals en cas de conflicte. Un exemple més concret: et trobes amb una panerola a casa teva i la mates. Si no actuaries així en trobar-te un humà, un gat o un ocell, llavors es tracta d'un cas d'especisme —de discriminació moral basada en l'espècie. Recordem que el veganisme no s'oposa al fet en si mateix de matar animals, sinó que s'oposa a usar animals de qualsevol manera o propòsit.

    -El segon concepte seria l'antropocentrisme. Sovint quan parlem d'especisme ens referim per defecte a l'especisme antropocèntric, per la senzilla raó que al món quotidià no coneixem cap especisme que no sigui antropocèntric, encara que teòricament n'hi pogués haver. L'antropocentrisme és la creença que la humanitat és el centre de l'univers, incloent-hi l'univers moral, i tots els éssers han d'estar supeditats als interessos humans. L'antropocentrisme sembla, doncs, més apropiat per a referir-nos a allò oposat al veganisme. No obstant això, hi pot haver una versió bondadosa de l'antropocentrisme que, tot i que assumeix que els humans són especials, també considera que els animals han de ser tractats humanitàriament i no se'ls ha de fer mal sense necessitat.

    -El tercer concepte seria el supremacisme humà. El supremacisme humà estableix que els humans estan legitimats a dominar, controlar i usar els altres animals. Aquest supremacisme pressuposa l'antropocentrisme, però no solament defensa que els humans som el centre de l'univers sinó també que som superiors als altres animals i ens n'hem d'aprofitar fins i tot a canvi de les seves vides i llibertat. Aquí no solament es fomenta la jerarquia sinó l'opressió contra els animals. També podem trobar-nos amb alguna versió compassiva del supremacisme humà que postula que hem de dominar i controlar tots els animals del món pel seu propi bé, per evitar que pateixin i morin.

Per descomptat, en aquest assaig no podia deixar d'anomenar el benestarisme. El benestarisme és una doctrina que sí que té dedicades diverses entrades en aquest blog, així que ara no ens hi estendrem. El benestarisme és clarament oposat al veganisme, ja que el benestarisme postula que és correcte que els humans usem els animals si ho fem preocupant-nos pel seu benestar. El benestarisme com a doctrina autònoma defensa que el més important és el benestar i que tota la resta és secundari i fins i tot irrellevant. No obstant això, penso que el benestarisme no es pot deslligar dels conceptes anteriorment esmentats i que es constitueix com una ideologia al seu servei.

Alguns activistes han proposat el terme «no-veganisme» per anomenar allò oposat al veganisme, però opino que no seria apropiat.

El terme 'no-vegà' és merament contextual i solament indica que no hi ha veganisme. La química és vegana o no vegana? Vegana no ho és perquè el seu fonament no reconeix el veganisme; per tant és no-vegana. Però tot i ser no-vegana no s'oposa ni contradiu el veganisme. Els teixons són vegans o no-vegans? No són vegans; són no-vegans. Els teixons no reconeixen el valor moral intrínsec dels animals, perquè no poden fer l'operació mental que els permet conceptualitzar aquest valor. Així doncs, serien no-vegans. Per això penso que aquesta expressió no serveix per anomenar correctament allò que s'oposa al veganisme.

No diem que allò oposat al feminisme sigui 'no-feminista' sinó que diem que és sexista o masclista. De manera anàloga, el que és correcte per anomenar la posició que s'oposa al veganisme seria especisme o, més específicament, antropocentrisme o, encara més específicament, supremacisme humà; en tant que els qui ho defensen estan a favor que la humanitat domini i usi els animals. El veganisme s'oposa precisament a això.

Fins i tot si rebutgem tots els conceptes anteriorment assenyalats, la manera correcta per a denominar la posició que considera que els animals són mitjans per a fins humans no seria 'no-veganisme' sinó que seria en tot cas 'antiveganisme'. Si dones suport a l'explotació dels animals, aleshores vas en contra del veganisme; per tant això seria ser antivegà. Veganisme significa la doctrina que la humanitat ha de viure sense fer servir animals. Si empro animals, si participo directament en l'explotació animal, o li dono suport voluntàriament d'alguna manera —com seria estar a favor de la regulació de l'explotació animal— llavors actuo en contra del veganisme.