22 de setembre del 2009

La tragèdia d'en Moscatel

 

Fa uns dies va ser assassinat públicament al poble val·lisoletà de Tordesillas un toro anomenat Moscatel. La seva mort va ocórrer per dos motius principals: tradició i diversió. Els habitants del lloc fa cinc segles que celebren l'assassinat públic d'un toro en una data assenyalada. Ho fan per mantenir una tradició heretada. Al voltant d'aquest acte es congreguen milers de persones vingudes d'altres llocs per veure o participar en aquest esdeveniment sagnant. Tots ho fan, evidentment, per la diversió que obtenen al participar-hi. 

D'altra banda, moltíssima gent es mostra escandalitzada i contrària a aquesta celebració. La gran majoria d'aquestes persones mengen animals. Que reaccionin d'aquesta manera no em sembla estrany, el que em xoca és que això no els faci reflexionar sobre la seva pròpia conducta. Si hi pensem un moment, ens adonarem de com d’incoherent resulta que gent que paga per divertir-se menjant cadàvers d'uns animals es manifesti en contra i s'indigni perquè altres facin exactament el mateix que fan ells: usar altres animals per al seu propi benefici causant-los patiment i mort. 

En Moscatel, com tots nosaltres, no desitjava morir, però va ser assassinat, a l'aire lliure sota el sol, i la seva mort va ser publicada pels mitjans informatius. Però els milers d'animals que estan sent torturats i assassinats a porta tancada a les granges i als escorxadors just en aquest moment, són víctimes ignorades per la gran majoria de la societat. Víctimes pels mateixos motius que ho va ser Moscatel: per continuar una tradició, la tradició de menjar animals, i per diversió, pel plaer que s'obté de menjar els seus cossos morts. 

Solament espero que algun dia els que som vegans aconseguim fer veure a la resta de la societat que és igual d'immoral matar en Moscatel que matar altres animals per a poder-nos menjar els seus cadàvers o vestir les seves pells. Crec que sols llavors la seva tràgica mort no haurà estat en va. No hauríem de permetre que hi hagi estat en va. La tragèdia d’en Moscatel és la mateixa tragèdia que han de patir milions d'animals innocents que són esclavitzats i assassinats per a benefici humà. Ja no podem salvar-lo, però sí que podem salvar milions d'animals de patir en el futur el mateix destí si eduquem activament la societat en el respecte envers els animals. 

Eduquem en el veganisme

 

14 de setembre del 2009

Defensar els animals?

GRANGES D'ESCLAUS
 

«Les experiències vitals em van conduir a voler dedicar la vida a aconseguir justícia per als oprimits. Ben aviat em vaig adonar que els éssers més oprimits de la Terra són els animals i, entre ells, els més nombrosos i més oprimits són els animals emprats a les granges.» ~ Alex Hershaft 

 

Durant aquests darrers anys, des que em vaig fer vegà, molta gent s'ha estranyat de la meva preocupació moral pels animals que no són humans. 

Alguns m'han advertit que, segons el seu punt de vista, existien en el món problemes més importants que la forma en què tractem els altres animals. Problemes com l'avortament, la fam, la pobresa, les guerres, la violència masclista, serien, segons la seva opinió, més importants que preocupar-nos per la relació que els éssers humans tenim amb els animals no humans. 

En resposta a aquestes objeccions, en aquesta nota d'avui voldria assenyalar, breument, quatre motius pels quals em sembla important i prioritari l’activisme específic en defensa dels drets dels animals no humans. 

 

Primer; els altres animals no poden defensar-se per si mateixos. Una dificultat evident que tenen els animals no humans per a defensar els seus interessos és que no poden organitzar-se per a fer front als abusos que es cometen en contra seu. No poden manifestar-se, ni fer pressió social, ni boicotar empreses, ni fer xerrades educatives, ni realitzar actes al carrer. En definitiva, no poden fer tot allò que nosaltres sí que podem fer per intentar protegir els nostres propis interessos. 

És a dir, els animals no humans resulten ser les víctimes més indefenses davant del poder de l'ésser humà. No poden respondre de cap manera davant la violència que cometem en contra seva. No poden denunciar-ho a les autoritats o als mitjans informatius. Els no-humans explotats per l'home no poden aixecar la veu contra la seva esclavitud. A sobre que el sistema legal no protegeix els drets dels animals, ja que estan sotmesos a la condició legal de propietat humana -són tractats literalment com esclaus dels humans-, ells no posseeixen la capacitat per a rebel·lar-se de forma organitzada. 

 

Segon; jo considero que l'activisme és una obligació moral. No és una obligació moral en si mateixa, com sí ho és el veganisme com a principi ètic, però sí que és una obligació moral derivada del fet que hem acceptat formar part d'una societat que explota els animals. L'única manera de compensar això és fer activisme per a reformar la societat. 

No és el mateix l'obligació moral imperativa d'un principi ètic que l'obligació moral d'una decisió voluntària. Però totes dues són obligacions. Per exemple; no tenim l'obligació moral de tenir cura d'un nen qualsevol; però si portem un nen al món contraiem l'obligació derivada de cuidar aquest nen concret. De la mateixa manera, no tenim l'obligació imperativa de fer activisme; però si decidim continuar formant part d'aquesta societat especista llavors contraiem l'obligació de reformar-la cap al veganisme. 

Vivim en una societat especista i al formar-ne part és impossible no col·laborar accidentalment o indirectament en pràctiques especistes. Si decidim continuar vivint-hi, llavors contraiem l'obligació d'eradicar l'especisme en tots els seus aspectes. L'única manera de posar remei a aquest conflicte entre els nostres principis morals i la societat en què vivim és fer activisme per a poder canviar aquesta situació.

 

Tercer; el prejudici més arrelat que existeix en la mentalitat de la nostra societat és l'especisme. Durant milers d'anys i fins ara, en gairebé totes les cultures humanes conegudes, el fet de fer servir els animals d'altres espècies per a satisfer les nostres necessitats ha estat acceptat com una cosa perfectament normal. 

El prejudici de considerar que les vides dels altres animals no tenen valor moral en si mateixes, i que solament tenen el valor instrumental o econòmic que nosaltres els donem, continua essent el prejudici més estès i consolidat en la mentalitat humana. Eradicar aquest prejudici i evolucionar cap a una ètica de respecte requerirà un esforç immens

 

Quart; resulta que respectar els animals és compatible amb qualsevol altra lluita social en què ens vulguem involucrar. 

Tots podem respectar els animals perquè tots podem ser vegans. Difondre el veganisme és la forma més fonamental i important d'activisme pels animals. Però mentre som vegans també podem col·laborar per ajudar col·lectius humans desfavorits. Allò rellevant no és l'espècie; allò rellevant és que hi hagi individus que siguin víctimes de la injustícia i necessitin la nostra ajuda.

En definitiva, no solament hi hauria motius de pes per a defensar els animals -començant pel més important que és dur el veganisme a la pràctica i difondre’l educativament- sinó que no hi ha cap excusa per a no respectar-los. Tots podem, des d’ara mateix, respectar els altres animals, perquè tots podem ser vegans.