Defensar els animals?

GRANGES D'ESCLAUS

 

«Les experiències vitals em van conduir a voler dedicar la vida a aconseguir justícia per als oprimits. Ben aviat em vaig adonar que els éssers més oprimits de la Terra són els animals i, entre ells, els més nombrosos i més oprimits són els animals emprats a les granges.» ~ Alex Hershaft 

 

Durant aquests darrers anys, des que em vaig fer vegà, molta gent s'ha estranyat de la meva preocupació moral pels animals que no són humans. 

Alguns m'han advertit que, segons el seu punt de vista, existien en el món problemes més importants que la forma en què tractem els altres animals. Problemes com l'avortament, la fam, la pobresa, les guerres, la violència masclista, serien, segons la seva opinió, més importants que preocupar-nos per la relació que els éssers humans tenim amb els animals no humans. 

En resposta a aquestes objeccions, en aquesta nota d'avui voldria assenyalar, breument, quatre motius pels quals em sembla important i prioritari l’activisme específic en defensa dels drets dels animals no humans. 

 

Primer; els altres animals no poden defensar-se per si mateixos. Una dificultat evident que tenen els animals no humans per a defensar els seus interessos és que no poden organitzar-se per a fer front als abusos que es cometen en contra seu. No poden manifestar-se, ni fer pressió social, ni boicotar empreses, ni fer xerrades educatives, ni realitzar actes al carrer. En definitiva, no poden fer tot allò que nosaltres sí que podem fer per intentar protegir els nostres propis interessos. 

És a dir, els animals no humans resulten ser les víctimes més indefenses davant del poder de l'ésser humà. No poden respondre de cap manera davant la violència que cometem en contra seva. No poden denunciar-ho a les autoritats o als mitjans informatius. Els no-humans explotats per l'home no poden aixecar la veu contra la seva esclavitud. A sobre que el sistema legal no protegeix els drets dels animals, ja que estan sotmesos a la condició legal de propietat humana -són tractats literalment com esclaus dels humans-, ells no posseeixen la capacitat per a rebel·lar-se de forma organitzada. 

 

Segon; jo considero que l'activisme és una obligació moral. No és una obligació moral en si mateixa, com sí ho és el veganisme com a principi ètic, però sí que és una obligació moral derivada del fet que hem acceptat formar part d'una societat que explota els animals. L'única manera de compensar això és fer activisme per a reformar la societat. 

No és el mateix l'obligació moral imperativa d'un principi ètic que l'obligació moral d'una decisió voluntària. Però totes dues són obligacions. Per exemple; no tenim l'obligació moral de tenir cura d'un nen qualsevol; però si portem un nen al món contraiem l'obligació derivada de cuidar aquest nen concret. De la mateixa manera, no tenim l'obligació imperativa de fer activisme; però si decidim continuar formant part d'aquesta societat especista llavors contraiem l'obligació de reformar-la cap al veganisme. 

Vivim en una societat especista i al formar-ne part és impossible no col·laborar accidentalment o indirectament en pràctiques especistes. Si decidim continuar vivint-hi, llavors contraiem l'obligació d'eradicar l'especisme en tots els seus aspectes. L'única manera de posar remei a aquest conflicte entre els nostres principis morals i la societat en què vivim és fer activisme per a poder canviar aquesta situació.

 

Tercer; el prejudici més arrelat que existeix en la mentalitat de la nostra societat és l'especisme. Durant milers d'anys i fins ara, en gairebé totes les cultures humanes conegudes, el fet de fer servir els animals d'altres espècies per a satisfer les nostres necessitats ha estat acceptat com una cosa perfectament normal. 

El prejudici de considerar que les vides dels altres animals no tenen valor moral en si mateixes, i que solament tenen el valor instrumental o econòmic que nosaltres els donem, continua essent el prejudici més estès i consolidat en la mentalitat humana. Eradicar aquest prejudici i evolucionar cap a una ètica de respecte requerirà un esforç immens. 

 

Quart; resulta que respectar els animals és compatible amb qualsevol altra lluita social en què ens vulguem involucrar. 

Tots podem respectar els animals perquè tots podem ser vegans. Difondre el veganisme és la forma més fonamental i important d'activisme pels animals. Però mentre som vegans també podem col·laborar per ajudar col·lectius humans desfavorits. Allò rellevant no és l'espècie; allò rellevant és que hi hagi individus que siguin víctimes de la injustícia i necessitin la nostra ajuda.

En definitiva, no solament hi hauria motius de pes per a defensar els animals -començant pel més important que és dur el veganisme a la pràctica i difondre’l educativament- sinó que no hi ha cap excusa per a no respectar-los. Tots podem, des d’ara mateix, respectar els altres animals, perquè tots podem ser vegans.