12 de setembre de 2012

Som omnívors

 

 

Si els humans som omnívors, carnívors o herbívors és una qüestió molt debatuda i sobre la qual s'ha discutit molt. De vegades s'apel·la a la nostra condició d’omnívors -o de suposats carnívors- per intentar justificar el fet que mengem animals. De la mateixa manera, altres vegades s'apel·la a la nostra suposada condició d'herbívors per al·legar que no hauríem de menjar animals.

Aquí intentarem analitzar breument si aquest argument justifica realment que mengem animals.



Som omnívors

Crec que és important tenir clar que la condició d’herbívor, omnívor o carnívor és, primer de tot, una condició fisiològica. Els humans no som fisiològicament carnívors ni tampoc herbívors. Està científicament provat que els éssers humans som omnívors. Ho som perquè posseïm la capacitat de digerir i assimilar nutricionalment substàncies d'origen animal. Si no fóssim omnívors simplement no podríem viure menjant animals, però com bé sabem, els humans ho hem fet des de fa molts milers d'anys. 


Apel·lar la naturalesa no és un criteri moral

Hi ha un argument que sosté que menjar animals és "natural" per als éssers humans. És a dir, se sosté que hem evolucionat per a menjar animals i que menjar animals és el que la naturalesa "vol" per a nosaltres. Diuen que no menjar animals és actuar en contra del propòsit pel qual vam ser dissenyats i, per tant, la idea que no hauríem d'usar animals com a menjar no pot ser correcta. Si hem evolucionat per a ser humans que posseeixen ulls, llavors dir que tenim l'obligació moral de cobrir-los permanentment, i no fer servir el nostre sentit de la vista, seria degudament considerat com un error.

Ara bé, intentar justificar algun tipus d'acció o conducta -per la nostra part o per la d'altres persones responsables dels seus actes- simplement al·legant que és "natural", és un argument que si fos correcte en realitat valdria per a justificar moralment qualsevol cosa. Assenyalar que si tenim ullals, o que si som omnívors, justifica menjar animals, ja que és una cosa "natural", seria equivalent a suposar que si els homes tenim penis llavors no hi hauria problema moral en violar dones, ja que el tenir relacions sexuals -igual que menjar animals- també és una cosa "natural".

El fet que puguem menjar animals no sustenta la conclusió que fer-ho estigui moralment justificat, de la mateixa manera que la nostra capacitat de poder fer servir la violència no sustenta la conclusió que la violació -o qualsevol altra forma de violència- estigui moralment justificada. El sol fet que puguem fer alguna cosa no és rellevant per decidir si és moralment acceptable o si hauríem de fer-ho.

Des d'una perspectiva ètica, el fet rellevant no és que siguem omnívors sinó que som agents morals. Aquesta és la característica èticament rellevant. Això vol dir que som capaços de raonar moralment. Els agents morals tenim la capacitat de discernir entre el bé i el mal; i podem actuar d'acord a normes morals.

Altres animals no poden ser agents morals ja que no tenen cap capacitat de comprendre la dimensió moral de la seva conducta. Nosaltres sí que disposem d'aquesta capacitat. Per tant, tenim el deure de viure d'acord amb normes ètiques, basades en la lògica, que regulin la nostra conducta.



Menjar humans no és biològicament diferent de menjar animals

Si el fet que siguem omnívors justifiqués que usem animals de menjar llavors igualment justificaria usar de menjar altres humans -que biològicament també són animals. Dels humans també podem obtenir carn i llet i altres productes que obtenim a partir de l'ús i matança d'animals.

Per tant, a l'intentar justificar el consum d'animals estaríem justificant alhora que no hi hauria problema moral en què altres humans ens usessin de menjar. L'argument que diu "som omnívors" avala el canibalisme.

El prejudici de l'especisme que regeix la nostra mentalitat no permet adonar-nos de l'absurd i com d’autodestructiva és la perspectiva de pretendre justificar el consum d'animals al·legant que som omnívors.



No estem obligats ni condicionats a menjar animals

Els humans hem evolucionat com a éssers omnívors. Podem menjar animals i vegetals. Però això solament vol dir que hem evolucionat com a éssers que poden triar què menjar i que comptem amb l'opció de viure alimentant-nos exclusivament de productes vegetals.

Allò raonable és concloure que no té cap rellevància moral el fet de si som omnívors, o qualsevol altra cosa. Allò important és que és un fet comprovat que podem alimentar-nos, i viure en general, sense explotar altres animals. Cap tret fisiològic ens impedeix tenir una alimentació vegana i saludable.

Així, el fet que siguem omnívors no implica en cap cas que estiguem fisiològicament obligats a menjar animals ni res que d’ells procedeixi. Tan sols implica que podem fer-ho -podem digerir substàncies d'origen animal- però no vol dir que ho haguem de fer o que estiguem biològicament obligats a fer-ho.

Fins i tot encara fóssim carnívors, si poguéssim viure a base d'algun tipus d'aliment preparat sense substàncies d'origen animal, això és el que moralment hauríem de fer.

Per tant, el fet que siguem omnívors no implica de cap manera que la nostra conducta hagi de ser omnívora. Podem i hem d’alimentar-nos mitjançant una dieta que no impliqui fer servir a ningú com a menjar. Precisament perquè som omnívors podem viure sense menjar altres animals.