Els vegans es creuen millors o superiors a la resta de mortals?

«No em sento superior per ser vegana. La veritat és que sóc vegana perquè no em sento superior a ningú» ~ Michele McCowan

 

Ha passat en moltes ocasions que no vegans acusen els vegans de "creure's millor que els altres" o "creure's superiors" pel fet de ser vegans i no participar en l'explotació animal. Què hi hauria de veritat en aquestes acusacions?

 

El veganisme es basa en la igualtat

A parer meu, aquesta acusació d'entrada em resulta molt estranya, ja que la raó moral que fonamenta el veganisme és precisament el principi que no hem de sotmetre ningú als nostres desitjos i necessitats. El veganisme és un principi ètic que exclou la pròpia noció de jerarquia moral –la noció que alguns individus són per sobre d'altres i tenen dret a sotmetre'ls– i que es basa en el principi ètic d'igualtat.

En realitat, les persones que defensen l'explotació animal sí que consideren que els humans són «superiors» als animals i és per això que tenen dret a explotar-los. Així doncs, resulta com a mínim curiós que els no vegans acusin els vegans d'elitisme o superioritat moral.

Apliquem el cas al context estrictament humà: es creuen millors les persones que rebutgen participar en assassinats, violacions o explotació d'altres éssers humans? Es creuen superiors per això? No sembla que tingui gaire sentit pensar-ho. En general, si rebutgem aquests comportaments és perquè considerem que no és èticament correcte cometre aquestes accions; però no els rebutgem perquè ens creiem “superiors” o “millors” que altres.

En el passat, quan l'esclavitud d'éssers humans era un fet acceptat com a norma social, els humans que la practicaven no eren necessàriament pitjors com a persones que els altres, sinó que més aviat actuaven moguts pels prejudicis en què havien estat educats i en el marc de les creences establertes socialment. En el passat, l'esclavitud humana es considerava tan 'normal' com avui dia es considera normal la nostra esclavitud sobre els altres animals.

Si altres persones, en aquell passat, van decidir condemnar l'esclavitud humana no crec que ho fessin per sentir-se superiors als esclavistes, sinó perquè van comprendre que era moralment injust tractar éssers humans com si fossin simples recursos i propietats. Per tant, té algun sentit que acuséssim aquests abolicionistes de creure's “superiors”? Crec que aquesta acusació no té fonament objectiu i sembla més aviat la típica difamació que faria servir un partidari de l'esclavisme per intentar desqualificar els activistes a favor de l'abolicionisme de l'esclavitud.

Considero important assenyalar també que la mateixa acusació sol produir-se a voltes per part dels vegetarians contra els vegans. Els vegetarians majoritàriament eviten consumir carn d'animals però alhora solen consumir altres substàncies que provenen de la mateixa explotació, com lactis, ous o mel.

Quan per part del veganisme es critica aquesta incoherència manifesta del vegetarianisme —que Donald Watson va posar de manifest el 1944 i que va ser una de les raons que el va portar a fundar el veganisme— també s'acusa els vegans de creure's "superiors" o "millors" que els altres. Tot i això, si algú llegeix el que Donald Watson va escriure al primer butlletí de la Vegan Society, o llegeix les crítiques d'altres activistes, com la de Bob i Jenna Torres, pot comprovar clarament que és una acusació infundada ja que el rebuig al vegetarianisme no implica cap desqualificació personal sobre ningú.

El fons de la qüestió no és si ens creiem millors persones. La qüestió no rau en allò que som, sinó en allò que pensem, i en allò que fem com a conseqüència del que pensem. L'assumpte tracta d'idees i conductes, no de persones.

Algú pot ser mala persona i escollir no explotar els animals, simplement perquè no li convé. Igualment algú pot ser bona persona i participar activament en l'explotació animal, causant dany i mort a animals innocents. Però ho fa així perquè se l'ha educat perquè ho consideri normal i no es qüestioni que fa alguna cosa moralment mal feta.

Si ens eduquessin per a considerar, posem per cas, que els negres o els jueus són inferiors a nosaltres i que estem legitimats a explotar-los i matar-los, segurament ho veuríem com una cosa normal. No és que fóssim males persones, sinó que ens han mentalitzat per a veure com a acceptable una pràctica que en realitat no és ètica. Això ha passat habitualment al llarg de la història humana. El mateix ha passat amb l'especisme que fonamenta ideològicament la nostra societat actual.

El fet de menjar altres animals —i d'emprar-los en general per als nostres fins— no té res a veure amb ser bona o mala persona. L'explotació animal és una pràctica cultural que es duu a terme des de fa mil·lennis i que a tots ens han inculcat; juntament amb el prejudici especista que l'ésser humà se situa per sobre dels altres animals i tenim dret a explotar-los pel nostre benefici, malgrat el preu de les seves vides i llibertat. Gairebé tots els que som vegans ara hem estat educats en aquesta mateixa mentalitat i per això podem entendre que és possible veure la nostra dominació sobre els altres animals com una cosa “normal”, encara que ara ho rebutgem com la injustícia que és.

 

Matar el missatger

Moltes persones que són especistes, perquè així les han educat, se senten malament quan se'ls explica per què està malament explotar altres animals. Moltes se senten ofeses quan es critica les seves idees i les seves accions —és natural reaccionar amb hostilitat quan algú qüestiona allò que estem acostumats a considerar com a "normal"— i per això prefereixen atacar el missatger en lloc de fixar-se en el missatge.

En tot cas, la nostra intenció com a vegans no és, o no hauria de ser almenys, fastiguejar ni molestar ningú.

Els activistes vegans intentem conscienciar, de manera noviolenta i educativa, sobre els prejudicis especistes que tots hem heretat i són vigents a la nostra societat; de la mateixa manera que en altres èpoques el prejudici del racisme i del sexisme eren la normalitat —i encara ho continuen essent en alguns grups i societats humanes.

Si una persona té empatia i capacitat de raonament moral pot entendre la immoralitat de l'especisme i l'explotació dels animals, i es pot sentir malament per participar en aquesta activitat.

Si algú ens explica que alguna cosa del que fem —cosa que per a nosaltres és habitual i que considerem normal— es tracta en realitat d'una cosa immoral, i que causa víctimes, aleshores ens sentirem contrariats per això. Davant d'això, podem triar entre dues opcions:
    
      [1] Deixar de sentir-nos malament deixant d'actuar immoralment i optant per fer allò correcte.

        [2] Triar enfocar la nostra hostilitat contra la persona que ens ha fet, indirectament, sentir-nos malament.

Tinc la impressió que la segona opció passa molt més sovint que no pas la primera.

És comprensible fins a cert punt que moltes persones s'ofenguin pel missatge del veganisme encara que el missatge en si mateix no sigui ofensiu cap a ningú. Això passa perquè no són psicòpates. Un psicòpata no se sentiria malament ni es molestaria en prendre consciència que està causant un dany innecessari i injustificat a altres animals.

Moltes persones estan disgustades amb el veganisme perquè els ha fet prendre consciència que el que fan és terrible i que és una cosa que en realitat fins i tot elles mateixes rebutgen: infligeixen patiment i mort a altres animals per simple plaer i costum.

El problema s'origina quan desvien aquest enuig cap als vegans en lloc de dirigir-lo cap al seu propi error; si bé no tothom actua així: alguns simplement vam comprendre que estàvem actuant en contra del nostre propi sentit moral i vam preferir dirigir l'energia cap al canvi de conducta.

Per tant, no ens creiem “superiors” ni “millors” que altres persones pel simple fet de ser vegans. I si algú s'ho creu, va errat.

Els activistes difonem el veganisme precisament perquè pensem que la majoria de la gent és empàtica i bondadosa i que la seva violència envers els animals està motivada no per maldat sinó per prejudicis i costums inculcats per la nostra cultura però que són prejudicis i costums que es poden corregir i canviar.

 

El veganisme sí que és millor que les altres opcions

El que sí que és cert és que estem convençuts que el veganisme sí que és millor pels altres animals. És millor per a ells que visquem respectant-los en comptes d'explotar-los.

És clarament millor pels altres animals que siguem vegans; sense que això impliqui alhora cap mena de perjudici en nosaltres mateixos o la nostra qualitat de vida.

Els vegans no es creuen "millors" que la resta de la humanitat. Els vegans creuen òbviament que és millor no explotar els altres animals que explotar-los. Però això no és diferent de creure que és millor rebutjar el canibalisme que no rebutjar-lo; o que és millor rebutjar l'esclavitud que no rebutjar-la.

Els que rebutgem el canibalisme no ens creiem "millors" que els caníbals, o sí? Tan sols creiem que hi ha maneres d'actuar que són millors que d'altres d'acord amb l'ètica.

Potser rau aquí la confusió? Espero que així sigui i que aquesta nota ajudi d'alguna manera a evitar i aclarir aquesta confusió.