«Qui s'oposi als drets dels animals i sostingui que el fet de ser persona es basa a ser membre de l'espècie Homo Sapiens no és més que un fanàtic de l'espècie, no més assenyat que els fanàtics de la raça que atorguen més valor a la vida dels blancs que a la dels negres. Al capdevall, els altres mamífers lluiten per continuar vius, experimenten el plaer i pateixen el dolor, la por i l'estrès quan el benestar perilla. Els grans simis també comparteixen els nostres plaers més elevats de la curiositat i l'amor als parents, i els nostres dolors més profunds, l'avorriment, la solitud i la pena. Per què s'haurien de respectar aquests interessos en la nostra espècie i no en les altres?» ~ Steven Pinker
El filòsof Peter Singer va publicar un llibre el 1981 anomenat «The Expanding Circle» en què explica com la consideració ètica pot expandir-se progressivament a partir d'un fonament moral fix. Singer explica el progrés moral amb la metàfora que dóna títol al llibre: «El Cercle Expansiu». Algunes de les idees que exposa Singer també es poden trobar recollides de forma sintètica en un article titulat: «Ètica més enllà dels límits de l'espècie».
Estem dotats d'una consciència moral que ens fa veure els altres individus com a éssers que mereixen consideració per part nostra i que ens inhibeix de danyar-los arbitràriament. Així mateix, podem raonar si un ésser pot ser classificat com a persona —i no com a cosa— sense necessitat de classificar directament tot ésser vivent com a persona i morir-nos de gana per evitar infligir qualsevol mal.
Els éssers humans han estès sistemàticament el cercle de consideració moral al llarg del temps. Aquest cercle s'ha estès de la família i el poble al clan, la tribu, la nació, la raça i més recentment, com és la Declaració Universal dels Drets Humans, a tota la humanitat. S'ha expandit des de limitar-se a un grup concret i tancat fins a abastar tots els éssers humans. Ha passat d'incloure solament els homes per incloure també les dones, els nens i els discapacitats. S'ha eixamplat per abastar també els delinqüents, els presoners de guerra, els civils enemics...
L'expansió de la consideració moral es pot originar en una cosa tan bàsica com l'exigència de ser lògicament coherent quan es demana a altres persones que es comportin d'una manera determinada. Consisteix a adonar-se que no es pot obligar als altres, sense caure en la incoherència, a regir-se per unes normes que en realitat nosaltres mateixos desobeïm. Les actituds egoistes, sexistes, racistes, xenòfobes, i també les especistes, són lògicament incoherents amb la necessitat que tots els agents morals respectem un codi de conducta racional.
Això no obstant, cal aclarir que el fet que la consideració moral s'expandeixi en forma circular té raons psicològiques; no morals. És a dir, té a veure amb la manera com desenvolupem mentalment la nostra moralitat. Primer, l'individu pren consciència de si mateix i dels seus familiars més propers i després comprèn que la consideració ha d'estendre's a totes les altres persones per igual, incloent-hi aquelles amb les quals no té cap contacte directe. Si bé, no hi ha cap centre a l'ètica. El fonament de l'ètica és la lògica. La lògica és un criteri de naturalesa estructural; no un centre material.
Quan fem servir la metàfora del cercle per explicar l'expansió de la consideració moral no estem descrivint la moral sinó que descrivim la manera com els agents morals solen desenvolupar la seva pròpia moralitat i la manera com la cultura s'ha moralitzat. És una descripció psicològica i cultural; però no és l'estructura de la moral, ja que la moral és igualitària per principi, i per tant no pot acceptar jerarquies ni graus de consideració. Això és el que vol dir que és igualitària.
Per descomptat, encara no s'han esgotat les possibilitats de progrés moral.
El canibalisme ens resulta tan repugnant que durant molts anys ni tan sols els antropòlegs van voler reconèixer que en realitat va ser una pràctica habitual durant la prehistòria. Ara resulta fàcil pensar amb terrible desgrat: és possible que altres éssers humans fossin capaços d'una cosa tan abjecta?
La història i l'etnografia ens revelen que els éssers humans poden tractar perfectament aquells humans que consideren estranys com avui tractem els animals no humans, especialment aquells animals destinats al consum.
La indignació i el rebuig cap als actes criminals més horribles dirigits cap a altres humans és molt similar a la indignació i rebuig que sentim les persones amb consideració moral per altres individus, més enllà de la nostra pròpia espècie, quan veiem l'esclavitud i tota la violència que els éssers humans infligim a la resta d'animals.
L'arrel del problema en la nostra relació amb els altres animals consisteix en veure'ls com a objectes i recursos per al nostre benefici. Tots els mals que els infligim deriven d'aquí.
De la mateixa manera que hem ampliat la nostra esfera de consideració moral a tots els humans, en tant que éssers sentents, i sense diferència de raça o sexe; el principi ètic d'igualtat ens exigeix ara d'ampliar la nostra consideració moral envers els altres animals que senten, sense discriminació d'espècie.
No podem esborrar el mal injust que hem comès en el passat, però sí que podem triar no continuar causant aquest dany i triar el bé al seu lloc.
Estem dotats d'una consciència moral que ens fa veure els altres individus com a éssers que mereixen consideració per part nostra i que ens inhibeix de danyar-los arbitràriament. Així mateix, podem raonar si un ésser pot ser classificat com a persona —i no com a cosa— sense necessitat de classificar directament tot ésser vivent com a persona i morir-nos de gana per evitar infligir qualsevol mal.
Els éssers humans han estès sistemàticament el cercle de consideració moral al llarg del temps. Aquest cercle s'ha estès de la família i el poble al clan, la tribu, la nació, la raça i més recentment, com és la Declaració Universal dels Drets Humans, a tota la humanitat. S'ha expandit des de limitar-se a un grup concret i tancat fins a abastar tots els éssers humans. Ha passat d'incloure solament els homes per incloure també les dones, els nens i els discapacitats. S'ha eixamplat per abastar també els delinqüents, els presoners de guerra, els civils enemics...
L'expansió de la consideració moral es pot originar en una cosa tan bàsica com l'exigència de ser lògicament coherent quan es demana a altres persones que es comportin d'una manera determinada. Consisteix a adonar-se que no es pot obligar als altres, sense caure en la incoherència, a regir-se per unes normes que en realitat nosaltres mateixos desobeïm. Les actituds egoistes, sexistes, racistes, xenòfobes, i també les especistes, són lògicament incoherents amb la necessitat que tots els agents morals respectem un codi de conducta racional.
Això no obstant, cal aclarir que el fet que la consideració moral s'expandeixi en forma circular té raons psicològiques; no morals. És a dir, té a veure amb la manera com desenvolupem mentalment la nostra moralitat. Primer, l'individu pren consciència de si mateix i dels seus familiars més propers i després comprèn que la consideració ha d'estendre's a totes les altres persones per igual, incloent-hi aquelles amb les quals no té cap contacte directe. Si bé, no hi ha cap centre a l'ètica. El fonament de l'ètica és la lògica. La lògica és un criteri de naturalesa estructural; no un centre material.
Quan fem servir la metàfora del cercle per explicar l'expansió de la consideració moral no estem descrivint la moral sinó que descrivim la manera com els agents morals solen desenvolupar la seva pròpia moralitat i la manera com la cultura s'ha moralitzat. És una descripció psicològica i cultural; però no és l'estructura de la moral, ja que la moral és igualitària per principi, i per tant no pot acceptar jerarquies ni graus de consideració. Això és el que vol dir que és igualitària.
Per descomptat, encara no s'han esgotat les possibilitats de progrés moral.
El canibalisme ens resulta tan repugnant que durant molts anys ni tan sols els antropòlegs van voler reconèixer que en realitat va ser una pràctica habitual durant la prehistòria. Ara resulta fàcil pensar amb terrible desgrat: és possible que altres éssers humans fossin capaços d'una cosa tan abjecta?
La història i l'etnografia ens revelen que els éssers humans poden tractar perfectament aquells humans que consideren estranys com avui tractem els animals no humans, especialment aquells animals destinats al consum.
La indignació i el rebuig cap als actes criminals més horribles dirigits cap a altres humans és molt similar a la indignació i rebuig que sentim les persones amb consideració moral per altres individus, més enllà de la nostra pròpia espècie, quan veiem l'esclavitud i tota la violència que els éssers humans infligim a la resta d'animals.
L'arrel del problema en la nostra relació amb els altres animals consisteix en veure'ls com a objectes i recursos per al nostre benefici. Tots els mals que els infligim deriven d'aquí.
De la mateixa manera que hem ampliat la nostra esfera de consideració moral a tots els humans, en tant que éssers sentents, i sense diferència de raça o sexe; el principi ètic d'igualtat ens exigeix ara d'ampliar la nostra consideració moral envers els altres animals que senten, sense discriminació d'espècie.
No podem esborrar el mal injust que hem comès en el passat, però sí que podem triar no continuar causant aquest dany i triar el bé al seu lloc.
