21 de juliol de 2013

Veganisme perillós


S'ha intentat presentar el veganisme com una cosa perjudicial. Altres moviments de justícia social com el feminisme, el laïcisme o l'escepticisme també són caricaturitzats i distorsionats pels seus contraris, que intenten fer creure que són gairebé el principi de l'apocalipsi.

Fa uns dies al blog Alerta Religión s'exposava una d'aquestes distorsions habituals pròpies de les tendències reaccionàries. En aquesta ocasió l'atac provenia de dirigents religiosos en contra de la igualtat de la dona:

 

«Trobo molt perillós aquest fenomen anomenat feminisme, perquè les organitzacions feministes proclamen una pseudo-llibertat per a les dones que hauria de manifestar-se en primer lloc fora del matrimoni i fora de la família. 

"L'home mira cap enfora, ha de treballar i fer diners, mentre que una dona sempre s'enfoca cap a dins, cap als fills i la llar. Si aquest rol excepcionalment important de la dona és destruït, tot es destruirà com a conseqüència: la família i, si es vol, la pàtria.»


La veritat és que m'ha resultat molt curiós llegir aquesta declaració, ja que m'ha recordat que alguns detractors del veganisme exposen un discurs difamatori i apocalíptic molt semblant per tal de desqualificar-lo. Fins i tot podria reescriure el paràgraf en versió antivegana: 

 

«Trobo molt perillós aquest fenomen anomenat veganisme, perquè les organitzacions veganes proclamen una pseudo-llibertat per als animals [no humans] que hauria de manifestar-se en primer lloc fora de l'ús i la dominació de l'ésser humà. 

"L'home mira cap enfora, ha de treballar i fer diners, mentre que els animals [no humans] sols existeixen perquè en traguem benefici. Si aquest rol excepcionalment important de l'animal [no humano] és destruït, tot es destruirà com a conseqüència: l'economia i, si es vol, la civilització.»

 

El feminisme pretén que les dones deixin de ser discriminades de la plena consideració moral. Ser tractades com a persones i no usades com a objectes. El veganisme pretén el mateix respecte dels animals no humans. El que importa és la sentença, és a dir, el fet de posseir consciència sensitiva i tot el que això implica: subjectivitat, sensacions, emocions, voluntat, interessos. 

Totes les escomeses contra el feminisme i el veganisme són motivades pels mateixos motius: el benefici i la inèrcia de mantenir l’statu quo establert. Els homes es beneficien de mantenir sotmeses les dones o simplement continuen la inèrcia dels prejudicis que els han inculcat. De la mateixa manera, els humans ens beneficiem d'explotar els animals o simplement ho fem per continuar els hàbits que hem adquirit des de la infància.

Veganisme i feminisme són moviments anàlegs. Solament es diferencien en el tipus específic d'opressió que combaten. El feminisme s'oposa a la tradicional dominació patriarcal que els homes han exercit sobre les dones. El veganisme s'oposa a la dominació especista que els humans cometem sobre els altres animals. Tots dos, per igual, es basen en el principi moral d'igualtat i en el concepte ètic del valor intrínsec de l'individu

És comprensible que tots els moviments morals sorgits a l'empara de la Il·lustració i que s'oposen a algun dogma profundament arrelat a la societat -ja es tracti de la religió, el pensament màgic, el masclisme, o l'especisme- trobin una forta resistència i reacció contrària a qualsevol intent d’eradicar-lo. Però, davant d'això, solament ens queda continuar persistint i confiant en la racionalitat i el sentit moral que és inherent a tots nosaltres.

 

5 de juliol de 2013

Justificant l'esclavitud


Aquest text és la traducció d'un article escrit per Robert Higgs, en què exposa els arguments més habituals que es van emprar fa segles per a justificar l'esclavatge sobre éssers humans. Estic segur que a tots aquells que hem discutit alguna vegada sobre l'especisme i l'explotació dels animals totes aquestes excuses ens semblaran increïblement familiars.


***************

DEU RAONS PER A NO ABOLIR L'ESCLAVATGE

 
Robert Higss



L'esclavatge ha existit durant milers d'anys en tota mena de societats i arreu del món. Imaginar la vida social de la humanitat sense l'esclavitud requereix un esforç extraordinari. Però, de tant en tant, alguns excèntrics apareixen per a oposar-s'hi i afirmen que l'esclavatge és una monstruositat moral i que les persones n'han de ser lliures. Aquests individus adopten postures que van des d'expressar civilitzadament el seu desacord fins a actituds agressives i fins i tot violentes.

Quan la gent es va veure en la tessitura d'aportar raons per a oposar-se a la proposta d'abolir l'esclavitud, van sorgir diverses idees. Aquí en trobem exposades deu que he trobat durant les meves lectures:

1. L'esclavatge és natural. Les persones són diferents i, per tant, hem d'assumir que els qui són superiors en certa manera —per exemple, en intel·ligència, moralitat, coneixement, capacitat tecnològica o poder— es converteixin els amos d'aquells que són inferiors. Abraham Lincoln va exposar aquesta idea en un dels seus famosos debats amb el senador Stephen Douglas:

"Hi ha una diferència entre la raça blanca i la raça negra que considero que sempre impedirà a totes dues conviure en condicions d'igualtat social i política. Per tant, mentre romanguin juntes hi haurà un nivell superior i un d'inferior. I com qualsevol altre home, estic a favor que la posició superior sigui mantinguda per la raça blanca."

2. L'esclavatge sempre ha existit. Aquest argument exemplifica la fal·làcia de l'argumetum ad antiquitatem —apel·lar a l'antiguitat o la tradició. Tanmateix, sovint persuadeix la gent, especialment els que tenen una actitud conservadora. Fins i tot els que no són conservadors donen legitimitat a aquest argument sobre la base de la idea —molt de l'estil de Hayek— que encara que no entenguem per què una institució persisteix, el fet que es mantingui en el temps ha de ser degut a una raó que encara no comprenem.

3. Tota societat ha tingut esclavitud. El corol·lari que se segueix d'aquesta idea és que tota societat ha de tenir esclavitud. Per a molta gent, l'omnipresència d'una institució sembla una poderosa evidència que en demostra la necessitat. Potser, tal com molts argumenten, l'esclavitud apareix a totes les societats perquè determinats tipus de treball són tan degradants i sacrificats que ningú lliure no voldrà fer-los voluntàriament. Per això, llevat que tinguem esclaus per a realitzar aquests treballs, ningú no els farà. Segons diu una dita del Vell Sud [N.d.T. Old South: la regió sud-est dels EUA], "algú ha de suportar la càrrega"; i la gent lliure no acceptarà que la facin servir per això.

4. Els esclaus no són capaços de tenir cura de si mateixos. Aquesta idea va ser molt popular als Estats Units a finals del segle XVIII i principis del XIX. Tant George Washington com Thomas Jefferson, que consideraven l'esclavitud com a moralment inacceptable, van continuar tenint esclaus i emprant-los per al seu propi benefici com a "servents" —com preferien anomenar-los. Seria cruel alliberar éssers humans que segurament es veuran abocats, en el millor dels casos, a la pobresa i el patiment.

5. Sense els seus amos, els esclaus es veurien abocats a la mort imminent. Aquesta idea es relaciona amb l'anterior, portada a l'extrem. Fins i tot després que l'esclavatge fos abolit als Estats Units l'any 1865, molta gent va continuar difonent aquesta idea. Periodistes del Nord que viatjaven pel Sud informaven que els negres estaven en procés d'extinció a causa de la seva alta taxa de mortalitat, baixa taxa de natalitat i miserable condició econòmica. Trist però cert: alguns d'aquests observadors van declarar que les persones alliberades era realment incompetents, gandules o immorals per actuar a favor de la seva pròpia supervivència. [Veure el meu llibre: "Competition and Coercion: Blacks in the American Economy, 1865-1914."]

6. Quan la gent és lliure es comporta molt pitjor que quan és esclava. Aquest argument va esdevenir molt popular al Sud durant les dècades anteriors a la Guerra de Secessió. El seu major defensor va ser l'escriptor pro-esclavatge George Fitzhugh. Els títols dels seus llibres parlen per si sols: "Sociologia del Sud, o l'Error d'Una Societat Lliure" [1854] i "Caníbals! o Esclaus sense Propietaris" [1857]. Fitzhugh sembla haver pres moltes de les seves idees de l'escriptor reaccionari i racista escocès Thomas Carlyle. L'expressió "esclau assalariat" té com a referència aquesta visió arcaica. D'acord amb les teories sociològiques, Fitzugh volia estendre l'esclavitud als Estats Units a la classe treballadora de raça blanca, pel seu propi bé!

7. Abolir l'esclavatge provocarà un bany de sang i altres conflictes. Als Estats Units molta gent assumia que els propietaris d'esclaus mai no permetrien que el sistema esclavista fos abolit sense reaccionar violentament per preservar-lo. Per descomptat, quan la Confederació i la Unió es van declarar la guerra -encara que el punt de desacord no era l'abolició de l'esclavitud, sinó la secessió d'onze estats del sud- la conseqüència va ser un bany de sang. Aquests tràgics successos van ser interpretats per molts com una prova que en justificava el rebuig a l'abolició. Òbviament, no eren conscients que, excepte a Haití, l'esclavitud va ser abolida a tot l'hemisferi nord sense violència a gran escala.

8. Sense l'esclavitud, els exesclaus aniran per aquí sense control, robant, violant, matant i causant el caos. Preservar l'ordre social justifica rebutjar l'abolició de l'esclavatge.

9. Tractar d'abolir l'esclavatge és una estúpida utopia i irrealitzable a la pràctica; solament un somiador poca-solta es pot creure o defensar una proposta semblant. La gent seriosa no hauria de malgastar el temps en aquestes idees.

10. Oblidem l'abolició. És molt millor tenir els esclaus ben alimentats, vestits, albergats i ocasionalment entretinguts, així com mantenir les seves ments ocupades dient-los que els espera una vida millor al més enllà. No podem esperar que hi hagi justícia en aquesta vida, però sí que podem, tots, —incloent-hi els esclaus— aspirar una vida de plaer i gaudi al Paradís.

En aquell temps, moltíssima gent va pensar que algun o diversos d'aquests arguments eren fonaments adequats per a oposar-se a l'abolició de l'esclavatge. Però ara sabem que aquests arguments són racionalitzacions i excuses, no pas raons.


Text original en anglès: Ten Reasons Not to Abolish Slavery

***************



Amb la perspectiva que aporta el temps i l'evolució social, ja veiem que tots aquests arguments eren falsos i fal·laços. Sabem que cap excusa justifica esclavitzar altres éssers humans. Ara, aquests mateixos arguments són usats per intentar justificar la nostra dominació sobre els altres animals. No obstant això, cap no té més validesa o credibilitat quan es tracta de l'opressió a què hem sotmès les persones no humanes.

El concepte d'esclavatge no depèn de l'espècie de la víctima, igual que tampoc no depèn de la raça o del sexe. L'esclavatge significa tenir sotmès algú com si fos una propietat nostra. Si és moralment inacceptable que practiquem l'esclavatge sobre altres humans, per què seria acceptable practicar-la sobre els animals? L'espècie és un criteri arbitrari, com ara la raça o el sexe. L'única cosa que importa és si la víctima pot sentir. I això és comú a tots els animals que tenen sistema nerviós i, per tant, capacitat de sentir, és a dir, experimentar sensacions i tenir interessos.

Irònicament, segons hem anat progressant en la consideració moral dels éssers humans, més s'ha anat accentuant la discriminació entre humans i altres animals. En altres èpoques i contextos, aquesta discriminació especista era molt més tènue, en el sentit que s'acceptava socialment que tant humans com animals poguessin ser tractats com a mers recursos. L'esclavatge humà era una institució normal.

Si reconeixem que els animals tenen un valor moral intrínsec aleshores no els hem de tractar com a mers recursos, i vulnerar així els seus interessos per al nostre benefici. En actuar així tractem els animals com si fossin objectes de consum —en lloc de respectar-los com a subjectes que tenen els seus propis interessos— i violem el principi d'igualtat més elemental que ha de regir una conducta moralment racional.

Sabem que l'esclavitud humana podia ser abolida, perquè de fet va ser abolida, encara que molts al seu moment ni tan sols ho van creure possible. Encara resta pendent abolir l'esclavitud a què estan sotmesos els altres animals.