Homofòbia, especisme i la fal·làcia naturalista

Una de les suposades raons que se solen al·legar des de postures heterosexistes o homòfobes per a justificar-se és al·legar que l'homosexualitat no és “natural”. Per tant, des del seu punt de vista, practicar l'homosexualitat no seria bo o correcte perquè no és natural. El que sí que seria correcte és prohibir-la i intentar posar-hi remei, o, en tot cas, no donar-li mai el mateix estatus de validesa i reconeixement que té l'heterosexualitat.

Com a resposta a aquesta objecció, s'han publicitat diversos estudis científics que demostren que, lluny de ser una cosa "anti-natura", el comportament homosexual és una cosa relativament habitual a la natura i es pot observar en la conducta de molts altres animals, a banda de l'ésser humà.

Tot i això, considero que aquest enfocament és problemàtic i qüestionable per diverses raons.

En primer lloc; el fet que alguna cosa sigui natural —que potser hi ha alguna cosa que no formi part de la natura?— no ens diu res sobre si és beneficiós o perjudicial, o sobre si és moralment correcte o incorrecte. Molts elements naturals són perjudicials com, per exemple, els bolets verinosos. Hi ha conductes naturals que són lesives i perjudicials, com és el cas de la depredació i el canibalisme. Que alguna cosa sigui natural no vol dir que no sigui perjudicial o que sigui immoral, o ambdues categories alhora.

Allò que altres animals —o altres humans— facin, pel simple fet que ho facin, no és una cosa rellevant per establir allò que moralment està bé o que està malament. Pel simple fet que una conducta sigui habitual a la natura, o a la nostra societat, no implica que sigui èticament bona o dolenta. L'únic que ens indica això és que es dona de manera freqüent o espontània. Els assassinats i les violacions sexuals són conductes habituals que, per desgràcia, es produeixen cada dia.

Molts animals —incloent-hi per descomptat els humans— agredeixen i maten per menjar i coaccionen sexualment altres individus. El comportament dels altres individus no és una base racional per a establir allò que moralment està bé fer.

És l'ètica, fonamentada en la lògica, el que ens indica la diferència entre el bé i el mal. Per ètica entenem la mateixa consideració i respecte a tots els individus sentents i els seus interessos bàsics. Aquesta és la base moral dels Drets Animals.

Pel que fa a la sexualitat, l'única cosa moralment rellevant a tenir en compte és si es tracta d'un acte consentit per algú que en pot donar el consentiment conscient, i si no viola la seguretat física de ningú. Tota la resta seria una qüestió purament privada. Intentar atacar l'homosexualitat al·legant que "no és natural" seria tan absurd com reivindicar-ne la legitimitat apel·lant al mateix criteri de naturalitat. Res d'això no té a veure amb la seva moralitat.

El simple fet que alguna cosa sigui “natural” no la converteix en moralment acceptable. Entenc que per a determinar racionalment la moralitat d'una acció cal basar-se en si compleix uns criteris lògics bàsics; en si es fa amb el consentiment lliure i voluntari dels individus implicats; i en si causa un benefici o perjudici a tots aquells que es puguin veure directament afectats per aquesta acció.

Sovint també s'al·lega que l'homosexualitat no és acceptable perquè no és practicada per la majoria de la població, que és heterosexual. Però encara que una opinió, creença o costum sigui majoritàriament sostinguda per la majoria de la població això no implica que aquesta opinió sigui veritable de fet o moralment acceptable. La pretensió de sostenir que alguna cosa és veritable o bona tan sols perquè molta gent la faci o la cregui així és una fal·làcia lògica.

Encara que la majoria de la gent estigués convençuda que vivim en una Terra plana, aquesta majoria no donaria ni un sol àpex de veracitat a aquesta creença. La veritat d'una creença solament està relacionada amb la correspondència als fets empírics comprovats i als principis bàsics de la lògica.

Altres vegades es diu que l'homosexualitat no és acceptable perquè és intrínsecament estèril. Però en aquest cas passa que tampoc no té cap rellevància moral si una determinada conducta té un suposat propòsit evolutiu. Això últim seria tornar a caure en la fal·làcia que alguna cosa és bona solament perquè és “natural”.

La moralitat de l'homosexualitat no té a veure que sigui "natural" o no, sinó tan sols amb el fet que no impliqui un dany intencionat i es faci amb el consentiment lliure i informat dels participants. Exactament el mateix criteri que ha de seguir l'heterosexualitat. L'heterosexualitat no és moralment acceptable tret que es dugui a terme amb el consentiment lliure i informat entre adults, i no impliqui un dany o perjudici intencionat. El mateix val, en general, per a qualsevol tendència sexual.

Resulta ridícul veure sovint que les postures homòfobes tractin de reivindicar-se apel·lant a la natura però que quan el seu argument que l'homosexualitat no és natural s'evidència insostenible acabin dient que precisament el fet que altres animals practiquin l'homosexualitat és una raó per a proscriure-la, ja que altrament estarem rebaixant-nos a comportar-nos “com a animals”. Primer diuen que la naturalesa és la norma i, quan l'argument falla, a continuació al·leguen que comportar-se de manera natural és menyspreable.

Aquí veiem la mateixa pauta il·lògica que segueixen les postures especistes que tracten primer de justificar la nostra explotació sobre els altres animals al·legant que emprar animals és una cosa "natural", perquè és una cosa que altres animals també fan, però quan se'ls demostra que el canibalisme també és natural —i per tant, segons el seu criteri, hauria de ser una cosa acceptable— acaben dient que el canibalisme no és acceptable perquè ens rebaixaria a comportar-nos com a “animals”.

La discriminació heterosexista suposa un problema seriós que afecta directament la vida de milions d'homosexuals —i en general persones que no encaixen en la sexualitat tradicional. En el fons, totes les mentalitats opressores segueixen la mateixa estructura bàsica. L'única cosa que diferencia l'homofòbia del racisme o l'especisme és una determinada característica de les víctimes que no coincideix amb el paradigma establert. Individus discriminats i oprimits per no ser heterosexuals, o per no ser de la raça indicada, o per no ser humans. Tots ells, tots nosaltres, son i som éssers que senten, que pateixen, que tenen interessos propis, que aspiren a gaudir lliurement de la vida i el benestar.

Solament quan comprenguem que l'únic que importa és la capacitat de sentir, i no pas la raça, l'espècie o l'orientació sexual, i actuem en conseqüència; solament llavors deixarem de causar víctimes innocents l'únic delicte de les quals fou ser diferents en l'aspecte, o en l'orientació sexual, o en la intel·ligència o en la manera de comunicar-se.

 

Incoherència manifesta

GRANGES D'ESCLAUS

L'organització proteccionista FAADA ha organitzat una campanya contra l'ús d'animals nohumans en l'àmbit de la publicitat. Però aquesta iniciativa incorre en una sèrie de defectes que solen ser habituals en les campanyes animalistes:

* benestaristes: solament els importa el benestar de les víctimes però no qüestionen la dominació i esclavitud que s'exerceix sobre elles.

* monotemàtiques: es focalitzen injustificadament en un ús específic d'animals nohumans i s'ignora la resta de l'explotació animal.

* especistes: discriminen de la mateixa consideració i respecte moral a altres animals tan sols per no ser humans, o que discriminen entre éssers sentents en funció de la seva espècie.

Pel que fa a un cas concret que evidencia de manera clara aquests errors, els vaig escriure el següent:

    

"Em fixo que aplaudiu aquest anunci publicitari de Mantequerías Arias per no haver usat animals nohumans en el propi anunci, quan resulta que l'anunci promou el consum de formatge animal (!). Els dieu: "Us ha quedat fantàstic i sense patiment animal! L'enhorabona.” Però que potser els animals esclavitzats per robar-los la seva llet no pateixen la seva explotació?

Igual que totes les campanyes monotemàtiques, podem veure una incoherència manifesta: preocupar-se de certs usos de certs animals nohumans, i no de tots. Però la realitat és que tots els animals esclavitzats per a consum humà també pateixen i són danyats de múltiples maneres.

No tenim cap necessitat ni justificació moral per fer-los servir o causar-los patiment. Ni tampoc tenim justificació per discriminar entre les diferents maneres d'usar-los. Simplement no és just, no és ètic, fer-los servir per a cap propòsit o fi."

La seva resposta al meu missatge va ser la següent:

   

"Entenem perfectament la teva opinió, i de fet, FAADA (que és qui promou la campanya ADnimalsfree) exposa l'abús dels animals de granja a la seva web. Però la campanya ADnimalsfree va especialment adreçada al sector de la publicitat i és en aquest sentit en el que treballa. Quan felicitem l'anunci, felicitem no sols l'empresa sinó l'agència de publicitat, la productora i els seus professionals. Esperem que entenguis el nostre punt de vista."

I aquí es pot llegir la meva rèplica:
   

"No dubto que entengueu la meva opinió. Però és obvi que no la compartiu. Perquè el que jo denuncio no són els "abusos" dins de l'explotació animal, sinó que afirmo que l'explotació animal en si mateixa és un abús, sense importar la manera com es faci o el propòsit que es cerqui, igual que l'esclavitud d'éssers humans és immoral sense importar les seves condicions o la finalitat que es cerqui en practicar-la, els altres animals mereixen el mateix respecte que desitgem per a nosaltres, sense importar la seva espècie, l'única cosa que importa és que són individus que senten.

A part, per quina raó el sector de la publicitat mereix una atenció específica o preferent? Si entenem que està malament causar deliberadament dany, dolor o mort a altres animals perquè nosaltres aconseguim un benefici amb això aleshores no importa per a quina finalitat concreta ho fem. Aquest anunci en qüestió que elogieu serveix específicament per a promocionar el consum d'explotació animal. I el feliciteu i l'aplaudiu, dient que en ell "no hi ha patiment animal" quan en realitat sí que hi ha patiment darrere dels productes que provenen de l'explotació. Aquest anunci promociona directament el consum de l'esclavitud a què hem sotmès els altres animals.

Posem com a analogia que un violador sexual hagués fet servir condons per no contagiar o contagiar-se de malalties de transmissió sexual. I no solament això sinó que després d'haver consumat el seu crim, hagués llençat aquests condons a una paperera de reciclatge de plàstic. Us semblaria correcte que algú que informés sobre les activitats d'aquest violador elogiés la seva responsabilitat en fer servir condons i llençar-los a una paperera de reciclatge? Us semblaria coherent que una organització de Drets Humans felicités un violador sexual per usar i reciclar condons, i ignorés el crim de violació que ha comès?

Un abús és fer qualsevol ús d'algú sense el seu consentiment per aconseguir un fi. Tot ús d'animals no humans és un abús. No ens han donat el seu consentiment perquè els fem servir. Per tant, fer-ne ús per aconseguir els nostres fins és una pràctica contrària a l'ètica bàsica. L'únic que ens impedeix adonar-nos-en és l'especisme. El nostre prejudici que els animals nohumans són éssers inferiors que hi ha per al nostre servei. Si no qüestionem i refutem aquest prejudici llavors l'únic que farem és posar pegats a un problema que no deixarà de tenir conseqüències nefastes i terribles per als altres animals.

El problema d'arrel és la nostra mentalitat especista. Els abusos que es cometen contra altres animals són la conseqüencia directa d'aquesta mentalitat. Si no rebutgem aquesta mentalitat en nosaltres mateixos i ajudem els altres a comprendre i rebutjar igualment aquest prejudici, llavors les injustícies que cometem contra els més indefensos no deixaran de succeir mai.

Espero que entengueu que jo no qüestiono la vostra preocupació i compromís amb la situació que pateixen els altres animals. Però igualment espero que entengueu que hi ha defectes ètics en un plantejament que no qüestiona l'esclavitud sinó solament la manera com aquesta esclavitud es realitza. Apel·lo a la vostra raó i a la vostra preocupació moral, de la mateixa manera que feu vosaltres en les vostres campanyes, perquè reflexioneu sobre aquest problema i ajudeu a posar-hi fi."

Podem veure que als integrants de FAADA els preocupa evitar el patiment, certs abusos i danys que els provoquem a altres animals. Però no estan en contra del fet mateix que fem servir animals no humans per a fins humans. Estan en contra que els malmetem o fem patir excessivament, però no qüestionen la nostra dominació sobre els altres animals. És aquí on rau el nostre error fonamental en la relació que hem establert amb els altres animals.

Per descomptat no pretenc treure importància a l'ús d'animals no-humans en publicitat. Considero que qualsevol forma d'explotació animal és igualment injusta i denunciable. Els punts que he exposat anteriorment no són una crítica destructiva. No és la meva intenció destruir, sinó corregir i millorar perquè es conscienciï contra qualsevol ús d'animals no-humans. Perquè si no és una campanya vegana, aleshores no és una campanya justa.

Jo no estic d'acord que haguem de fer cap campanya específica sobre algun ús concret d'animals, sinó que hauríem de denunciar directament l'especisme i promoure el veganisme. Podem parlar de qüestions com la tauromàquia o l'explotació d'animals per menjar, però com una forma de conscienciar en general sobre el respecte a tots els animals, sobre el veganisme, no com una forma de focalitzar-nos en un ús específic, perquè qualsevol forma de explotació animal és igualment injusta.

La raó per la qual l'activisme vegà se centra en algunes qüestions —alimentació, vestimenta, entreteniment— no és perquè consideri que són més importants que altres sinó que són àmbits en què més no-humans són explotats i que són pràctiques que existeixen directament gràcies a la demanda i suport de la gent. Si la gent no les demanés no existirien. És a dir, no depenen de decisions d'uns quants individus aïllats, sinó que són activitats d'explotació on tots i cadascun de nosaltres podem tenir un impacte directe ara i aquí.

Estic d'acord que la publicitat és un àmbit on també s'ha de conscienciar i de fet no hauríem de donar suport a cap pel·lícula o filmació en què es facin servir animals no-humans. Això, però, ha de formar part d'un missatge general a favor del veganisme i en contra de l'especisme. Aquesta campanya no denuncia l'especisme sinó que adopta un criteri especista. Felicita una campanya publicitària que no ha fet servir animals no humans però que promou el consum d'explotació animal

En tot cas, és bo, crec jo, que puguem dialogar civilitzadament d'aquestes qüestions encara que no estiguem d'acord necessàriament en tots els punts, fins i tot en un de tan bàsic i important com és el principi moral que no hem de fer servir els altres animals per les nostres finalitats, i que el nostre activisme s'ha de basar en el qüestionament directe de l'especisme i l'explotació animal.

 

Carl Sagan i la qüestió de l'especisme

«Els canvis fonamentals a les societats són moltes vegades etiquetats com a impracticables o contraris a la naturalesa humana. […] Però els canvis fonamentals clarament es poden fer, n'estem envoltats. En els dos darrers segles, l'esclavatge que va estar amb nosaltres durant milers d'anys ha estat gairebé completament eliminat en una ràpida revolució mundial. La dona, sistemàticament maltractada durant mil·lennis, està gradualment recuperant el poder polític i econòmic que tradicionalment se li negava.» Carl Sagan

Aquesta nota està dedicada a un gran científic i excepcional divulgador de la ciència, Carl Sagan, la feina del qual sempre he admirat molt des que era petit i vaig veure el documental Cosmos a la televisió. En general, recomano la seva obra a qualsevol persona interessada en la ciència, l'escepticisme racional i el pensament crític en general

Per què esmentar Sagan en un bloc de temàtica vegana i filosofia moral? Vegem per què.

Durant gran part de la seva trajectòria, Carl Sagan ha qüestionat la racionalitat de l'antropocentrisme i de vegades ha clamat perquè estenem la nostra consideració moral cap a altres animals. Aquests darrers anys he rellegit els seus llibres i he tingut l'ocasió d'apreciar algunes reflexions força encertades.

Per exemple, a la seva genial obra «El món i els seus dimonis» Sagan afirmava:

«Alguns costums de la nostra era seran considerats, sens dubte, bàrbars per generacions posteriors: potser la nostra insistència que els nens petits i fins i tot nadons dormin sols i no amb els seus pares; o potser l'excitació de passions nacionalistes com a mitjà per aconseguir l'aprovació popular i assolir un alt càrrec polític; o permetre el suborn i la corrupció com a mitjà de vida; o tenir animals domèstics; o menjar animals i engabiar ximpanzés; o penalitzar l'ús d'euforitzants per a adults; o permetre que els nostres fills creixin en la ignorància.»

 

Sagan va ser força crític amb la vivisecció, especialment en el cas dels primats no humans, cosa que el va portar a donar suport al Projecte Gran Simi. S'adonava que hi havia una forta arbitrarietat en l'exclusió d'altres animals de la comunitat moral. A Los Dragones del Edén podem llegir:

«Si els ximpanzés són criatures que tenen consciència dels seus actes, capaços de fer abstraccions, per què no tenen el que fins avui s'ha anomenat un estatut dels drets humans? Quin grau d'intel·ligència ha d'assolir un ximpanzé perquè la seva mort es catalogui jurídicament com un assassinat?»

El problema és que malgrat advertir l'error de l'antropocentrisme, no per això Sagan estava exempt de caure en aquest antropocentrisme o xovinisme humà que ell mateix denunciava. Poc després argumentava:

«És indubtable que la humanitat d'un ésser no ve determinada pel fet que sigui capaç de sentir dolor o emocions intenses, ja que aleshores hauríem d'estendre aquest criteri als animals que matem gratuïtament.»

Això és el que en teoria de l'argumentació es coneix com a fal·làcia ad hoc. En aquest cas, es rebutja que la sensibilitat sigui el criteri de consideració moral ja que si s'accepta aquest criteri suposaria rebutjar l'antropocentrisme moral que ja tenim inculcat prèviament i hauríem d'incloure a la comunitat moral la resta d'animals sentents. Com el mateix Sagan escriu una mica més endavant en relació amb una altra qüestió:

«Bé sigui per una mena de xovinisme humà, bé per un antropocentrisme moral mal entès, molts subjectes no acaben d'acceptar aquesta possibilitat.»

Precisament al seu llibre «Ombres d'avantpassats oblidats» assenyalava:

«Els homes —que esclavitzen, castren i fan experiments amb altres animals, i els converteixen en filets— tenen una tendència comprensible a imaginar que els animals no senten dolor.

És essencial que hi hagi una distinció clara entre homes i 'animals' per a poder doblegar-los a la nostra voluntat, aconseguir que treballin per a nosaltres, portar-los posats, menjar-los... sense cap sentiment de culpa o de pena.

Aquests éssers, podem dir, no són com nosaltres. Un abisme insalvable ha exercit així una funció pràctica a part d'afalagar els egos humans. La formulació que Darwin va donar a aquesta resposta va ser: "No desitgem considerar com a iguals aquells animals que hem convertit en els nostres esclaus."»

Malgrat tot, Sagan mai va assumir que els altres animals fossin respectats des de la mateixa consideració, sinó que va advocar per una explotació “humanitària”. No obstant, el fet que hi reflexionés públicament, en una època en què encara la qüestió animalista amb prou feines era present, aporta un especial interès a la seva obra i és un altre tret que fa créixer la peculiaritat del seu llegat.

Al tram final de la seva vida, mentre afrontava la seva greu malaltia, reflexionava sobre la qüestió moral dels animals en un article recopilat al llibre Milers de Milions:

«Als meus textos he tractat de mostrar quant d'estretament emparentats estem amb altres animals, com de cruel és infligir-los dolor i quina fallida moral significa matar-los per, per exemple, fabricar llapis de llavis.

Tot i així, com va assenyalar el doctor Thomas en rebre el premi Nobel: "L'empelt de medul·la no podria haver aconseguit aplicació clínica sense la investigació en animals, primer amb rosegadors endògens i després amb espècies exògames, sobretot el gos." Aquesta qüestió em crea un gran conflicte, ja que si no hagués estat per la investigació amb animals avui no seria viu.»

Ara bé, és molt qüestionable concloure que emprar altres animals sigui una necessitat i inevitable. És un fet que hi ha moltes tècniques de recerca i teràpia que no impliquen fer servir els animals no humans.

A més, si la necessitat justifiqués usar animals en experiments llavors justificaria igualment fer el mateix amb éssers humans. Si a algú de nosaltres li calgués un trasplantament per a poder continuar en vida i no existís cap altra manera d'aconseguir aquest òrgan que matant un altre humà que no té culpa de la nostra situació, estaria justificat que ho féssim? Per suposat que no. El nostre interès per viure no pot estar per sobre de l'interès per viure d'altres. En això consisteix el principi d'igualtat que fonamenta l'ètica.

D'altra banda, no hi ha cap justificació moral que ens legitimi a fer servir altres animals sense el seu consentiment per a satisfer els nostres desitjos i necessitats. Qualsevol raó que al·leguem valdrà igualment per a fer exactament el mateix amb altres éssers humans. Per què aplicar un criteri moral per als humans i un altre de diferent per als animals? Solament podem apel·lar a un prejudici especista per discriminar entre humans i altres animals que senten i tenen els nostres mateixos interessos bàsics.

En fi, potser serveixi aquesta nota per a promoure l'obra de Sagan i fer veure que la ciència i el pensament racional no s'oposen al veganisme sinó que, al contrari, la raó i la ciència fonamenten i donen suport a l'ètica de Drets Animals.

 

 

La tauromàquia

 

 

«En primer lloc, el fet que alguna cosa —una festa, un costum, una organització social— sigui tradicional no és motiu suficient per a justificar-la. Si fos així, caldria advocar per tota mena d'estupideses i ximpleries fonamentant-nos que estan sancionades per la tradició. En segon lloc, allò que s'anomena tradició és una cosa molt discutible. A qualsevol comunitat una mica desenvolupada culturalment no n'hi ha solament una, sinó diverses tradicions. Tercer, sovint es proclama que alguna cosa és tradicional perquè arrenca d'un passat jutjat remot —encara que pugui ser relativament recent. Els conservadors, per exemple, defensen el que anomenen la tradició, però realment el que defensen és una manera de ser, una manera d'actuar, una manera d'organitzar-se, etcètera, que van sorgir en algun moment de la història i que en aquell moment no eren de cap manera tradicionals, sinó nous —i fins i tot revolucionaris.» Josep Ferrater i Mora

Si es pregunta a un animalista o a un antitaurí què és la tauromàquia el més probable és que la qualifiqui com a "tortura".

Tanmateix, el terme "tortura" tan sols fa referència al fet d'infligir deliberadament un patiment a la víctima, però a la tauromàquia no se li pot aplicar, apropiadament parlant, el concepte de tortura —causar patiment a un individu amb el deliberat propòsit de causar-lo per a obtenir-ne un benefici— ja que l'objectiu principal de la tauromàquia no és la intenció deliberada de provocar patiment.

La finalitat de la tauromàquia és la mateixa que qualsevol altre ús d'animals: obtenir un benefici per als humans; satisfer un desig o aconseguir un propòsit, sense el consentiment dels animals emprats per a això i a expenses de fer malbé la seva llibertat, la seva salut i la seva vida.

L'existència de la tauromàquia, igual que la resta de l'explotació animal, no s'explica sobre la base que els humans siguin cruels per naturalesa –tot i que hi ha casos d'individus que sí que ho són– sinó pel fet d'haver estat educats de manera especista i així haver assumit la creença que fer servir un animal és una cosa totalment normal i acceptable per aconseguir certes finalitats: aliment, vestimenta, diversió.

La tauromàquia és un ritual en què s'escenifica i celebra la dominació i la pretesa "superioritat" de l'ésser humà sobre els altres animals. L'home com a amo i senyor de la resta d'animals. A la pràctica no és diferent del que passa als escorxadors a porta tancada.

Si es fes el mateix amb éssers humans es consideraria un assassinat. Però com que les víctimes no són humanes se les discrimina de la consideració moral, malgrat que els altres animals també són éssers capaços de sentir i tenen desitjos i voluntat pròpia.

La tauromàquia és un exemple públic de la nostra relació amb els altres animals: una relació basada en l'explotació, en el sotmetiment dels qui són més febles o no es poden defensar. Els fem servir com a recursos i productes, ignorant que ells no són objectes sinó que són individus que senten i tenen interessos.

Igual que en el passat vam discriminar i explotar altres humans tan sols per no ser de la nostra raça [racisme] actualment continuem discriminant i explotant altres animals solament per no ser de la nostra espècie: especisme.

En tots dos casos ens basem en característiques irrellevants i ignorem els desitjos i el patiment de les víctimes. Els neguem el mateix respecte que desitgem per a nosaltres mateixos pel simple fet per ser diferents en característiques que no tenen a veure amb la capacitat de sentir o per no tenir un aspecte semblant al nostre.

Realment com a individus agrupats en societat hem progressat moralment o solament hem sofisticat les nostres pràctiques ancestrals? A banda dels greus enfrontaments entre éssers humans, continuem explotant i agredint els altres animals per als nostres fins. Continuem matant-los per a menjar els seus cossos o per vestir-nos amb trossos de la pell, o ens entretenim gràcies a ells mitjançant el sotmetiment o l'agressió.

Pel que fa a la consideració dels altres animals –que encara que no siguin humans experimenten sensacions, emocions, desitjos i tenen voluntat pròpia– amb prou feines hem evolucionat i progressat des de fa milers d'anys.

Tanmateix, també és un fet que podem qüestionar i canviar la inèrcia especista en què vivim i hem estat educats. Podem, i hem de, respectar els altres animals. Aquest respecte comença necessàriament amb el veganisme.

No tenim cap necessitat de fer servir altres animals per a poder viure, estar sans i gaudir de la nostra vida. I no tenim cap justificació ètica que ens legitimi per fer als altres allò que no voldríem que ningú ens fes a nosaltres. Veganisme significa reconèixer els individus no humans com a persones i no com a objectes. És el respecte bàsic que tots desitgem per a nosaltres mateixos.

El fet que la tauromàquia no sigui moralment diferent de qualsevol altre ús d´animals no humans implica que no té justificació que ens centrem a denunciar solament la tauromàquia i ignorem la resta de l'explotació animal.

La forma correcta i efectiva d'abolir la tauromàquia i tota forma d'explotació animal consisteix a anar a l'arrel del problema: la mentalitat especista que considera que els altres animals són éssers inferiors que existeixen per al nostre benefici. Això és el que permet i motiva la nostra violència contra ells. Mentre no aconseguim que aquest paradigma moral que impera a la nostra societat sigui qüestionat i rebutjat, no aconseguirem evitar que les seves conseqüències continuïn succeint.

 

El respecte pels drets

«Posseir drets morals és tenir un tipus de protecció que podem descriure com un senyal invisible de «prohibit el pas». Què prohibeix aquest senyal? Dues coses. Primera: els altres no són moralment lliures per fer mal; dir això és dir que els altres no són lliures per a llevar-nos la vida o danyar el nostre cos al seu gust. Segona, els altres no són moralment lliures per a dificultar la nostra lliure elecció; dir això és dir que els altres no són lliures per limitar la nostra lliure elecció al seu gust. En tots dos casos, el senyal de «prohibit el pas» pretén protegir els nostres béns més importants [la nostra vida, el nostre cos, la nostra llibertat] limitant moralment la llibertat dels altres.» ~ Tom Regan

Sovint s'intenta exposar com a objecció a la idea dels Drets Animals, la circumstància que els animals no-humans no respecten, de fet, els drets d'altres animals o que no tenen capacitat per a respectar els nostres drets.

La primera objecció assenyala un fet que, almenys en part, és cert. Sabem que hi ha animals no-humans que maten, mengen i agredeixen altres animals. No és cert que absolutament tots ells es comportin així, encara que no és una pràctica excepcional sinó més aviat habitual.

Però pensem un moment en el següent:

Sabem que els altres animals generalment no tenen capacitat per ser moralment conscients dels seus actes, i actuar en conseqüència èticament. Encara que alguns sí que disposin de certa empatia i un sentit moral molt bàsic.

Nosaltres, en canvi, sí que disposem d'una consciència moral desenvolupada. No obstant això, cada dia milers d'éssers humans violen els drets d'altres humans i d'altres animals. L'assassinat, la violació, el segrest, l'assetjament, l'explotació... no són pràctiques excepcionals sinó, malauradament, freqüents en el context humà.

Es diu que no hem de reconèixer drets a altres animals perquè ells no respecten els nostres drets o perquè ells no poden respectar els nostres drets.

Del fet que hi hagi éssers humans violin els drets d'altres humans, o no tinguin una consciència moral desenvolupada, es pot derivar raonablement que els humans no han de tenir reconeguts una sèrie de drets fonamentals? Si aquest mateix tipus d'objecció és vàlid per qüestionar la idea que hem de reconèixer drets a altres animals, llavors per lògica també hauria de valer igualment per objectar que reconeguem drets als humans.

Cada dia constatem com molts éssers humans violen sistemàticament els drets dels altres humans. Si aquest argument fos vàlid llavors simplement no podríem tampoc reconèixer drets als humans, ja que molts no respecten els drets d'altres individus.

Així mateix, també succeeix que molts humans manquen de la capacitat per ser moralment conscients dels seus actes i respectar els nostres drets: nadons, discapacitats mentals, ancians senils... No obstant, no considerem que per això hagin de mancar una sèrie de drets bàsics —com el dret de no ser propietat. Si aquesta eventualitat no és vàlida per objectar el reconeixement de drets a éssers humans aleshores tampoc no pot valer per a altres animals. Tal com ja aclaria el professor Tom Regan:

«Se'ns podria objectar que com que els altres animals no respecten els nostres drets llavors nosaltres no tenim l'obligació de respectar els seus. Tot i això, hi ha molts éssers humans que tenen drets però que són incapaços de respectar els drets dels altres. Els nens petits, els trastornats o discapacitats mentals de totes les edats; en aquests casos no al·leguem que estigui bé tractar-los com a eines o recursos perquè ells no tenen en compte els nostres drets. Al contrari, reconeixem que tenim el deure de tractar-los amb respecte. El que és veritat en aquests casos concernents a éssers humans no ho és menys en els casos que concerneixen altres animals.»

Un dret comporta una obligació per a qui està obligat a respectar aquest dret. Però tenir un dret no implica una obligació. Per exemple, els nadons humans tenen drets però no tenen obligacions. Un dret és bàsicament una forma anticonseqüencialista de protegir un interès. Per tant, per tenir un dret tan sols és requisit necessari tenir l'interès que aquest dret protegeix; per exemple: el dret a la vida protegeix l'interès per continuar en vida.

Molts humans no tenen capacitat de complir cap obligació moral; no sols els nadons sinó també els discapacitats mentals i els ancians senils, i mai no podran tenir la capacitat de tenir obligacions. Tot i això, continuen tenint drets bàsics. La possessió de drets fonamentals es basa en la capacitat de tenir interessos; no en la capacitat de complir obligacions.

Si els altres animals són individus amb interessos llavors cap raó justifica tractar-los a ells i als seus interessos de manera diferent de com tractem moralment els nostres. No hi ha cap raó que justifiqui tractar-los de manera diferent pel que fa a la consideració moral bàsica que ens apliquem a nosaltres mateixos.

El motiu pel qual els discriminem injustament altres animals té la causa en el prejudici de l'especisme: aquesta visió que considera que els altres animals que no són humans existeixen per al nostre ús i benefici. Una mentalitat que no és diferent de la que diu que els negres són inferiors i existeixen per a servir els blancs, o que les dones han de viure sotmeses als homes. Simplement un grup d'individus tenen prou força per dominar els altres i beneficiar-se d'aquesta dominació.

Diguem-ho clar: la nostra relació amb els altres animals es basa merament que tenim el poder de dominar les seves vides per a satisfer els nostres desitjos. Els tractem com a objectes, i ignorem deliberadament que ells són individus que senten, que tenen els seus propis interessos: ells són persones no humanes. I quan participem en la seva explotació participem en la violació dels seus drets.

Diem que ells no poden tenir drets reconeguts perquè violen els drets d'altres individus, però, quins drets violen els porcs, les vaques, els pollastres... que viuen tancats a les granges abans de ser portats a l'escorxador? Quins drets violen els ratolins forçats a ser usats com a objecte d'experimentació? Quins drets ha violat l'ovella esclavitzada tota la vida? Som nosaltres els qui violem els seus drets quan els fem servir com si fossin la nostra propietat.

És cert que els drets impliquen obligacions; però el fet que tots els éssers sentents tinguin drets bàsics implica que els qui som agents morals —els qui som responsables dels nostres actes— tenim l'obligació de respectar-los. Aquesta és la implicació essencial entre drets i deures.

Hi ha un dret que no existeix: el dret a fer servir els altres animals per a les nostres finalitats o el dret a infligir-los mal, patiment o mort pel sol fet d'obtenir un benefici a expenses de les seves vides i la seva llibertat. No és que hàgim perdut aquest suposat dret per haver-ne abusat —en realitat qualsevol forma d'explotació animal és un abús en si mateixa— sinó que mai no l'hem tingut. Igual que els blancs mai no han tingut el dret de sotmetre els negres o els homes mai no han tingut el dret de sotmetre les dones.