El respecte pels drets

«Posseir drets morals és tenir un tipus de protecció que podem descriure com un senyal invisible de «prohibit el pas». Què prohibeix aquest senyal? Dues coses. Primera: els altres no són moralment lliures per fer mal; dir això és dir que els altres no són lliures per a llevar-nos la vida o danyar el nostre cos al seu gust. Segona, els altres no són moralment lliures per a dificultar la nostra lliure elecció; dir això és dir que els altres no són lliures per limitar la nostra lliure elecció al seu gust. En tots dos casos, el senyal de «prohibit el pas» pretén protegir els nostres béns més importants [la nostra vida, el nostre cos, la nostra llibertat] limitant moralment la llibertat dels altres.» ~ Tom Regan

Sovint s'intenta exposar com a objecció a la idea dels Drets Animals, la circumstància que els animals no-humans no respecten, de fet, els drets d'altres animals o que no tenen capacitat per a respectar els nostres drets.

La primera objecció assenyala un fet que, almenys en part, és cert. Sabem que hi ha animals no-humans que maten, mengen i agredeixen altres animals. No és cert que absolutament tots ells es comportin així, encara que no és una pràctica excepcional sinó més aviat habitual.

Però pensem un moment en el següent:

Sabem que els altres animals generalment no tenen capacitat per ser moralment conscients dels seus actes, i actuar en conseqüència èticament. Encara que alguns sí que disposin de certa empatia i un sentit moral molt bàsic.

Nosaltres, en canvi, sí que disposem d'una consciència moral desenvolupada. No obstant això, cada dia milers d'éssers humans violen els drets d'altres humans i d'altres animals. L'assassinat, la violació, el segrest, l'assetjament, l'explotació... no són pràctiques excepcionals sinó, malauradament, freqüents en el context humà.

Es diu que no hem de reconèixer drets a altres animals perquè ells no respecten els nostres drets o perquè ells no poden respectar els nostres drets.

Del fet que hi hagi éssers humans violin els drets d'altres humans, o no tinguin una consciència moral desenvolupada, es pot derivar raonablement que els humans no han de tenir reconeguts una sèrie de drets fonamentals? Si aquest mateix tipus d'objecció és vàlid per qüestionar la idea que hem de reconèixer drets a altres animals, llavors per lògica també hauria de valer igualment per objectar que reconeguem drets als humans.

Cada dia constatem com molts éssers humans violen sistemàticament els drets dels altres humans. Si aquest argument fos vàlid llavors simplement no podríem tampoc reconèixer drets als humans, ja que molts no respecten els drets d'altres individus.

Així mateix, també succeeix que molts humans manquen de la capacitat per ser moralment conscients dels seus actes i respectar els nostres drets: nadons, discapacitats mentals, ancians senils... No obstant, no considerem que per això hagin de mancar una sèrie de drets bàsics —com el dret de no ser propietat. Si aquesta eventualitat no és vàlida per objectar el reconeixement de drets a éssers humans aleshores tampoc no pot valer per a altres animals. Tal com ja aclaria el professor Tom Regan:

«Se'ns podria objectar que com que els altres animals no respecten els nostres drets llavors nosaltres no tenim l'obligació de respectar els seus. Tot i això, hi ha molts éssers humans que tenen drets però que són incapaços de respectar els drets dels altres. Els nens petits, els trastornats o discapacitats mentals de totes les edats; en aquests casos no al·leguem que estigui bé tractar-los com a eines o recursos perquè ells no tenen en compte els nostres drets. Al contrari, reconeixem que tenim el deure de tractar-los amb respecte. El que és veritat en aquests casos concernents a éssers humans no ho és menys en els casos que concerneixen altres animals.»

Un dret comporta una obligació per a qui està obligat a respectar aquest dret. Però tenir un dret no implica una obligació. Per exemple, els nadons humans tenen drets però no tenen obligacions. Un dret és bàsicament una forma anticonseqüencialista de protegir un interès. Per tant, per tenir un dret tan sols és requisit necessari tenir l'interès que aquest dret protegeix; per exemple: el dret a la vida protegeix l'interès per continuar en vida.

Molts humans no tenen capacitat de complir cap obligació moral; no sols els nadons sinó també els discapacitats mentals i els ancians senils, i mai no podran tenir la capacitat de tenir obligacions. Tot i això, continuen tenint drets bàsics. La possessió de drets fonamentals es basa en la capacitat de tenir interessos; no en la capacitat de complir obligacions.

Si els altres animals són individus amb interessos llavors cap raó justifica tractar-los a ells i als seus interessos de manera diferent de com tractem moralment els nostres. No hi ha cap raó que justifiqui tractar-los de manera diferent pel que fa a la consideració moral bàsica que ens apliquem a nosaltres mateixos.

El motiu pel qual els discriminem injustament altres animals té la causa en el prejudici de l'especisme: aquesta visió que considera que els altres animals que no són humans existeixen per al nostre ús i benefici. Una mentalitat que no és diferent de la que diu que els negres són inferiors i existeixen per a servir els blancs, o que les dones han de viure sotmeses als homes. Simplement un grup d'individus tenen prou força per dominar els altres i beneficiar-se d'aquesta dominació.

Diguem-ho clar: la nostra relació amb els altres animals es basa merament que tenim el poder de dominar les seves vides per a satisfer els nostres desitjos. Els tractem com a objectes, i ignorem deliberadament que ells són individus que senten, que tenen els seus propis interessos: ells són persones no humanes. I quan participem en la seva explotació participem en la violació dels seus drets.

Diem que ells no poden tenir drets reconeguts perquè violen els drets d'altres individus, però, quins drets violen els porcs, les vaques, els pollastres... que viuen tancats a les granges abans de ser portats a l'escorxador? Quins drets violen els ratolins forçats a ser usats com a objecte d'experimentació? Quins drets ha violat l'ovella esclavitzada tota la vida? Som nosaltres els qui violem els seus drets quan els fem servir com si fossin la nostra propietat.

És cert que els drets impliquen obligacions; però el fet que tots els éssers sentents tinguin drets bàsics implica que els qui som agents morals —els qui som responsables dels nostres actes— tenim l'obligació de respectar-los. Aquesta és la implicació essencial entre drets i deures.

Hi ha un dret que no existeix: el dret a fer servir els altres animals per a les nostres finalitats o el dret a infligir-los mal, patiment o mort pel sol fet d'obtenir un benefici a expenses de les seves vides i la seva llibertat. No és que hàgim perdut aquest suposat dret per haver-ne abusat —en realitat qualsevol forma d'explotació animal és un abús en si mateixa— sinó que mai no l'hem tingut. Igual que els blancs mai no han tingut el dret de sotmetre els negres o els homes mai no han tingut el dret de sotmetre les dones.