La tauromàquia

 

 

«En primer lloc, el fet que alguna cosa —una festa, un costum, una organització social— sigui tradicional no és motiu suficient per a justificar-la. Si fos així, caldria advocar per tota mena d'estupideses i ximpleries fonamentant-nos que estan sancionades per la tradició. En segon lloc, allò que s'anomena tradició és una cosa molt discutible. A qualsevol comunitat una mica desenvolupada culturalment no n'hi ha solament una, sinó diverses tradicions. Tercer, sovint es proclama que alguna cosa és tradicional perquè arrenca d'un passat jutjat remot —encara que pugui ser relativament recent. Els conservadors, per exemple, defensen el que anomenen la tradició, però realment el que defensen és una manera de ser, una manera d'actuar, una manera d'organitzar-se, etcètera, que van sorgir en algun moment de la història i que en aquell moment no eren de cap manera tradicionals, sinó nous —i fins i tot revolucionaris.» Josep Ferrater i Mora

Si es pregunta a un animalista o a un antitaurí què és la tauromàquia el més probable és que la qualifiqui com a "tortura".

Tanmateix, el terme "tortura" tan sols fa referència al fet d'infligir deliberadament un patiment a la víctima, però a la tauromàquia no se li pot aplicar, apropiadament parlant, el concepte de tortura —causar patiment a un individu amb el deliberat propòsit de causar-lo per a obtenir-ne un benefici— ja que l'objectiu principal de la tauromàquia no és la intenció deliberada de provocar patiment.

La finalitat de la tauromàquia és la mateixa que qualsevol altre ús d'animals: obtenir un benefici per als humans; satisfer un desig o aconseguir un propòsit, sense el consentiment dels animals emprats per a això i a expenses de fer malbé la seva llibertat, la seva salut i la seva vida.

L'existència de la tauromàquia, igual que la resta de l'explotació animal, no s'explica sobre la base que els humans siguin cruels per naturalesa –tot i que hi ha casos d'individus que sí que ho són– sinó pel fet d'haver estat educats de manera especista i així haver assumit la creença que fer servir un animal és una cosa totalment normal i acceptable per aconseguir certes finalitats: aliment, vestimenta, diversió.

La tauromàquia és un ritual en què s'escenifica i celebra la dominació i la pretesa "superioritat" de l'ésser humà sobre els altres animals. L'home com a amo i senyor de la resta d'animals. A la pràctica no és diferent del que passa als escorxadors a porta tancada.

Si es fes el mateix amb éssers humans es consideraria un assassinat. Però com que les víctimes no són humanes se les discrimina de la consideració moral, malgrat que els altres animals també són éssers capaços de sentir i tenen desitjos i voluntat pròpia.

La tauromàquia és un exemple públic de la nostra relació amb els altres animals: una relació basada en l'explotació, en el sotmetiment dels qui són més febles o no es poden defensar. Els fem servir com a recursos i productes, ignorant que ells no són objectes sinó que són individus que senten i tenen interessos.

Igual que en el passat vam discriminar i explotar altres humans tan sols per no ser de la nostra raça [racisme] actualment continuem discriminant i explotant altres animals solament per no ser de la nostra espècie: especisme.

En tots dos casos ens basem en característiques irrellevants i ignorem els desitjos i el patiment de les víctimes. Els neguem el mateix respecte que desitgem per a nosaltres mateixos pel simple fet per ser diferents en característiques que no tenen a veure amb la capacitat de sentir o per no tenir un aspecte semblant al nostre.

Realment com a individus agrupats en societat hem progressat moralment o solament hem sofisticat les nostres pràctiques ancestrals? A banda dels greus enfrontaments entre éssers humans, continuem explotant i agredint els altres animals per als nostres fins. Continuem matant-los per a menjar els seus cossos o per vestir-nos amb trossos de la pell, o ens entretenim gràcies a ells mitjançant el sotmetiment o l'agressió.

Pel que fa a la consideració dels altres animals –que encara que no siguin humans experimenten sensacions, emocions, desitjos i tenen voluntat pròpia– amb prou feines hem evolucionat i progressat des de fa milers d'anys.

Tanmateix, també és un fet que podem qüestionar i canviar la inèrcia especista en què vivim i hem estat educats. Podem, i hem de, respectar els altres animals. Aquest respecte comença necessàriament amb el veganisme.

No tenim cap necessitat de fer servir altres animals per a poder viure, estar sans i gaudir de la nostra vida. I no tenim cap justificació ètica que ens legitimi per fer als altres allò que no voldríem que ningú ens fes a nosaltres. Veganisme significa reconèixer els individus no humans com a persones i no com a objectes. És el respecte bàsic que tots desitgem per a nosaltres mateixos.

El fet que la tauromàquia no sigui moralment diferent de qualsevol altre ús d´animals no humans implica que no té justificació que ens centrem a denunciar solament la tauromàquia i ignorem la resta de l'explotació animal.

La forma correcta i efectiva d'abolir la tauromàquia i tota forma d'explotació animal consisteix a anar a l'arrel del problema: la mentalitat especista que considera que els altres animals són éssers inferiors que existeixen per al nostre benefici. Això és el que permet i motiva la nostra violència contra ells. Mentre no aconseguim que aquest paradigma moral que impera a la nostra societat sigui qüestionat i rebutjat, no aconseguirem evitar que les seves conseqüències continuïn succeint.