Una de les suposades raons que se solen al·legar des de postures heterosexistes o homòfobes per a justificar-se és al·legar que l'homosexualitat no és “natural”. Per tant, des del seu punt de vista, practicar l'homosexualitat no seria bo o correcte perquè no és natural. El que sí que seria correcte és prohibir-la i intentar posar-hi remei, o, en tot cas, no donar-li mai el mateix estatus de validesa i reconeixement que té l'heterosexualitat.
Com a resposta a aquesta objecció, s'han publicitat diversos estudis científics que demostren que, lluny de ser una cosa "anti-natura", el comportament homosexual és una cosa relativament habitual a la natura i es pot observar en la conducta de molts altres animals, a banda de l'ésser humà.
Tot i això, considero que aquest enfocament és problemàtic i qüestionable per diverses raons.
En primer lloc; el fet que alguna cosa sigui natural —que potser hi ha alguna cosa que no formi part de la natura?— no ens diu res sobre si és beneficiós o perjudicial, o sobre si és moralment correcte o incorrecte. Molts elements naturals són perjudicials com, per exemple, els bolets verinosos. Hi ha conductes naturals que són lesives i perjudicials, com és el cas de la depredació i el canibalisme. Que alguna cosa sigui natural no vol dir que no sigui perjudicial o que sigui immoral, o ambdues categories alhora.
Allò que altres animals —o altres humans— facin, pel simple fet que ho facin, no és una cosa rellevant per establir allò que moralment està bé o que està malament. Pel simple fet que una conducta sigui habitual a la natura, o a la nostra societat, no implica que sigui èticament bona o dolenta. L'únic que ens indica això és que es dona de manera freqüent o espontània. Els assassinats i les violacions sexuals són conductes habituals que, per desgràcia, es produeixen cada dia.
Molts animals —incloent-hi per descomptat els humans— agredeixen i maten per menjar i coaccionen sexualment altres individus. El comportament dels altres individus no és una base racional per a establir allò que moralment està bé fer.
És l'ètica, fonamentada en la lògica, el que ens indica la diferència entre el bé i el mal. Per ètica entenem la mateixa consideració i respecte a tots els individus sentents i els seus interessos bàsics. Aquesta és la base moral dels Drets Animals.
Pel que fa a la sexualitat, l'única cosa moralment rellevant a tenir en compte és si es tracta d'un acte consentit per algú que en pot donar el consentiment conscient, i si no viola la seguretat física de ningú. Tota la resta seria una qüestió purament privada. Intentar atacar l'homosexualitat al·legant que "no és natural" seria tan absurd com reivindicar-ne la legitimitat apel·lant al mateix criteri de naturalitat. Res d'això no té a veure amb la seva moralitat.
El simple fet que alguna cosa sigui “natural” no la converteix en moralment acceptable. Entenc que per a determinar racionalment la moralitat d'una acció cal basar-se en si compleix uns criteris lògics bàsics; en si es fa amb el consentiment lliure i voluntari dels individus implicats; i en si causa un benefici o perjudici a tots aquells que es puguin veure directament afectats per aquesta acció.
Sovint també s'al·lega que l'homosexualitat no és acceptable perquè no és practicada per la majoria de la població, que és heterosexual. Però encara que una opinió, creença o costum sigui majoritàriament sostinguda per la majoria de la població això no implica que aquesta opinió sigui veritable de fet o moralment acceptable. La pretensió de sostenir que alguna cosa és veritable o bona tan sols perquè molta gent la faci o la cregui així és una fal·làcia lògica.
Encara que la majoria de la gent estigués convençuda que vivim en una Terra plana, aquesta majoria no donaria ni un sol àpex de veracitat a aquesta creença. La veritat d'una creença solament està relacionada amb la correspondència als fets empírics comprovats i als principis bàsics de la lògica.
Altres vegades es diu que l'homosexualitat no és acceptable perquè és intrínsecament estèril. Però en aquest cas passa que tampoc no té cap rellevància moral si una determinada conducta té un suposat propòsit evolutiu. Això últim seria tornar a caure en la fal·làcia que alguna cosa és bona solament perquè és “natural”.
La moralitat de l'homosexualitat no té a veure que sigui "natural" o no, sinó tan sols amb el fet que no impliqui un dany intencionat i es faci amb el consentiment lliure i informat dels participants. Exactament el mateix criteri que ha de seguir l'heterosexualitat. L'heterosexualitat no és moralment acceptable tret que es dugui a terme amb el consentiment lliure i informat entre adults, i no impliqui un dany o perjudici intencionat. El mateix val, en general, per a qualsevol tendència sexual.
Resulta ridícul veure sovint que les postures homòfobes tractin de reivindicar-se apel·lant a la natura però que quan el seu argument que l'homosexualitat no és natural s'evidència insostenible acabin dient que precisament el fet que altres animals practiquin l'homosexualitat és una raó per a proscriure-la, ja que altrament estarem rebaixant-nos a comportar-nos “com a animals”. Primer diuen que la naturalesa és la norma i, quan l'argument falla, a continuació al·leguen que comportar-se de manera natural és menyspreable.
Aquí veiem la mateixa pauta il·lògica que segueixen les postures especistes que tracten primer de justificar la nostra explotació sobre els altres animals al·legant que emprar animals és una cosa "natural", perquè és una cosa que altres animals també fan, però quan se'ls demostra que el canibalisme també és natural —i per tant, segons el seu criteri, hauria de ser una cosa acceptable— acaben dient que el canibalisme no és acceptable perquè ens rebaixaria a comportar-nos com a “animals”.
La discriminació heterosexista suposa un problema seriós que afecta directament la vida de milions d'homosexuals —i en general persones que no encaixen en la sexualitat tradicional. En el fons, totes les mentalitats opressores segueixen la mateixa estructura bàsica. L'única cosa que diferencia l'homofòbia del racisme o l'especisme és una determinada característica de les víctimes que no coincideix amb el paradigma establert. Individus discriminats i oprimits per no ser heterosexuals, o per no ser de la raça indicada, o per no ser humans. Tots ells, tots nosaltres, son i som éssers que senten, que pateixen, que tenen interessos propis, que aspiren a gaudir lliurement de la vida i el benestar.
Solament quan comprenguem que l'únic que importa és la capacitat de sentir, i no pas la raça, l'espècie o l'orientació sexual, i actuem en conseqüència; solament llavors deixarem de causar víctimes innocents l'únic delicte de les quals fou ser diferents en l'aspecte, o en l'orientació sexual, o en la intel·ligència o en la manera de comunicar-se.
Com a resposta a aquesta objecció, s'han publicitat diversos estudis científics que demostren que, lluny de ser una cosa "anti-natura", el comportament homosexual és una cosa relativament habitual a la natura i es pot observar en la conducta de molts altres animals, a banda de l'ésser humà.
Tot i això, considero que aquest enfocament és problemàtic i qüestionable per diverses raons.
En primer lloc; el fet que alguna cosa sigui natural —que potser hi ha alguna cosa que no formi part de la natura?— no ens diu res sobre si és beneficiós o perjudicial, o sobre si és moralment correcte o incorrecte. Molts elements naturals són perjudicials com, per exemple, els bolets verinosos. Hi ha conductes naturals que són lesives i perjudicials, com és el cas de la depredació i el canibalisme. Que alguna cosa sigui natural no vol dir que no sigui perjudicial o que sigui immoral, o ambdues categories alhora.
Allò que altres animals —o altres humans— facin, pel simple fet que ho facin, no és una cosa rellevant per establir allò que moralment està bé o que està malament. Pel simple fet que una conducta sigui habitual a la natura, o a la nostra societat, no implica que sigui èticament bona o dolenta. L'únic que ens indica això és que es dona de manera freqüent o espontània. Els assassinats i les violacions sexuals són conductes habituals que, per desgràcia, es produeixen cada dia.
Molts animals —incloent-hi per descomptat els humans— agredeixen i maten per menjar i coaccionen sexualment altres individus. El comportament dels altres individus no és una base racional per a establir allò que moralment està bé fer.
És l'ètica, fonamentada en la lògica, el que ens indica la diferència entre el bé i el mal. Per ètica entenem la mateixa consideració i respecte a tots els individus sentents i els seus interessos bàsics. Aquesta és la base moral dels Drets Animals.
Pel que fa a la sexualitat, l'única cosa moralment rellevant a tenir en compte és si es tracta d'un acte consentit per algú que en pot donar el consentiment conscient, i si no viola la seguretat física de ningú. Tota la resta seria una qüestió purament privada. Intentar atacar l'homosexualitat al·legant que "no és natural" seria tan absurd com reivindicar-ne la legitimitat apel·lant al mateix criteri de naturalitat. Res d'això no té a veure amb la seva moralitat.
El simple fet que alguna cosa sigui “natural” no la converteix en moralment acceptable. Entenc que per a determinar racionalment la moralitat d'una acció cal basar-se en si compleix uns criteris lògics bàsics; en si es fa amb el consentiment lliure i voluntari dels individus implicats; i en si causa un benefici o perjudici a tots aquells que es puguin veure directament afectats per aquesta acció.
Sovint també s'al·lega que l'homosexualitat no és acceptable perquè no és practicada per la majoria de la població, que és heterosexual. Però encara que una opinió, creença o costum sigui majoritàriament sostinguda per la majoria de la població això no implica que aquesta opinió sigui veritable de fet o moralment acceptable. La pretensió de sostenir que alguna cosa és veritable o bona tan sols perquè molta gent la faci o la cregui així és una fal·làcia lògica.
Encara que la majoria de la gent estigués convençuda que vivim en una Terra plana, aquesta majoria no donaria ni un sol àpex de veracitat a aquesta creença. La veritat d'una creença solament està relacionada amb la correspondència als fets empírics comprovats i als principis bàsics de la lògica.
Altres vegades es diu que l'homosexualitat no és acceptable perquè és intrínsecament estèril. Però en aquest cas passa que tampoc no té cap rellevància moral si una determinada conducta té un suposat propòsit evolutiu. Això últim seria tornar a caure en la fal·làcia que alguna cosa és bona solament perquè és “natural”.
La moralitat de l'homosexualitat no té a veure que sigui "natural" o no, sinó tan sols amb el fet que no impliqui un dany intencionat i es faci amb el consentiment lliure i informat dels participants. Exactament el mateix criteri que ha de seguir l'heterosexualitat. L'heterosexualitat no és moralment acceptable tret que es dugui a terme amb el consentiment lliure i informat entre adults, i no impliqui un dany o perjudici intencionat. El mateix val, en general, per a qualsevol tendència sexual.
Resulta ridícul veure sovint que les postures homòfobes tractin de reivindicar-se apel·lant a la natura però que quan el seu argument que l'homosexualitat no és natural s'evidència insostenible acabin dient que precisament el fet que altres animals practiquin l'homosexualitat és una raó per a proscriure-la, ja que altrament estarem rebaixant-nos a comportar-nos “com a animals”. Primer diuen que la naturalesa és la norma i, quan l'argument falla, a continuació al·leguen que comportar-se de manera natural és menyspreable.
Aquí veiem la mateixa pauta il·lògica que segueixen les postures especistes que tracten primer de justificar la nostra explotació sobre els altres animals al·legant que emprar animals és una cosa "natural", perquè és una cosa que altres animals també fan, però quan se'ls demostra que el canibalisme també és natural —i per tant, segons el seu criteri, hauria de ser una cosa acceptable— acaben dient que el canibalisme no és acceptable perquè ens rebaixaria a comportar-nos com a “animals”.
La discriminació heterosexista suposa un problema seriós que afecta directament la vida de milions d'homosexuals —i en general persones que no encaixen en la sexualitat tradicional. En el fons, totes les mentalitats opressores segueixen la mateixa estructura bàsica. L'única cosa que diferencia l'homofòbia del racisme o l'especisme és una determinada característica de les víctimes que no coincideix amb el paradigma establert. Individus discriminats i oprimits per no ser heterosexuals, o per no ser de la raça indicada, o per no ser humans. Tots ells, tots nosaltres, son i som éssers que senten, que pateixen, que tenen interessos propis, que aspiren a gaudir lliurement de la vida i el benestar.
Solament quan comprenguem que l'únic que importa és la capacitat de sentir, i no pas la raça, l'espècie o l'orientació sexual, i actuem en conseqüència; solament llavors deixarem de causar víctimes innocents l'únic delicte de les quals fou ser diferents en l'aspecte, o en l'orientació sexual, o en la intel·ligència o en la manera de comunicar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada