Lògica

 

«Cal assentar la vida en el més segur i demostrable. I no, com fins ara, en el més indeterminable.» ~Friedrich Nietzsche

Les lleis de la lògica són el fonament i l'estructura de la nostra existència, de tota la nostra percepció i coneixement. Ens cal reconèixer-les per a poder raonar correctament, ja que solament raonant correctament podem conèixer la realitat i viure-hi racionalment.

El fonament del que coneixem per ciència és la lògica i l'observació empírica. Però ni la lògica ni l'observació empírica pertanyen a l'estudi de la ciència, sinó que són els necessaris supòsits sobre els quals es construeix la ciència. I si la ciència ens aporta coneixement fiable sobre la veritat ha de ser perquè tant la lògica com l'observació empírica ens mostren prèviament la veritat.

L'ètica racional té com a fonament els fets empírics i la lògica. Les postures irracionals no tenen com a base els fets empírics ni la lògica, sinó que en lloc dels fets anteposen els seus desitjos, emocions i prejudicis. Aquestes postures no respecten la lògica com a criteri sinó que l'empren fraudulentament per intentar justificar, racionalitzar, les seves idees prèvies.

Tota la lògica està basada i deriva partint del principi d'identitat. En el context de l'ètica, complir el principi d'identitat implica que si tots tenim interessos iguals llavors allò just seria que tots aquests interessos han de ser considerats d'igual manera.

D'altra banda, al contrari del que es creu habitualment, la lògica no és un instrument formal. Una altra cosa és que sí es pugui fer servir com a tal. És important no confondre l'ús que se li pugui donar a X amb la naturalesa pròpia d'X. Els éssers sentents també poden ser usats com a eines, i això no vol dir que ho siguin, ja que no ho són. Encara que moltes doctrines diguin que és lícit emprar altres éssers que senten com a simples eines, en aquest assaig argumentaré que aquesta presumpció és lògicament errònia.

Pel que fa a la lògica passa una cosa molt semblant al que consisteix la nostra visió predominant sobre els animals no humans. Estem tan acostumats a veure'ls com a eines per als nostres fins que no ens adonem —i ens costa acceptar el fet— que no són eines. Els altres animals són éssers conscients — són individus que posseeixen identitat i personalitat pròpia. De la mateixa manera, la lògica no és una eina. La lògica és un contingut de coneixement que ens mostra la naturalesa essencial de la realitat.

La lògica té un contingut. La lògica bàsica consisteix en una sèrie de principis que prescriuen les bases d'on parteix el nostre raonament. El fonament de l'ètica racional és la lògica. No solament el seu fonament formal, sinó també el seu contingut. Per exemple, el principi d'identitat ens assenyala que tot ésser sentent desitja persistir en el seu propi ésser, és a dir, que té un interès en conservar la seva pròpia existència. I en efecte, la biologia i l'etologia confirmen aquest punt. Així, un dels principis morals ha de ser, necessàriament, el respecte per l'interès bàsic de tot individu en conservar la seva vida.

No hi ha, doncs, altra manera de respectar algú que respectant-lo com el que és, és a dir, algú —un ésser que posseeix consciència— un subjecte. Això implica que no se l'ha de tractar mai com si fos un objecte, mai se l'ha d'usar com un simple mitjà per a fins d'una altra persona.

Qualsevol teoria que digui que algú pot o ha de ser usat i sacrificat per a benefici d'altres —o per a aconseguir algun ideal— és una teoria que no respecta el valor inherent dels individus. Aquesta teoria viola la lògica, ja que afirma que hem de considerar els subjectes com si fossin objectes. Això és antiracional i per tant, immoral. Això és just el contrari del que defensa el veganisme.

El veganisme està fonamentat en el principi lògic d'identitat, tant en la seva aplicació formal —com a principi d'igual consideració— com en la seva aplicació material: en el seu reconeixement de la personalitat —la condició de persona— de tots els éssers sentents.

Escrivia Paul Valéry:

 

«Entre els homes tan sols hi ha dues relacions: la lògica o la guerra.»

Triem doncs la lògica. Triem el veganisme.