Peter Singer, l'utilitarisme i l'explotació dels animals

Actualment, l'autor filosòfic que gairebé sempre apareix com a referència quan s'esmenta la qüestió moral dels animals és Peter Singer. Tot i això, les idees de Singer no coincideixen amb les idees dels que defensem una postura moral basada en el veganisme i una ètica de Drets. Per a entendre millor aquestes diferències partiré d'un exemple representatiu.

En una entrevista recent, Peter Singer responia el següent a la qüestió de l'entrevistador:

Entrevistador: "La seva objecció apunta simplement a la manera com es tracta els animals o la seva objecció és cap al fet que triem menjar animals?"

Peter Singer: "Al patiment pel qual els fem passar. No tinc cap objecció cap al fet de menjar animals... si vostè vol menjar-los."

La postura general de Singer suposa no solament un suport a l'explotació dels animals nohumans sinó també a l'abandonament de l'ètica racional. L'utilitarisme és una posició irracional, segons el meu parer, ja que es basa en pressupòsits falsos i és lògicament incoherent.

Si no fem diferències basades en l'espècie, aquest argument que diu que l'única cosa moralment rellevant és el patiment valdria igual per a explotar i menjar éssers humans. Tan sols importaria la manera com ho fem. No hi hauria problema moral en assassinar o violar, sempre que en fer-ho no causéssim patiment o almenys molt de patiment.

Certament, Peter Singer no està a favor dels Drets Animals. El seu objectiu es limita a reduir o eliminar el patiment al món. En això consisteix essencialment l'utilitarisme. Rebutja la idea que els animals tinguem drets morals, és a dir, que mereixem un respecte moral bàsic que ningú no hauria de violar independentment del benefici que es pogués obtenir en fer-ho.

Quan Singer parla de “drets animals” es refereix de forma retòrica a qualsevol protecció legal dels animals. Singer advoca a favor que alguns animals —els més semblants als humans— tinguin drets legals, perquè pensa que seria la millor manera d'evitar una gran "quantitat" de patiment —si bé el patiment no es pot quantificar, solament es poden quantificar els individus.

És important aclarir que quan algú fa servir el terme "drets dels animals" no vol dir necessàriament que amb això defensi que els altres animals tinguin pròpiament drets, tant a nivell moral com legal, sinó que es fa referència simplement a qualsevol protecció legal de certs abusos que es cometen en contra ells. Per exemple, prohibir la tauromàquia —o més aviat una part: les curses de braus sí, però no els correbous.

Òbviament aquest és un ús incorrecte del mot “drets”, encara que sigui molt estès. A la nostra societat, majoritàriament, no es reconeix moralment cap dret als altres animals; i legalment tampoc no tenen drets ja que se'ls classifica dintre de la categoria de propietats. I les propietats no poden tenir drets legals, ja que tan sols les persones en poden tenir.

Peter Singer és pres per la societat, el món acadèmic, i fins i tot majoritàriament pel propi moviment animalista com la referència ideològica principal en la defensa de la consideració moral dels animals. Però resulta que els seus postulats serveixen precisament per a defensar el fet que no hi ha cap problema en què explotem els altres animals. L'únic que importa, segons ell, és que no els fem patir, o que procurem no fer-los patir gaire, o almenys que ho intentem. Qualsevol d'aquestes opcions és vàlida segons l'utilitarisme.

Molta gent pensa que Peter Singer defensa ara coses que no defensava abans, però la veritat és que ell no ha canviat de postura fonamental. El que Singer ha defensat sempre és que el dolor, el patiment està malament i que hem de viure procurant evitar, reduir o eliminar aquest patiment. En això es resumeix bàsicament l'essència de la doctrina.

El fet que Singer en el seu llibre "Alliberament Animal" advoqui en alguns casos a favor de no usar els animals és perquè aleshores li semblava la millor manera d'eliminar el patiment. El que ha canviat ara és simplement que ha augmentat el grau i la distribució d'aquest patiment que li sembla acceptable.

Precisament, les diferències que trobem dins de l'àmbit animalista tenen a veure amb el grau de patiment que cada activista accepta. Uns no n'accepten cap, per això advoquen per l'abolició total; mentre que altres accepten alguns patiments sempre que serveixin per a evitar-ne d'altres i per això advoquen solament per certes prohibicions i reformes. Totes dues postures poden ser perfectament intercanviables.

L'utilitarisme està a favor d'explotar o destruir qualsevol persona sempre que això aconsegueixi suposadament incrementar el benestar o la felicitat general; o reduir el patiment. Això va radicalment en contra de l'ètica de Drets. De fet, per a adoptar l'utilitarisme no cal l'ètica en si mateixa. Amb l'utilitarisme podem fer pràcticament qualsevol cosa amb l'excusa que això beneficiarà molts altres o en reduirà el patiment.

L'utilitarisme no té una justificació diferent de la que pot tenir l'especisme o el racisme. És a dir, afavorir un grup a expenses d'explotar o destruir certs individus injustament discriminats.

Les anàlisis morals que fan els defensors de l'experimentació especista són sempre utilitaristes: fan un balanç entre el patiment que causen [als no-humans] i el patiment que eviten o remeien [als humans]. L'utilitarisme és una filosofia que serveix en realitat per a justificar qualsevol crim. Com diria Tom Regan, potser cal valorar si un violador experimenta un plaer més gran que el patiment que causa a la seva víctima per a determinar que la violació és immoral?

L'utilitarisme es basa en pressupòsits falsos —com el fet que puguem quantificar experiències purament subjectives com la felicitat o el patiment— i a més també es basa en especulacions gratuïtes, ja que és impossible saber quines conseqüències futures poden causar els nostres actes sobre tots aquells que es puguin veure afectats. Aquest és un dels greus problemes i defectes que té aquesta manera de pensar coneguda com a conseqüencialisme.

Fins i tot encara que es pogués mesurar el patiment o predir totes les conseqüències dels nostres actes en qualsevol termini, continuaria essent igualment erroni emprar una persona exclusivament com un recurs o violar la seva integritat física per tal de beneficiar-ne d'altres. Cada persona mereix un respecte bàsic que implica necessàriament no tractar-lo com una cosa, no fer-li mal ni destruir-lo per al nostre benefici.

D'altra banda, una ètica racional no es pot basar en falsedats i especulacions, sinó que s'ha de basar en fets provats, en evidències, en la lògica. Fets provats com que els únics ens reals són els individus, no les espècies [mer concepte inventat] ni la societat [conjunt d'individus]. Evidències com la sentença i la lògica. El principi d'identitat ens diu que hem de tractar de manera igual casos que siguin iguals: i en el mateix fet de sentir som iguals. Som iguals en el fet de tenir interessos bàsics, com ara el desig de viure i d'evitar el mal.

A banda d'això, resulta que la maldat no es pot quantificar. Quantificar és sinònim de comptar, de mesurar. Com es mesura la maldat? Amb quin instrument? No té cap sentit. Tan sols es poden comptar els individus. En cas d'una agressió hi podria haver un llistat de lesions. Però pròpiament parlant ni la maldat ni el patiment es poden mesurar de cap manera. No són quantitats sinó qualitats, tot i que hi pot haver diferències en la intensitat del dany que causin o en la intensitat del dolor que experimentem; però això no altera la naturalesa de qualitat.

Hi ha una maldat moral fonamental que és la violència. Totes les altres són manifestacions, variants d'aquesta. Qualsevol maldat és alguna forma de violència, i totes són igualment dolentes.

En conclusió, i reprenent el tema inicial, sabem que qualsevol persona a qui li ho demanem respondrà que està malament fer patir els animals i que cal intentar evitar que pateixin, però que menjar-los —i explotar-los en general— no és un problema moral. Així que, per què ens cal en Peter Singer? Per a donar més suport filosòfic a l'especisme? El seu treball serveix precisament per a potenciar allò a què s'oposa radicalment la filosofia dels Drets Animals.

Crec que aquesta breu exposició pot ajudar a comprendre perquè l'utilitarisme és incompatible i contrari a l'ètica de drets. Considero que entendre aquest punt és tan necessari com comprendre el problema de l'especisme i la violència.

Una de les grans conquestes morals de la nostra civilització ha estat assumir que cada persona té un valor inherent i mereix un respecte per si mateixa, cosa que significa reconèixer-li uns drets inalienables que la protegeixin davant de qualsevol abús per part del govern, d'empreses o d'altres persones.

En canvi, l'utilitarisme és una ideologia reaccionària que suposa una reculada en el progrés moral, en considerar l'individu com un mer nombre sense dignitat pròpia que es pot fer servir a conveniència per a poder assolir cert objectiu amb l'excusa que afavorirà la societat en general.

Entenc que mentre no prenguem consciència que la manera de pensar utilitarista és profundament equivocada, i ens alliberem d'aquesta obsessió cega amb el patiment, no hi haurà mai un moviment de drets animals, sinó simplement meres iniciatives de reformes a l'explotació dels animals que ajudaran a fer-la més eficient i més acceptable segons cada època i lloc.