Arran de les contínues propostes que es fan per a motivar l'extermini d'animals amb l'excusa que no són autòctons o que perjudiquen l'ecosistema, aquí exposo la resposta —revisada— que vaig publicar com a comentari en un blog d'ambientologia davant d'aquestes iniciatives que pretenen condemnar a mort individus innocents per errors que hem comès nosaltres. No m'oposo a l'ecologisme com a tal —entès bàsicament com la conservació del medi ambient— sinó que al que m'oposo és a l'especisme i la violència en general incloent-hi l'explotació dels animals no-humans.
-----------------------------------------------------------------------------------
Abans de res he de dir que estic en contra que s'alliberin visons de manera irresponsable, o qualsevol altre animal sota el nostre domini, al seu lliure arbitri. En aquest cas perquè són animals depredadors i carnívors que atacaran i mataran altres animals que no tenen cap culpa de res. Aquesta no és la manera correcta d'actuar. En cas d'alliberar-los, seria correcte responsabilitzar-se'n i cuidar-los, evitant que facin mal als altres, igual que es fa amb altres animals alliberats de l'esclavitud. Encara que òbviament el primer que hauríem de qüestionar-nos és quina suposada legitimitat moral tenim per a fer servir altres animals com els nostres esclaus: criant-los, tancant-los i matant-los per al nostre benefici. És a dir, fent-los una cosa que en cap cas consideraríem legítim que els altres ens fessin a nosaltres.
D'altra banda, m'agradaria assenyalar els que critiquen aquests alliberaments basant-se en arguments de tipus ecologista que incorren en una discriminació terriblement injusta. Perquè valoren les accions d'altres animals amb un criteri radicalment diferent del que apliquen als animals humans, i arriben a proposar fins i tot que s'"eliminin" sistemàticament els visons americans, amb l'excusa que danyen el medi ambient i altres animals. Cosa que mai no proposarien, -o sí?- si es tractés d'éssers humans que danyen greument el medi ambient i a altres animals que hi viuen.
Si parlem d'“espècie invasora i perjudicial” per a designar individus no humans que no són autòctons d'un territori però no fem el mateix per a referir-nos igualment a l'espècie humana aleshores incorrem en una discriminació injusta. Atès que l'ésser humà ha envaït tot tipus d'ecosistemes al llarg del planeta, danyant així molt greument el medi ambient i tots els habitants no humans que hi viuen. Tot i això, els que denuncien els animals no humans que ells qualifiquen com a "espècies invasores" no fan el mateix quan es tracta d'éssers humans. Tot i que els humans són actualment sense cap dubte els animals més invasors i nocius del planeta. A què obeeix aquest tracte tan radicalment diferent?
L'espècie que causa més mal, tant al medi ambient com als individus animals que hi viuen, és l'espècie humana. Quants danys causa diàriament l'activitat humana en nombre de milions de víctimes? És una xifra aclaparadora i incomptable. Tot i això, ningú amb ús de raó no proposa que s'exterminin sistemàticament els individus humans. Aleshores per què es proposa com a mesura acceptable assassinar els animals no-humans que suposadament danyen el medi ambient? La resposta és l'especisme. El prejudici especista de considerar que els individus humans, pel simple fet de ser humans, mereixen una consideració moral diferent de la dels altres animals, com es pot veure en aquest cas concret.
Per descomptat, no estic suggerint que exterminem els éssers humans. Al contrari. El que intento assenyalar és que hauríem de respectar els altres animals de la mateixa manera que desitgem que se'ns respecti a nosaltres mateixos. Ja que discriminar-los, pel simple fet de no ser humans, és irracional i injust. Són individus amb capacitat de sentir i que tenen interessos propis: viure, evitar el mal, gaudir de la seva vida... No tenir en consideració aquests interessos és una discriminació injusta, similar al racisme i al sexisme. Tant se val a quin sexe o raça pertany un individu. El que importa és que ell és algú, una persona, que té interessos propis. De la mateixa manera, tampoc no importa l'espècie a què pertany algú perquè el considerem i respectem.
D'altra banda, si al·leguem que els visons d'origen americà no tenen dret a ser a Europa, o on sigui, pel fet que provenen originàriament d'Amèrica, algú podria al·legar el mateix criteri en el context humà, al·legant, per exemple, que els éssers humans que són d'origen africà no tenen dret a ser a Europa. Així és com raonen els defensors del racisme i la xenofòbia. I per a justificar el seu raonament diuen que la presència d'humans que no són autòctons implica un perjudici per als que sí que són suposadament autòctons d'aquest territori, perquè els treuen espai, feina... També al·leguen que la barreja de races comporta l'adulteració i pèrdua de la puresa de la raça autòctona. Això recorda molt els arguments que se solen fer servir per proposar "eradicació" de certs individus no humans.
Per cert, m'agradaria assenyalar que conceptes com el d'“equilibri i harmonia de la natura” són mites completament falsos i anti-científics. No hi ha cap tipus d'equilibri estable ni d'harmonia a la vida natural. El que trobem a la natura són individus que tracten, entre altres coses, de sobreviure i de reproduir-se. No hi ha cap harmonia entre ells més que la derivada per la lluita per la supervivència i l'adaptació al medi. D'altra banda, l'extinció i sorgiment d'espècies és quelcom que passa des de fa molts milions d'anys i és una cosa que passa de manera natural. No hi ha cap equilibri ni harmonia. Parlar de "conservació de les espècies" com si fos un ideal a què aspira la natura és senzillament un error. Això no és res més que un mite.
A la natura no hi ha cap estabilitat ni equilibri. Això és un invent forjat a la ment de l'home. Segons explica la teoria de l'evolució per selecció natural, el que passa a la natura és un constant canvi i dinamisme, tant a nivell individual com global. De totes maneres, tenint en compte que els humans estem constantment afectant, sovint de manera molt perjudicial, el medi ambient i els animals que hi viuen, per què no proposem per aquest mateix motiu exterminar els humans igual que proposem exterminar els no-humans?
Si estem a favor d'exterminar altres animals quan suposadament suposin un perill per al medi ambient, aleshores per coherència, hauríem d'estar d'acord a efectuar la mateixa mesura contra éssers humans que suposen un evident i manifest perill contra el medi ambient. Per què caldria aplicar un criteri diferent per als humans? Però jo no estic d'acord amb exterminar ningú. Hi ha altres solucions que són compatibles amb respectar les vides d'altres individus que, com nosaltres, volen viure i que no els facin mal.
És possible controlar poblacions d'individus no humans a la natura, solament quan sigui lícit fer-ho, sense haver de recórrer a matar-los. Per exemple, se'ls pot acollir i tenir cura mentre visquin –igual que en el context humà hi ha els camps d'acollida de refugiats. També hi ha la possibilitat d'esterilitzar-los i després tornar-los al seu hàbitat —això ja es fa. Així que impossible sense recórrer a matar-los no ho és. Però per això abans hauríem de veure'ls com a individus que mereixen respecte per si mateixos i no despersonalitzar-los mitjançant conceptes com "fauna", que ens impedeixen empatitzar i reconèixer que ells no són objectes, sinó que són algú, no alguna cosa.
En definitiva, no hi ha dubte que els qui alliberen de manera irresponsable els visons, o altres animals, haurien de reflexionar profundament sobre la moralitat dels seus actes i les conseqüències que provoquen. Però els qui, d'altra banda, proposen assassinar aquests animals haurien de reflexionar igualment sobre l'error d'aquesta manera de veure els altres animals com si fossin mers objectes o recursos per al nostre propi benefici i gaudi. Com si fossin mers exemplars d'una espècie, que no mereixen consideració i respecte per ells mateixos com a individus. És així com molts partidaris d'ideologies racistes han vist els éssers humans, amb els resultats que ja tots sabem. De la mateixa manera, aquesta visió aplicada als altres animals està provocant les mateixes terribles conseqüències. La nostra relació actual amb els altres animals està basada en la dominació especista i l'explotació sobre ells. I això senzillament no té cap justificació moral.
Com ja he assenyalat al principi, no estic a favor d'alliberar de l'esclavitud cap animal per després simplement abandonar-lo al seu lliure albir permetent que malmeti o mati altres individus innocents. Estic a favor d'alliberar-los solament en el cas que els qui ho facin es responsabilitzin d'aquests individus i evitin que facin mal als altres. De tota manera, els alliberaments no aconseguiran acabar amb l'explotació animal. Això tan sols acabarà quan deixem de veure els altres animals com a éssers inferiors que no mereixen respecte per si mateixos i que existeixen per a ser usats per nosaltres.
El pitjor de tot és que els animals alliberats no tenen cap culpa d'aquesta situació. De fet, són els únics que no en tenen en cap grau. Però són ells a qui es pretén fer pagar amb la vida un error que hem causat nosaltres. Això és una completa injustícia. Seria com proposar que matéssim éssers humans pel simple fet d'haver nascut com a fruit d'una violació sexual, quan no tenen culpa de l'origen que ha causat la seva vida. No és moralment acceptable arrabassar la vida a éssers innocents que no tenen responsabilitat d'una situació que ells no han provocat, i que ni tan sols són moralment responsables dels seus actes. Per tant, hem de veure el problema des d'una perspectiva radicalment diferent i proposar solucions que respectin les vides i els interessos de tots els implicats. A més, tal com assenyala encertadament el biòleg Pedro Méndez:
Si creiem en la raó i l'ètica com a guia de la nostra vida —i no en la mera imposició del poder, la força i la violència— és urgent que ens replantegem i canviem aquesta visió injusta que tenim sobre els altres animals.
-----------------------------------------------------------------------------------
Abans de res he de dir que estic en contra que s'alliberin visons de manera irresponsable, o qualsevol altre animal sota el nostre domini, al seu lliure arbitri. En aquest cas perquè són animals depredadors i carnívors que atacaran i mataran altres animals que no tenen cap culpa de res. Aquesta no és la manera correcta d'actuar. En cas d'alliberar-los, seria correcte responsabilitzar-se'n i cuidar-los, evitant que facin mal als altres, igual que es fa amb altres animals alliberats de l'esclavitud. Encara que òbviament el primer que hauríem de qüestionar-nos és quina suposada legitimitat moral tenim per a fer servir altres animals com els nostres esclaus: criant-los, tancant-los i matant-los per al nostre benefici. És a dir, fent-los una cosa que en cap cas consideraríem legítim que els altres ens fessin a nosaltres.
D'altra banda, m'agradaria assenyalar els que critiquen aquests alliberaments basant-se en arguments de tipus ecologista que incorren en una discriminació terriblement injusta. Perquè valoren les accions d'altres animals amb un criteri radicalment diferent del que apliquen als animals humans, i arriben a proposar fins i tot que s'"eliminin" sistemàticament els visons americans, amb l'excusa que danyen el medi ambient i altres animals. Cosa que mai no proposarien, -o sí?- si es tractés d'éssers humans que danyen greument el medi ambient i a altres animals que hi viuen.
Si parlem d'“espècie invasora i perjudicial” per a designar individus no humans que no són autòctons d'un territori però no fem el mateix per a referir-nos igualment a l'espècie humana aleshores incorrem en una discriminació injusta. Atès que l'ésser humà ha envaït tot tipus d'ecosistemes al llarg del planeta, danyant així molt greument el medi ambient i tots els habitants no humans que hi viuen. Tot i això, els que denuncien els animals no humans que ells qualifiquen com a "espècies invasores" no fan el mateix quan es tracta d'éssers humans. Tot i que els humans són actualment sense cap dubte els animals més invasors i nocius del planeta. A què obeeix aquest tracte tan radicalment diferent?
L'espècie que causa més mal, tant al medi ambient com als individus animals que hi viuen, és l'espècie humana. Quants danys causa diàriament l'activitat humana en nombre de milions de víctimes? És una xifra aclaparadora i incomptable. Tot i això, ningú amb ús de raó no proposa que s'exterminin sistemàticament els individus humans. Aleshores per què es proposa com a mesura acceptable assassinar els animals no-humans que suposadament danyen el medi ambient? La resposta és l'especisme. El prejudici especista de considerar que els individus humans, pel simple fet de ser humans, mereixen una consideració moral diferent de la dels altres animals, com es pot veure en aquest cas concret.
Per descomptat, no estic suggerint que exterminem els éssers humans. Al contrari. El que intento assenyalar és que hauríem de respectar els altres animals de la mateixa manera que desitgem que se'ns respecti a nosaltres mateixos. Ja que discriminar-los, pel simple fet de no ser humans, és irracional i injust. Són individus amb capacitat de sentir i que tenen interessos propis: viure, evitar el mal, gaudir de la seva vida... No tenir en consideració aquests interessos és una discriminació injusta, similar al racisme i al sexisme. Tant se val a quin sexe o raça pertany un individu. El que importa és que ell és algú, una persona, que té interessos propis. De la mateixa manera, tampoc no importa l'espècie a què pertany algú perquè el considerem i respectem.
D'altra banda, si al·leguem que els visons d'origen americà no tenen dret a ser a Europa, o on sigui, pel fet que provenen originàriament d'Amèrica, algú podria al·legar el mateix criteri en el context humà, al·legant, per exemple, que els éssers humans que són d'origen africà no tenen dret a ser a Europa. Així és com raonen els defensors del racisme i la xenofòbia. I per a justificar el seu raonament diuen que la presència d'humans que no són autòctons implica un perjudici per als que sí que són suposadament autòctons d'aquest territori, perquè els treuen espai, feina... També al·leguen que la barreja de races comporta l'adulteració i pèrdua de la puresa de la raça autòctona. Això recorda molt els arguments que se solen fer servir per proposar "eradicació" de certs individus no humans.
Per cert, m'agradaria assenyalar que conceptes com el d'“equilibri i harmonia de la natura” són mites completament falsos i anti-científics. No hi ha cap tipus d'equilibri estable ni d'harmonia a la vida natural. El que trobem a la natura són individus que tracten, entre altres coses, de sobreviure i de reproduir-se. No hi ha cap harmonia entre ells més que la derivada per la lluita per la supervivència i l'adaptació al medi. D'altra banda, l'extinció i sorgiment d'espècies és quelcom que passa des de fa molts milions d'anys i és una cosa que passa de manera natural. No hi ha cap equilibri ni harmonia. Parlar de "conservació de les espècies" com si fos un ideal a què aspira la natura és senzillament un error. Això no és res més que un mite.
A la natura no hi ha cap estabilitat ni equilibri. Això és un invent forjat a la ment de l'home. Segons explica la teoria de l'evolució per selecció natural, el que passa a la natura és un constant canvi i dinamisme, tant a nivell individual com global. De totes maneres, tenint en compte que els humans estem constantment afectant, sovint de manera molt perjudicial, el medi ambient i els animals que hi viuen, per què no proposem per aquest mateix motiu exterminar els humans igual que proposem exterminar els no-humans?
Si estem a favor d'exterminar altres animals quan suposadament suposin un perill per al medi ambient, aleshores per coherència, hauríem d'estar d'acord a efectuar la mateixa mesura contra éssers humans que suposen un evident i manifest perill contra el medi ambient. Per què caldria aplicar un criteri diferent per als humans? Però jo no estic d'acord amb exterminar ningú. Hi ha altres solucions que són compatibles amb respectar les vides d'altres individus que, com nosaltres, volen viure i que no els facin mal.
És possible controlar poblacions d'individus no humans a la natura, solament quan sigui lícit fer-ho, sense haver de recórrer a matar-los. Per exemple, se'ls pot acollir i tenir cura mentre visquin –igual que en el context humà hi ha els camps d'acollida de refugiats. També hi ha la possibilitat d'esterilitzar-los i després tornar-los al seu hàbitat —això ja es fa. Així que impossible sense recórrer a matar-los no ho és. Però per això abans hauríem de veure'ls com a individus que mereixen respecte per si mateixos i no despersonalitzar-los mitjançant conceptes com "fauna", que ens impedeixen empatitzar i reconèixer que ells no són objectes, sinó que són algú, no alguna cosa.
En definitiva, no hi ha dubte que els qui alliberen de manera irresponsable els visons, o altres animals, haurien de reflexionar profundament sobre la moralitat dels seus actes i les conseqüències que provoquen. Però els qui, d'altra banda, proposen assassinar aquests animals haurien de reflexionar igualment sobre l'error d'aquesta manera de veure els altres animals com si fossin mers objectes o recursos per al nostre propi benefici i gaudi. Com si fossin mers exemplars d'una espècie, que no mereixen consideració i respecte per ells mateixos com a individus. És així com molts partidaris d'ideologies racistes han vist els éssers humans, amb els resultats que ja tots sabem. De la mateixa manera, aquesta visió aplicada als altres animals està provocant les mateixes terribles conseqüències. La nostra relació actual amb els altres animals està basada en la dominació especista i l'explotació sobre ells. I això senzillament no té cap justificació moral.
Com ja he assenyalat al principi, no estic a favor d'alliberar de l'esclavitud cap animal per després simplement abandonar-lo al seu lliure albir permetent que malmeti o mati altres individus innocents. Estic a favor d'alliberar-los solament en el cas que els qui ho facin es responsabilitzin d'aquests individus i evitin que facin mal als altres. De tota manera, els alliberaments no aconseguiran acabar amb l'explotació animal. Això tan sols acabarà quan deixem de veure els altres animals com a éssers inferiors que no mereixen respecte per si mateixos i que existeixen per a ser usats per nosaltres.
El pitjor de tot és que els animals alliberats no tenen cap culpa d'aquesta situació. De fet, són els únics que no en tenen en cap grau. Però són ells a qui es pretén fer pagar amb la vida un error que hem causat nosaltres. Això és una completa injustícia. Seria com proposar que matéssim éssers humans pel simple fet d'haver nascut com a fruit d'una violació sexual, quan no tenen culpa de l'origen que ha causat la seva vida. No és moralment acceptable arrabassar la vida a éssers innocents que no tenen responsabilitat d'una situació que ells no han provocat, i que ni tan sols són moralment responsables dels seus actes. Per tant, hem de veure el problema des d'una perspectiva radicalment diferent i proposar solucions que respectin les vides i els interessos de tots els implicats. A més, tal com assenyala encertadament el biòleg Pedro Méndez:
"Si no s'aturen primer els excessos que causem nosaltres, la persecució de les mal anomenades espècies invasores no és més que la recerca d'un boc expiatori. Així no se solucionarà res, més aviat al contrari, s'empitjoraran les coses mentre no reconeguem que l'espècie exòtica invasora més perjudicial és Homo sapiens. Primer controlem-nos a nosaltres mateixos i després vegem tranquil·lament el següent a solucionar."
Si creiem en la raó i l'ètica com a guia de la nostra vida —i no en la mera imposició del poder, la força i la violència— és urgent que ens replantegem i canviem aquesta visió injusta que tenim sobre els altres animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada