En aquesta nota m’agradaria compartir una interessant conferència de Sam Harris en què ens ofereix una exposició sobre com entén que hauríem de fonamentar la nostra moral. Fins i tot sense estar realment d’acord amb el què proposa, considero que la perspectiva que ens ofereix permet plantejar-nos l’ètica des de la racionalitat. La qual cosa ja és molt si tenim en compte d’on partim.
«Sovint es diu que la ciència no pot brindar-nos una base per a la moralitat i els valors humans perquè la ciència tracta amb fets i els fets i els valors semblen pertànyer a altres esferes. Sovint es pensa que no hi ha descripció de com és el món que pugui dir-nos com hauria de ser. Però penso, clarament, que això no és cert. Els valors són un tipus de fets. Són fets sobre el benestar dels éssers conscients.»
El plantejament que exposa Sam Harris, exposat més a bastament en el seu llibre «The moral Landscape» (El paisatge moral) em sembla encertat en alguns punts com el d’establir com a base moral el fet que tots els éssers conscients, tan humans com no humans, cerquen la pròpia conservació i benestar.
Tanmateix, no estic d’acord en creure que la ciència per sí mateixa pugui respondre a qüestions morals. Aquest plantejament no deixa de ser una variant de la fal·làcia naturalista. De fet, m’he trobat sovint amb molts denominats ateus, racionalistes i escèptics que tracten de justificar l’especisme i l’explotació animal basant-se en el fet natural de l’evolució biològica o apel·lant al que altres animals fan a la natura.
En el que sí estic d’acord amb Harris és en que l’ètica ha de tenir en compte els resultats de la ciència, i en que les qüestions morals han de ser afrontades i respostes seguint el mateix mètode racional bàsic que fer servir la ciència: aplicar la lògica en els fets empírics comprovats.
Crec que potser l'error principal que comet Harris és no tenir en compte la lògica com un component bàsic i fundacional de l'ètica. El mateix error en què incorre per exemple l'utilitarisme. L'ètica racional no tracta solament sobre el benestar sinó també sobre la igualtat i el respecte per l'individu. L'única manera de respectar la igualtat de tots els individus és mitjançant els drets.
La ciència pot dir-nos moltes coses sobre la moralitat -sobre del seu origen, sobre la seva validesa empírica. Però la ciència no pot establir el que està moralment bé o malament. La ciència és una descripció del món natural i no pot establir normes morals. Els arguments que fa servir Harris en realitat estan basats en la lògica. La lògica és el fonament de l'ètica.
La lògica, juntament amb la sensació, és la veritat axiomàtica sobre la qual es fonamenta tot el nostre coneixement racional. La lògica no és una ciència sinó que és la base de la ciència; tal i com ho és de l'ètica racional. Per exemple, el principi moral d'igualtat, o de la mateixa consideració, és bàsicament el principi lògic d'identitat [A = A] aplicat a la sentença: si tots tenim un interès igual, o molt semblant, llavors aquest interès ha de ser tractat de manera igual, ja que és el mateix interès, encara que es doni en individus diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada