El numeret dels ous

Molta gent que consumeix productes d'origen animal és sensible al fet que els altres animals pateixen a causa d'aquest consum. Per intentar evitar aquest patiment promouen i donen suport a mesures com "gàbies més grosses" amb les que pretenen continuar l'explotació dels animals però ara amb la consciència més tranquil·la perquè pensen que les seves condicions són millors i que ja no pateixen tant.

Un problema fonamental en aquest plantejament rau en què passa per alt el fet que a altres animals no solament els importa evitar el patiment, sinó que també volen viure, conservar la pròpia existència, i gaudir de la seva vida en llibertat, lliures de sotmetiment.

La veritable qüestió de fons en aquest tema seria, per tant, aclarir abans de res quina suposada justificació moral tenim per emprar els altres animals com a menjar. Ja sigui per a menjar-nos els seus cossos o el que sigui procedent: llet, ous…

D'una banda, no tenim cap necessitat nutricional de consumir substàncies d'origen animal per estar sans. Les proteïnes, les vitamines, els minerals i tots els nutrients en general que ens calen els podem obtenir fàcilment d'aliments d'origen vegetal.

D'altra banda, no podem justificar èticament el fet de fer servir altres animals com a recursos, com a objectes de consum, més del que podem justificar usar altres humans en els mateixos termes.

Els altres animals són éssers amb capacitat de sentir. No són coses, no són objectes, són individus amb interessos propis. El sol fet que no siguin humans no justifica moralment que els puguem fer servir, ignorant el seu consentiment i els seus interessos. En tractar altres animals com a recursos, com si fossin la nostra propietat, el que fem és practicar l'esclavatge.

Ous de corral: Rere el mite del tracte humanitari

Donem per fet que no hi ha un problema ètic al fer servir altres animals per a satisfer les nostres necessitats i gustos. La posició del 'Benestar Animal' és la que predomina a la nostra societat. Així, en el millor dels casos tan sols ens qüestionem si el fet de fer-los servir els comporta molt de patiment, i ens demanem com el podríem evitar-lo o reduir. Però el cert és que en primer de tot ens hauríem de demanar per què usem altres animals com si fossin màquines de producció —per què fem servir éssers que senten com si fossin objectes— i quina suposada legitimitat moral tenim per a coaccionar-los per a que ens serveixin com a productes.

Realment, les etiquetes dels productes animals que suposadament garanteixen el “benestar animal” tan sols serveixen per a proporcionar benestar i tranquil·litat de consciència als qui consumeixen aquests productes. El benestar real dels animals no és compatible amb la seva explotació. Totes les gallines usades per a produir ous hauran viscut tota la (curta) vida confinades en espais tancats, ja siguin gàbies o corrals, i finalment, quan ja no siguin productives, seran enviades a l'escorxador.

https://www.change.org/p/sólo-comeré-huevos-camperos

Alguns grups animalistes promouen el consum de productes animals etiquetats com ecològics perquè consideren que esclavitzar altres animals està bé si es fa a l'aire lliure; encara que després tots els animals acabin a l'escorxador, l'únic que a aquests grups els preocupa en aparença és el benestar de les víctimes. Si el benestar és suposadament d'un “nivell alt” aleshores tot està bé.

El numeret dels ous és un altre exemple més de les conseqüències que es deriven al focalitzar la nostra atenció exclusivament en el patiment com a únic problema de la nostra relació amb els altres animals. Això solament ha servit per a perpetuar-ne l'explotació.

Si l'únic que importa és el patiment, llavors es cercaran maneres d'intentar reduir el patiment però sense qüestionar el fet mateix que usem altres animals com a mitjans per als nostres fins. Així ningú no es qüestiona el fet que hem cosificat éssers sentents per a sotmetre'ls com els nostres esclaus.





Si no tenim necessitat ni tampoc cap justificació moral per a continuar menjant i explotant els altres animals, en què ens diferenciem d'aquells que qualifiquem d'"abusadors" o "maltractadors"? Si consumim animals infligim dany i patiment solament per costum i per plaer; no per necessitat. El canvi que vulguem veure als altres hauria de començar primer en nosaltres mateixos.

Gairebé tots estem d'acord que no està bé fer mal innecessàriament als altres animals. Però cada cop que participem en l'explotació animal realment actuem just de la manera contrària del que diem.

Si de debò ens importen els altres animals, i ens prenem seriosament els seus interessos, deixarem de participar en la seva explotació.

Si reconeixem que els animals mereixen respecte moral, aleshores no consumirem 'ous zero' sinó zero ous.