L'especisme és un prejudici que consisteix a discriminar moralment els individus segons l'espècie a què pertanyen. Això vol dir que segons l'espècie en què siguis classificat mereixes una determinada consideració moral o cap consideració moral en absolut. Així, l'especisme funciona de manera semblant a prejudicis anàlegs com el racisme o el sexisme.
En el passat hi ha hagut una gran quantitat de definicions sobre què és una espècie. Avui dia preval una definició basada en criteris genètics —es defineix l'espècie com aquell conjunt d'individus que poden procrear entre ells i tenir descendència fèrtil. Charles Darwin va escriure que «considero el terme espècie com un donat arbitràriament, per conveniència, a un conjunt d'individus que s'assemblen molt entre ells.» Podem comprovar que l'espècie no existeix com una entitat real, sinó que és un concepte que nosaltres hem creat.
Un cop aclarit això, als defensors de l'especisme caldria dirigir-los diverses qüestions rellevants:
Per què s'haurien de donar drets segons els gens? Si els drets s'han de donar segons els gens, per què la línia s'ha de traçar a la categoria d'espècie, i no a la categoria de raça, l'ordre, el filum o el regne? Alguns gens determinen el color de la pell o el sexe biològic, quins gens determinen l'existència de drets? Basar els drets a l'espècie no sembla més racional que basar-los en la pigmentació de la pell o els genitals, que també estan determinats genèticament.
Quan es tracta d'éssers humans, reconeixem drets bàsics a conservar i protegir les nostres vides i cossos. Considerem aquests drets inalienables, cosa que vol dir que ningú no pot violar-los per al seu benefici. Reconeixem als humans el dret a la vida, a causa del nostre interès a evitar el mal i la mort. Se'ns dóna control sobre el nostre cos perquè no volem que els nostres cossos siguin danyats ni emprats per ser sotmesos a la voluntat dels altres. Com que entenem que tots tenim els mateixos interessos bàsics, protegim els humans de ser segrestats, esclavitzats, engabiats, assassinats o mutilats. Com a societat civilitzada condemnem aquells que violen aquests drets en altres humans.
Les evidències que ens aporta la ciència a través de la biologia, l'etologia i la neurociència, no presenta dubtes sobre la veracitat d'afirmar que les vaques, porcs, pollastres i altres animals que fem servir per a menjar i altres fins també experimenten temor quan les seves vides estan amenaçades, dolor quan els seus cossos són mutilats, i avorriment i frustració quan són confinats de per vida.
Els animals no-humans donen mostres notòries que valoren les seves vides i la seva llibertat, i lluiten contra el sotmetiment, la mutilació i la mort. Quan els traiem la vida o la llibertat estem violant els mateixos interessos que protegim en els humans. L'única diferència és l'espècie. Però l'espècie no és un criteri més raonable del que és la raça o el sexe.
Qüestionar i eradicar aquest prejudici no és una tasca fàcil, com reconeixia el mateix Charles Darwin, perquè «als animals a qui hem convertit en els nostres esclaus, no ens agrada considerar-los com els nostres iguals.»
Ja que els altres animals poden sentir, i tenen un interès a viure, igual que nosaltres, no els hauríem de reconèixer com a mereixedors de drets inherents? Si l'especisme és, per tant, un prejudici irracional i un criteri erroni moralment, no haurien de gaudir els altres animals de la mateixa protecció que gaudim nosaltres per a les seves vides i els seus cossos?
Com a individus responsables dels nostres actes que som, com podem justificar moralment la nostra contínua explotació i matança d'animals? Dir que som més intel·ligents que ells, o més poderosos que ells, no és diferent d'al·legar que està bé explotar i matar éssers humans solament perquè som més intel·ligents o més poderosos que ells. Així ho denuncia Gary Francione:
«Assenyalar que podem explotar els altres animals perquè som “superiors” no és res més que dir que tenim més poder que ells. I res més. I exceptuant els partits feixistes, la majoria de nosaltres rebutgem la visió que el poder estableix allò que és correcte. Així que per què, digueu-me, és aquest principi tan cegament acceptat quan es tracta de la nostra relació amb els altres animals?»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada