No fa gaire algú em preguntava:
En l'exemple exposat, el motiu pel qual el seu avi tenia cura d'aquells animals era que desitjava obtenir un producte que el beneficiava. I goso suposar que quan per algun motiu deixaven de produir llet o ous segurament els matava per a poder menjar-los. Això és el que habitualment passa en un context d'explotació com a conseqüència de veure els altres animals com a objectes per a satisfer els nostres desitjos i no com a subjectes que tenen un valor inherent.
És pràcticament impossible consumir ous o lactis, o qualsevol altre producte d'origen animal, sense danyar altres animals. Explotar algú significa usar-lo com un mer recurs —com un simple mitjà per a aconseguir una fi. Per això l'explotació d'éssers sentents és immoral independentment de la manera com es dugui a terme. L'assassinat, la tortura, la violació i l'esclavitud són accions moralment errònies en si mateixes a banda de la forma concreta en què es realitzin
Considerem que el problema de l'assassinat és el mètode amb què es realitza? Considerem que el problema de la violació és el mètode amb què sigui realitzada? Considerem que el problema de l'esclavitud és el mètode amb què es realitza? I si no és així, si comprenem que assassinar, violar i esclavitzar són accions intrínsecament injustes sense importar la manera com es faci, aleshores per què apliquem un criteri diferent quan les víctimes de les mateixes accions són els animals? L'espècie no és un criteri més rellevant que la raça o el sexe pel que fa a la consideració moral dels individus.
La qüestió moral fonamental rau en el què —en allò que fem als animals— i no en el com —en com els ho fem. Encara que fos cert que en determinades situacions els animals explotats patissin "poc", o fossin més ben tractats que en altres casos, el fet mateix d'usar-los ja és explotació. Qualsevol ús d'animals és un abús, perquè el duem a terme sempre sense el consentiment i a expenses de vulnerar la seva llibertat i la seva vida per al nostre benefici.
Des d'una perspectiva humanitària, si algú sincerament desitgés no causar danys i sofriments innecessaris a altres animals, aleshores l'única forma real i efectiva d'aconseguir-ho és deixar d'emprar-los —deixar de consumir-los. No ens cal fer servir els animals per a alimentar-nos ni per a satisfer les necessitats vitals en general.
Hi ha una raó per la qual no mengem cadàvers i secrecions d'éssers humans fins i tot encara que en fer-ho suposadament no malmetéssim ningú. La raó és que aquesta conducta en aparença innòcua afavoreix la idea a la nostra ment que els humans són menjar. Aquesta conducta afavoreix la cosificació dels éssers humans. Aquesta és una de les raons per les quals aquesta conducta es va començar a proscriure fa segles. I és també una altra de les raons per les quals hem de rebutjar rotundament el consum d'animals, si de veritat volem acabar amb la seva explotació.
Si ens basem en la justícia, respectar els altres animals solament pot tenir una opció raonable: veganisme.
«Però no és possible consumir ous i llet sense danyar o explotar l'animal? És a dir, una mena d'interacció biològica mutual. No ho veig antiètic, crec. El meu avi tenia un camp amb galls i gallines, les cuidava bé, no eren tancades ni maltractades, i menjava els seus ous... És clar, és difícil quan un no disposa d'espai, i viu a la ciutat.»Per a respondre aquesta qüestió m'agradaria citar unes paraules del professor Bob Torres:
«Fins i tot si fos possible d'alguna manera produir llet i ous que no provoquessin la mort de milers de milions d'animals cada any, l'explotador hauria de continuar encara confinant i controlant els animals per a obtenir els productes esmentats per als seus consumidors.»El que explica el professor Torres és que encara que poguéssim suposadament fer servir els animals sense causar-los mort ni patiment —cosa que és virtualment impossible— continuaria essent una acció errònia, perquè estaríem tractant-los com a recursos per al nostre benefici, i no com a persones que són, i que mereixen el mateix respecte bàsic que desitgem per a nosaltres.
En l'exemple exposat, el motiu pel qual el seu avi tenia cura d'aquells animals era que desitjava obtenir un producte que el beneficiava. I goso suposar que quan per algun motiu deixaven de produir llet o ous segurament els matava per a poder menjar-los. Això és el que habitualment passa en un context d'explotació com a conseqüència de veure els altres animals com a objectes per a satisfer els nostres desitjos i no com a subjectes que tenen un valor inherent.
És pràcticament impossible consumir ous o lactis, o qualsevol altre producte d'origen animal, sense danyar altres animals. Explotar algú significa usar-lo com un mer recurs —com un simple mitjà per a aconseguir una fi. Per això l'explotació d'éssers sentents és immoral independentment de la manera com es dugui a terme. L'assassinat, la tortura, la violació i l'esclavitud són accions moralment errònies en si mateixes a banda de la forma concreta en què es realitzin
Considerem que el problema de l'assassinat és el mètode amb què es realitza? Considerem que el problema de la violació és el mètode amb què sigui realitzada? Considerem que el problema de l'esclavitud és el mètode amb què es realitza? I si no és així, si comprenem que assassinar, violar i esclavitzar són accions intrínsecament injustes sense importar la manera com es faci, aleshores per què apliquem un criteri diferent quan les víctimes de les mateixes accions són els animals? L'espècie no és un criteri més rellevant que la raça o el sexe pel que fa a la consideració moral dels individus.
La qüestió moral fonamental rau en el què —en allò que fem als animals— i no en el com —en com els ho fem. Encara que fos cert que en determinades situacions els animals explotats patissin "poc", o fossin més ben tractats que en altres casos, el fet mateix d'usar-los ja és explotació. Qualsevol ús d'animals és un abús, perquè el duem a terme sempre sense el consentiment i a expenses de vulnerar la seva llibertat i la seva vida per al nostre benefici.
Des d'una perspectiva humanitària, si algú sincerament desitgés no causar danys i sofriments innecessaris a altres animals, aleshores l'única forma real i efectiva d'aconseguir-ho és deixar d'emprar-los —deixar de consumir-los. No ens cal fer servir els animals per a alimentar-nos ni per a satisfer les necessitats vitals en general.
Hi ha una raó per la qual no mengem cadàvers i secrecions d'éssers humans fins i tot encara que en fer-ho suposadament no malmetéssim ningú. La raó és que aquesta conducta en aparença innòcua afavoreix la idea a la nostra ment que els humans són menjar. Aquesta conducta afavoreix la cosificació dels éssers humans. Aquesta és una de les raons per les quals aquesta conducta es va començar a proscriure fa segles. I és també una altra de les raons per les quals hem de rebutjar rotundament el consum d'animals, si de veritat volem acabar amb la seva explotació.
Si ens basem en la justícia, respectar els altres animals solament pot tenir una opció raonable: veganisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada