El títol d'aquesta nota s'inspira en un text del blog El Filósofo Vegano —que va deixar de publicar fa uns quants anys— i que tracta sobre aquesta mateixa qüestió.
Considero que el terme "antiespecisme" és una expressió inadequada. Tinc tres raons principals per a fonamentar la meva postura.
Primer; entenc que és una expressió que denota clarament hostilitat.
Encara que és correcte rebutjar l'especisme i qualsevol altra discriminació injusta, això no hauria de ser excusa per a fomentar sentiments, actituds o actes hostils. Ja hi ha massa hostilitat —encara que sempre és massa— en aquest món com per a sobre augmentar-la encara més. Crec que l'hostilitat no és la manera correcta d'enfocar els problemes morals. Fomentar l'odi no pot ser el camí cap al respecte.
La manera més efectiva i ètica d'evitar la injustícia no és el foment de l'odi als prejudicis, sinó la comprensió educativa dels valors morals basats en principis d'igualtat i de justícia. Quan algú comprèn conscientment això, podrà entendre per què l'especisme és injust. Passa el mateix amb els altres prejudicis. Es tracta de fomentar la reflexió i l'entesa; no l'odi.
Sovint passa que la gent assumeix que el racisme està malament i després fomenta sentiments hostils i d'odi contra qualsevol que sospiti que defensi el racisme, però amb prou feines sap explicar argumentadament què és el racisme ni sap raonar per què l'hem de rebutjar. Un exemple clar de com l'hostilitat substitueix la raó.
Segon; rebutjar la injustícia específica que és l'especisme no condueix necessàriament a assumir una posició justa des del punt de vista moral.
Qualsevol discriminació injusta és igualment errònia. El rebuig moral a l'especisme està motivat per la mateixa raó que el rebuig per igual al racisme, al sexisme i l'homofòbia. Hi ha diverses formes específiques de discriminació injusta. Si haguéssim de manifestar-nos com a "anti" cadascuna d'elles no acabaríem de llistar-les. Atendre el problema de l'especisme no ha de servir per a ignorar la resta d'injustícies. No estic més en contra de l'especisme que de la resta de prejudicis igualment injustos.
El sol rebuig a l'especisme no comporta el rebuig de la injustícia o de la violència ni condueix necessàriament a una ètica de drets. El rebuig al racisme seria compatible amb defensar el feixisme i el totalitarisme sempre que no es facin discriminacions basades en la raça. De la mateixa manera, els qui rebutgen l'especisme no accepten unànimement una mateixa postura moral.
Ens equivoquem si pensem que el rebuig de l'especisme condueix necessàriament a una posició justa. Es pot rebutjar l'especisme i defensar que tots els animals —incloent-hi els humans— puguin ser tractats com a mers recursos, sense discriminació d'espècie.
Tercer; el terme antiespecisme serveix per a ocultar les profundes diferències ideològiques que ja existeixen entre els que diuen rebutjar l'especisme.
En el context humà, el rebuig al racisme pot ser compartit per ideologies molt diferents, però que no es poden solapar sota l'etiqueta d'"antirracisme". Liberals, socialistes, anarquistes, conservadors... poden estar igualment en contra del racisme, però les diferències ideològiques entre ells són notòries i sovint incompatibles. Les diferències dins de l'àmbit animalista no són pas menys acusades.
Entre els que ens oposem a la discriminació especista hi ha diferències importants. Per exemple, alguns defensem una ètica de drets, mentre que altres assumeixen l'utilitarisme. Tot i que en principi compartim un rebuig moral a l'especisme, estem en desacord sobre molts altres punts que no són menys importants. Això no es pot obviar ni intentar confondre propagant la creença errònia que "tots hi som pel mateix". No ho estem.
Hi ha "antiespecistes" que estableixen una jerarquia moral i postulen que uns animals valen més que altres apel·lant a suposades diferències d'intel·ligència o de complexitat sensitiva. Per exemple, Peter Singer afirma explícitament que els animals més intel·ligents tenen més valor moral que els menys intel·ligents, i que es justificaria que els menys intel·ligents fossin usats com a mers recursos per a benefici dels més intel·ligents.
Per les raons exposades, concloc que la posició antiespecista suposa més aviat un problema i no una solució correcta per al problema en la nostra relació amb els animals. Aquesta posició [1] assumeix i fomenta l'hostilitat en lloc de l'enteniment, [2] no compleix satisfactòriament els requisits morals bàsics i [3] amaga les profundes diferències ideològiques existents en l'àmbit animalista.
Com a solució, proposo que la qüestió no rau en identificar el nostre activisme solament pel que rebutgem sinó també per allò que defensem. Hi ha una manera de definir, de manera positiva, una postura moral que cerca assolir la igualtat i el respecte radical cap a tots els éssers sentents: el veganisme dins el context de la filosofia dels Drets Animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada