Tots som especistes. Es tracta de lluitar contra aquest prejudici que portem a dintre. Per això som “antiespecistes” en comptes de “no especistes”. Essent humans, posseïm l’instint natural present en la majoria d'altres espècies animals d’associar-nos i conviure amb altres membres de la nostra pròpia espècie. Això, però, no és així sempre i de manera rigorosa, però és el més comú. Moralment parlant, això no seria ser especista. La natura, en sí mateixa, no és especista, ja que factualment no té moral. Al meu entendre, la moral té a veure amb el sentiment d’aprovació o disgust envers determinats fets.
Si reconeixem l’interès d’un altre individu en viure i no ser danyat hem d’atendre el principi de no ingerir en aquest interès, a no ser que estiguem imperiosament necessitats per les circumstàncies a fer-ho, sempre d’una manera proporcional, com és el cas de la defensa pròpia. No hem de diferenciar, en això, l’espècie a la qual pertany l’individu en qüestió. De la mateixa manera que no és rellevant una característica com el sexe o la raça.
L’especisme humà està tant consolidat que es podria qualificar de ser el prejudici més greu i arrelat de tots els que posseïm. Molt més que els prejudicis religiosos, racials o sexistes. El fet que el posem en qüestió i que tractem de desmuntar-lo ja és un gran avenç cap a la consideració moral dels individus no humans.
L’especisme com a ideologia es fonamenta en la idea que l’ésser humà és una criatura amb la prerrogativa de no considerar moralment els individus d’altres espècies. Per tant, es legitima l’ús d’aquests individus com a recursos econòmics, com a esclaus. Crec que l’especisme no és la causa directa de l’explotació dels animals no humans. La causa material és l’interès econòmic, però és la mentalitat especista la que permet la manca de traves per a satisfer, immoralment, aquest interès. Com en altres èpoques va succeir el mateix (i succeeix) amb humans de mentalitat classista, racista o sexista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada