La societat especista en la qual vivim suposa l’infern per a milers de milions d’animals no humans.
Molta gent creu que el valor de la vida dels humans està per sobre de les vides dels que no son humans. Molta gent va creure que el valor de les vides dels aris estava per sobre dels que no eren aris i això justificava cometre tot tipus de crims i experiments amb aquests individus considrats inferiors als aris. A la nostra societat especista, els considerats com a inferiors, són els animals no humans: ratolins, conills, simis... Cada any, milions d’animals són emprats i matats per a fer experiments científics.
En quan a la utilitat d’aquests experiments, no entraré en aquest tema perquè si fos la utilitat el criteri moral a seguir, això justificaria també qualsevol experiment que es fes amb humans, sempre que redundés en benefici d’altres humans. Aquest criteri és utilitarista, és immoral, perquè promou que els individus siguin fets servir com a simples mitjans per a satisfer els fins d’altres individus.
La qüestió fonamental no rau en si són útils aquests experiments; la qüestió és que els animals no humans posseeixen un sistema nerviós i per això poden sentir dolor igual que nosaltres, i és per aquesta raó que tenen interès en no patir cap mal i gaudir de la pròpia vida. Els animals no humans pateixen la tortura de l’experimentació com si ens la fessin a nosaltres perquè, tot i pertànyer a espècies diferents, igualment tots podem sentir.
Som especistes de la mateixa manera que altres són sexistes o racistes. Valorem com a inferiors o despreciables les vides d’aquells individus que no s’ajusten a un criteri injustament discriminatori. En aquest cas, l’espècie. El dolor no diferencia d’espècies. Però els especistes sí.
Gairebé tots els científics afirmen que no desitgen fer servir animals i que s’estimarien més no haver-los d’usar en experiments nocius. Davant d’aquestes declaracions plantejo dues qüestions:
[1]-Per què no enfoquen l’energia en trobar mètodes alternatius? Molts d’aquests ja existeixen i sols necessiten desenvolupar-se.
[2]-Per què no deixen d’usar animals per a servir de menjar o de vestimenta, atès que aquest ús és dolorós i del tot inútil?
No ens cal menjar animals ni usar-los per a poder vestir-nos o entretenir-nos; no obstant això, ho continuem fent socialment a gran escala i de manera legal, malgrat tot el sofriment que amb això causem als animals. I encara tenim la poca vergonya d’afirmar que estem en contra de causar-los-hi patiment innecessari; quan resulta que tota la nostra vida es basa en causar tota mena de mals als animals que fàcilment es podrien evitar.
Per tant, la resposta més raonable seria deduir que continuem usant els animals per inèrcia, per costum, per no haver investigat altres opcions, per prejudici, per pura conveniència; però no per una necessitat real. I això també es podria aplicar igualment a la ciència, tal i com s’aplica als altres àmbits de la vida.
I jo em qüestiono: tanmateix, no actuen de la mateixa manera els científics d’avui en dia que els inquisidors d’altres temps quan tracten de justificar les barrabassades que fan -des de la bomba atòmica fins a l’experimentació amb animals- amb l’argument que ho fan per a salvar les nostres vides, com els altres al·legaven salvar les nostres ànimes?
Per descomptat, els animals no humans, com tots sabem, no tenien ànima. I tampoc tenen l’”honor” de pertànyer a la nostra espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada