Què entenc teòricament per defensa dels animals? Defensar els interessos que tots els animals tenim en ser lliures, en no ser esclavitzats ni en ser propietats d'altres, en que es respecti la nostra vida sense discriminació d'espècie. Aquests interessos són defensats en els àmbits moral, ètic, polític i legal que conformen la nostra societat humana. La conscienciació ètica, els valors morals, les lluites polítiques i les reformes legals tenen cabuda en la civilització humana. No corresponen a l'àmbit de la natura. I això ens afecta exclusivament a nosaltres, els animals humans.
Encara que s'ha demostrat que els altres animals no humans tenen certa capacitat moral, solament els humans han conformat això que anomenem civilització i que suposa seguir una sèrie de regles de conducta per tal de viure en societat i col·laborar uns amb els altres per poder viure. Amb el desenvolupament tècnic s'ha hagut de desenvolupar encara més l'entramat ètic i legal que sosté les nostres relacions interpersonals. Ara bé, no només tenim responsabilitats respecte d'altres humans sinó respecte de tots els altres éssers sentents, la resta d'animals, que conviuen amb nosaltres al planeta. El mateix fonament que es troba a la base del principi ètic d’igual consideració, és a dir, el respecte dels interessos d'altres individus, val igualment per a humans i no humans. Exigir respecte pels altres animals, i no solament els animals humans, és una cosa perfectament raonable i lògica si ens atenim a criteris morals basats en el principi de convivència respectuosa.
Si l'ésser humà vol viure respectant altres animals (quan empro el terme respecte entenc per respectar un individu principalment el no usar-lo per als nostres fins) la forma de vida que ha de seguir en conseqüència és el veganisme. Ser vegà requereix un respecte integral i radical de tots els animals. Vol dir no tenir com a propietats a altres animals ni aprofitar-nos-en econòmicament. I procurar que el nostre estil de vida sigui el que menys perjudiqui els altres animals. Òbviament, qui hagi estudiat una mica d'història humana o que estigui al cas de la situació actual avui en dia veurà que el que passa és justament el contrari, especialment si atenem a la situació dels animals no humans, fets servir com a recursos per milers de milions a la indústria d'explotació.
No vivim en un món vegà, però ser vegà implica voler que el món sigui vegà. Per això calen canvis radicals en el funcionament del món i solament els aconseguirem si els vegans arribem a ser una massa social considerable, un grup molt nombrós i visible capaç de fer pressió sòlida sobre l'educació i la política a tots els nivells: local, nacional o mundial. Promocionar el veganisme, parlar sobre veganisme, reivindicar el veganisme, fonamentar el veganisme, construir una cultura vegana, una activitat econòmica vegana. Tot aquest, i molt més, és el camí que ens cal recórrer per arribar potser algun dia a aconseguir una societat en la que el respecte i la justícia siguin els valors predominants.
Però abans que res ja ens trobem amb problemes importants. No sols l’haver de lluitar contra uns prejudicis que discriminen els altres animals per no pertànyer a l'espècie humana i contra uns hàbits d'explotació animal profundament arrelats a la societat humana. Tenim el problema que no tots els humans entenen el mateix quan es tracta del concepte de defensar els animals (per a alguns seria vetllar pel benestar dels nostres esclaus no humans). A vegades, ni tan sols aquells defensors que en principi són vegans, abolicionistes i antiespecistes semblen haver comprès l'essència mateixa de la idea que nosaltres pretenem realitzar: l'abolició de qualsevol ús d'animals i la concepció d'un món vegà.
Si algú arribés a l'errònia i desgraciada conclusió que el veganisme no és una opció viable per al conjunt de la societat, no hi haurà arribat mitjançant una reflexió fonamentada sinó a causa d’un problema força més greu: desesperança, egoisme, manca de confiança en el futur, una actitud derrotista. No hi ha dubte que tots podem haver passat per moments així en la nostra vida com a vegans. Però igualment en tots aquests moments ens equivocàvem de pensament. El veganisme és un estil de vida assequible per a tots els humans d'aquest planeta, no suposa una menor qualitat de vida ni una destrucció de la civilització ni de la societat sinó just el contrari. El veganisme és un progrés moral i civilitzador. Una vida basada en profunds valors morals, en el respecte a la vida i en el tracte just per a tots els éssers sentents (que senten), per a tots els animals que poblem la mateixa terra.
El veganisme és i ha de ser la base de qualsevol moviment que cerqui com a objectius una societat no regida per criteris de discriminació injustos, que toleri pràctiques esclavistes o que empari qualsevol tipus de tortura o assassinat. Estar en contra de l'explotació o de la submissió d'altres individus exigeix veganisme. Excepte en el cas que un sigui especista profund i col·loqui fora del seu àmbit moral a qui no pertanyi a la seva espècie, en aquest cas, la humana.
Sent actualment la situació dels animals no humans la més desesperada pel fet que en conjunt s'aplica sobre ells els comportaments més criminals i horribles que hom pugui imaginar, que aquesta explotació cruel està institucionalitzada i emparada per lleis especistes i que els animals no humans no disposen de cap tipus de protecció legal com a individus que reconegui els seus interessos, el moviment de defensa dels animals s'ha de basar en el veganisme com a alternativa a la societat esclavista en la qual vivim. Un estil de vida vegà és un mitjà per aconseguir aquest objectiu abolicionista i alhora la situació que pretenem: una forma de vida lliure d'explotació.
Des que el 1944 Donal Watson va fundar la Vegan Society al Regne Unit, que promou un estil de vida veritablement respectuós amb els altres animals no humans, el moviment de defensa dels animals va tenir l'oportunitat de trobar una referència i una base comuna a través d'un canvi radical en la manera en què vivim (radical, sí, però també realista, pràctic, fàcil i assequible). Malauradament aquesta oportunitat va ser desaprofitada. Els canvis socials que es van dur a terme a finals dels 60 i principis dels 70 que, entre altres coses, van potenciar la creació d'associacions organitzades de defensa dels animals no humans, no es van prendre de debò la qüestió del veganisme com un estil de vida capaç d'aconseguir eradicar la perjudicial explotació que els humans exercíem sobre els no humans. Mentre que altres temes com el racisme o el sexisme van calar molt profund en el nostre propi cànon moral, l'especisme tot just es començava a qüestionar. Aquest error continua vigent fins els nostres dies.
Si fem una ullada a tots els teòrics que van tractar el tema dels no humans, des de Jeremy Bentham fins Peter Singer, tots s'adonen que no hi ha cap motiu ètic rellevant que justifiqui el discriminar moralment els altres animals solament per pertànyer a una altra espècie diferent de la nostra. Cap d'ells va portar aquest descobriment a la seva conclusió lògica: acabar amb l’especisme i promoure un tipus de vida que respecti tots els animals. Hem hagut d'esperar fins que Gary Francione publiqués els seus textos durant la dècada dels noranta de segle XX per trobar per fi una crítica severa i encertada de l'erroni camí que tot el moviment denominat animalista havia seguit fins al moment: centrar-se en promoure el benestar animal a través de les reformes en la manera en què s'exploten els animals.
El veganisme és l'única manera d'acabar amb l'explotació i l'esclavisme dels animals i per tant amb l’especisme. Que el moviment de defensa dels animals no humans no hagi tingut en compte això, que no sigui un moviment vegà ni en el seu conjunt ni majoritàriament, és sens dubte l'error més dramàtic de tots els que hagi pogut cometre. Milers de milions d'animals són les víctimes ara d'aquest error. Educar els altres en el veganisme és la principal tasca que els defensors dels drets animals tenim en el nostre haver. Sense vegans hi haurà més explotats i més morts. Amb vegans cada vegada hi haurà menys explotats i menys morts i quants més vegans més gran serà la possibilitat, algun dia, d'acabar amb el crim institucionalitzat que cada dia suporten les víctimes no humanes.
No desesperem mai quan continuem veient al nostre voltant una societat basada en explotar els altres animals des de fa milers d'anys, com els ha passat a altres suposats defensors dels animals. Som vegans i el fet de ser vegans ens demostra a nosaltres mateixos que es pot viure sense explotar animals. Cada vegà demostra que podem viure respectant les vides dels altres animals.
El problema no és la demostrada viabilitat del veganisme. El problema és una mentalitat que justifica per a altres allò mateix que sobre nosaltres consideraríem un crim, tan sols perquè aquests altres tenen un aspecte diferent del nostre i una forma diferent de relacionar-se amb el món que ens envolta. El problema és que no tinguem clara la nostra forma de lluitar per canviar aquesta mentalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada